traducció - translate - traducción

20.2.13

Lleis per la repressió de la llengua catalana. De la Nova Planta a Wert

Eugènia de PagèsCatedràtica d’Història
Rei
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.
Aquest fragment del discurs de l’ancià rei Juan Carlos I en motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. Els seus assessors, o bé tenien un desconeixement de la història espectacular o els seu grau de manipulació i cinisme també pot qualificar-se d’extraordinari. Segurament, les dues coses.
La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu:
DecretNovaPlanta
Decret de Nova Planta. 16-1-1716, que va canviar la estructuració política dels reines d’Espanya.
Seguint les recomanacions del memorial del comte-duc Olivares (1625), l’any 1712 Felip V va donar instruccions secretes als seus representants (corrregidores) a Catalunya subratllant que“pondrà el mayor cuydado en introducir la llengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”.Ho va ratificar el 1714 “que se procure ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos que no la hablan” (cal entendre “pueblos” com a equivalent a nacionalitats, no a viles o ciutats).
Per tant, des de l’annexió del Principat, Castella va promoure l’analfabetisme en català, per tal d’aconseguir allò que mai no havia estat: un territori sotmès a la sobirania de la Corona de Castella. De fet, el bilingüisme era el primer pas d’un procés de substitució d’una llengua. Aquesta voluntat, que arrenca, de manera explícita, dels segle XVIII, passa pels segles XIX i XX i arriba fins als nostres dies.
Per més claredat expositiva, ho anirem explicant sintèticament per àmbits en els quals  es va aplicar una legislació de ferro, sense precedents, per tal d’eradicar una llengua. Com diu Jesús Tusón, lingüista reputadíssim, “un estat, una llenguaés, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica de la nostra espècie”.  
ÀMBIT EDUCATIU
Segle XVIII
1715 Consulta del Consell de Castella: A l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc no es parlarà i escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà.
1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
Segle XIX
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1837 Un edicte reial imposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlessin en català a l’escola.
1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
1857 Llei Moyano que ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir a que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya.
Segle XX
1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà  (Dictadura de Primo de Rivera), però no és pas l’única… com veurem tot seguit.
antoni-gaudc3ad-i-cornet
Antoni Gaudí
1924 El general Losada implanta l’ensenyament del castellà a les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de “seguretat” de l’Estat.
1926 Reial decret pel qual es sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.
1938  Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català
1939  Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.
PRECEDENTS
Hable en cristianoDe fet, la persecució al català té uns antecedents  similars que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució contra aquesta pobra gent: els van privar de portar vestits andalusins, de parlar àrab. L’expressió que s’aplica als catalans,“hable usted en cristiano”, prové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant.  Van dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, separant pares dels fills……Donaven els nens a famílies catòliques per tal que els donessin una educació cristiana. La denuncia del règim de semi-esclavitud a qual eren sotmesos els menors d’edat va ser objecte de denúncia a l’obra El Lazarillo de Tormes , d’autoria  discutida….
ÀMBIT JUDICIAL
 1716  Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”.
1768 “Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó. Ratifica la imposició del castellàen tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.
1838 Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits.
1862 Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.
1870 Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.
1881 Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.
ÀMBIT RELIGIÓS
1755 Decret de visita del Provincial dels Escolapis: es mana a tots els religiosos de l’orde a parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. I  imposa la pena de viure en règim de pa i aigua, si això no es duu a terme.
1902 Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.
ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT
1799 Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.
1801 “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.
Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició  del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals,  i no es va admetre  a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor.
ÀMBIT COMERCIAL DE COMUNICACIONS
1772 Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent: “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.”
1886  Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon.
NEGACIONISME
Malgrat tot,  cal recordar que a les Corts de Cadis es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a tal despropòsit, va afirmar, amb rotunditat,  que la cooficialitat del català era “inaceptable”. Però la pregunta és ; la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ?
A més de la imposició del castellà per totes les vies possibles, el següent pas va consistir a negar el fet que el català hagués estat mai llengua oficial ni tan sols a Catalunya. Així, Menendez Pidal va publicar al diari El Imparcial  de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , en el qual afirmava que les Corts catalanes mai no varen tenir el català per llengua oficial.  Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe.  L’informe de Jesus Patiño, cap de la “Junta Superior de Justicia y de Gobierno” el 1714, és a dir, la màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava clarament quina era la situació real. Aquest document confirmava la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V el 1714: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.”
