traducció - translate - traducción

29.2.16

L'Estat contra la democràcia

"L'Estat contra la democràcia" • Tribuna.cat

L'ESTAT CONTRA LA FORÇA DE LES PÈRSONES

Anna Arqué
Portaveu de l'International Commission of European Citizens (ICEC)


Avishai Margalit introdueix un terme molt interessant al voltant de les concepcions relacionals entre estat i democràcia i és el de la "societat decent" que el filòsof defineix com "aquella societat que des de les institucions no humilïa a la gent". L'estat espanyol imperant a Catalunya com a hereu natural d'una conquesta amb la que funcionaris i militars castellans ocuparen les institucions catalanes ara fa tres segles, ha perfilat i perfila, amb els seus inacabables greuges institucionals, un "estat indecent" contra el que el poble Català s'ha rebel-lat de manera constant al llarg de la història. Avui, a principis del segle XXI, aquesta lluita continua: "ens hem conjurat" –utilitzant l'expressió emprada pel President Macià- per a deslliurar-nos d'aquesta llosa en nom, precisament, de la dignitat del poble Català i de la decència de les persones que viuen a Catalunya.

La dominació no és confrontació, la confrontació deixa veure les parts diferenciades, la luita, els bàndols; la veritable dominació busca l'uniforme tranquilitat de l'assimilació"

L'Estat contra la democràcia de'n Pau Miserachs obra una finestra a la memòria més recent, evitant que els detalls del conflicte obert entre Catalunya i Espanya no es facin fonedissos dins tota una amalgama de notícies generades a ritme vertiginós per part d'un estat que accepta dir-se democràtic tot i proclamar, sense embuts, la seva urticària a que el poble Català s'expressi mitjançant instruments democràtics i normalitzats a Europa, com són els referèndums d'autodeterminació. L'autor ens permet reviure en un tempo quasi quotidià a partir del 2012, el relat actual de la imposició estatal i la resiliència catalana. La contemporaneïtat dels esdeveniments que l'autor detalla no fa més que subratllar el carácter indestriable d'aquest binomi d' imposició soportada i resilència activa que acompanya la política Catalana des de 1714, indistintament de l'època, i que de ben segur ens acompanyarà fins que no restaurem les nostres constitucions i llibertats com a estat independent.

La dominació necessita de col.lectius disposats a oblidar. Espanya ha promogut activament l'amnèsia catalana i, no diem res de nou afirmant que les bales, tortures i pressons hi han ajudat, quantes vivències s'han evitat de ser explicades per una mort prematura? Evidentment que moltes. Però la dominació no és confrontació, la confrontació deixa veure les parts diferenciades, la luita, els bàndols; la veritable dominació busca l'uniforme tranquilitat de l'assimilació. La construcció social sota la dominació necessita arribar a ser justificada pels sotmesos. Quan l'amnèsia d'un poble es fa voluntariament necessaria, per a fer portader l'esglai popular viscut o la vergonya del qui no va voler mirar, la dominació ha tocat el moll de l'os. Arribats a aquest punt, simptomàtica és  l'autocensura que llavors s'imposa, per una banda, ofegant la justa revindicació dels fets històrics que ens fan continuadors de la tradició política Catalana -per exemple, d'unes Corts Catalanes sobiranes mai sotmeses: 'Nós, que valem igual com vós, i junts més que vós, us acceptem com a rei sobirà si conserveu els nostres drets i llibertats; i si no, no"-. Per una altra, en un intent de ridiculitzar les justes prospeccions de millora un cop independents, com explica l'autor "fora d'un poder absolutista (l'estat espanyol) que vol imposar silencis amb la dictadura de la llei i una legislació d'abast social que en mans dels possesius conservadors resta lluny de la democràcia essencialment participativa". L'exercici intel.lectual de'n Miserachs a 'L'Estat contra la democràcia' ens salva de l'amnèsia dels detalls del relat contemporani, recollint aquelles frases dites en un moment concret, posant en evidència el context que les emmarca i apuntant les reaccions que susciten.

És a les nostres mans i en les de ningú més, podem decidir-nos sobirans o trobar excuses, però a ningú se li escapa que avui ser un heroi per a Catalunya no surt pas tant car ni de bon tros ens cal ser tan valents com tants altres que ens precediren, venim de lluny i és ja hora que la nostra terra torni a ser la llar dels Catalans"

L'Estat contra la democràcia desplega una dinàmica de lectura àgil amb la que l'autor  ofereix al lector l'oportunitat d'endinsar-se en tots els elements de disputa política d'aquets darrers anys, que no són pocs, ni tampoc gens desconeguts. Fent-ho, Miserachs aconsegueix posar en evidència que els actuals factors de confrontament polític són continuadors tossuts del perquè els Catalans vàrem necessitar crear al 1756 una Junta Particular de Comerç o perquè vàrem haver de presentar un memorial de greuges al 1885 o quins tornaven a ser els elements de disputa entre la Unió Catalanista, que signava escrits de suport a Irlanda (1886) i Finlàndia (1899) en les seves lluites per la independència, i el General Polavieja a 1898, etc, etc

