traducció - translate - traducción

29.2.12

334.000 QUE PARLEN CATALÀ?

334.000 persones, més del 3% de persones que parlen català al món, coincideixen en una pàgina de facebook, al voltant d’un manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana.

Aquest grup de facebook ha reunit fins la darrera configuració de la xarxa social, més de 334.000 persones que, provinents de tots els territoris dels Països Catalans, així com d'una trentena de països d'arreu del món, reconeixen que parlen una mateixa llengua per damunt de particularitats i localismes. Amb l'enèsim canvi de faceebok, aquest grup s'ha quedat reduït a les persones administradores, tant sols.
En aquest grup i en els antics taulers de debat s'hi mantenia un debat viu, multi disciplinar i per part de persones de tot el món que exposaven la seva experiència amb la llengua des de diversos punts de vista.
Precisament en un d'aquests debats va sorgir la idea d'elaborar un manifest que defensés la llengua catalana, llengua comú dels Països Catalans. Una posterior recollida de signatures va recollir milers de signatures recolzant el manifest.
Ara, aquest cabdal s'ha perdut en les "filigranes" de facebook per evitar que grups de persones s'ajuntin lliurement, expressin opinions comunes i per tant es puguin convertir en "lobys" d'opinió lliures.


Malgrat això, les persones impulsores del grup, volen refer el camí recorregut mantenint el grup, tot i haver hagut de partir de zero una segona vegada i adaptar-se a les noves prestacions de grups.
Si us voleu afegir al grup i ajudar a mostrar la força de la llengua, premeu aquí.

Aquest és el manifest que va sorgir del grup el març de 2009.

MANIFEST QUE SE SÀPIGA

Un grup de més de 334.000 persones sense distincions per causa del sexe, raça, religió, classe social, edat o procedència, hem coincidit a la pàgina de Facebook 

 i reconeixem que, per damunt de particularitats i localismes, ens entenem parlant una mateixa llengua.

Aquesta raó tan simple, i recollint les opinions manifestades per molts dels adherits al voltant dels problemes que tenim per parlar i viure en aquesta llengua en els territoris d'on n’és pròpia i on es parla, ens ha animat a expressar el següent:

Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, la part principal del qual es troba a Espanya, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya).

De manera específica, aquest és el seu domini segons l‘IEC:

(A Espanya:)
Catalunya 5.980.000 parlants
Illes Balears 755.000 parlants
3/5 del País Valencià 3.350.000 parlants
Franja oriental d'Aragó 48.000 parlants
El Carxe (a Múrcia) 2.000 parlants

(Al Principat d'Andorra:)
Andorra 38.000 parlants

(A França):
Catalunya Nord (al sud de França) 330.000 parlants

(A Itàlia):
L'Alguer (a l'illa de Sardenya) 37.000 parlants

Coincidim en anomenar a la llengua pròpia d'aquests territoris, la qual pertany al grup Occidental de les llengües romàniques, Llengua Catalana, d'acord amb les definicions de l'Institut d'Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Academia de la Lengua Española, entre altres. Coincidim també en què totes les parles de la Llengua Catalana són genuïnes en la seva denominació, i així existeix tant el valencià com el tortosí com les variants illenques, les variants del Principat, els parlars de La Franja, les comarques de la Catalunya Nord, així com de la ciutat d'Alguer a Sardenya

Pensem  que en els territoris de parla catalana s'ha fet difícil expressar-se, comunicar-se o viure amb naturalitat en aquesta llengua. Atribuïm aquesta impossibilitat a què sovint ens trobem amb terrabastalls al voltant de la nostra llengua: quan no són intents de secessionisme lingüístic o rebel·lies cap al llenguatge estàndard, són la dialectització o bé manifestacions de diglòssia (la diglòssia és quan dues o més llengües conviuen en un mateix espai, i una d'elles va ocupant espais i dimensions comunicatives de l'altra fins a fer-la desaparèixer).

Defensem la nostra parla sense menystenir les altres llengües, ja que entenem que no hi ha cap llengua més important que l'altra. Fem palesa, així, la nostra voluntat de reconeixement de la llengua per tal que se situï en el lloc en què coincidim a afirmar que li correspon. Defensem una llengua viva, i no l'estimem perquè sigui gran, sinó que l'estimem perquè és la nostra, i volem que sigui el vehicle normal per entendre'ns i que se'ns facilitin els mitjans per assolir-ho.

