traducció - translate - traducción

30.9.14

BORRATXOS CONSTITUCIONALS

video

[...] I faré el calavera,
i em tornaré un corrido
un animal.
I aniré al cuartelilo
per matar un municipal.

Perquè sí,
per ganes de fer mal.

(Comèdia "El Titella Pròdig" de Santiago Rusiñol - 1911)

Nota: Municipal rima amb constitucional.



Share/Bookmark

29.9.14

LLIBRE BLANC. TRANSICIÓ NACIONAL DE CATALUNYA. (Informació complerta)

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha presentat aquest dilluns al vespre el Llibre Blanc de la Transició Nacional en un acte al Palau de la Generalitat en què ha intervingut el president de l'organisme, Carles Viver i Pi-Sunyer. El CATN s'ha reunit 55 vegades des de la seva constitució i ha emès 18 informes al llarg de l'últim any i mig. Aquests 18 informes són els que conformen el Llibre Blanc, que suma més de 1.300 pàgines.
Contingut relacionat




Share/Bookmark

L'ANC convoca tothom demà


Demà dia 30 de setembre  a les set de la tarda. L'ANC i Òmnium Cultural convoquen tots els catalans a les 19'00h davant dels ajuntaments en resposta a la previsible suspensió de la Llei de Consultes i el decret que va signar el president Mas dissabte passat.

L'ANC té preparada aquesta resposta al Tribunal Constitucional des de fa dies. D'entrada, la data d'inici de la campanya "Ara és l'hora" dependrà del moment exacte en que els magistrats del TC ordenin la suspensió de la Llei de Consultes. També serà aleshores quan l'ANC "buscarà arribar a totes les cases de Catalunya a través de 100.000 voluntaris que s’uneixin a un "projecte il·lusionant" per "parlar amb tothom" i dibuixar el futur del país "entre tots".


Share/Bookmark

27.9.14

INFORMACIÓ IMPORTANT. + VOTAREM! EL VÍDEO!!!


IMPORTANT!

Ha arribat el moment. Si us plau fem difusió a Facebook, Twitter, blogs, per WhatsApp... de tot el que puguem d'aquests materials:

http://9nconsulta2014.cat Web oficial de la Consulta.
www.youtube.com/watch?v=cGPb9UfFAQQ Vídeo de la campanya de la Consulta (cal que el republiquem tants cops com puguem en diferents llocs; el tenim també adjunt a aquest email)
http://9nconsulta2014.cat/decret-convocatoria.html Decret de convocatòria de la Consulta
http://9nconsulta2014.cat/on-votar.html Centres on es votarà a la Consulta
http://9nconsulta2014.cat/regles-especifiques.html Regles específiques de la Consulta
http://9nconsulta2014.cat/preguntes-frequents.html Preguntes més freqüents (FAQ) de la Consulta
www.facebook.com/gencat Post al Facebook per anunciar web oficial de la Consulta
Etiquetes ‪#‎9N2014‬ i tb ‪#‎9N‬


araeslhora.cat web de campanya de l'ANC
gigaenquesta.araeslhora.cat apuntat com a voluntari a la campanya del SiSi





Data de publicació: 14/09/2014
Fa dos mesos l’Ateneu Popular La Pioixa (un petit ateneu dinamitzat per joves de Bordils) va iniciar tots els preparatius per rodar un vídeo defensant el dret a decidir. Malgrat la proposta va néixer d’aquest col·lectiu, la seva voluntat va ser des del primer moment fer-la extensible a totes les entitats del poble i veïns i veïnes de Bordils. En aquest sentit, doncs, van iniciar el projecte fent una reunió oberta a tot el poble on es va explicar la proposta i on es va votar si aquest es realitzava o no. Gràcies al recolzament, l’entusiasme i la participació de la gent, el projecte no només es va aprovar, sinó que a més es va tirar endavant i es va finalitzar amb èxit.

Share/Bookmark

25.9.14

ELS RACISTES D'ÒMNIUM

"Han envellit malament, els nostres progressistes oficials. Tants anys fent el progressista deu cansar"
Quim Torra
Quim Torra Advocat i editor. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de:Ganivetades Suïsses (2007) iPeriodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008). I ha editat l´epistolari de Pau Casals i Josep Trueta. Ha guanyat el Premi Carles Rahola d´assaig 2009.
La collita d'insults dels darrers dies ha estat abundant i generosa: som un "virus mortal" (Núria Amat), "insensats" (Pedro Sánchez), "primitius" (Francesc de Carreras), "pitjors que els bascos" (Rosa Díez) i ja no esmento els habituals nazis, etcètera. Però el Sr. Gregorio Morán afegia un nou insult a aquest bé de Déu: "racistes", en un article publicat a La Vanguardia, titulat "Hay que frenar la estupidez". 

