traducció - translate - traducción

30.12.16

Les lleis d'Espanya continuen reprimint el català



La Plataforma per la Llengua, l'ONG orientada cap a la defensa del català, ha publicat un informe sobre les lleis que afecten el català publicades per l'Estat espanyol durant el temps en què Mariano Rajoy ha estat en funcions: Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. L'informe deixa clar que el govern espanyol de Mariano Rajoy, tot i estar en funcions, no ha deixat d'aprovar lleis que protegeixen la llengua espanyola i perjudiquen les altres llengües del territori. Al BOE hi han aparegut 52 normes que afecten l'ús del català. 18 van dirigides a les empreses i 34 a d'altres actors. Moltes d'aquestes normes, 25, imposen l'obligatorietat de l'espanyol en aspectes relatius a la documentació i l'etiquetatge. La Plataforma denuncia que, durant el temps que el govern està en funcions, no hauria d'aprovar normes de caràcter ideològic, però que aquestes lleis clarament aposten per reforçar una llengua i discriminar la resta de llengües de l'Estat, fins i tot aquelles que són cooficials a alguns territoris.

L'avenç del castellà, gens natural

Amb aquest informe, la Plataforma vol contradir les opinions d'aquells que consideren que l'espanyol avança de forma espontània, protegit només per la seva força demogràfica i pel seu dinamisme "natural". Aquest document posa en relleu que el progrés de l'espanyol en bona part procedeix de la protecció legal de l'Estat, que imposa el castellà a un munt d'àmbits diferents, de tal forma que monopolitza l'espai que ocuparien altres llengües. Alhora la llei protegeix l'espanyol de la presència de llengües amb més parlants i més prestigi, com l'anglès.

Ignorar el català

Bona part de les legislacions que discriminen el català no són lleis específicament dedicades a qüestions lingüístiques, sinó que són normes tècniques o burocràtiques que no tenen en compte que a l'Estat s'hi parlen altres llengües que no són l'espanyol. La Plataforma assegura que legislacions d'aquest tipus són inconcebibles en Estats com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, molt més respectuosos amb la diversitat lingüística. En moltes places convocades per l'Estat s'hi indica que l'aspirant ha de parlar espanyol; en alguns casos fins i tot es requereix el coneixement addicional d'anglès, però mai no es menciona el coneixement de català (per exemple, en algunes feines als ports de Maó o Eivissa, o als diferents aeroports dels Països Catalans). El Consejo Superior de Deportes exigeix que les fitxes de tots els esportistes estiguin en castellà, siguin on siguin. I l'exèrcit i els cossos policials de l'Estat reconeixen només l'espanyol i fins i tot pot resultar problemàtic relacionar-se amb ells en altres llengües.

La nacionalitat, només en castellà

Un dels fets més greus que constata la Plataforma és que als estrangers que volen la nacionalitat espanyola, dins dels requisits d'integració lingüística, se'ls demana que acreditin el coneixement d'espanyol, i ni tan sols se'ls valora el coneixement d'altres llengües. Però hi ha discriminació en molts altres àmbits: per sol·licitar algunes beques només es pot usar l'espanyol, les monedes només s'encunyen en espanyol... 

Més enllà de Madrid

La Plataforma, malgrat tot, denuncia que no tots els atacs procedeixen de Madrid. En un altre informe més complet, Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten als territoris de parla catalana, l'ONG del català ha estudiat també les normes sorgides durant el 2015 del govern de Madrid, del govern de les Illes, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, del govern de l'Aragó i de la Unió Europea. En el cas de l'executiu espanyol, les conclusions són ben clares: només un 1 % de les disposicions de tipus lingüístic van afavorir el català. Tota la resta, el 99 %, es van encaminar a afavorir l'espanyol. En el cas del govern català, aquest va dictar 52 disposicions, de les quals n'hi havia 51 que promovien el català, però gairebé totes elles no imposaven el català, sinó que estaven destinades a oferir ajuts per promoure l'ús del català.

Aragó continua bloquejant

L'estudi de les lleis aragoneses del 2015 no és gaire satisfactori per al català. Davant dues lleis que permetien la reincorporació del català a l'ensenyament i oferien ajuts als mitjans de comunicació en les llengües pròpies, n'hi havia 22, en àmbits molt diferents, que establien l'obligatorietat de l'espanyol. La llei educativa que admetia el català no era realment protectora del català, ja que establia que les escoles podrien oferir una hora extra de català per a aquells que el volguessin aprendre, amb la qual cosa, l'ensenyament del català a la Franja resultava discriminat, en ser considerat una activitat extraordinària que no afectava tots els alumnes.

