traducció - translate - traducción

30.4.10

TOTES LES RÀDIOS I TV DELS PPCC EN UN SOL CLIC !

Allò que la política ha dividit, la xarxa ho tornarà a unir. Amb aquesta motivació han nascut els webs Païsoscatalans.tviPaïsoscatalans.fm, que agrupen totes les emissores de televisió i de ràdio que emeten als Països Catalans. Així, per exemple, és possible escoltar des d’un sol web la programació de Ràdio Arrels, a la Catalunya Nord, i amb un sol clic passar a escoltar Alcúdia Ràdio, emetent des de l’illa de Mallorca. En total s’hi poden visualitzar una vintena de televisions del Principat, el País Valencià, la Catalunya Nord i Andorra, així com escoltar una cinquantena d’emissores de ràdio dels diversos territoris de la nació.


Ambdós portals són obra de Miquel Marzabal, que vol posar a la disposició dels internautes tots els mitjans de comunicació dels països catalans, però ’sense les limitacions que els governs ens imposen mitjançant sistemes controlats i censurats com el de TDT’.
Els portals Païsoscatalans.tv i Païsoscatalans.fm creats per Marzabal s’inspiren amb nederland.fm, però van molt més enllà que el portal holandès perquè ‘traspassen totes les fronteres i limitacions que ens imposen les autoritats’. ‘Sembla mentida que a l’any 2010 encara haguem d’estar parlant d’aquesta manera, però així és’, assegura l’autor dels portals.
‘Espanya i França, han intentat fer amb els catalans més o menys com fan a la Xina amb els Tibetans o a Turquia amb els Kurds’, opina Marzabal, qui assegura que ‘malgrat no tinguem una opressió violenta, patim una opressió molt més subtil però sense pausa’.
L’autor es mostra obert a millorar ambdues webs i afegir-hi més mitjans de comunicació, i confia que amb l’augment de la qualitat de les emissions per Internet aviat es puguin visionar les televisions amb una qualitat similar a la TDT.
Font: directe.cat
Share/Bookmark

27.4.10


Resulta atractiva la intimitat, sobretot aquella que no solem mostrar.
En ocasions fins i tot, pot semblar semblar durant un llampegueig de temps, que aquesta és fa quasi perceptible i la seva comprensió de cop i volta dona sentit i valor a petites veritats de fets i paraules.
Altres vegades ens pot apartar vers la solitud, o més ben dit, la separitud, doncs no ens trobem sols, si no separats. Dolorosament separats per la distància, inevitable, que es dona entre la pròpia intimitat i la seva manifestació intel·lectual.


Share/Bookmark

21.4.10

INVESTIGAR ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT NO ÉS DELICTE


1.000.000 de morts en execucions, bombardejos, desnutrició, assassinats, combat...
50.000 exiliats a Veneçuela, Mèxic, Argentina, Xile, República Dominicana,...
300 fosses comunes localitzades amb milers de persones enterrades
Èxode cap a França de 465.000 espanyols
30.000 nens robats a les seves mares i pares
200 camps de concentració i U.D.T
Més 113.000 desapareguts