Per un moment vaig pensar que el Sr. Morán havia tingut un moment de lucidesa. Però no, no es referia a ell mateix, sinó que carregava contra el dret a decidir dels catalans. En un moment del text, fastiguejat perquè els sindicats catalans s'hi han manifestat favorables, deixava anar: " alucinante contubernio de los sindicatos más corruptos de España, en cerrada competencia con los andaluces y los asturianos, cuyos líderes aprobaron la unión ¡estratégica! con Òmnium Cultural, el núcleo vivo y fortalecido del racismo y el reaccionarismo en Catalunya".

Si el procés d'independència està deixant despullat a algú en aquest país és a la patuleia dels vells progressistes provincians espanyols domiciliats a Catalunya. El fenomen s'estudiarà a les universitats americanes. Temps al temps.

Instal·lat en la seva confortable columna del principal mitjà de comunicació conservador i burgès per excel.lència, com és La Vanguardia, el Sr.Morán es permet el luxe de criticar com a "reccionaris" als 42.000 socis d'Òmnium. Allà ell, no sembla d'una gran coherència ideològica, però allà ell. Òmnium no és propietat de ningú, sinó de 42.000 persones que paguen la seva quota per una entitat que té com a lemes "Llengua, cultura, país", que treballa pel català a les escoles, perquè la cultura catalana tingui una dignitat i perquè la cohesió social del país s'enforteixi.

Estic completament segur que el Sr. Morán no té ni idea, però ni la més remota idea, de qui són aquests socis, ni de què fan, ni qui representen. Què ha fet ell en tota la seva vida per la cultura pròpia del país que l'acull? Ell viu en el seu món pretèrit i fossilitzat dels temibles burgesos catalanistes enfrontats a les masses obreres proletàries esclavitzades. I, esclar, com entendre que els sindicats catalans s'hagin unit al dret a decidir?

El Sr. Morán no ha llegit mai Josep Termes, ni Josep Benet, desconeix les tradicions de la terra, desconeix la història de la terra, desconeix la llengua d'aquesta terra, desconeix perquè lluita d'aquesta terra. Però ens titlla d'estúpids i racistes. Analitzem-ho.

Per què el Sr. Morán qualifica de "racistes" als 42.000 socis d'Òmnium? Que l'hem insultat, mai, des d'Òmnium, a ell? I la resposta es troba en Montserrat Roig, l'antítesi perfecta. La mateixa ideologia, països diferents. Quan el Sr. Pérez Andújar va encetar aquest debat dels "oligarques d'Òmnium", ja vaig utilitzar la mateixa cita. La Roig, d’esquerres i catalanista, va publicar al Mundo Diario, el 1977!, l’article següent: "I ve un senyor que acostuma a dir paraules sàvies. Aquest senyor et diu, sorneguer, els teus símbols són, si fa no fa, els mateixos que aquests que rebutges, tot és qüestió de colors... i tu prefereixes no emborratxar-te, fóra fàcil, i prefereixes pensar que s’ha equivocat o que la boira de la memòria és tan densa que el senyor de les paraules sàvies tampoc no és capaç de treure-la del seu davant. Quatre barres..., quatre rius de sang, com diria en Raimon, i tu, que t’has passat la vida combatent el sentimentalisme i el folklorisme dels vells, dius, tot d’una, que ja n’hi ha prou, que aquestes quatre barres volen dir moltes coses, i t’empesques tot d’exemples per a demostrar què carai són aquestes quatre barres —o què representen— i prefereixes, una altra vegada, usar la raó abans que la ràbia. Dius que aquesta bandera ha estat acceptada pels immigrats, que és la seva, que és la nostra, dius que els obrers de “Laforsa” venien escuts amb la senyera molt abans que fos tan pública com ara —molt abans que en Samaranch la posés a la Diputació—, que els obrers de “Laforsa” del Baix Llobregat la venien per a fer calés per a mantenir la seva vaga. O bé recordes quan els xicots de l’OJE t’estossinaven pels carrers quan tu tenies tretze anys i portaves, cofoia, l’escut de les quatre barres, o..."