Aquesta repetició de fets que situen l'autoritat estatal espanyola contraposada a la revindicació de drets catalans de manera constant en el temps, ens obliga a subratllar la manca de llibertat efectiva de les institucions catalanes com a pilar argumentatiu des d'on es fonamenten els relats exposats en el llibre. I encara ens sentim dir, però, és que els Catalans no votem? Es que no podem decidir quin diari comprar? Es que no tenim accès il•limitat a Internet? És que no tenim la possiblitat de viatjar per tot el món? No tenim el dret a associar-nos i fer empresa? Quina llibertat els manca als Catalans? Ras i curt, la que teníem. La llibertat per a determinar legislativament, judicial i executiva, les relacions de poder internes i externes del nostre país, Catalunya, segons les quals fixem quanta sobirania estem disposats a cedir, a qui, per a què i fins quan.

La dominació necessita de col.lectius disposats a oblidar. Espanya ha promogut activament l'amnèsia catalana i, no diem res de nou afirmant que les bales, tortures i pressons hi han ajudat, quantes vivències s'han evitat de ser explicades per una mort prematura?

Gràcies les idees exposades per l'autor i els debats de fons que exposa, tinc l'esperança que molts lectors arribaran a la conclusió que per a parlar de Llibertat, en majúscules, es fa obligatori puntualitzar amb desacomplexat èmfasi, que la llibertat entesa com: l'absència d'interferències que obstaculitzen les teves accions, no garanteix el viure sense dominació. Ni tans sols garanteix que un individu o col.lectiu, sigui conscient de la seva manca de llibertat real, de fet, aquesta concepció de llibertat, només garanteix un circuit dins el qual no molestes els interessos de ningú més. Aquesta és una llibertat que tradicionalment han signat tots els lliberals i socialdemòcrates comunitaris, però que molt curta queda de l'ideal del republicanisme social que treballa per a una justa llibertat positiva. Podem escriure en català, podem votar qui ens ha de representar, podem expressar-nos en manifestacions… però sempre que el català no sigui preferent a les Paeries de ciutats i viles, sempre que no votem el que molesta a altres, ni ens manifestem xiulant himnes en nom dels quals l'estat espanyol s'imposa contra la democràcia catalana que vol exercir el dret de tota nació a autodeterminar-se. De les paraules escrites de'n Pau Miserachs se n'extreu que la llibertat que els Catalans volem i necessitem és aquella que ens permet escriure sobiranament les nostres propies regles de joc, en un estat català que promou la democràcia entesa com un compromís diari, col.lectiu i dinàmic.

És significatiu assenyalar que l'autor no amaga el fet que l'estat espanyol no és només a Madrid, l'estat és a Catalunya i desplega resistències internes que l'autor no deixa de banda en els seus escrits. La connivència del nacionalime català de les últimes decàdes amb l'estat espanyol ha existit tant des de la coincidència, més o menys marcada, d'una concepció econòmica lliberal com des de la coincidència en la concepció política de l'autogovern autonòmic, que evidentment ninguneixava i obstaculitzava tot intent de normalització independentista.

Amb tot, i malgrat, l'ocupació, la dominació i l'inevitable mínim col.laboracionisme, avui els Catalans hem sapigut transformar, pacíficament i democràtica, la voluntat popular majoritària a favor de la independència de Catalunya en una majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament de Catalunya, la institució que recull formalment la sobirania del poble català.

És a les nostres mans i en les de ningú més, podem decidir-nos sobirans o trobar excuses, però a ningú se li escapa que avui ser un heroi per a Catalunya no surt pas tant car ni de bon tros ens cal ser tan valents com tants altres que ens precediren, venim de lluny i és ja hora que la nostra terra torni a ser la llar dels Catalans, la llar d'aquells que com deia Voltaire: "tenen un amor extrem per la llibertat".

En paraules d'Étienne de la Boétie: "A més, no és necessari combatre aquest tirà solitari, no és necessari destruir-lo. Es destrueix per si mateix, només que el país no consenti a la servitud. No cal prendre-li res: cal tan sols no donar-li res.

Decidiu-vos a no servir més i sereu lliures! No vull que l'empenyeu o el batzegueu. Deixeu tan sols de sostenir-lo: veureu que es desploma pel seu propi pes i es trenca, com un gran colós a qui haguessin furtat la base".

Visca nosaltres: el poble que ho fa possible i visca sempre Catalunya!!

Anna Arqué



Aquest article correspon a l'epíleg del llibre "L'Estat contra la democràcia", manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei de Pau Miserachs Sala. Editat per Llibres de l''Índex.