CONVOCATÒRIA
BARCELONA
24 ABRIL 18:30 h
Pl Sant Jaume
- CONVOCATÒRIA A TOT L'ESTAT, A LA MATEIXA HORA I DATA -




A GARZÓN
JO RECOLZO
INVESTIGAR ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT NO ES DELICTE.
DONEM SUPORT AL JUTGE BALTASAR GARZÓN
Els ciutadans demòcrates de l’Estat espanyol, i del món, volem manifestar el nostre
absolut rebuig a la vergonya que ha perpetrat el magistrat Luciano Varela Castro, amb l’acte de
la Sala penal, del Tribunal Suprem, per la causa especial 20048/2009.
El Tribunal Suprem tramita les querelles, per prevaricació, presentades per “Manos Limpias” i
“Falange Espanyola” contra el jutge Baltasar Garzón. El fonament al·legat és l’excés en les
competències en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.
Garzón acusava Franco i altres membres del seu Govern de “detenció il·legal forçada de
persones en un marc de crims contra la humanitat”, dintre d’una “activitat criminal planejada i
sistemàtica de desaparició i eliminació de persones per raons ideològiques”.
S’acusa Garzón de prevaricar, és a dir, de dictar resolucions injustes sabent que ho són i es
considera que existeix causa probable per l’adopció de diverses resolucions, i per la consciència
d’antijuridicitat i oposició a l’Ordenament Jurídic.
En aquest sentit, s’invoca la llei d’amnistia 46/1977, preconstitucional, i s’oblida que la
Constitució Espanyola vigent disposa en el seu article 10.2 que les normes relatives als drets
fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la
Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes
matèries ratificats per Espanya.
Deia Martin Luther King que la injustícia en qualsevol lloc és una amenaça a la justícia a tot
arreu. Convé recordar que alguns magistrats del Tribunal Suprem van jurar davant Déu lleialtat
al “Caudillo y los Principios Fundamentales del Movimiento”.
Convé preguntar-se si la competència o incompetència que s’al·lega poden implicar que les
sentències del jutge Garzón fossin injustes, i es pogués doncs, sol·licitar la nul·litat d’aquestes, si
així ho estima l’autoritat judicial competent, jutjar al jutge només respon a una perversió
política del sistema judicial, que ve a manifestar un brindis al franquisme que va costar tantes
vides al país, i a Europa.
Manifestem que totes les víctimes, al marge de les seves conviccions polítiques, mereixen la
justícia, que la nostra Justícia no segueixi sent injusta, per raons polítiques, i continuï sense
complir amb les obligacions que els tractats internacionals, i la Declaració Universal de Drets
Humans, imposen.
Alguns dels signants:
Adam Martin (Periodista) Juan Potau (Actor)
Anna Soler Pont (Agent literari) Pilar Rahola (Escriptora)
Berta Marsé (Escriptora) Manuel Outumuro (Fotògraf)
Carles Balagué i Mazón (Director de cinema) Manuel Perona (President de la Assoc. per a la
Carmen Elías (Actriu) recuperació de la memòria històrica de Catalunya)
Carmen Domingo (Escriptora) Pere Vall (Periodista)
Elisenda Roca (Periodista) Ricard Domingo (Productor)
Isabel Coixet (Directora de cinema) Rubén García Cebollero (Escriptor)
Javier Gurruchaga (Cantant) Rosa Regàs (Escriptora)
Joan Carles Gallego i Herrera (CC.OO de Catalunya) UGT Catalunya
Joaquim Oristrell (Director de cinema) Associació d’Estudiants Progresistes
Jordi Miralles (Diputat. Coord. D’EUiA) Grup ciutadans/es “Investigar els crims contra la humanitat
Josefa Bauló Doménech (Publicista) no es delicte. donem suport al Jutge Baltasar Garzón”
Juan Marsé (Escriptor)
Share/Bookmark

11.4.10

Es fa llarg esperar - Pau Riba



Oh, que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor,
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.


Quan s'espera ja que tot s'acabi
per tot d'una tornar a començar,
quan s'espera que el món tpt s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.


I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai,
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir,
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist esperar, es fa trist esperar.


I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.


I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sents amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós,
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar


Es fa fosc, es fa fosc esperar!
Es fa fosc, es fa fosc esperar!
Es fa fosc, es fa fosc esperar!


I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan a la fi sents a prop per tots dos,
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa un temps que vas fer l'últim somrís,
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar que potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!