Acceptem com un imperatiu de les lleis vigents l’oficialitat d'altres llengües per a les relacions entre les administracions i la ciutadania. Afirmem, però, que l’única llengua pròpia dels territoris de parla catalana és el Català, en les seves diferents variants i noms genuïns. Tot i que siguin llengües oficials o cooficials en alguns d'aquests territoris, el Castellà, el Francès o l'Italià no en són les pròpies i per tant no poden pretendre convertir-les-hi.

Conscients de la responsabilitat que tenen els actes o les omissions i de l'auto odi que sovint ens fa canviar de llengua, demanem a la ciutadania dels territoris de parla catalana, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animem a tothom a defensar-la amb il·lusió i perseverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població.

També reclamem d’administracions locals, territorials, estatals i europees, que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua i que preparin les normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud. Que sigui el vehicle de comunicació entre la ciutadania dels territoris citats, i entre aquests i el món.

"Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!"
(Salvador Espriu 1913-1985)

Aquesta iniciativa espontània, integradora i vital, és la d'un conjunt de persones que, utilitzant la llengua que es parla en llurs territoris, només vol preservar-la de cara a les generacions futures dient les coses pel seu nom, ja que aquesta llengua només serà la que vulguem que sigui.

Una abraçada a totes i tots els parlants de totes les llengües del món!!

Share/Bookmark

28.2.12

ENVIA UN CORREU AL TSCJ AMB UN SOL CLIC!

Benvolguts/des amics i amigues
El proper 7 de març , el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya deliberarà, votarà i fallarà respecte l'execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular de l'ensenyament de Catalunya http://www.cronica.cat/noticia/Lescola_en_catala_pendent_del_7_de_marc .
Després de concentrar-nos milers de persones davant del TSJC el passat 12 de febrer en senyal de protesta, ara ha arribat el moment de fer arribar als magistrats del TSJC la importància i el suport que té el model d'immersió lingüística per a la cohesió del nostre país Per això hem organitzat una campanya d'enviament de cartes als 23 magistrats del TSJC per demanar-los que no executin les sentències del Tribunal Suprem que posarien fi al nostre model d'escola en català.
T'animem doncs a enviar una carta electrònica als 23 jutges del TSJC, clicant aquest enllaç, i que facis córrer aquesta campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat... Només si els 23 jutges del TSJC copsen el suport social que té la immersió lingüística en català al nostre país podrem evitar una més que possible sentència adversa.
A més, Escola en Català continua recollint signatures exercint el dret de petició al Parlament de Catalunya per a que els parlamentaris aprovin la proposició de llei "Defensem l'Escola en Català" que preténblindar el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, fem una crida a presentar mocions als consistoris perquè el català sigui l'única llengua vehicular, i desenvoluparem tot un seguit d'accions de resposta a les sentències per mobilitzar el poble de Catalunya exigint al Govern que no les acati.
Ara més que mai, defensem l'Escola en Català!
Per saber què pots fer per l'Escola en Català visita www.escolaencatala.cat
Si vols col·laborar amb la campanya pots enviar un correu a info@escolaencatala.cat