Les Illes i el País Valencià es recuperen

El govern de les Illes, després de la presidència de José Ramón Bauzá, va tornar a promoure el català mitjançant certes disposicions. Per exemple, el 2015 va aprovar diverses ajudes a organismes que col·laboraven en l'ensenyament de la llengua catalana i es va aprovar el reingrés del govern balear a l'Institut Ramon Llull, que promou la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. La més important de les disposicions legals és la que va tornar a considerar el català com un mèrit per incorporar-se a la funció pública. Al País Valencià el 2015 es van dictar 13 normes, quatre que fomentaven el castellà i nou que fomentaven el català. Sobta que fins i tot en algunes convocatòries de places universitàries s'especificava que les proves es realitzarien en espanyol, excloent implícitament el valencià.

La no oficialitat a la UE perjudica

L'informe de la Plataforma també constata que el fet que el català no sigui llengua oficial a la UE perjudica greument al català, perquè hi ha moltes disposicions que permeten l'ús de llengües oficials de la UE en diferents àmbits, i que, per tant, de forma implícita, discriminen al català. Això afecta àmbits tan diferents com l'etiquetatge o el dret a la informació. Sense un reconeixement del català com a llengua oficial a la UE, els drets lingüístics dels catalans queden molt retallats.

Share/Bookmark

28.12.16

Desconnecting people (Easy Jet: why not?)

Benvolgut, o no, community manager d’Easy Jet:
¿Por qué no? Why not? Perché no? Porque não? Pourquoi pas? Warum nicht? Waarom niet? I, el que és més important per a molts catalanoparlants: per què no? Per quines estranyes raons:
a) no pots entendre el català si la teva companyia opera a l’aeroport de El Prat i, a més a més, segons la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística tens l’obligació de fer-ho?
b) no saps fer servir el Google Translator per donar servei a un client català?
c) dones una resposta amb una prepotència i una vehemència més pròpies d’un personatge de “La cabanya de l’oncle Tom” que d’un treballador al servei de les persones?
d) l’eslògan d’Easy Jet és why not?, si seria més apropiat porque no nos sale de los huevos, súbdito de la colonia, háblame en español y mira tu DNI?
Sí, ja sé… no m’entendràs si t’escric en català però és que why not? Per què un client català, que viatja en la vostra companyia des de Catalunya a una altra destinació, no pot adreçar-vos una queixa o un suggeriment en català? Sóc català. Que no té ulls un català? Que un català no té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes, passions? No és alimentat amb el mateix menjar, ferit per les mateixes armes, atacat per les mateixes malalties, curat amb els mateixos remeis, escalfat i refredat pel mateix hivern, el mateix estiu, tal i com fa un madrileny? Si ens punxeu, no sagnem? Si ens feu pessigolles, no riem? Si ens enverineu, no morim? I si ens ofeneu, no ens venjarem? Oh, no, prepotent community manager de Easy Jet, si us paguem en euros catalans, no els acceptareu? Si la targeta VISA amb la què comprem on line és del Barça, no podrem pagar el bitllet? Si us diem gràcies, no les acceptareu? Si recomanem la vostra companyia en català, ens entendreu? I, el que és més important: per quina estranya raó he fet un homenatge a Shakespeare, si sembles més aviat un personatge de Torrente? To fly or not to fly: that is the question. Easy jet: why not?
#Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietatFacebook


Share/Bookmark

24.12.16

BON 2017 I FINS L'ANY QUE VE



Share/Bookmark

23.12.16

El referèndum que se'ls apareix a les nits

"El que fa unes setmanes era un impossible, un engany, ara va prenent cos i l'acusació ja ha deixat de ser que no es farà, que és inviable, sinó que es tractarà d'una mena de reedició del 9N"



Poc a poc, com se sol decantar la política, va canviant el discurs del govern de Madrid i els seus aliats locals sobre el referèndum. El que fa unes setmanes era un impossible, un engany, ara va prenent cos i l'acusació ja ha deixat de ser que no es farà, que és inviable, sinó que es tractarà d'una mena de reedició del 9N. Una -insòlita- confessió de l'unionisme, que ja no es veu en condicions d'aturar una consulta, només d'intentar desprestigiar-la.