Es fa llarg esperar
Clica si la vols sentir






Share/Bookmark

Manifest de la Comissió per la Dignitat


A favor de les consultes del 25 d'abril

Des del passat mes de setembre, a centenars de municipis catalans s’han realitzat successives Consultes Populars en què es demana als ciutadans si volen que Catalunya es converteixi en un nou estat de la Unió Europea.
Creiem que la gent de la Cultura -seguint l’exemple de compromís marcat per patriotes com Pau Casals, Pere Quart, Àngel Guimerà, Manuel de Pedrolo, Carles Rahola, Ramon Barnils o Mercè Rodoreda- no podem restar impassibles davant un esperançador procés d’aquesta transcendència.
 Volem manifestar-hi el nostre ple suport perquè significa un acte de normalitat democràtica sense precedents en la història recent del nostre país. A més, i per tal com el Dret a l’Autodeterminació és universal -segons ho recull l’ONU- afirmem que el nostre poble està plenament capacitat per exercir-lo.
També hi donem suport perquè en l’actual situació, Catalunya -amb tot el bagatge històric, lingüístic, econòmic, cultural i polític que
arrossega- veu severament mutilat el seu potencial dins l’actual marc polític espanyol. Cal reafirmar encara més el pas col.lectiu que s’ha fet fins arribar a l’exercici del Dret d’Autodeterminació a casa nostra.
En aquest sentit ens sentim orgullosos de la feina feta per les plataformes populars que amb tanta eficàcia i esforç ja han realitzat Consultes Populars alhora que encoratgem tots els qui n’estan preparant de cara al futur a seguir-los-en l’exemple. D’aquesta manera podrem accedir als camins que millor ens han de permetre preservar la nostra cultura i llengua, aturar l’espoli fiscal que ens sufoca i controlar els recursos polítics, econòmics, jurídics, espirituals i materials que ens calen per sobreviure i prosperar com a nació lliure en ple Segle XXI.

Toni Strubell i Trueta

Catalunya, 25 de Març de 2010

Share/Bookmark

8.4.10

Infància





Share/Bookmark

6.4.10

Perquè tothom a Gaza s’estima al Barcelona?


La qüestió va sorgir quan vaig preguntar si seria possible veure el gran partit de la Champions League   entre el Barcelona i l’Arsenal.

Primer, estimat lector, una confessió, soc un afeccionat del Arsenal, i aquest és un partit important. Quan ho vaig explicar a un col·lega de la oficina de Al Jazeera a Gaza, va mostrar preocupació. “Has d’anar molt en compte, podria seria perillós mirar aquest partit” em va dir.   

És veritat. Havia sentit que Gaza podria ser perillós, de diverses maneres, però no havia previst que mirar un partit de futbol per televisió, o que jo sigui fan de l’Arsenal pogués ser un punt de fricció. “Tothom a Gaza està boig pel Barcelona, per tant potser millor que mantinguis la discreció”, em va avisar.

Després d’una setmana de passejar-me per aquest lloc empobrit i fascinant, puc confirmar que a Gaza es porta una gran quantitat de equips copiats del Barcelona,  molts d’ells portant el nom del superstar argentí, Leo Messi.

Un amic meu diu que la gent de Gaza dóna suport al Barcelona, perquè comparteixen la passió pel benestar dels infants. (Barcelona, atípicament en el món del futbol, ha rebutjat publicitat lucrativa a les samarretes de grans companyes, i en comptes, prefereix dur el logo del fons de les Nacions Unides per la Infantesa , UNICEF, gratuïtament).

No és difícil endevinar que el meu amic treballa per UNICEF. Bonica teoria, però jo sospito que la veritat és més obvia: la gent de Gaza són fans del Barcelona, perquè aprecien el gran futbol.   

No solament això, sinó que a més al Barcelona són guanyadors, i la gent ací no té massa coses per les que somriure. (Un altre teoria intrigant que he escoltat és que els Palestins de Gaza, orgullosos de la seva identitat forjada sota condicions tan difícils, admiren al Barcelona pels seus vincles al nacionalisme Català, que ha prosperat malgrat  la desaprovació de Madrid).

Naturalment, la passió per un equip de futbol estranger pot ser també un reflex de com la gent de Gaza es veuen privats de qualsevol acció interna.

Degut a les tensions polítiques entre Hamas i Fatah, tots els partits d’alt nivell de copa i de lliga han quedat suspesos a Gaza des del 2007.   

Però aquesta setmana hi ha bones notícies. Els administradors de futbol d’ací han vençut les seves diferències i just han anunciat la continuació dels partits de competició; el primer partit tindrà lloc aquesta mateixa setmana (Estigueu alerta de l’informe televisió que hi haurà sobre aquest tema durant els propers dies a Al Jazeera English, del meu col·lega Casey Kauffman).   