Han envellit malament, els nostres progressistes oficials. Tants anys fent el progressista deu cansar. Llàstima de no comptar amb la Roig encara i que fos ella qui els digués que ja està bé, que miri el Sr. Morán qui són els seus companys de viatge: el Puente Aéreo, les elits econòmiques catalanes madrilenyitzades, el PP, Plataforma per Catalunya, el PSC. I Espanya, naturalment.. Ell està en aquell costat de la ratlla. I al davant hi té, es clar, les classes populars catalanes, els sindicats, sí, els sindicats, esclar que sí. On es pensa que seran els sindicats? Defensant la democràcia i el dret a decidir, com CiU, ERC, la CUP, Iniciativa, i milers d'associacions, entitats de cultura popular, ateneus, centres socials d'arreu del país. Però esclar, cal prendre'ns la molèstia de conèixer el país, d'estudiar-lo, de viure'l i no de viure-hi, només. 

Torno a l'inici de l'article. I desitjo continuar pensant que aquest moment de lucidesa arribarà. Estaria bé que, per fi, el Sr. Morán frenés l'estupidesa.

Share/Bookmark

24.9.14

LA OCUPACIÓ QUE CREA EL PP. NOMS, COGNOMS, CÀRREC I PARENTIU

RELACIÓ DE PREMIATS AMB OCUPACIÓ
- Elisa Robles Fraga
Directora General del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), organisme dependent de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació.
Neboda de Manuel Fraga Iribarne.
- Víctor Calvo Sotelo
Secretari d'Estat de Telecomunicacions
Fill de Leopoldo Calvo Sotelo, expresident del Govern.


- José Ramón Bujanda Sáenz
President de SAECA empresa pública participada per la SEPI i el Ministeri d'Agricultura
Cunyat de Miguel Arias Cañete, Ministre d'Agricultura
- José Miguel Martínez
President de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) dependent del Ministeri d'Hisenda.
Concunyat de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda.

- Ángeles Alarcó Canosa
Presidenta i Consellera Delegada de Paradors Nacionals
Exdona de Rodrigo Rato, expresident Vice President del Govern i president de Bankia
- Ricardo Cospedal García
Pròxim Director de la Fundació Carolina
Després de fer públic es veu obligat a renunciar
Germà de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP i presidenta de Castella la Manxa.

- Ignacio López del Hierro
Proposat com a conseller de Red Eléctrica
Després de fer públic es veu obligat a renunciar
Marit de María Dolores de Cospedal
- Rafael Rodríguez Ponga
Proposat per Secretari General de l'Institut Cervantes. Mentrestant continua de diputat.
Germà de Maria Flavia Rodríguez Ponga, directora general d'Assegurances i Fons de Pensions

- Alberto Nadal Belda
Vicesecretari d'Afers Econòmics, Laborals i Internacionals de la CEOE.
Proposat per a ser conseller de Red Elèctrica que després de fer públic es veu obligat a renunciar.
Germà de Álvaro Nadal Belda, director de l'Oficina Econòmica de la Presidència del Govern amb rang de Secretari d'Estat, i casat amb María Teresa Lizaranzu Perinat
- Maria Teresa Lizaranzu Perinat
Directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre
Casada amb Álvaro Nadal Belda.

- RAFAEL CATALÁ POLO
Secretari d'Estat a Foment
Germà de Raquel Catalá Polo, Delegada Especial de l'Agència Tributària a Madrid. Germana de Rafael Catalá Polo.
- José Canal Muñoz
Secretari general tècnic del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
Casat amb Sonia Ramos Piñero, Directora General de Suport a Víctimes del Terrorisme.

- carmen Gámir
Cap de Premsa de la Secretària d'Estat de Pressupostos
Companya sentimental d'Alberto Feijóo, president de la Xunta de Galícia.
- Marcelino Oreja Arburua
Nomenat President de l'Entitat Pública Empresarial Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE)
Fill de Marcelino Oreja Aguirre, ex Ministre d'Afers Exteriors.
- Miguel Cardenal Carro
President del Consell Superior d'Esports
Fill de Jesús Cardenal, ex fiscal general de l'Estat amb José María Aznar.
- Álvaro Ramírez d'Haro i Aguirre
Assessor del Secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz
Fill d'Esperanza Aguirre. 



- Maria Zaplana Barceló
Assessora en la Secretària d'Estat de Turisme.
Filla de l'exministre Eduardo Zaplana
- Iván de la Rosa
Lletrat a l'Àrea Jurídica de Telefónica Marit de Soraya Saénz de Santa-Maria. Vicepresidenta del Govern.