El cert és que el 9 de novembre de 2014, durant vint-i-quatre hores, l'estat espanyol va perdre el control de Catalunya. Aquell dia, dos milions llargs de persones van desobeir el govern de Madrid i el Tribunal Constitucional, i van ignorar totes les amenaces que provenien de l'estat. Es van muntar meses electorals dins d'espais públics, amb la protecció dels Mossos i les policies locals, i s'hi va fer un recompte seriós, amb compareixença final de les autoritats catalanes davant d'una nombrosa presència de la premsa internacional. El 9N va marcar els límits reals de les institucions espanyoles, impotents sense el recurs tradicional a la violència.

La mateixa operación diálogo és un reconeixement del fracàs de l'estratègia de l'amenaça. D'altra banda, és a les mans de les institucions catalanes donar i mantenir el caràcter vinculant a un referèndum que aquesta vegada s'ha convocat amb la voluntat de culminar un procés polític que pot guanyar o perdre, però no fer marxa enrere. I és això el que no els deixa dormir a les nits.


Share/Bookmark

21.12.16

Anàlisi al Financial Times: l’independentisme català en oposició als populismes europeus

El professor de política pública Nick Pearce separa el cas català i l'escocès dels populismes europeus



Hem vist com els populismes, el creixement de l’extrema dreta i la tensió política poden arribar a estigmatitzar el procés independentista català; que hi ha la temptació de ficar-ho tot dins el mateix sac. Ho fa l’unionisme, forma part del seu argumentari no únicament contra la independència de Catalunya sinó contra la possibilitat de votar-la, sobre la convocatòria d’un referèndum. Una altra cosa és que ho faci l’opinió publicada internacional, i en general no és el cas. Hi ha hagut alguna excepció, que podria fer pensar en un canvi d’enfocament: el diari Politico publicava fa poques setmanes una llista dels possibles nous ‘moments Trump’, o de ‘possibles victòries del populisme’, en què incloïa el referèndum català. Però avui veiem un enfocament ben diferent a les planes del Financial Times, en un article del professor de política pública Nick Pearce, de la Universitat de Bath, a Anglaterra.

Pearce parla de la crisi del liberalisme per la irrupció i el creixement de les opcions d’extrema dreta i populistes en un context de crisi financera, política i social. Destaca una frase del filòsof John Gray: ‘Del liberalisme, només en resta la por en el futur.’ I afegeix: ‘S’ha anunciat una era postliberal aquest 2016, l’any del Brèxit, de Donald Trump i de Vladímir Putin.’

Després fa aquest diagnòstic: ‘El liberalisme europeu va unir forces al segle XIX amb el nacionalisme per a donar una expressió política a les demandes d’autonomia i autogovern. Avui, tots dos s’han separat en bona mesura, tret del cas dels nacionalistes cívics, que proven d’alliberar-se d’estats més grans, com passa a Escòcia i a Catalunya.’

En oposició al cas català i a l’escocès, ‘el nacionalisme té ara una cara antiliberal, i ho fa amb orgull. Els nacionalistes conservadors autoritaris governen una bona part del món, incloent franges de l’est d’Europa. La política liberal recula.’

Tot seguit, el professor explica: ‘La pressa a llegir les exèquies del liberalisme és prematura.’ Ho diu pel ‘llinatge ideològic’ que arrossega: ‘des de la defensa clàssica del dret de la propietat i les restriccions sobre el poder arbitrari, fins al liberalisme emancipador de moviments de defensa dels drets civils a tot el món. Fins i tot quan ha estat feble políticament, ha donat idees i energia a uns altres moviments’. I hi afegeix ‘el model nòrdic de democràcia social’, a més ‘del liberalisme roosveltià nord-americà’. Fins i tot la democràcia cristiana de després de la Segona Guerra Mundial.

Però també lamenta que aquestes últimes dècades el liberalisme ‘hagi perdut de vista les arrels insurgents en la lluita contra els ordres establerts i hagi perdut terreny a mesura que la política, després de la crisi financera, s’ha centrat en qüestions com ara l’ocupació, la seguretat i la identitat’.