Així doncs, quan es reprengui el futbol en viu a Gaza, es debilitarà el poder del Barcelona a la imaginació de la gent? D’alguna manera, jo ho dubto. Gaza hauria de tenir primer el seu Leo Messi.

Traducció: M.M. de Comunitat Palestina de Catalunya 

Share/Bookmark

Adolf Hitler i José Mª Aznar, escriuen el mateix llibre?


Share/Bookmark

5.4.10

Paisatge sonor 03 - Bosna, ne zaboravite (Bòsnia, no t'oblido)


Bosna, ne zaboravite (Bòsnia, no t'oblido)

Panorama sonor 03




Vaig arribar a Tuzla a primers de Juliol de 1995.
Feia tot just un més de la matança d'Srebrenitza i poc més i una setmana que una granada de 120", havia matat 71 persones en ple centre de la ciutat.
Les primeres persones que en fugiren boscos i camps a través, tot just començaven a arribar als carrers. L'ajuntament hagué d'improvisar l'allotjament d'unes 6.000 persones en una ciutat de 60.000. La majoria anaren a raure al camp de refugiats que estava a l'ara inutilitzat aeroport.
Tothom estava afectat. Tot i això, vaig conèixer unes persones brillants, optimistes, lluitadores de la vida, que van fer de la meva estança, aquells primers dies, un dels espais temporals intensos de la meva vida. Mai no ho havia fet, ni mai més he tornat a respirar l'olor profunda, embriagadora i lluminosa de la llibertat.


Sam stigao u Tuzli početkom srpnja 1995.Je više nego samo ubijanje Srebrenitza i nešto preko tjedan dana i 120 granata, ubijeno 71 ljudi u samom srcu grada.Prvi ljudi koji su pobjegli kroz šume i polja, tek počinje do ulice. Vijeće je morao improvizirati smještaj oko 6.000 ljudi u gradu od 60.000. Većina odlazi u leže u izbjegličkom logoru koji je bio na aerodromu sada neupotrebljiv.Svatko je pogođena. Međutim, sam upoznao neke briljantne ljude, optimizam, život hrvača, koji je napravio mog boravka, tih dana, vrijeme intenzivne područja mog života. Nikada nije, niti ikada opet morati udisati duboko miris, opojno i svjetlo slobode.






Mirha, Mirhad, Seat, Sophi, Sanela, Dino, Miko, Maketa, Hedra, Ahmed, Necko, Amra, Nedejlia, Amina, Amjila, Radko, Miki, Vlado, Jasmin, Goran, Mrna, Slobodska, Dermina, Dina, Emir, ... i svi ostali




Va per vosaltres. Je za vas. Gibjeli Bosna!
Share/Bookmark

3.4.10

3x1


La Barcelona medieval al fons, la contemporània en terme mig i la moderna en primer terme. I persones.

Share/Bookmark

Paisatge sonor 05 - Ciutat de nit amb música....

El conte que es correspon amb aquest post el podreu trtobar al Bloc de la Shaudin Melgar-Foraster:


http://maiera.wordpress.com/2010/01/23/ciutat-de-nit-amb-musica-de-vangelis-4/


Share/Bookmark

Són les fotos d'Açores i Hendaia, la mateixa persona?




Share/Bookmark

2.4.10

Home i gos

Abans era un home i m'estic tornant un gos.
I un home no és un gos.
O almenys no hauria de ser-ho.
(Emigrants - Slawomir Mrözek)



Share/Bookmark

Paisatge sonor 02 - Primer porro en sortir...

L'Archibald travessà les portes gruixudes de la presó i es plantà davant la carretera que creuava el desert.
Començà a caminar cap enlloc.
Quan el penal era tan sols un puntet en l'horitzó. Encengué el porro que duia amagat als calçotets, disposat a fer autoestop fins la primera ciutat, o poble o Motel on poder dormir amb roba neta....




EMBED
Share/Bookmark

Paisatge sonor 01 - De petit a casa



De petit a casa, jugant al terra del menjador, el temps passava d'una altra manera. Escolto, ullclucs, la velocitat del temps.
Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.