Moltes gràcies pel vostre suport.
Share/Bookmark

27.2.12

"Diem prou!", un crit de dignitat


Cada dia que passa està agafant més força la iniciativa d'Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, propietaris d'un restaurant de Siurana, Priorat, amb deu treballadors, de negar-se a acceptar l'espoliació que pateix Catalunya per part d'Espanya. Farts d'aquesta situació i de la covardia de la classe política, van decidir que a partir d'enguany iniciarien una insubmissió fiscal consistent a pagar els seus impostos de l'IVA i de Societats a un compte corrent de la Generalitat de Catalunya. Ho han expressat amb aquestes paraules:
  • "La situació personal -els nostres tres fills en plena infantesa- i la professional -tenim diferents fronts oberts en uns moments ben difícils per al sector, en què no s'hi val a badar- ens ha frenat durant molts mesos. Primer esperàvem que els nostres polítics anessin tots a l'una -miracles a Lorda!-, després vam esperar que fos algú altre qui encengués la metxa. Però res, cada cop pitjor -sanitat, educació, cultura...-, ja no podem acotar més el cap. I aquí no passa res."
  • "Ha arribat el moment en què ens adonem que no tenim excusa. Massa avantpassats nostres van jugar-s'hi molt més del que se'ns demana que ens hi juguem nosaltres. Ara tenen més sentit que mai les paraules d'Heribert Barrera: "Tenim pressa, molta pressa!" Ens hi juguem el ser o no ser."
  • "Al nostre país tenim molta feina a fer, molt a millorar, però abans ens hem de treure aquest llast que duem des de la transició. La relació amb Espanya ens empobreix, ens desmotiva, ens divideix, ens fa perdre el temps... S'han acabat les reivindicacions folklòriques!"
  • "No us demanem un copet a l'espatlla. Us demanem que escolteu què sentiu pel vostre país, i com voleu que sigui el seu futur. I que actueu i que ens ajudeu segons la vostra consciència i valentia. [...] La nostra decisió no té marxa enrere."
Com ha explicat diàfanament el Cercle Català de Negocis, els catalans patim un robatori escandalós de 22.000 milions d'euros anuals que suposa la desaparició del 40% dels impostos recaptats a casa nostra, i això no hi ha cap país que ho pugui resistir. De fet, no es tracta només de no poder-ho resistir, sinó de tenir prou dignitat per no voler-ho consentir. Aquesta és la raó per la qual convé que no pari de créixer el nombre d'empresaris i d'ajuntaments catalans -com ara els de Berga i Arenys de Munt- decidits a fer que els impostos que paguen es quedin a Catalunya en lloc de deixar que se'ls emporti un altre país. I perquè això s'agilitzi, més enllà de l'estimulant i documentada pàgina de diemprou.cat amb milers d'adherits, cal que la Generalitat faciliti les coses a l'empresariat. És molt important que els empresaris insubmisos sàpiguen que poden comptar amb la receptivitat del govern del seu país en aquest sentit. Tal com estan les coses, hauria de ser precisament el govern el més interessat a acabar amb el saqueig espanyol de Catalunya. Al capdavall, les retallades que estem patint són la terrible conseqüència de tot plegat.
I és que estem parlant d'un robatori sense parangó a Europa. Un robatori que està abocant Catalunya al caire de l'abisme amb infraestructures obsoletes i amb una degradació letal en àmbits bàsics, com ara la sanitat, l'ensenyament i tota mena de serveis socials, a més de l'anorreament de la nostra identitat i cultura i de la persecució sistemàtica de la nostra llengua amb la intenció de convertir-la en una andròmina inútil i residual. Espanya, mitjançant l'ús de la força, ens ha fet administrativament espanyols. Però sap que amb aquest extrem no en té prou. Li serveix per espoliar-nos i per enriquir-se amb els nostres recursos, però no li serveix per convertir-nos veritablement en espanyols. Per això s'enfurisma insatisfeta i es converteix en el viu retrat del subjugador que observa desolat com, per més cops que violi la víctima, només en podrà posseir el cos, mai la ment.

Share/Bookmark

24.2.12

ACTUEM ARA !!


Benvolguts/des amics i amigues
Com va anunciar Escola en Català fa un parell de setmanes el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) és a punt de dictar la sentència contra el català a l'escola:
En concret serà el proper 7 de març, segons informa el diari ABC http://www.cronica.cat/noticia/Lescola_en_catala_pendent_del_7_de_marc , que es dictarà la sentència definitiva del TSJC.
Som en un context d'extrema gravetat i preocupació, per això des de la campanya Defensem l'Escola en Català fem una crida a tota la ciutadania catalana a estar molt atenta a la sentència que pugui emetre el TSJC el 7 de març i a les mobilitzacions que prepararem en el cas que la sentència, com es preveu, sigui negativa.
En aquest context exigim a la Generalitat de Catalunya que no acati i esdevingui insubmisa a tota sentència que signifiqui acabar amb el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament, i demanem tots els partits polítics catalanistes que donin suport a la campanya per no acatar les sentències i blindar per Llei el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament.
Finalment, us informem que estem presentant mocions als Ajuntaments perquè es posicionin a favor de l'escola en català i quecontinuem recollint desenes de milers de signatures pel tot el territori, així com hem posat en marxala nova web de la campanya Defensem l'Escola en Català, la podeu consultar i signar pel català a l'escola a www.escolaencatala.cat. Feu-ho córrer.
Per col·laborar amb la campanya envieu un correu a info@escolaencatala.cat o truqueu al telèfon 681 243 025
Moltes gràcies pel vostre suport. 

Podeu baixar-vos el document PDF amb l'explicació de com presentar la moció als grups i al govern del vostre ajuntament prement aquí






Share/Bookmark

EL TOISÓ D'OR DE SARKOZY


Daniel Ibànyez. El Toisó d'or d'en Sarkozy
El president de la República Francesa ha rebut la més alta distinció que atorga la corona d’Espanya . El rei li ha imposat el collar de l’Insigne Orde del Toisó d’Or. La insígnia consisteix en un collar d’or format de foguers i pedres fogueres, amb esmalt blau i rajos vermells del qual penja un moltó o velló en record de Jàson, l’heroi grec que va liderar l’expedició dels argonautes a la recerca del velló (toisó) d’or.
 