‘La renovació del liberalisme vindrà de la resistència. Ja a l’est d’Europa hi ha una rereguarda liberal que lluita per a defensar els drets democràtics i constitucionals, de Polònia a Hongria. Podem esperar que el liberalisme nord-americà, en la seva millor versió radical i sorollosa, mantingui la seva posició contra els atacs a les normes constitucionals, la degradació ambiental i les incursions als drets de les minories.’

Considera, en fi, que en àmbits com aquest, ‘en diferents arenes polítiques nacionals’, un liberalisme recuperat pot treure’s de sobre la caricatura de desarrelat i antipatriòtic i de correcció política.


Share/Bookmark

19.12.16

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa


Per Vicent Partal

Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.

Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.

L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la tàctica repressiva impulsada pel govern espanyol han eixamplat l’interès i la simpatia de tota mena de polítics i estats envers la situació del nostre país. Fins al punt que ja es pot començar a fer un mapa que mostre en quins estats europeus els polítics paren més atenció al procés català i les mostres de suport comencen a ser més clares.

Dinamarca i Suïssa, els més compromesos
Sens dubte, fins ara els dos estats que han mostrat més compromís amb el procés català han estat Dinamarca i Suïssa. En tots dos països hi ha hagut mocions parlamentàries reclamant una eixida democràtica i pactada al procés d’independència de Catalunya. El govern suís fins i tot s’ha ofert a fer mitjancer entre els governs català i espanyol.

Arran del processament de Carme Forcadell, el ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca haurà de pronunciar-se públicament, a petició del seu parlament i diputats de tots els partits presents al parlament suís (socialistes, liberals, verds, demòcrata-cristians, radicals i centristes) han signat una moció de suport.

El bloc escandinau agafa importància com el conjunt més compacte
Dinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on la independència de Catalunya forma part dels debats en medis polítics ja des de fa temps. Ara també hi ha hagut mostres de solidaritat provinents de diputats suecs i finlandesos, a més de la moció presentada al parlament danès.

A Finlàndia fa unes setmanes que es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment. La visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per mirar de manipular l’opinió pública, perquè el president del grup és membre del Partit dels Finesos. Amagaven que la vice-presidenta del grup és membre del partit homòleg de Podem i que inclou diputats de tots els partits presents a la cambra.

Els tres països bàltics, pioners i ara a l’espera
El segon parlament a tenir un grup de suport a Catalunya ha estat el d’Estònia, el més avançat dels tres països bàltics. Letònia va ser el primer estat europeu que va donar mostres de suport al procés català amb declaracions del primer ministre i tot, que van desfermar un incident diplomàtic notable amb Espanya.

Aquestes pressions diplomàtiques han atenuat ara l’expressió pública de suport a Catalunya, però els tres governs bàltics continuen essent una peça clau de l’estratègia d’internacionalització del procés. Recentment, el govern lituà ha arribat a incloure una pregunta en la seua enquesta regular d’opinió per a saber si els lituans donarien suport al reconeixement de la Catalunya independent en cas que fes una declaració unilateral sense l’acord amb Espanya. El resultat va ser favorable al reconeixement.

Les illes Britàniques comencen a despuntar com un altre gran pol de suport
Immerses en l’enorme problema del Brexit i amb molt males relacions amb Espanya –especialment el Regne Unit–, les illes Britàniques van destacant darrerament per l’augment del suport al procés català.

Al Regne Unit la tasca política dels sobiranistes escocesos, gal·lesos i irlandesos ha estat la punta de llança del suport a Catalunya, però ja fa temps que alguns polítics dels grans partits britànics, conservadors, laboristes i demòcrata-liberals s’han afegit a les mostres de preocupació per la situació del Principat o directament han donat suport a la independència. La dirigent i diputada a la Cambra dels Comuns pel partit Verd, Carlonie Lucas, s’ha unit a la moció presentada a la cambra.

Irlanda és un dels països on, per història i tradició, el procés d’independència de Catalunya és més ben rebut entre la classe política. Els grups sobiranistes, com ara el Sinn Féin, encapçalen les mostres de solidaritat amb Catalunya que s’estenen a polítics de més partits.

Eslovènia, ferma des del record de la pròpia independència
Un altre estat que durant aquests anys ha donat mostres consistents de suport a Catalunya ha estat Eslovènia. En part pel record del suport que Catalunya va donar al govern eslovè en el moment de la independència i en part perquè els eslovens han bastit un estat molt modern i avançat on el pes de les formes democràtiques és incomparable amb el dels altres estats de l’antiga Iugoslàvia.