Share/Bookmark

23.9.14

ELS DOCENTS BALEARS GUANYEN! EL TIL DECLARAT NUL. BAUZÀ DIMISSIÓ!!!

L’STEI TOMBA EL TIL AL JUTJAT

Avui dimarts, 23 de setembre de 2014, el TSJIB ha declarat nul el decret TIL. Això implica que tota la normativa que penja del decret també és nul·la.
En aquests moments estam estudiant la sentència, però ja us podem avançar que és una bufetada en tota regla a Bauzá.

La podeu llegir íntegra aquí


Més informació: M. Antònia Font 619.78.38.84
__________________________________________________________

STEPV celebra la sentència que anul·la el TIL a les Illes Balears

La mobilització de la comunitat educativa tomba el decret que margina el català a l'ensenyament a les Illes Balears

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha declarat nul el TIL (Tractament Lingüístic Integrat) que condemnava a la marginació el català en els centres educatius de les Illes Balears i que va ser el detonant de les mobilitzacions més massives a les Balears en la seua història recent amb una vaga indefinida inclosa el curs passat.




Manifestació a Palma, en una fotografia del sindicat STEI.


Notícies relacionades

Etiquetes
EducacióSTEPV

RedactaVeu / València

STEPV ha seguit amb molta atenció el desenvolupament del conflicte per les semblances amb el País Valencià quant als intents de marginació de la llengua pròpia per part dels dos governs autonòmics del Partit Popular.

El Sindicat està convençut que en la decisió del TSJIB ha pesat la intensa i massiva mobilització de la comunitat educativa i de la societat balear en aquests darrers anys contra l'aplicació del TIL en els centres educatius.

És per això que el Sindicat felicita l'STEI-i com a sindicat denunciant i la comunitat educativa balear per la seua insistència, perseverança, unitat i contundència en la lluita.

Aquesta anul·lació del TSJIB recorda a la que el TSJ valencià va fer de l'aplicació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglés en 2009, fruit també d'una intensa mobilització al carrer.

En eixe sentit, STEPV anima la comunitat educativa del País Valencià a mantindre també una mobilització sostinguda en el temps, perquè al final dóna fruits. Per això, el Sindicat proposa al professorat convocar vaga el pròxim 23 d'octubre, coincidint amb la vaga d'estudiants en secundària i altres accions durant la tardor i la resta del curs per fer rectificar les polítiques educatives de la Conselleria d'Educació.
___________________________________________________

El sentit comú ha guanyat gràcies a la lluita constant dels docents que han revestit les Illes Balears de dignitat

Des d’Esquerra Republicana hem volgut valorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les IIles Balears que declara nul el decret que regula el Tractament Integral de Llengües (TIL).

En aquest sentit, la diputada del Parlament de Catalunya Anna Simó, ha dit que 'aquesta sentència demostra la ineficiència d’uns governants que no han volgut escoltar la comunitat educativa ni la Universitat'. Simó ha recordat que les comissions de Cultura i Llengua i d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya van adoptar dues resolucions de rebuig al TIL i a la Llei de l’ús de símbols institucionals, la 505/X i la 589/X respectivament. Per una altra banda, Simó ha destacat: 'avui es pot dir que el sentit comú ha guanyat gràcies a la lluita constant dels docents que han revestit les Illes Balears de dignitat'.

La diputada sectorial d’Educació ha afegit que 'cal recordar que és la segona vegada que el Tribunal tomba el decret que regula el TIL. La primera vegada, el Partit Popular va treure l’endemà un altre decret per tal de que el TIL pogués tirar endavant. Estem a l’espera de quina serà la reacció davant d’aquesta nova declaració d’il·legalitat de les seves lleis'. Finalment, Simó ha dit que 'entenem que els màxims responsables del conflicte educatiu i lingüístic a les Illes, de la falta de diàleg i de recerca dels consens, han d’assumir aquesta segona sentència i les responsabilitats polítiques consegüents. Des de la resta de territori dels Països Catalans sentim aquesta lluita com a nostra ja que la defensa del català a a les Illes és la defensa del català als Països Catalans'.
_________________________________________

L'ASSEMBLEA DE DOCENTS DAVANT LA SENTENCIA DEL TSJIB D'AVUI QUE ANUL·LA EL TIL


Una vegada coneguda i analitzada la sentència del TSJIB que anul·la per unanimitat el Decret TIL de 2013, des del Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents volem manifestar el següent: 

-Valoram positivament la sentència perquè reforça bona part les tesis sobre el TIL que venim defensant des de tots els sectors de la comunitat educativa des de fa més d'un any i mig. Amb la sentència, queda més que clar que el projecte estrella en matèria d'educació d'aquest govern, a banda de greu carències pedagògiques, també presenta mancances democràtiques. 