FRANQUISME
La repressió lingüística dels catalanoparlants ja havia esdevingut una “raó d’Estat” quan el  1939  es va iniciar un dels períodes més repressius de la llengua catalana: el franquisme.  Aquell any el victoriós general Franco manifestava: “ la unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española .
Sant Boi no era Sant Boi
Sant Boi no era Sant Boi
1939 :  Molt breument . Prohibició de parlar o escriure el català
  • A la ràdio
  • Als llibres
  • Al teatre, fins i tot Els Pastorets
  • A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de la primera comunió
  • A rètols i anuncis
  • Als noms de pila
  • Al cinema, fins al 1964
  • A les fàbriques
  • A totes les escoles públiques i privades
  • A les làpides dels cementiris i esqueles  mortuòries
  • A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques i embarcacions
  • A conferències i actes culturals
  • A la correspondència privada, fins al gener de 1940
  • A les inscripcions en els registres Civils
  • Pels funcionaris, entre ells i amb el públic
  • Als noms dels carrers
A això s’hi podria afegir una quantitat immensa de bans municipals, ordres militars i civils. A tall d’exemple tenim la carta del ministre espanyol de Governació, Ramon Serrano Suñer, a tots els bisbes catalans: “ Nueva normativa de usos linguísticos  en la comunicación de la Iglesia con los feligreses, hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos ( lo que se logrará con una tenaz labor escolar). Una altra perla ens l’ofereix el reglament de presons del 1956 que especifica clarament que els presos només poden parlar en castellà.
LA TRANSICIÓ
Encara que costi de creure, després de la mort de Franco, durant la transició,  per bé  que l’Estat de les Autonomies  ha induït molta gent , tant a Catalunya com a Espanya, a creure  que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada,  també durant aquest període es van publicar lleis per relegar el català a un segon pla
1976 a 2008  Es publiquen almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà enfront a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.
1986  Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada
1989 Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà
1995 Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà
01_savecatalanlanguageSEGLE XXI
Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, que hem explicat de manera  molt succinta, el català és avui dia una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea,  a un nivell similar al suec, el portuguès, el grec i d’altres. Tanmateix, l’Estat espanyol bloqueja el reconeixement de  l’oficialitat del català a Europa, com afirma Martin Schulz, president del Parlament Europeu. La negació continua sent una qüestió d’Estat:
2010 Sentència del Tribunal Constitucional respecte l’Estatut de Catalunya: el català no és la llengua preferent de l’administració a Catalunya, ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu
2011 Inici a les Illes d’una persecució del català, sense precedents, per part del Govern autonòmic. Això va portar a una vaga de fam, protagonitzada per uns quants jubilats a Mallorca, com a protesta. Al País Valencià, també el Govern autonòmic persegueix  de manera implacable l’ús normal de la llengua del país, tot desatenent la demanda d’escolarització en català  de més de 1000.000 famílies.
2012  El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa la possibilitat d’escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares, atenent a la demanda de sis famílies.
2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega al català el caràcter de llengua preferent de l’Ajuntament de Barcelona
2012 El Govern d’Aragó rebateja la llengua parlada a la Franja com a “llengua aragonesa de l’àrea oriental”. És com si a l’alemany que es parla a Àustria, se  li digués austríac …..
2012  El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega que el català sigui la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya
2012  El ministre d’Educació espanyol presenta un esborrany de llei pel qual el català passa a ser llengua optativa i no cal examinar-s’hi per a obtenir el títol d’educació obligatòria. Sembla que la segona part ha estat revisada….
Conclusió: el marc jurídic que protegia el català, després de segles de persecució implacable, no està garantit. Ni de bon tros.
Molts sud-americans que viuen a casa nostra queden parats de la vitalitat del català tot comparant-ho amb la desaparició d’un munt de llengües, originàries del seu territori, sota el domini colonial. I no en saben res de com han anat les coses aquí!
Si be és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que la mort d’una llengua no és mai innocent,, mai és volguda pels parlants. El cas del català no és una excepció històrica: l’escriptora estoniana Sofi Oksanen en la seva celebrada novel·la “PURGA” – premi europeu a la millor novel·la de l’any 2010 – relata, amb extraordinària cruesa i realisme, l’ocupació soviètica del seu país.  Arrel d’una entrevista sobre la seva obra, la novel·lista va explicar el següent: durant l’època soviètica quan algú anava a comprar i s’adreçava en estonià la resposta solia ser “ parli una llengua humana, si us plau”…. Es clar que aquesta al·lucinant situació va durar només cinquanta anys.
Tornant a J. Tusón, a “Patrimoni natural”,  “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu”
 ———–
Cronologia de la repressió de la llengua catalana