Arran del processament de Carme Forcadell, hi ha hagut reaccions notables en el país alpí. La més significativa, la d’Ivo Vajgl, eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè. Vajgl ha lamentat l’actuació espanyola i l’ha instat a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’.

Bèlgica, un cas especial
El cas belga és un cas molt especial, car el debat sobre la independència de Catalunya hi ha arribat fins i tot al govern, que ha discutit en una reunió si havia de donar suport a la independència, fins i tot en el cas que es fes sense acord amb Espanya.

La gran força política del sobiranisme flamenc és la causa principal d’aquest suport explícit, perquè els independentistes flamencs són avui el principal partit de la coalició de govern belga. El parlament belga és un dels que ja ha rebut de manera oficial el govern català per escoltar de primera mà com serà el procés d’independència –els altres tres han estat els parlaments d’Irlanda, Suècia i Dinamarca.

Alemanya, Itàlia, Islàndia… les protestes es van estenent
Sense arribar als nivells de suport que s’han vist en alguns altres països, el processament de Carme Forcadell ha servit també perquè apareguessen mostres públiques de suport al procés català i de preocupació per la involució democràtica a Espanya en estats com ara Islàndia, Alemanya o Itàlia.

Els dos darrers casos són especialment interessants perquè s’hi han expressat polítics de grans partits. Un diputat regional socialdemòcrata alemany, Bernhard von Grünberg, ha fet unes declaracions molt directes i s’ha adreçat a la cancellera Merkel per demanar que es queixe a Madrid pel processament de Forcadell.

A Itàlia la protesta ha estat sobretot del president de la comissió d’Afers Europeus del parlament, Paolo Trancredi. Aquest diputat centrista, membre del partit de Berlusconi, ha avisat Espanya que processant Forcadell ‘només empitjora les coses’. Al seu costat, Giuseppe Civati, dirigent de la plataforma d’esquerres Possible i també diputat, ha reclamat el dret dels catalans de votar el seu futur i ha criticat la posició del govern espanyol.

Font: Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor? | VilaWeb
Share/Bookmark

18.12.16

El Sinn Féin demana al govern espanyol que reconsideri la "persecució" contra Forcadell

El partit nacionalista d'Irlanda del Nord assegura que es tracta d'"un atac a la democràcia"

ARA Barcelona 


El portaveu d'Afers Exteriors del Sinn Féin, Seán Crowe, ha demanat aquest dilluns al govern espanyol que "encara que sigui tard, reconsideri la persecució contra la senyora Forcadell". En un comunicat, Crowe recorda que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està citada a declarar el proper divendres al Tribunal Suprem per "suposadament haver violat la legislació espanyola en permetre un debat parlamentari i el vot d'una reforma de la Constitució, sobre la independència catalana".
Crowe recorda també que si és declarada culpable podria ser "inhabilitada com a càrrec públic i multada" i assegura que es tracta d'un "pas sense precedents" i "molt preocupant" i que representa "un atac a la la democràcia que estableix un precedent molt perillós".
"La causa contra la presidenta d'un òrgan legislatiu democràtic per facilitar un debat sobre un tema tan important i popular posa en risc els estàndards democràtics que les persones tenen a tot el món", diu la nota.
El representant del principal partit nacionalista d'Irlanda del Nord demana finalment "un procés de diàleg" per "resoldre els seus desacords amb el Parlament català" i proposa "fins i tot" la celebració d'un referèndum. "No poden reprimir arbitràriament, ignorar, o prohibir les demandes democràtiques d'un poble que buscan estructures alternatives fora de l'actual Estat espanyol", conclou Crowe.
La setmana passada un diputat de l'SNP, el partit nacionalista escocès, va presentar una moció de suport en favor de la presidenta de la cambra catalana en la qual instava al govern de Mariano Rajoy a dialogar amb la Generalitat per superar la judicialització del procés sobiranista.