-El govern de Bauzà té l'oportunitat de rectificar escoltant la veu, per segona vegada, del TSJIB, i allò raonable ara mateix, en un país democràtic, seria la destitució immediata de la Consellera i tot el seu equip. 

-Pensam que la sentència és d'una contundència tal que no deixa gaire marge per a què el Govern opti per recórrer al Suprem i allargar així el caos educatiu. Si així fos, sol·licitam als sindicats que han guanyat la sentència, que es demani el compliment provisional de la mateixa mentre s'espera el recurs. 

-Els docents, encara que hi hagi recurs, hem de seguir en la mateixa línia de resistència, ja que no podem deixar que el caos pedagògic s'apropiï del nostre sistema educatiu. Així, ara més que mai la resistència i la desobediència són el camí davant un govern que actua il·legalment i que ja ha estat desautoritzat reiteradament per la justícia en matèria educativa. 

-Davant el fet que el TSJIB condemna a pagar les costes al Govern (i no és la primera vegada), volem denunciar una vegada més que la guerra de Bauzà contra els docents costa doblers als ciutadans, i que un hipotètic recurs també l'haurem de pagar tots en un moment de retallades i austeritat. 

-Reiteram que cal tornar quan més aviat millor a un clima de diàleg i consens, i la primera passa ha de ser la renovació total de l'equip de la Conselleria. No es pot negociar i caminar cap a una resolució del conflicte, cap a una millora de les condicions sociolaborals i del sistema educatiu en general, amb un equip marcat per la mentida, la coerció i l'acció il·legal, i mentre la nostra seguretat jurídica, la dels treballadors docents, estigui constantment en perill. 

És ben hora que tot aquest disbarat s'aturi. La mentida ja no s'agafa per enlloc.
____________________________________________

El Tempir aplaudeix la derogació del TIL i recorda que la consellera Català ens vol imposar un model igual d’irracional


23 setembre 2014

Arran de les coincidències entre valencians i illencs en la defensa d’un ensenyament en la llengua pròpia que compartim i de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (STJIB) que anul·la el Decret TIL, projecte educatiu estrella del Govern de les Illes Balears, la Junta Directiva d’El Tempir vol manifestar el següent:
1. Felicitem tota la comunitat educativa de les Illes Balears, i en concret els sindicats illencs que han dut avant el procés judicial, per la fermesa en la defensa d’un model educatiu democràtic, d’alta qualitat pedagògica i que sempre ha buscat la cohesió social illenca fent de la llengua pròpia llengua vehicular de l’ensenyament, model que sempre ha comptat amb el suport social majoritari dels ciutadans de les Balears.
2. La STJIB posa en evidència que el model educatiu imposat des del Govern de les Illes Balears sempre ha estat frontista, poc democràtic (no s’ha volgut mai el diàleg amb la comunitat educativa ni s’ha tingut en compte l’opinió referent de la Universitat de les IB), i gens pedagògic, de manera que sempre es buscava el desprestigi del model d’immersió lingüística dins el caos i la desorientació provocada des de la Conselleria d’Educació, en clara sintonia amb els posicionaments polítics del ministre Wert amb la LOMQE i els paràmetres educatius promoguts des de la Fundació FAES.
3. Volem ressaltar que tan irracionalment pedagògic és el TIL com el model educatiu que la consellera valenciana d’Educació, María José Català, està aplicant al nostre territori en compliment de la LOMQE, que va en detriment de les línies d’ensenyament en valencià (impedint-ne la creació, incomplint sentències judicials desfavorables, minoritzant-lo no sols en les grans ciutats sinó també a les comarques, amb un model de plurilingüisme absurd…) i que impulsa la reducció de la qualitat metodològica i pedagògica del nostre sistema educatiu i l’autonomia dels centres.
4. Instem la comunitat educativa valenciana a seguir el caràcter exemplar i de referent de les mobilitzacions dels docents de les Balears a fi d’assegurar al nostre territori dues coses bàsiques des del diàleg i el consens amb totes les parts implicades (associacions de pares i mares, docents, universitats, AVL, sindicats, equips directius): la primera, l’ensenyament públic de qualitat i en valencià; i la segona, que l’alumnat acabe l’ensenyament obligatori amb el domini de les dues llengües oficials.
(Font: ACL El Tempir)