Share/Bookmark

18.2.13

ANY ESTELLÉS. QUAN DEIXÀVEM DE SER INFANTS


Quan deixàvem de ser infants,novel·la sobre la joventut de Vicent Andrés Estellés
Aquest any 2013 ha estat declarat l'Any Estellés. L'objectiu és recordar, i donar a conèixer, el poeta de Burjassot en el 20é aniversari de la seua mort.

Gemma Pasqual novel·la la joventut de Vicent Andrés Estellés a 'Quan deixàvem de ser infants'
L'escriptora valenciana Gemma Pasqual reinterpreta en l’obra, titulada 'Quan deixàvem de ser infants', les diverses biografies del poeta Vicent Andrés Estellés (1924-1993) per construir una història "lírica i intimista" que dirigeix una mirada a la seva joventut i rescata la memòria del poeta de Burjassot. La novel·la és un repàs dels anys joves del periodista i poeta Vicent Andrés Estellés i de la València del seu temps. Poesia, humor i lluita que apropa els joves a una de les èpoques més significatives i convulses del nostre país i a un dels poetes més importants del segle XX.
Segurament la infantesa és una de les etapes de la nostra vida que, més d'una vegada, recordem amb una certa enyorança. I és que, tret d'excepcions, són uns dels anys més feliços d'una persona: els jocs, la colla d'amics, els primers amors... És sens dubte una etapa que et marca per a tota la resta de la vida, per a les coses bones i també per a les dolentes.

Gemma Pasqual, com a bona coneixedora de l'obra de Vicent Andrés Estellés, s'ha capbussat en les seues memòries i ens ha escrit una novel·la sobre la infantesa del poeta de Burjassot. Una obra ben escrita, amb un llenguatge força entenedor i una idea original per narrar-nos el possible món en envoltà la infantesa d'Estellés.
Una novel·la que aconselle la seua lectura per conèixer la infantesa d'un dels nostres millor escriptors. Una novel·la oportuna per endinsar-se en la vida i obra d'Estellés, ara quan tot just comencen els actes per celebrar el 2013 l'Any Estellés. (Vicent Luna)
Feu un tast de la novel·la:

Share/Bookmark

16.2.13

TV3 DOS ANYS #sensesenyal


NOTA DE PREMSA

Avui, dos anys després del tancament dels últims repetidors, des de la plataforma ciutadana #sensesenyal volem recordar que més de cinc milions de valencians continuem sense poder sintonitzar TV3 i la resta de canals de la corporació catalana.

#sensesenyal, que aglutina una dotzena d’entitats i més d’un miler d’adherits, reclama llibertat d’accés a la informació, la cultura i la llengua dels valencians amb el retorn de TV3.