 
 
 
L’Orde del Toisó d’Or va ser fundat a Bruges el 10 de gener de 1430 per Felip III el Bo de Borgonya, amb motiu del seu casament amb Isabel d’Avis.

Els estatus del Toisó d’Or, creats per Felip el Bo, fixen les normes dels anomenats capítols de l’orde. Durant la celebració d’aquests capítols, el gran mestre de l’Orde atorga els títols de cavallerde l’orde i el collar que els acredita.

Els capítols, que van precedits de misses, festes i grans àpats, s’han de celebrar al cor d’una catedral escollida a l’efecte i han de ser presidits pel gran mestre de l’Orde del Toisó. El cadirat del Cor ha d’estar preparat d’acord amb el protocol establert pels estatuts. Al respatller de cada seient, ha de figurar l’escut d’armes i insígnies de cadascun dels cavallers assistents. Els escuts han d’estar envoltats  pel collar del Toisó i coronats per un elm que sempre ha de mirar a l’altar major.

Un cop asseguts tots els cavallers assistents, es repassa el capteniment i el compliment de les normes per part de tots ells. Si algun no s’ha comportat adequadament, serà expulsat de l’orde. També es procedeix a nomenar nous cavallers que substitueixin els que hagin mort en el temps transcorregut des del darrer capítol. La família d’un cavaller difunt té l’obligació de tornar el collar del Toisó perquè sigui atorgat a un nou cavaller.

L’any 1519, del 5 al 7 de març, Carles I com a gran mestre de l’Orde del Toisó d’Or en aquell moment, va presidir la celebració del dinovè capítol, al cor de canonges de la catedral de Barcelona. El capítol de Barcelona és l’únic no celebrat a Flandes.
 
 
 
 
El professor de la universitat de Valladolid, Rafael Dominguez Casas, escriu en el seu treball sobre el capítol de Barcelona l[i]“Los errores en los esmaltes de algunos escudos se deben al nefasto repinte que sufrieron en 1748. Pese a ello, podemos afirmar que nos encontramos ante la silleria del Toisón de Oro mas bella y suntuosa de Europa” .
 
Tot i no ser la intenció d’aquest article, voldria aturar-me breument per comentar aquestes afirmacions del professor Domínguez Casas. 
 
Pel que fa “al nefasto repinte que sufrieron en 1748” del qual ens parla Dominguez Casas, sospito que el “repinte” és, en realitat, “un renombre” del personatge que ocupava aquell seient repintat. Resulta si mes no curiós, que tot i celebrar-se a Barcelona, el capítol reunís gairebé només cavallers castellans. Si això hagués estat així, hauria estat més lògic celebrar-lo, per exemple, a Valladolid. Ras i curt, es va voler esborrar de forma barroera l’evidència física que a Barcelona hi va haver, el 1519, una reunió d’altíssim nivell del principal orde nobiliari europeu. Calia esborrar una evidència més d’una Catalunya que no encaixa en la versió historiogràfica oficial d’un país, decadent, endarrerit i pobre.
 
D’altra banda, no deixa de resultar curiós el fet que “podemos afirmar que nos encontramos ante la silleria del Toisón de Oro mas bella y suntuosa de Europa” quanla historiografia oficial ens diu que al capítol de Barcelona no van assistir els reis convocats per Carles I i, per tant, que els seients destinats a Lluís II d’Hongria, Francesc I de França, Enric VIII de Anglaterra, Manel I de Portugal, Segimon I de Polònia i Cristià II de Dinamarca i Noruega, decorats amb els corresponents escuts, van romandre buits. No deixa de ser xocant que Carles I encarregués a Joan de Déu, Pere Joan i Pere Anglada que decoressin un cadirat tan luxós per a un capítol tan deslluït.
 
Hem de creure, per tant, que Carles I que, recordem-ho, estava a punt de ser nomenat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va convocar els principals monarques d’Europa, alguns dels quals parents seus, com és el cas d’Enric VIII, casat amb una germana de la seva mare o Christian II, casat amb una germana seva, i cap no li va fer ni el més mínim cas? Estic totalment convençut que si el capítol s’hagués celebrat a Valladolid shaurien publicat 32 llibres del capítol castellà i s’explicaria que hi van assistir tots els reis. Pe  rò, com que va ser a Barcelona, el fet es devalua, no se’n parla i se’l castellanitza tant com es pot. A més, segons els estatuts de l’Orde, si els convocats al capítol no ocupen el seu seient sense justificació, automàticament perden la seva condició de cavallers.
 