Comparteix aquesta informació

    • Facebook
    •  
    • Google Bookmarks
    •  
    • LaTafanera
    •  
    • Meneame
    •  
    • del.icio.us
    •  
    • Digg
    •  
    • MySpace
    •  
    • Technorati

Share/Bookmark

20.9.14

CATALANOFÒBIA 16. EL DRET CIVIL CATALÀ


Quan Catalunya fou subjectada per la corona de Castella i en foren arranades totes les formes polítiques i les institucions jurídiques, un sol element constitutiu de la personalitat catalana va restar intacte: el dret civil, el respecte del qual va ser una excepció dins de la política uniformitzadora de l’estat militarista i castellanitzador.

  D’ençà de la constitució de Cadis (1812) es va establir que «el código civil y criminal y el de comercio serán unos mismos para toda la Monarquía». Les Corts Constituents de 1820 van crear una comissió codificadora que va deixar el dret civil fora de la uniformització. Ferran VII va encomanar la redacció d’un codi civil, que el 1839 es va presentar oficialment. El 1851 la secció del codi civil, presidida per Bravo Murillo, va elaborar un projecte de llei que pretenia la uniformitat més absoluta i radical, abolint tots els furs, les lleis i els usos i costums anteriors a promulgar-lo. S’hi varen oposar els col·legis d’advocats de Catalunya, els quals recomanaren el manteniment de les institucions jurídiques fonamentals del dret català. El projecte no va prosperar. El 1869 el ministre de Gràcia i Justícia Antonio Romero va presentar al Congrés un nou projecte de codi civil, però la política codificadora va agafar força a partir de 1880, quan era ministre Saturnino Álvarez Bugallal. De resultes d’aquella embranzida unificadora del dret civil provocada pel decret del 2 de febrer de 1880, es van fer públics treballs sobre el dret català, com ara el de Duran i Bas, Guillem M. de Brocà i Joan Amell. També se celebrà el Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) les conclusions del qual varen ser que gairebé ningú no volia que a Catalunya s’implantés un codi general. En la sol·licitud que va adreçar a les Corts la comissió organitzada per defensar el dret català, es deia el següent: «Mas así como sería imposible arrebatarle su lengua y sus sentimientos, no lo sería que el poder soberano, obrando despóticamente, vulnerase su figura legal, y como ese ataque ha aparecido diferentes veces y en distintas formas, de aquí la necesidad de las reclamaciones de esta Comisión, y de que ellas aparezcan rebostucidas ante la razón soberana española, que de seguro no querrá cometrer a sabiendas la destrucción de la Patria catalana.»[342]

  El 1885, quan era ministre de Gràcia i Justícia Francisco Silvela, es va decretar que els territoris regits per un dret propi podrien continuar amb les seves lleis civils en tota la integritat, tal com s’havia fet fins aleshores. El 1885, sent ministre Manuel Alonso Martínez, fill de Burgos, es va publicar a La Gazeta el dret civil redactat per la comissió de codis, l’article quinzè del qual atacava l’aplicació del dret civil català. El senador reial Josep Maluquer de Tirrell, membre del grup liberal, va defensar el manteniment del dret català en un debat del febrer de 1885: «Parece que Cataluña está en desgracia; parece que se cierne ya sobre mi querido país la desdicha por todos lados: no solamente se arruina con las medidas económicas la industria, sino que ahora la Comisión pretende matar el derecho foral.»[343] El va replicar el senador Ulloa y Rey, magistrat del Tribunal Suprem, el qual va criticar d’entrada la institució de l’hereu, considerada com a obsoleta, atès que no la considerava útil; hi va afegir: «Venir a defender esta legislación de privilegios es defender la reacción, el retroceso, es querer borrar todos los adelantos y progresos que en el terreno científico y en el terreno práctico han hecho las instituciones modernas! (...) Es muy raro que cuando se viene a defender aquí cosas insostenibles por los catalanes, se defiendan en catalán, de lo cual resulta que son liberales cuando les conviene, y reaccionarios cuando les conviene también.» Segons el senador Ulloa, el dret català «es casi imposible entender» i moltes matèries del dret català «no tienen solución posible por faltar una fuente donde beber los principios cardinales de la legislación que se ha de aplicar». Els espanyols són misteriosos: tanquen la font i després insulten perquè, diuen, no poden beure. Maluquer de Tirrell havia demanat jutges catalans; el senador Ulloa li va dir: «Pero si S.S. se tomase la molestia de leer el Decreto de Nueva Planta, dictado en tiempo de Felipe V, vería que en el número 4º del expresado decreto se ordena terminantemente que los pleitos se escriban en castellano, no en catalán, como el Sr. Maluquer pretende que se escriban.»[344] Un decret elaborat sota el dret de conquesta.