Volem recordar que el govern Valencià del PP va obligar finalment ACPV a tancar TV3. Amb aquest propòsit, la va afonar econòmicament creant noves lleis que n’impedien l’emissió i permetien multes desorbitades. Denunciem enèrgicament que el govern valencià, mogut per la xenofòbia a tot allò que prové de Catalunya, va actuar sota el paraigua del vot per materialitzar unes decisions i una actitud tan tirànica com bananera. Recordem que la responsabilitat recau avui dia únicament en la figura del president Alberto Fabra.

En aquest sentit, li demanem que escolte la veu del poble valencià i no la del seu fosc predecessor. Que recorde els clams i les mobilitzacions d’aquests dos últims anys i les declaracions institucionals de totes les universitats públiques valencianes, la Diputació de Castelló i desenes d’Ajuntaments governats pel seu partit. Que recorde les dues grans manifestacions pels carrers de Castelló, la seua ciutat, així com una manifestació històrica de més de 100.000 persones a València l’any 2011. Per tot això, li exigim que exercisca la responsabilitat del seu càrrec.

Només cal recordar-li les seues paraules com a alcalde en 2011 en les xarxes socials “Parece mentira que en pleno siglo XXI se limite la posibilidad d q las personas podamos elegir el medio de comunicación q deseemos sintonizar. Esto se produce pq Zapatero no concede un múltiplex a la CV, lo vamos a reclamar en el pleno, vale ya de prohibiciones!!!!!!!”. Li exigim més memòria, vergonya i credibilitat com a president.

La sentència del Tribunal Suprem desautoritza la Generalitat Valenciana per a sancionar ACPV i considera legítima l’emissió de TV3 al nostre territori. Això vol dir que si Alberto Fabra vol complir la legalitat, ha de restablir el senyal sense contraprestacions ni censures i ha de tornar els diners de les multes a Acció Cultural, ja que aquestes no tenen cap validesa jurídica. A més, tant ACPV com la plataforma #sensesenyal haurien de participar en les negociacions per a garantir la transparència i evitar clàusules que mutilen la llibertat d’expressió. Per tant, instem generalitats valenciana i catalana a arribar amb urgència a l’acord de reciprocitat, ateses les demandes exigides per la societat civil.

Demanem que el president escolte la veu del poble, les seves paraules d’alcalde i el dictamen del Tribunal Suprem. 

Plataforma #sensesenyal

Castelló de la Plana, 17 de febrer de 2013

Share/Bookmark

15.2.13

Cap a la independència sense llibreries?


Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 04-02-2013 Pàgina 55
El Punt Avui. Edició Nacional 04-02-2013 Pàgina 27
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/616266-cap-a-la-independencia-sense-llibreries.html