Share/Bookmark

27.2.16

El codi de dret marítim català del segle XIII és l’origen de la legislació marítima actual d’arreu del món | VIBRANT

Redactat en català, el Llibre del Consolat de Mar, de seguida va ser traduït a l’italià, francès i castellà. Tal era la influència del comerç català i la presència dels consolats catalans en les principals rutes de comerç, que la seva traducció es va estendre a moltes més llengües i va esdevenir la base del dret mercantil modern arreu del món. 

Els Costums de la Mar de Barcelona

Els Costums de la Mar, redactat en català a Barcelona l’any 1260, és una compilació d’usatges i costums mercantils d’arreu de la Mediterrània que van contribuir a la millora de la navegació i foren adoptades com a lleis en molts dels seus ports. Són una mostra més de la capacitat organitzativa de la nació catalana, que amb l’ordenament dels costums marítims i de comerç unificaven els criteris en cada port comercial, dinamitzant, com mai abans en la història de la humanitat, les relacions comercials entre pobles, sense perjudici d’actualitzar i ampliar les normes segons sorgissin noves necessitats, pròpies del nou dinamisme, com podien ser assegurances, ordenament racional de les contribucions, drets i deures de les tripulacions, ordenances pels corredors de comerç, etc.
Es va agafar com a base les Ordinacions de la Ribera de Barcelona de l’any 1258, considerada com la primera relació escrita del dret mercantil marítim. I van servir d’esborrany pel reeixit best-sellerde l’edat mitjana, El Llibre del Consolat de Mar.

El Llibre del Consolat de Mar

La supremacia del comerç català, amb l’expansió dels seus Consolats de Mararreu d’Europa, Orient i el Nord d’Àfrica promou que el dret marítim catalàs’estengui més enllà de les nostres fronteres. Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l’Atlàntic com a dret internacional. Es va fer necessari actualitzar el codi jurídic sobre les bases dels Costums de la Marde Barcelona, ampliant i recollint noves ordenacions derivades de la gran varietat de relacions mercantils i les noves necessitats que reclamava tal expansió comercial. El Llibre del Consolat de Mar assolia la seva redacció definitiva en la capital comtal l’any 1370.
Les normes del Llibre del Consolat de Mar van restar vigents a Barcelona fins al 1829, quan foren substituïdes pel codi de comerç espanyol, inspirat en la legislació francesa. Mentre, el Llibre del Consolat de Mar encara era citat en diverses sentencies del segle XX, per exemple a estats d’influència anglosaxona com els Estats Units, per citar un.
El Llibre del Consolat de Mar és una més de les aportacions catalanes a la civilització occidental i una mostra indefectible de la nostra llegendària gran capacitat organitzativa. La flexibilitat de la nació catalana per adaptar-se i gestionar les noves necessitats sorgides del progrés constant és avui dia una senya de la nostra identitat.
Mediterrani Oriental, segle XIII

Els Consolats de Mar

L’activitat dels mercaders i dels armadors, sobretot dels barcelonins, els portà a tots els ports comercials del Mediterrani, on establiren colònies més o menys nombroses segons l’ambient favorable del lloc. Tanmateix foren afavorits, amb privilegis de lliure comerç a l’Imperi Bizantí, a Xipre i al Nord D’Àfrica.
En els ports més freqüentats pels mercaders catalans tenien un representant nomenat pel rei que defensava els seus interessos davant les autoritats locals, però des de 1266 el rei Jaume I, reconeixent la supremacia de Barcelona, li atorgà al consell de la ciutat el privilegi de nomenar els cònsols o representants dels mercaders als ports d’Orient amb el nom de “Cònsol dels catalans” i amb jurisdicció sobre tots els súbdits de la Corona catalana-aragonesaJaume I només es reservava els consolats del Nord d’Àfrica, on tenia molts interessos comercials directes. Sota l’autoritat dels cònsols es desenvolupa el dret marítim català i els coneixements entre ciutats.
Consulats de Mar segle XIV
Els Consolats de Mar van ser suprimits de la Corona d’Aragó, com ja podeu endevinar, després de la derrota del 1714 a cop de decret de Nova Planta, amb l’excepció dels de Mallorca i Barcelona, que ja mai no van poder actuar amb normalitat per la ingerència de les noves lleis borbòniques.
La història de Barcelona va lligada a la dels Consolats de Mar, són l’expressió de la seva gent i al mateix temps han fet de la ciutat, la capital europea de gran reconeixement internacional que és en l’actualitat. Orgullosa del seu passat, vol recuperar l’influència que van representar aquestsConsolats de Mar, tornant a obrir de nous, malgrat la manca de facilitats i els entrebancs que tothom ja es pot imaginar.
El llibre del Consolat de Mar
Article originalment publicat pel nostre col•laborador Jesús Lloria a la Xusquipèdia.