Però tornem al fil del tema que ens ocupa. El 23è i darrer capítol del Toisó d’Or es va celebrar al cor de la catedral de San Bavón, a Gant i va ser presidit per Felip II de Castella l’any 1559. En aquest capítol Felip II va nomenar cavaller del Toisó i futur gran mestre al seu fill, el futur Felip III de Castella. Felip III no va convocar mai cap capítol del Toisó i tampoc gran mestre per succeir-lo. Per tant, després de la seva mort, es va acabar la història de l’Insigne Orde del Toisó d’Or tal i com va ser creada.
 
En canvi, des de 1927 fins el darrer atorgat a Sarkozy, s’han repartit una sèrie de collars i títols del Toisó. Joan de Borbó, comte de Barcelona i ,actualment, el seu fill Joan Carles s’han dedicat a adjudicar el Toisó d’Or sense cap potestat per fer-ho. No han estat nomenats gran mestres de l’Orde en cap votació de cap capítol, ni poden convocar cap capítol.
 
Ni el Congrés dels Diputats ni el rei poden atorgar el Toisó d’Or com ho estan fent. El collar del Toisó d’Or, actualment, només és una joia i no representa res ni duu cap honor associat.
 
Al senyor Nicolas Sarkozy, doncs, li han fet un regal mol bonic, però res mes.
 
  
 
Daniel Ibànyez
03.02.2012


[i] RAFAEL DOMINGUEZ CASAS, Arte y simbología en el capítulo barcelonés de la Orden del Toisón de Oro(1519).Universidad de Valladolid.

Share/Bookmark

23.2.12

Dirigents del PP, botxins de la llengua


Dirigents del PP, botxins de la llengua




El diari www.directe.cat que em permet tenir un blog  i publicar-hi articles (a indirecte.cat), n’hi podeu trobar més de 190, m’ha possibilitat que aprengués unes quantes coses i una d’elles és que tinc o he tingut lectors de tot el conjunt de la nació, de tots els Països Catalans. Escric des de les Illes a un diari del Principat, sense cap problema. Això ho dic quan per aquí encara circula una colla d’ignorants i babaus que pretenen que la nostra llengua sigui diferent de la que es parla al Principat. Aquesta és una de les coses que he après, però també me n’he adonat, que a vegades, quan explic que el poder polític ens vol destruir la llengua catalana, o que aquí ens trobam molt lluny del pensament que circula per part de la Catalunya continental en qüestió de sobiranisme, alguns dels que opinen sobre els meus articles parlen com si la cosa no anàs amb ells. Es refereixen al fet que si van mal dades, això només passa a les Illes Balears o al País Valencià i es queden tranquils pensant que es troben en camí de la independència, o com a mínim amb governs que afavoreixen tant com poden la normalització de la llengua.
 
            Avui volia aprofitar  per dir a aquestes persones, que si cau la llengua a les Illes, al País Valencià, a la Catalunya Nord o a tots aquests indrets, el català del Principat també restarà en perill. Fins i tot a Andorra el català no aconsegueix treure el cap, quan és l’únic lloc que té un Estat al darrere. Aquests pensaments m’han vingut al cap fa quasi una mesada, quan veig que el partit catalanista del Principat, que no sobiranista, CiU, està pactant amb el PP els pressuposts o qualsevol altra cosa. El partit que sempre s’ha caracteritzat per defensar la llengua pacta amb el partit que la vol aniquilar al País Valencià i a les Illes, que també ho vol fer al Principat, però que creu que ara no té suficient poder. És com un corb intel·ligent que primer pacta amb la seva presa, tot esperant que arribi una millor situació per menjar-se-la. Els principatins haurien d’estar ben preocupats. No es pot amagar el cap sota l’ala i dir que això són qüestions polítiques. La realitat és que aquests governants volen pactar o han pactat amb els botxins de la llengua.
Ja he denunciat manta vegades que el PP, que té majoria absoluta al Parlament, al Consell i a l’Ajuntament de Palma, vol destruir la llengua catalana. Per això vol modificar totes les lleis existents, inclosa la Llei de Normalització Lingüística, perquè la llengua no sigui un requisit per a la funció pública, cosa que no la faria necessària i que podria fins i tot quedar reduïda a assignatura maria a l’escola, ja que també volen elecció de llengua. Com es pot elegir una llengua que no és útil, perquè no és necessària?
 