El tancament de Proa Espais ha estat el darrer tros de l'iceberg anomenat cultura en català que ha sortit a la superfície. Per què tanquen les llibreries? Hi ha moltes opinions i maneres de veure-ho: alarmants descens de vendes, marges comercials salvatges, canvis d'hàbits dels lectors, la voracitat de les grans superfícies, gestions empresarials mal enfocades, la brutal crisi general del país, etc. Molt bé, aquesta és una manera d'analitzar-ho i mirar de buscar-hi solucions.
Però ara mirem-ho des d'un altre punt de vista i fem-nos una pregunta: quants llibres en català hem comprat cada un de nosaltres el darrer any? O si volen: quin pes donem a la cultura, i en concret a la cultura catalana, en les nostres vides?
Tenim un problema i es diu cultura. Com abordar-lo? El projecte independentista –l'únic capaç de fer saltar la banca de la provincialització i la residualitat– ha preferit els últims temps centrar-se en la denúncia del desequilibri econòmic, del dèficit fiscal i de l'espoli. D'acord, temes absolutament vitals. Però tant com la desaparició del català o la desmemòria històrica. La independència ens ha de portar esperança i futur, futur econòmic i social, però també futur cultural.
La llarga nit dels vidres trencats de la cultura catalana va durar quaranta anys. Per a la literatura catalana, el franquisme va ser una autèntica commoció i un daltabaix colossal. Els escriptors de l'interior, emmordassats, no podien escriure el que volien escriure; els de l'exili, lliures però desarrelats, no podien fer arribar els seus llibres al que hauria d'haver estat el seu públic normal; els editors, col·lapsats en el laberint d'Eugène Ionesco de la censura, maldaven per esgarrapar engrunes; els lectors, balancejant-se entre el temor i la resistència, veien convertit el plaer de llegir en un acte heroic i gairebé de confrontació amb el règim. I tanmateix, vam resistir. Vam fer-ho sabent que ens hi anava la nostra supervivència com a poble.
Avui som al 2013 i encara el nostre futur depèn del compromís de cada un de nosaltres: amb la llengua, amb la història, amb els llibres i teatres, amb el cinema i les arts, amb la cultura.
La cultura catalana avui és una gran oportunitat. Com a motor de patriotisme cívic, identitat i valors i garant de la democràcia, la llibertat i els drets civils. L'instrument que permet impulsar la integració i la inclusió per l'esperit de construir una nació millor, una nació més justa que només pot passar per ser una nació més culta.
És imprescindible situar la cultura catalana en l'eix del debat sobre el procés cap a la independència de Catalunya. No només això, cal enfocar-la com la prioritat nacional, sobretot ara, quan més que mai el país que volem dependrà de la responsabilitat personal, l'audàcia, l'esforç i l'excel·lència que hi posem cada un de nosaltres.
La cultura, la dignitat i la llibertat del poble català són el nostre objectiu final. Per això, i davant de les amenaces que pel nostre futur col·lectiu té el moment present, Òmnium vol encetar un debat profund amb tots els actors culturals del país cara a anar perfilant el projecte cultural que volem en la futura Catalunya independent. Què hem d'entendre per cultura catalana avui en dia? Quins són els drets culturals dels catalans als quals hem d'aspirar? Cultura i governança, cultura i reequilibri territorial, cultura i desenvolupament econòmic. Per damunt de totes les altres qüestions: cultura i llengua catalana.
Cap a la independència, sí, amb una cultura que permeti un esclat de modernitat, creativitat i desenvolupament col·lectiu i personal.

Share/Bookmark

12.2.13

EL 9 DE MARÇ, A TOTS ELS TERRITORIS, SORTIREM AL CARRER PER LA LLENGUA!!! M O B I L I T Z A ' T

EL 9 DE MARÇ, A TOTS ELS TERRITORIS, SORTIREM AL CARRER PER LA LLENGUA!!!
M O B I L I T Z A ' T

Actuals Entitats reunides per a la mobilització:
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACCIÓ CULTURAL PAÏSOS CATALANS, AMICS DE LA BRESSOLA, ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS - Illes Balears, CAMPUS JOVE, CASTELLÓ PER LA LLENGUA, CCOO Catalunya, CCOO Catalunya – Educació, CCOO – País Valencià, CIEMEN, COORDINADORA OBRERA SINDICAL, EL TEMPIR D'ELX, ENLLAÇATS NO ACATEM, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ - VALL D'UIXÓ, ESCOLA VALENCIANA, FAPA-València, FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA, INTERSINDICAL-CSC, MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA, MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA, OBRA CULTURAL BALEAR, ÒMNIUM CULTURAL, PDD - PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS, STEI-i – INTERSINDICAL BALEARS, STEPV - INTERSINDICAL PAÍS VALENCIÀ, TALLERS PER LA LLENGUA i USTEC-STEs – INTERSINDICAL PRINCIPAT i UGT – País Valencià.

MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

Enfront dels atacs
contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats
principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

·     Ens refermem en la
lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a
poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.
·    Defensem polítiques
lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el
coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les
Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del
català la llengua comuna i de cohesió social.
·    Denunciem que tractar de
forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre
Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es
pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda
molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.
·    Reivindiquem la
necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la
immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem
capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.
·    Defensem, així mateix la
necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació
públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.
·   Volem aconseguir el ple
coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia
amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i
coneixement.
·   Argumentem que la
construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la
base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen
social o cultural.

Per tots aquests motius,
les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents
respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada
lloc,creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de
la nostra comunitat lingüística.

Enllaçats per la
llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el
català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que
ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més
enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i
al Principat de Catalunya.

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una
jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i
simultànies.

Per la dignitat i per la igualtat!




Share/Bookmark

10.2.13

Guerra bruta, espionatge, difamació, rumors… i complicitats


Publicat al Bloc: TERRENY D'ASSAIG Pere Cardús i Cardellach
Ja fa temps que va començar la guerra bruta contra l’independentisme. De fet, no ha deixat d’existir mai. La guerra bruta dels aparells de l’estat han posat el focus a la punta de llança del moviment independentista sigui la que sigui en cada moment. Als anys 80 era l’MDT, el PSAN, Terra Lliure, i totes les organitzacions i entorn de l’esquerra independentista combativa. Als anys 90 va continuar centrat en aquest sector: Catalunya Lliure, PUA, etc. A partir de l’any 2000, l’ascens d’una ERC més explícita i més perillosa (als seus ulls) liderada per un personatge amb molt carisma, Josep-Lluís Carod Rovira, va obligar els aparells de l’estat a redirigir la seva tasca diligent. Els resultats van ser evidents i van aconseguir aturar l’Esquerra més perillosa, que es va acabar acomodant al govern Montilla. Passada aquesta etapa, les clavegueres de l’estat es fixen ara en un nou front, més potent i molt més nombrós i perillós: CiU i, especialment, Artur Mas.
Quan parlem d’aparells d’estat (estructures d’estat en el llenguatge de moda), de què parlem? Les forces polítiques, evidentment, però sobretot dels cossos de seguretat, els serveis d’espionatge, dels òrgans judicials, de les grans fortunes amb interessos molt evidents, del cos funcionarial i diplomàtic, dels inspectors d’hisenda, de l’Església, i molt especialment, dels mitjans de comunicació (El Mundo, El País, ABC, etc.). Tots aquests aparells es posen a treballar sempre i amb tota la seva energia i capacitat al servei dels interessos de l’estat que els manté i alimenta.
Per què els interessa tant combatre els constructors de l’estat català? La resposta és evident. Espanya ha construït al llarg dels segles un sistema que els permet viure de l’esforç dels catalans. Aquest sistema es trenca si Catalunya s’independitza. L’estat espanyol no és capaç d’imaginar-se sense aquest sistema. L’absència o la pèrdua de l’aportació catalana a la seva renda els fa terror. Espanya no és viable sense Catalunya. O més ben dit, no és viable l’Espanya dels nous rics, de l’AVE per tot arreu, de les grans infraestructures buides, de l’aeroport inflat per clàusules impresentables de blocatge del Prat… Per això, el principal objectiu dels aparells de l’estat ja no és sortir de la crisi pel propi peu, sinó impedir per tots els mitjans l’estat català.