Share/Bookmark

25.2.16

27-F ELS PAÏSOS CATALANS EXIGIM VIES SEGURES PER ALS REFUGIATS I MIGRANTS

FONT: 27F 12h Barcelona. Exigim VIES SEGURES per a les refugiades i migrants | Stop Mare Mortum




Més d’un milió de persones van arribar el 2015 a Europa per la mar Mediterrània. Més de 3.700 van morir o desaparèixer pel camí.
Aquest 2016 ja en són més de 73.000 les que han arribat. Més de 410 han mort o desaparegut.
27 DE FEBRER, DIGUEM PROU!
EXIGIM VIES SEGURES!
Pel dret a la vida i a la dignitat, NO MÉS MORTS AL MAR MEDITERRANI!
IMG-20160217-WA0027MANIFEST #VIESSEGURES_CAT:El 27 de febrer de 2016, ens mobilitzem a diverses ciutats europees per manifestar-nos a favor d’una Europa humana i solidària, no només responsable i fidel a la legalitat i al dret humà d’asil, sinó també d’una Europa que reconeix la seva responsabilitat en el drama de les persones refugiades.
Les persones refugiades fugen de la guerra, la persecució i la fam, situacions de les quals els governs de la Unió Europea en són directament responsables per la seva complicitat amb d’altres actors i amb tercers països involucrats directament en el conflicte, en el comerç d’armes i en les intervencions militars en els països d’origen.
Contradient la seva responsabilitat moral i legal envers les persones refugiades, els governs europeus alcen murs, militaritzen el Mediterrani i vulneren drets fonamentals:
  • Des de principis de 2016, en només 40 dies, més de 410 persones han mort ofegades a la mar Mediterrània.
  • De les 160 000 persones pendents de reubicació a la Unió Europea, només 459 han estat reubicades.
  • Les condicions inhumanes en què viuen les persones refugiades als campaments de Calais, Dunkerque o a la frontera sud espanyola empitjoren dia a dia.
  • S’aproven lleis discriminatòries que estigmatitzen les persones refugiades i fomenten la xenofòbia.
  • Segons l’Europol, 10.000 nens refugiats i migrants no acompanyats han desaparegut dins les nostres fronteres sense deixar rastre i aquesta xifra podria augmenter.
És obligació de la UE i dels estats membres, a través de nombrosos instruments internacionals i tots els marcs juridics interns, assegurar que cap infant no queda en situació de desemparament.
Al setembre de 2015, les imatges del cos d’Ailan Kurdi, de 3 anys, van commocionar la ciutadania. Des de llavors, més de 300 criatures s’han ofegat en silenci. Segons les Nacions Unides, els menors representen més d’un terç de les persones refugiades.
Exigim als governs europeus, i en particular al Govern espanyol, que actuïn per obrir vies segures per a les persones que busquen protecció internacional.
  • #ViesSegures, És a dir, vies segures i legals: no més morts a les nostres fronteres!
  • #ViesSegures, que evitin que les persones refugiades hagin de recórrer a xarxes de tràfic per accedir a un territori segur
  • #ViesSegures, on les persones refugiades se sentin protegides al llarg del seu viatge a través de la Unió Europea
  • #ViesSegures, mantenint les fronteres internes obertes a l’espai Schengen
  • #ViesSegures, que garanteixin una acollida digna en tots els països de la Unió Europea.
  • #ViesSegures, que no qüestionin el dret de les persones refugiades de mantenir les seves possessions, en trànsit i en el país d’acollida.
  • #ViesSegures, que garanteixin la reunificació de les famílies i l’estabilitat en termes de dret de residència per a les persones refugiades.
  • #ViesSegures, amb protecció immediata als nens i nenes refugiades i migrants no acompanyats, un grup d’especial vulnerabilitat.
  • #ViesSegures a Ceuta i Melilla, l’única porta d’entrada a la UE des de territori continental africà, en lloc de les tanques de la vergonya.
Els governs europeus tenen la responsabilitat i la capacitat de respondre. No volem més excuses: els governs no ens representen quan actuen de manera negligent i xenòfoba, permetent la mort de milers de persones. Les vies segures hi són: exigim que s’obrin JA.
#ViesSegures JA!
Descarrega’t el material de difusió AQUÍ
SAFE1
RELACIONAT:
"27-Informa't" ( https://twitthat.com/W0a7l )
"Benvinguts Refugiats Menorca'" ( https://twitthat.com/9JgvJ )
"MARXA A SANT FELIU PELS DRETS DELS REFUGIATS | Ràdio Sant Feliu" ( https://twitthat.com/rgQRW )
"Marxa Europea pels Refugiats | AraMaó" ( https://twitthat.com/YUPoA )
"Xàtiva se suma a la marxa europea pels drets dels refugiats - Ajuntament de Xàtiva - La Veu del País Valencià" ( https://twitthat.com/MFhQ4 )
"#CONVOCATÒRIA: Marxa pels drets de les persones refugiades | SOS Racisme" ( https://twitthat.com/IKX8l )
"Campanya Vilanova amb els refugiats (09/15)" ( https://twitthat.com/22Vir )
"Ontinyent se suma a la Marxa Europea pels Drets dels Refugiats – TV Digital Ontinyent" ( https://twitthat.com/jwrSd )
"Girona serà present a la marxa europea en suport dels refugiats - Diari de Girona" ( https://twitthat.com/Xt5hu )
"27 F: # PassatgeSegur.- La Comissió de Drets Humans convoca una concentració per sumar-se a la la Marxa Europea pels Refugiats – ICAIB" ( https://twitthat.com/UorzU )
"Santa Coloma participa a 27F- Marxa Europea pels drets de les Persones Refugiades" ( https://twitthat.com/wboDU )