  Davant d’aquesta nova disjuntiva es va organitzar una campanya a favor del dret civil propi a tot el territori català entre febrer i juny de 1889. Al Senat Luis Silvela, el febrer de 1889, va dir: «Confieso humildemente que la legislación catalana me pareció la más inferior de todas las legislaciones forales, y no me explico el amor que los catalanes tienen a su propia legislación.»[345] En un discurs al Congrés el diputat Maluquer Viladot digué: «¡Triste condición la de mi país, la de Cataluña! Vencida en las luchas de la guerra, pierde su legislación política; vencedora hoy en las luchas del trabajo, de la industria y del comercio, pierde su legislación civil.»[346] Amb aquesta lluita reivindicativa, malgrat els espanyols, es va salvar el dret civil català; es diu que fou la primera victòria del catalanisme polític

MÉS INFORMACIÓ A LA CONFERÈNCIA IL·LUSTRADA:

FONT:
Francesc Ferrer i Gironès “Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història”. ePUB v  + llibres a www.epubcat.tk

NOTES:
[342] Adhesiones recibidas de los prelados del Principado de Cataluña a la solicitud a las Cortes..., Imprenta Barcelonesa, Barcelona, 1885, p. 7.
[343] Diario de sesiones del Senado, núm. 67, 20 de febrer de 1885, p. 1264.
[344] Diario de sesiones del Senado, núm. 69, 23 de febrer de 1885, p. 1320.
[345] Col·lecció dels discursos en defensa de la legislació civil catalana, Imprenta Barcelonesa, 1891, p. 26.
[346] Col·lecció dels discursos en defensa de la legislació civil catalana, Imprenta Barcelonesa, 1891, p. 251.