Farem un estat sense trencar cap plat? Qui cregui que això de la independència serà un camí planer, que comenci a reflexionar i a preparar-se perquè el què vindrà a partir d’ara no ho hem vist mai, ni tan sols durant el franquisme. L’endemà de l’Onze de Setembre, la seguretat del president Mas va haver de ser reforçada multiplicant per tres els efectius que la formen. El mateix mes de setembre, els serveis d’espionatge espanyols van ocupar un edifici sencer a la capital del país per reforçar la feina dels equips que ja fa mesos que treballen. L’augment de la tensió i les acusacions greus que es fan impunement contra el nacionalisme i el sobiranisme catalans són terreny adobat per accions violentes de grups ‘incontrolats’… Preparem-nos doncs per la duresa del procés.
Quines són les millors eines contra els arguments i la democràcia? En el procés que hem iniciat, la part catalana tenim un gran avantatge sobre l’espanyola: tenim molts arguments basats en la realitat i la democràcia ens va a favor. No volem imposar res i no volem sortir ni un milímetre del camí democràtic. Si combatéssim amb mitjans violents o sense raó, l’estat sortiria amb avantatge. En casos com el nostre, els aparells d’estat articulen una estratègia basada sobretot en la difamació i els rumors. Algun estudi recent ha estudiat com actuen i el determinants que són els rumors en un conflicte. De fet, a la Segona Guerra Mundial els estats en conflicte van crear estructures gens menyspreables de fabricació de rumors per derrotar l’enemic. Els mecanismes que fan funcionar els rumors no són anecdòtics i són un dels factors més importants que determinen la victòria o la derrota.
Quin és l’objectiu prioritari de la guerra bruta? El principal objectiu per aturar el procés de creació d’un estat català és tombar el president Mas. Tombar-lo? Sí, de qualsevol manera. Ell ha encarnat la voluntat dels catalans de tenir un estat propi i és l’únic president en tota la història de Catalunya des de la pèrdua de la llibertat que ho fa amb condicions de guanyar. Artur Mas és en aquest moment el principal enemic dels aparells de l’estat, que faran tot el que estigui a les seves mans per liquidar-lo (almenys políticament). I això ja ha començat. Els diaris estatals han començat a publicar difamacions que, de ser certes, ja haurien estat processades en un jutjat i el president estaria encausat. Si no ho han fet, és que alguna cosa falla en aquestes informacions. I jo em pregunto: El president Mas hauria engegat tot aquest procés si tingués plom a l’ala? Faria un pas com el que ha fet si sabés que això el portaria de pet a Can Brians? Algú creu que si hi hagués res de cert en les difamacions haurien deixat que Mas es presentés a les eleccions amb l’estat propi al programa i amb la voluntat absoluta de fer una consulta els pròxims anys? Amics i amigues, la innocència deixem-la pel dia 28 de desembre i mentrestant siguem seriosos.
Quin és el principal perill de tot això? Que a Catalunya mantinguem intacte aquella actitud que amb tanta precisió va denunciar l’escriptor i editor Joan Sales: ‘Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.’ Si davant de les difamacions, els rumors, les envestides dels aparells de l’estat espanyol els partits, els polítics, els activistes, els mitjans i la gent en general fem el joc als interessos de l’estat, ja començarem a perdre la batalla. Si l’estat troba còmplices a Catalunya enlloc de trobar-hi ciutadans crítics i defensors del procés d’independència, la derrota serà absoluta perquè tindrem l’enemic a la cuina de casa. Hem de ser acrítics amb el president Mas i la gent que lideri el procés? De cap manera. Però hem de saber detectar qui ens està intentant convèncer de què. Ens hem de preguntar: si això és cert, com és que tal persona no està encausada en un procés judicial? Qui ho publica? Quin paper juga habitualment qui ho publica? Per què es publica a deu dies de les elccions aquesta informació si no hi ha cap novetat que ho justifiqui? Per construir l’estat, no ens calen ciutadans acrítics ni sectaris, ens calen ciutadans lliures que sàpiguen que per aconseguir la independència primer cal pensar lliurement.

Share/Bookmark

3.2.13

LA CLAU DE LA INDPENDÈNCIA (Vídeo)


Canal de Youtube ANCAlcover

Data de publicació: 28/01/2013
Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona, citant la sentècia del tribunal internacional de justícia de La Haya sobre la independència de Kosovo que, entre d'altres coses, diu: "Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica preval aquesta segona".

El link d'aquesta sentència de l'Haya és el següent: http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16010.pdf
I el link del resum de premsa d'aquesta mateixa resolució:http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16012.pdf






Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.