Share/Bookmark

23.2.16

GUERRA PSICOLÒGICA CONTRA CATALUNYA (Psychological Warfare)




S’ha especulat amb l’ús de l’exèrcit contra Catalunya es cas d’independència. Estem d’acord en què és un possibilitat poc probable però això no vol dir que l’estat espanyol no estigui destinant recursos a lluitar contra el moviment independentista. Tots podem observar la parcialitat dels mitjans de comunicació i els suports cap a un cantó o altre per part de diversos organismes. Són notables també les accions diplomàtiques  de pressió o boicot per evitar reunions de representants catalans amb líders o organismes internacionals. Des de l’àmbit militar es té estudiat i s’implementen estratègies per tal de conèixer i influenciar de forma sistemàtica en l’altre bàndol. Per tal de conèixer més d’aquest àmbit avui aportem una altra col·laboració especial del Tinent 1ra Azriel ML. Aquest article és una introducció a la guerra d’intel·ligència o psicològica  per comprendre què són, com obtenen la informació, quins vectors s’empren per la seva difusió i la pròpia implementació d’aquestes operacions. A més s’aporten exemples en relació a Catalunya, molt rellevants ara que estem en període d’eleccions:

Guerra d’Intel·ligència contra Catalunya

Manual d’Operacions Psico-Mediàtiques de Manipulació de Masses

Les operacions psico-mediàtiques de manipulació de masses son una vessant molt mal entesa per part de les diferents capes de la població civil, banalitzades com a PsyOps. Son però la part de la vessant militar que s’endú les partides més altes de pressupostos donat que impliquen grans quantitats de mitjans humans tant militars com civils (corporacions i fundacions estatals, multinacionals), recursos tecnològics de darrera generació i una cadena jeràrquica mecànica i hermètica posada en marxa pels més alts operatius dels serveis d’intel·ligència d’un Estat. En aquest curt article intentarem resumir en què consisteixen aquestes operacions, com funcionen i l’abast que tenen amb la finalitat de conscienciar els ciutadans catalans.

Aquestes operacions no tenen altre objectiu que condicionar la mentalitat i psicologia dels ciutadans mitjançant una línia de pensament, sentiment o comportament concret. Es tracta d’aplicar operatius militars amb finalitats civils.

El manament vol: Que tot funcioni com vol que funcioni i, sense que es noti, o que ningú es queixi.

La operació, sigui de l’abast que sigui ha de funcionar del principi fins el final. Cal per això utilitzar un vector de propagació de les operacions adequat, una correcta planificació de les operacions (recursos humans, econòmics i tecnològics), i un seguiment de la “campanya”.

1. Naturalesa i funció del “Psychological Warfare”.

Per “Intel·ligència” s’entén informació sensible, d’interès i necessària en l’anàlisi de risc i de vulnerabilitats d’ampli espectre. L’estabilitat dels Estats membres de l’OTAN requereixen equips especialitzats en aquesta tipologia d’operacions. Aquestes operacions engloben l’entramat d’activitats psicològiques planificades destinades a les audiències enemigues, amigues i neutres en temps de pau i guerra, amb l’objectiu d’influenciar les actituds i comportaments que afectin la realització i consolidació d’objectius polítics i militars. Es busca un objectiu triple:

§  Afeblir la voluntat de l’enemic o de les audiències d’interès i potencialment hostils;
§  Reforçar els sentiments d’audiències d’interès amigues;
§  Guanyar el recolzament de les audiències d’interès neutres;

Això inclou la “propaganda” pròpiament dita, definida com la utilització d’informacions, idees, doctrines o el recurs a mitjans específics de disseminació per influenciar les opinions, les emocions, les actituds o els comportaments d’un grup específic amb l’objectiu de beneficiar ja sigui directament o indirecta l’emissor de la propaganda. Es poden dividir en tres nivells:

I. Activitats Psicològiques Estratègiques: son els instruments a disposició de l’Estat per assolir els objectius d’antena internacional i s’usen en pau o en guerra com a complement d’una política de dissuasió. Operen principalment en el front exterior.