Share/Bookmark

18.9.14

LA CULPA FUÉ DEL CHA-CHA-CHÁ

Los de la unidad de España la rompieron, prepárense

Ni el Estado ni el sistema político tienen en este momento autoridad moral para afrontar los retos políticos que los cuestionan democráticamente. Se trata de una verdadera crisis de Estado
No correspon a l'article del Suso
Se trata de un país donde acaba de dimitir de la jefatura del Estado un rey dejando a un sucesor caído del cielo, quien carga con los poderes del Estado pero sin otra autoridad moral que ser hijo y sin que la ciudadanía lo haya reconocido de modo alguno.
Un país con un presidente de Gobierno que mintió en sede parlamentaria acerca de las finanzas de su partido y las propias, dejando así al Congreso anulado para el resto de la legislatura: no se puede reconocer, negociar ni pactar con un Gobierno sostenido sobre la mentira. Un Gobierno sobre esas bases degrada a la sociedad. Un país en el que el jefe de gabinete del presidente, siendo conocedor de posibles delitos de la familia Pujol, en lugar de informar a la justicia lo utilizó en beneficio político propio, instigando y maniobrando para que fuese conocido en el momento que le era más útil al Gobierno.  Los SMS publicados en este diario prueban esa perversa y probablemente delictiva conducta política, se trata del "alguacil alguacilado". Es una conducta política realmente inconcebible en países democráticos,  haría caer a un Gobierno, sin embargo se trata de un país donde la oposición no reclama responsabilidades por esas actuaciones.
Un país donde tanto la presidenta como el secretario general de un partido, el PSOE, no se han enfrentado a las urnas y carecen por ahora del aval de la sociedad. Se trata de un partido que fue realmente el constructor de los consensos sobre los que ha descansado el sistema político español, y que ahora reacciona agobiado por conservar un lugar, ser el principal partido de la oposición.
En ese país el anterior monarca vaga en su desprestigio y cuanto más se sabe de él más perjudica al reinante y los anteriores presidentes del Gobierno vivos "quemados", por distintos motivos, para la sociedad. Un país así es, en suma, una sociedad descabezada, sin referencias morales ni políticas. En ese país alrededor de un millón de ciudadanos, la mayor concentración política de Europa, ocupa organizada y pacíficamente las calles de una ciudad por tercera vez para reclamar un referéndum que el Gobierno les niega. Y es entonces cuando en un mismo día fallece el primer banquero del Reino, ingresa en el hospital otro por caída de caballo y también es hospitalizado el presidente de los grandes almacenes símbolo del consumo español, quien fallece cuatro días después. Parece que se acumulan los ingredientes para una "tormenta perfecta".
Tras años de políticas antisociales y divisoras nacionalmente, con capas sociales destruidas y sin esperanza, lo que preocupaba al banquero fallecido, verdadero tutor intelectual de la política económica, eran dos temas: los catalanes y Podemos. Tiene lógica política; desde su punto de vista, claro. Pues eso supone que no importa toda esa basura, corrupción, incapacidad y destrucción social mientras la máquina siga rodando, mientras el Estado no sea cuestionado. La corrupción, el secuestro de la política por parte de los poderes financieros, es la base de este sistema político económico, lo único que lamentan los poderes que se benefician de este sistema es que eso que estaba oculto ahora se muestra al público. Pues eso está creando el rechazo de muchas personas al sistema político.
Tenía toda la razón el banquero: el sistema es cuestionado por dos disensos, por un lado un partido que se nutre de denunciar el sistema político y económico y, por otro lado, la voluntad a la que fueron llegando los catalanes de decidir su destino. Ni el Estado ni el sistema político tienen en este momento autoridad moral para afrontar los retos políticos que los cuestionan democráticamente. Se trata de una verdadera crisis de Estado.
Quienes se reían de la "España plural" y oponían todo tipo de objecciones, ahora la invocan, cuando el daño ya está hecho. Y ante la gravedad de la situación aparecen reacciones nerviosas por parte de quienes temen cargar las culpas por haber conducido las cosas hasta aquí, procuran trasladar sus culpas al contrario o a un chivo expiatorio. Como la aparición en el diario El País de  José Bono señalando a Pasqual Maragall como el culpable de un "engaño" separatista. No fue Aznar quien azuzó el españolismo contra el catalanismo, no fue el PP de Rajoy quien recogió firmas contra Catalunya y su pretensión de un nuevo estatuto, no fueron quienes llevaron el Estatut al Constitucional, no fueron quienes le "pasaron el cepillo", no fue el Constitucional… El culpable fue Maragall. Fue el Parlamento catalán, fue la ciudadanía que los votó… Fueron los catalanes. Y si no fue Maragall, fue Pujol como demostraron los "investigadores privados" Moragas, Rajoy y Alicia.
El Ministerio de Margallo ha demostrado ante Holanda y las sociedades democráticas lo que son capaces de hacer, si directamente censuran un libro, y en un país extranjero, porque están en desacuerdo con el relato histórico los españoles deberían preguntarse qué clase de información les llega de este Gobierno y los medios de comunicación que lo sostienen. Pero más grave aún que censurar un libro es lo que demostró ese incidente: la administración del Estado español actúa contra la administración de la Generalitat catalana, un enfrentamiento nacional interno expuesto a los ojos del mundo. Son dos administraciones con intereses contrarios y en conflicto abierto, es natural que Margallo reitere amenazas anteriores de su partido y su Gobierno de emplear la fuerza del Estado contra el Parlamento catalán.
La pretensión de suspender la autonomía catalana plantearía una situación de dimensión histórica nuevamente. La Generalitat tiene un sustento en sí misma y una continuidad no sólo política sino administrativa, no nace de la Constitución que se limitó a reconocerla, sino del Govern en el exilio. Tarradellas ya era presidente antes de volver del exilio. Si el Gobierno suspendiese la autonomía se podría repetir la situación de que un Govern se exiliase. La irresponsabilidad y la incapacidad de resolver las cuestiones democráticamente han conducido a una situación impensable hace diez años.
Una situación donde tiene más responsabilidad quien más fuerza tiene, quien tiene el Estado. A esto ha conducido el nacionalismo español encastillado en las instituciones del Estado, conducido por la derecha oligárquica pero acompañada por sectores del PSOE y nuevos elementos políticos surgidos en los últimos tiempos. El día a día de los grandes medios de comunicación madrileños, absolutamente parciales.
El Estado español y España como proyecto colectivo posible han llegado a un punto de no retorno, de un modo u otro se desencadenará una crisis en los próximos meses. Con Rajoy, Margallo, Wert, Gallardón, Mato, etc, es imposible que esa grave crisis se conduzca en términos democráticos que abran diálogo, así pues prepárense porque habrá turbulencias. 


Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.