            Davant aquests atacs molts illencs conscienciats els han plantat cara i han xiulat al president del Govern i a la resta d’autoritats quan surten a algun acte públic. Ara veureu quina és la seva estratègia per destruir la llengua i que sembli que la beneficien, ja que els interessa conservar els vots que els han fet tenir el gran poder que tenen. El diputat del PP Fernando Rubio, defensant la reforma que vol convertir el català en llengua inútil, deia això: la reforma pretén contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada, que deixi de ser vista com una càrrega o com un element negatiu pels qui volen ser servidors públics, i es converteixi en un estímul, un premi o un incentiu, ja que el que volen és deixar-la com a mèrit. Això ho va afirmar quan es debatia si s’havia de deixar el català com a requisit o no. Després que rebutjassin la no modificació de les lleis actuals i en el debat, va continuar dient: és rotundament fals que el PP estigui en contra de la llengua pròpia (prefereix dir-li pròpia abans que catalana) i acusà l’esquerra de tergiversar la modificació dient que el PP es carrega la llengua i d’estar darrere de l’agitació social que s’ha produït en contra de la rebaixa en l’estatus del català. Va qualificar l’esquerra d’irresponsables perquè agita la població. En canvi, va assegurar que el PP no ha enganyat ningú perquè la mesura s’incloïa en el seu programa electoral. Va acabar dient allò que sempre diuen, que el PP vol que vinguin els millors professionals i que la llengua no ha de ser un obstacle... i etc., etc., etc.
 
            Trobau que el president Mas ha de pactar amb aquesta gent? El programa del PP és el mateix a tot el territori de l’Estat, encara que escriuen el que els convé a cada “regió”. CiU no hauria de pactar amb els botxins de la llengua catalana o els hauria de fer canviar el programa, així com els del PP l’obliguen que el canviï ell. De totes maneres, això continuen essent pegats foradats. La llengua només es pot salvar amb la independència.  I ara per ara amb els de CiU i el PSC, sense sector catalanista i convertit en PSOE, poques coses hi ha a fer


Aquí el nom i cognom dels lingüícides:
http://nespardenyeta.blogspot.com/


Share/Bookmark

22.2.12

LES COSES PEL SEU NOM


Tonetxo Pardiñas: 'Hem d'abandonar l'autocensura sobre la llengua'

El president del Micalet valora la importància de la rebuda de la flama de la llengua avui a València
'Si tu que pots, no anomenes la llengua com cal, el xiquet no ho sabrà mai.' Així expressa Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet de València la demanda que fa de deixar de banda l'autocensura i refermar la defensa de la unitat de la llengua. Pardiñas n'ha parlat amb VilaWeb, coincidint amb l'arribada, avui, de la flama de la llengua catalanaa València, on passarà pel Micalet, que serà des d'ara seu permanent de la flama.
'Amb la idea d'anar fixant referents i de mantenir-los vius vaig proposar a Vicent Pitarch, del Centre Excursionista de Castelló, d'encendre una llàntia ací i de deixar-la-hi permanentment encesa. Al costat de la flama hi haurà una frase d'Enric Valor, una de Fuster i un poema d'Estellés', explica Pardiñas, per qui la rebuda de la flama a València és important: ‘Ho és molt que els símbols es mantinguen, sobretot a la ciutat de València.'

Lamenta que aquests últims anys hi hagi hagut autocensura per a evitar entrebancs o discussions. 'Hi ha una determinada manera de veure la llengua que no ha reculat mai, que és la secessionista. I els qui defensem la unitat de la llengua evitem molts terrenys que em pense que cal recuperar. S'ha de recuperar el terreny perdut i deixar estar la por. Les coses es diuen quan toca i, si hi ha inconvenients, s'expliquen.'

L'arribada de la flama a València és una manera de recordar els vuitanta anys de les Normes de Castelló. A les set de la vesprada entrarà al Centre Excursionista de València, on parlaran els presidents del Centre Excursionista de Castelló i del Centre Excursionista de València. Després Vicent Pitarch farà una conferència ‘L’excursionisme davant el país: la cultura i el paisatge’. Hi participarà també el Grup de Muntanya Viarany.

Tot seguit, i acompanyada de les Colles de Dolçainers i Tabaleters del Micalet i d'Estrella Roja de Benimaclet, la flama passarà al Micalet, on Pilar Almeria llegirà poemes de Vicent Andrés i Estellés, amb l'acompanyament musical d’Elisa Aparicio. En acabat s’encendrà amb la flama la llàntia, que restarà en exposició permanent. Durant l'acte s’estrenarà una peça de dolçaina titulada ‘Del Canigó al Micalet’, original de Ferran Navarro, amb arranjaments d’Adrià Gil. Demà la flama prosseguirà el viatge per la geografia del país i diumenge el recorregut terminarà a la basílica de Montserrat.