Un exemple d’aquestes activitats vindrien a ser la instrumentalització dels Ministeris d’Exteriors, Industria i Defensa per silenciar i ofegar mediàticament, financerament i diplomàticament les resistències i desplegaments de les autoritats catalanes. Es disparen els pressupostos de les ambaixades, les balises diplomàtiques corren a dojo, es bloqueja el vot exterior, es boicotegen activitats culturals, pressió a funcionaris internacionals… Es reconfigura la política internacional per portar la opinió internacional en contra de processos democràtics i pacífics locals en pro de la modernitat i estabilitat global.


II. Activitats Psicològiques de Consolidació: van destinades a la població civil de les zones sota control amic. Tenen l’objectiu de controlar els moviments de població, mantenir l’ordre i la llei, contrarestar i controlar els rumors, i finalment encoratjar al màxim la cooperació civil-militar. Operen en el front interior.

Entren joc Ministeris com el de la Vicepresidència, Interior, Economia que apliquen bateries de lleis, decrets, ordres difoses mitjançant els seus canals afins. S’encarreguen de la sincronització de les Operacions Psicològiques i de redreçar-ne les desviacions en cas d’imprevistos. Per exemple la utilització del “Cas Pujol”, per criminalitzar un procés democràtic i pacífic, i contaminar-lo per la corrupció amb la finalitat de treure-li credibilitat posant l’accent sobre els vincles polítics. Entren en joc jutges, policies, periodistes i canals de televisió estatals per barrar el pas a la línia argumentaria independentista i encoratjar la deserció dels indecisos i vulnerables.


III. Activitats Psicològiques del Camp de Batalla: destinades a les forces enemigues sobre el camp de batalla o a les poblacions sota control enemic dins les zones de combats. Front interior majoritàriament però també exterior. Tota operació ja sigui de contacte directe o d’avís te els objectius següents:
§  Afectar la moral i eficiència del combat de les tropes enemigues;
§  Encoratjar les accions civils específiques sota control enemic;
§  Encoratjar la deserció;
§  Contrarestar la propaganda enemiga.

Entren en joc els Ministeris d’Interior, Defensa, Hisenda, Cultura i Justícia. Paral·lelament, entra en joc la línia dura, encarregada de l’aplicació de sentències, pressions a col·lectius productius, infiltracions amb l’objectiu de dividir les forces. És el cas dels Tribunals Estatals, Fiscals de Sala, Jutges, Advocacies de l’Estat, Col·legis Professionals en general, Delegacions del Govern i tots els funcionaris fidels. S’encarreguen de querellar-se, denunciar i dictar sentències, assegurar-ne l’aplicació i perseguir els desobedients i dissidents (AMI, 9N, ANC…). Contribueixen a crear un clima de por, malfiança i confrontació. Més greu encara és quan es recorre a les informacions contingudes en arxius militars, penitenciaris, historials mèdics, declaració de renda, obres d’art, participacions empresarials i altres recursos.

En els conflictes de baixa intensitat (cas del País Basc i Catalunya), l’esforç principal no raurà en els objectius territorials sinó en la conquesta dels cors i esperits de la població civil de la zona en concret. Cal desgastar l’enemic. Aquesta conquesta es farà mitjançant activitats psicològiques hostils o activitats psicològiques patrocinades pel govern ja sigui directa o indirectament via fundacions, associacions o entitats patrocinades per corporacions del món financer i que tinguin influència en els mitjans de comunicació. Prendre consciència de la dimensió psicològica permet integrar de forma eficaç la planificació i operativitat de les operacions psicològiques. Operacions psicològiques eficaces exploten la recerca i la investigació de l’audiència d’interès. Desenvolupen aquesta propaganda mitjançant una comunicació atractiva i adaptada a les estructures socials de l’Estat (o part de l’Estat) concret. El més important és romandre creïble.

2. Investigació i Intel·ligència: essencials per a l’eficiència de les Operacions Psicològiques.

El coneixement i comprensió en profunditat de les audiències d’interès son possibles gràcies a un procés continu de recerca que s’anomena Battery of Screening Process. La BSP te per objectiu lliurar una font d’informació accessible i uniforme sobre l’objectiu, identificar dintre una població d’interès quins son els grups vulnerables a les aproximacions psicològiques, i atraure l’atenció sobre personatges que actuïn en “leaders d’opinió” i que tinguin influència (polítics, catedràtics, advocats, periodistes d’opinió, redactors…).

La forma i contingut de la BSP dependran essencialment de la naturalesa de l’objectiu. La BSP no es limita a un quadre d’estudi arbitrari, però ha de prendre sempre en compte algunes components com l’ambient social (com a descripció dels factors humans i físics), així com l’ambient cultural o polític. Podem citar el cas famós del “Cinturó de l’Àrea Metropolitana”, objectiu polític i mediàtic per excel·lència de qui tothom es vol atribuir el color: “roig”, “taronja”, “groc alternatiu”, “blau productiu”, etc…

La BSP lliura la intel·ligència de base que ha de ser completada per un flux continu que actualitzi la situació. Tres tipus d’intel·ligència tenen un interès particular:

1.      Els canvis dintre de les condicions socials i materials de la població d’interès. Així per exemple una crisi econòmica llarga seguida d’una crisi social, política o ambiental donarà peu a l’eclosió de moviments populistes, xenòfobs, anticapitalistes, etc.

2.      Les modificacions dels comportaments com a resultat d’esdeveniments polítics i militars. Podríem citar un hipotètic exemple d’unes eleccions on el vot exterior hagi estat massivament torpedinat, amb les seves conseqüències polítiques. Un altre hipotètic cas seria el del moviment de tropes en el si d’un territori com a mesura intimidatòria i de reafirmació marcial envers una minoria rebel o les amenaces més o menys velades de segons quins càrrecs polítics.

3.      Les indicacions sobre l’eficàcia de les campanyes amigues o hostils de les operacions psicològiques. En aquest cas és quan entren en joc els emissaris o negociadors que desequilibren el joc de forces en favor seu. Seria el cas de la utilització de mitjans judicials i policials de l’Estat que anul·lin llibertats fonamentals, separació de poders i les deteriorin progressivament, amb objectius polítics envers la població d’interès.

La recol·lecció i part del tractament de la intel·ligència es fa mitjançant cinc fonts principals:

1.      Recursos Humans: HUMINT en el cas de l’OTAN, Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en el cas Espanyol, per efectuar seguiments, contactes, pressions, intimidacions, accidents o fins i tot “suïcidis”. Inclou policies, hackers, i simples funcionaris;

2.      Documental mitjançant carpetes de pressió i perfils psicològics de persones, col·lectius o poblacions d’interès;

3.      Material mitjançant tecnologia informàtica, aeronàutica i electrònica per seguir interferir o intervenir (tele)comunicacions. Inclou tota la gama de l’“Eletronic Warfare”;

4.      Investigació Social mitjançant xarxes socials, adreces de correu i comptes electrònics (Twitter, Facebook, Whatsapp…);

5.      Anàlisi de la propaganda a nivell dels màxims òrgans d’intel·ligència: Estat Major Militar de la Intel·ligència, ordinadors centrals de la Intel·ligència Civil per realitzar la col·lecció, tractament de dades i estratègies a seguir.

3. Els vectors de propagació de les Operacions Psicològiques.

Els vectors psicològics son els mitjans tècnics o no que tenen per vocació establir tots els tipus de comunicació amb l’audiència d’interès. Venen a suplir o substituir la comunicació interpersonal quan l’audiència d’interès és inaccessible, poc receptiva o simplement massa important. Hi ha doncs tres categories de mitjans:

§  Visuals (treballs d’impressió, pel·lícules mudes, dibuixos animats, caricatures, dibuixos, exposicions).

§  Àudios (locucions de ràdio i altaveus en gran diversitat de programes).

§  Audiovisuals (cinema i televisió), considerada de lluny com la més eficaç.

Les emissions de ràdio son considerades com particularment adaptades a la difusió de la propaganda. Aquest mitjà és ràpid, modulable i de gran abast. Permet arribar a una llarga audiència de forma pràcticament instantània. El seu únic rival és la televisió. Els seus inconvenients son la vulnerabilitat a la interferència, limitacions tècniques, disponibilitat d’escolta, dependència elèctrica i efecte efímer.

La televisió resta el mitjà més influent. Conjuga a la vegada potència visual, el so i la immediatesa. Per altra banda és el mitjà tradicional de distracció, per tant molt sol·licitat.
Finalment tenim el cas del cinema, mitjà influent, popular i llargament estès. Posseeix una gran credibilitat, s’adreça a un llarg públic -en principi neutre- i vehicula un factor emocional que assegura la permanència del missatge.

Exemples:
1. Les comèdies “Ocho Apellidos Vascos/Ocho Apellidos Catalanes” patrocinades per MediaSet España amb actors estatals, tenen per objectiu posar el focus d’atenció sobre les singularitats d’un determinat col·lectiu “Catalanes/Vascos”, mitjançant el vector “Apellidos”. Cal provocar emocions, ja sigui l’animadversió mitjançant el ridícul/estigma o l’assimilació i adhesió al missatge mitjançant el riure.

2. Un altre exemple pot ser la difusió en directe de les rodes de premsa dels Consells de Ministres, en un posat ben teatral. Es tracta de modular la gesticulació facial i adequadament maquillada així com el to de veu en subjectes concrets amb l’objectiu de fer valdre la intimidació o fer un exercici d’autoritat i superioritat segons el cas.