Share/Bookmark

18.2.12

AMB UN PARELL!!

Alfed Bosch, diputat al Congreso per ERC, Rcat i Catalunya Sí, a Sáenz Santamaría.


"Le propongo un trato, hablemos de recortes, pero no de pequeñeces. Si no le parece bien la deuda catalana, la administración catalana, las delegaciones catalanas en el exterior, la gestión catalana de los aeropuertos propios... "

"Si todo esto le molesta, pues recortemos Catalunya toda entera. Expúlsenos de este Reyno, en el cual los culpables nunca son aquellos que mandan, sino aquellos que soportan. Vamos a negociarlo Señora Sáenz de  Santamaria, vamos a hacerlo. Usted se quedarà descansada y nosotros, ni le cuento...!"

Share/Bookmark

17.2.12

S'inaugura l'exposició 'Nosaltres, els valencians 1962-2012'

Autor/s: Montserrat Serra
A la Universitat de València · A l'abril farà cinquanta anys de la publicació d'aquesta obra de Joan Fuster


'Són cinquanta anys de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster i hem volgut commemorar-los situant el llibre en la trajectòria de Fuster i en el País Valencià d'aquella època i tenint en compte les repercussions que ha tingut. Aquests són els motius centrals de l'exposició 'Joan Fuster. Nosaltres, els valencians 1962-2012'. Al costat d'això, també hem volgut fer ressaltar la importància del seu llegat, que es conserva a la casa-museu de Sueca, especialment el seu arxiu i la col·lecció d'art que conservava', explica a VilaWeb Francesc Pérez i Moragón, un dels comissaris de l'exposició.
L'exposició conté obres d’art que Fuster havia anat col·leccionant; sovint regals dels autors que d'aquesta manera li demostraven l'admiració que els mereixia. N'hi ha d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández Mompó i més.
També hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades d'Edicions 62, editora del llibre, ja se n'han venut 50.000 exemplars, i el títol continua ben viu. Pérez i Moragón assenyala que aquest nombre d'exemplars venuts és considerable, 'sobretot si tenim en compte que durant uns anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977'.
'El llibre, diu Pérez Moragón, continua tenint interès, encara que Fuster, com manifesta en el pròleg, parlava d'una sèrie de qüestions amb la intenció de suscitar debat i opinió. Així i tot, aquest assaig continua tenint una actualitat real.'
L'exposició és comissariada per Ferran Carbó i Francesc Pérez-Moragón de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, juntament amb Brígida Alapont, de la Biblioteca Casa-Museu Joan Fuster de Sueca.
Un catàleg acompanya l'exposició i aporta una sèrie de respostes de l'època que va suscitar el llibre, entre el 1962 i el 1965. Amb articles de Miquel Tarradell, Joan Sales, Llorenç Villalonga…, fet i fet, nou textos d'autors contemporanis de Joan Fuster que van parlar del llibre. Aquesta aportació històrica es complementarà amb una lectura de l'assaig que faran els participants en la IX Jornada Joan Fuster el 15 de novembre, preparada per la Càtedra Joan Fuster. El tema d'enguany és 'Nosaltres, els valencians', i hi participaran Agustí Colomines (Universitat de Barcelona), María José Badenas (Archivo General de la Administración), Francesc Pérez i Moragón (Universitat de València), Manuel Alcaraz (Universitat d’Alacant), i Ferran Archilés (Universitat de València).
Sobre la vigència del pensament de Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragón diu que l'èxit de la jornada acadèmica anual dedicada a Joan Fuster, que organitza la Càtedra, demostra que el pensament i la figura de Fuster són plenament vigents. 'És clar que el pensament de Fuster és molt extens, però té una vigència real, especialment com a assagista. Els seus assaigs continuen tenint una gran validesa. Tenia una intel·ligència privilegiada i singular, a la qual se sumava una gran cultura i molta curiositat. Darrere els seus escrits hi havia moltes lectures i molta reflexió. Fuster sovint parlava de fets puntuals i, si repassem els seus articles, veurem que són fets amb un pensament que va més enllà del fet conjuntural, que hi aporta una visió més àmplia, històrica… Per exemple, podem trobar-hi reflexions sobre el canvi d'hàbits en la lectura. Si les llegim ara, les seues reflexions són transformables i s'adapten perfectament al canvi hàbits d'avui, deguts a les transformacions tecnològiques.'

Share/Bookmark

16.2.12

CATALUNYA NORD PER LA INDEPENDÈNCIA


El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà, amb la senyera

El col·lectiu Catalunya Nord per la Independència presentarà el proper dijous 16 de febrer -Casal Jaume I de Perpinyà 23 avinguda del Liceu–Perpinyà- l'acte en favor de la independència catalana, que es durà a terme el proper 25 de febrer.

En aquest acte es presentarà l'Assemblea Nacional Catalana i de la secció Catalunya Nord. Comptarà amb les intervencions de diverses personalitats com ara Gisela Bellsolà, Joan-Lluís Lluís, Pere Figueres, Pascal Comelade, Aleix Renyé, Maties Mazarico, Joan-Daniel Beszonoff, Renada-Laura Portet, Carles Sarrat o Joan-Pere Sunyer.

En aquest sentit consideren que "les consultes populars, la gran manifestació del 10 de juliol, la creació de 'Municipis per la independència' o el resultat de les enquestes d'opinió, que donen una àmplia majoria social per al 'sí' a un eventual referèndum d'independència, són indicis clars d'aquesta evolució que s'està accelerant".

És per això que "la societat civil catalana ha decidit organitzar-se en un moviment per tal de preparar i accelerar la plena sobirania del país: es tracta de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana que es constituirà el dia 10 de març a Barcelona, i que compta ja amb més de 350 grups territorials, municipals i sectorials, entre els quals el grup Catalunya Nord per la Independència."

"Perquè Catalunya Nord no pot ser absent d’aquest procés de llibertat. Perquè volem que Cat Nord aprofiti aquesta embranzida nacional, presentant les seues pròpies necessitats. Perquè volem que els altres Països Catalans coneguin i tinguin més en compte l’existència d’aquest tros de Catalunya, captiu a França", indiquen.

Share/Bookmark

15.2.12

RAFAEL DE CASANOVA (Vídeo)


Share/Bookmark

14.2.12

CAMINS DE MENORCA



CAMINS DE MENORCA from Quico Romeu on Vimeo.

És ben bé la Menorca que estimo.
la dels racons i camins sense ningú.
la que se't mostra impúdica i generosa,
només per als teus ulls, com una antiga
amant que et reté i t'atrapa.

hi ha indrets en què, en arribar-hi per
primera vegada, resulten com vells coneguts,
com si haguessin esperat des de sempre el retrobament

Share/Bookmark

13.2.12

I HAVE A DREAM ... NO ÉS LLIURE.

Fa gairebé 50 anys Martin Luther King va començar el seu discurs més famós i emotiu amb una frase evocadora: "I have a dream ...". Davant milers de persones emocionades Luther King es va atrevir així a somiar amb una societat on les persones coexistíssim de forma harmònica sense importar el color de la nostra pell. Aquestes paraules van canviar el curs de la història nord-americana i mundial, donant força a la lluita decidida pels drets civils i convertint-la immediatament en un crit d'esperança enfront del racisme i l'odi.

 
Però a dia d'avui aquestes paraules no són lliures. Les companyies discogràfiques SONY i EMI gestionen els seus drets d'autor, i vetllen de manera eficaç perquè aquest símbol de la llibertat no pugui ser escoltat lliurement sense passar abans per caixa, i molt menys ser utilitzat per il·lustrar o divulgar la història de la lluita pels drets civils. Això sí, els gestors de SONY i EMI no han trigat a autoritzar previ pagament la utilització de les paraules de King en lucratius espots publicitaris.
 
El descarat ús comercial d'aquest simbòlic discurs contradiu clarament les pròpies paraules de Luther King pronunciades el 28 d'agost de 1963. I és evident que el mateix Luther King no volia que les empreses venguessin aquest discurs, cosa que va quedar clar ja el 1963 quan va demandar a dues empreses perquè detinguessin la venda no autoritzada del seu enregistrament.
 
En assabentar-se d'aquest contrasentit, Yasmin Gabriel, una jove advocada i activista afroamericana pels drets civils, va decidir actuar. Així, a través de Change.org i de Actuable ha creat una petició per reclamar a Sony / EMI que renunciï voluntàriament als drets de copyright sobre l'enregistrament del discurs "I have a dream", perquè aquest pugui passar per fi a formar part del domini públic.
 
Si tu també t'emociones en escoltar aquestes famoses paraules, llavors, en nom del llegat de Luther King, signa aquesta petició per deixar clar a Sony / EMI que haurien alliberar voluntàriament el seu copyright.
 
No podem permetre que unes paraules que simbolitzen a tot el món la lluita per la llibertat i la igualtat siguin limitades per l'ànim de lucre i no puguin ser escoltades lliurement o utilitzades per a fins divulgatius o educatius.
 

Irene, Fabio, Albert l'equip de Actuable

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.