3. Dos casos extrems vindrien a ser el “fenomen Rivera”, així com la penetració de l’entitat “Societat Civil Catalana”. Tant l’un com l’altre compten amb una gran bateria de mitjans audiovisuals, financers i corporatius que no s’adeqüen ni al que fixen les pròpies Juntes Electorals Centrals, Provincials o Comarcals o a la representativitat política real. Ni el partit “Ciudadanos” disposava d’escons a les Corts de Madrid del 2011 al 2015, com per ser projectat massivament als canals de comunicació de les Corporacions Audiovisuals Espanyoles, ni “Societat Civil Catalana” era una entitat benèfica com ho son la Marató de TV3, o entitats que compten amb centenars de milers d’associats (Assemblea Nacional Catalana) com per ser ultrapropagats als mitjans de comunicació. Una operació d’aquest tipus s’explica perquè hi ha una motivació politico-militar al darrera. No és de sorprendre doncs que molts quadres del partit “Ciudadanos” així com membres de “Societat Civil Catalana” girin a l’entorn de l’ultradreta i fins i tot del militarisme. Es poden citar els casos d’Eurodiputat Nart comandant retirat, i el Secretari General del partit Matías Alonso Coronel d’artilleria retirat, així com la fundació militar “Libertas” que ha finançat el partit des del 2009.

Aquests son 3 exemples que necessitarien un anàlisi en més profund i detallat. Sols representen una fracció mínima de les operacions psicològiques que s’han anat desenvolupant contra Catalunya.

4. Planificació i posada en marxa de la campanya d’Operacions Psicològiques


Planificació i campanya es fan de forma progressiva. Cada etapa ha de ser revisada i revaluada en funció de la intel·ligència disponible. El procés de planificació i posada en marxa comprèn 5 etapes:

1.      La cerca inicial i la intel·ligència
2.      L’estimació
3.      L’anàlisi de l’objectiu
4.      La producció (elaboració del producte) i la disseminació
5.      El seguiment de la “campanya”

La cerca es fa després d’identificar les necessitats d’operacions psicològiques. Encara que sigui impossible determinar exactament la situació psicològica en el moment en que s’inicien les operacions psicològiques, un estudi de l’univers psicològic de la població, franja, col·lectiu o persona (totes de referència), son possibles i permetran als planificadors identificar una audiència d’interès.

La planificació comença quan la missió operacional del manament és coneguda i que les necessitats en operacions psicològiques han estat anticipades. L’elaboració de les missions psicològiques han de tenir en compte l’objectiu de la missió operacional i prendre en consideració la situació actual.

La missió operacional del manament pot ésser recolzada per la preparació de diverses missions psicològiques. Aquestes missions tindran per objectiu desenvolupar determinades actituds o comportaments en el si de l’audiència triada per tal que afavoreixin la realització de la missió operacional del manament.

L’estimació de les operacions psicològiques permet identificar les missions psicològiques. Aquesta apreciació es basa en les condicions de vida i actituds conegudes per part de l’audiència d’interès. L’evolució d’aquestes condicions i actituds pot portar a la definició de noves missions psicològiques. Les línies de persuasió han d’estar adaptades als objectius psicològics. En aquest estadi és quan s’han de triar els temes i símbols que seran utilitzats per aquestes línies de persuasió. Els indicadors son factors que permeten estudiar la resposta de l’audiència d’interès a la que s’apunta en la campanya.

El pla de campanya comprenent tant l’audiència d’interès a la que s’apunta, els missatges i l’elecció del mitjà de comunicació (propagació), han de ser presentats per aprovació o modificació a l’autoritat responsable de la presa de decisió. Es en aquest nivell que comencen la modelització (maquetes) i els tests. L’elaboració dels productes de propaganda han de ser acuradament pilotats per l’autoritat de control de la campanya per tal d’assegurar-se del respecte i de la integritat del missatge d’origen en el producte final.
Una de les tasques més difícils és la de determinar l’impacte de la propaganda, en particular si l’audiència d’interès es troba en una zona prohibida a les forces amigues. A més, el risc de malgastar mitjans limitats és gran si la força no està en condicions d’avaluar el desenvolupament de la campanya. El terme “feedback” s’utilitza per descriure el conjunt de les informacions que indiquen el nivell de rendiment de la campanya (és a dir els seus efectes sobre la població en la que es vol influir). El feedback depèn de l’avaluació directa o indirecta dels indicadors. La campanya haurà de ser ajustada/modificada en funció del feedback. Aquest ajust pot anar d’un simple canvi d’intensitat a una revaluació dels objectius psicològics. La validesa del feedback ha de ser controlada abans d’emprendre qualsevol ajust.

Al final de la campanya, les reaccions de l’audiència son analitzades amb l’objectiu de conèixer exactament la seva causa.

Tinent 1ra Azriel ML
Irlanda, 14 de Desembre


Font: PlanaAlta

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.