Share/Bookmark

17.12.16

Aquest és l’origen del problema dels independentistes

«Aquests són els que han de preparar el terreny per al xoc de legitimitats més dur que viurà Europa durant anys? Doncs anem bé»



Ara diria que trobo repugnant que algú que ha cremat una fotografia sigui encausat, detingut, portat a Madrid, assegut davant un jutge… Ara diria que és penós que s’alteri la vida d’algú que ha expressat lliurement la seva opinió o el seu rebuig per una institució anacrònica i gens democràtica com és la monarquia. Ara diria que és llastimós que cremar una imatge del rei d’Espanya sigui considerat delicte penal en un estat de la Unió Europa. Ara diria que és insultant que un ciutadà sigui vigilat i investigat per haver-se expressat lliurement i que hi hagi idees polítiques que no siguin permeses. Ara diria moltes més coses que fa pena haver de dir de tan òbvies com són.

Però, dit tot això, vull dir més coses que m’interessen més ara que hem pres la determinació de marxar de tota aquesta martingala monàrquica del passat. Ara que volem construir una república de ciutadans lliures.

Els mesos que vindran sembla que seran marcats per dues línies paral·leles. La que marcaran els sobiranistes amb les batusses i els entrebancs de fabricació pròpia. I la que marcaran les actituds despòtiques, autoritàries i antidemocràtiques de l’estat espanyol contra els avenços que anem fent. Per dir-ho gràficament: les pugnes pels mossos i el pressupost, d’una banda, i els processos judicials contra Forcadell, Mas, Rigau, Ortega, Homs, Venturós, Coma, els cinc cremadors de fotos i tot allò que vingui d’ara endavant, d’una altra.

Però la dificultat principal vindrà de dues maneres d’entendre aquesta revolta democràtica que s’ha alçat a Catalunya. Perquè uns voldrien fer la independència com si no tinguéssim cap estructura d’autogovern, des de la resistència popular… com si això fos una revolució contra el poder de tota mena. I uns altres volen fer-ho tot sense trencar cap plat, com si es tractés d’anar a cal notari a signar els papers d’una transmissió patrimonial amb costos burocràtics i prou.

I aquesta és la dificultat més profunda que caldrà superar els mesos vinents. Perquè no som un poble enmig de la selva Lacandona, però tampoc no hi ha cap notari esperant-se ni ningú que vulgui signar res amb nosaltres. I l’equilibri entre l’una cosa i l’altra és difícil. De la mateixa manera que costa de fer la primera independència que no serà violenta, però que tampoc no haurà estat dialogada ni pactada amb l’estat matriu.

I aquestes diferències entre la revolució contra el poder en general i la independència de notari són les que menen a aquests debats constants sobre la desobediència, l’actuació dels mossos i el pressupost autonòmic. Perquè uns ho voldrien cremar tot i els altres no voldrien que es cremés res. I això no entén de majories ni de suports majoritaris. Perquè si tres volen cremar i un s’oposa a governar amb mentalitat d’estat, tenim garantits el conflicte i l’espectacle. Que suposo que no ens mamem el dit i sabem que hi ha agents mediàtics, polítics, institucionals i infiltrats disposats a explotar qualsevol diferència que sorgeixi entre independentistes, per més petita que sigui.

I el cas és que tampoc no sembla que s’hagi pensat amb sentit d’estat en aquesta estructura decisiva que és la policia catalana. Primer era pilotada per Espadaler (no cal afegir-hi cap comentari: n’hi ha prou d’observar-ne la trajectòria) i ara per un conseller que sembla que no s’ha ocupat de renovar els comandaments més disposats a ajupir-se davant la llei espanyola que no a dirigir una policia democràtica i al servei del país. Aquests són els que han de preparar el terreny per al xoc de legitimitats més dur que viurà Europa durant anys? Doncs anem bé.

Que la policia ha d’aplicar la llei vigent, em sembla una obvietat massa gran. Que hi ha moltes maneres de gestionar uns recursos limitats, també em sembla evident. Perquè ho sabem tots, que la policia no pot perseguir tots els delictes que es cometen a tots els racons del país, oi? I sabem que han d’aplicar uns criteris i unes prioritats definides pels comandaments del cos, oi? Certament, una policia democràtica no pot actuar arbitràriament. No pot aplicar la llei a uns sí i a uns altres no. Però sí que pot definir unes prioritats d’actuació i no unes altres. I, sobretot, pot mirar de desactivar grups d’agents i comandaments que actuen amb criteris que no tenen res a veure amb el mandat democràtic del 27 de setembre.

En definitiva, si volem tenir la maquinària a punt per a la desconnexió –si així ho vol la ciutadania amb el seu vot al referèndum–, potser que tinguem més sentit d’estat tots plegats. I sentit d’estat vol dir ser conscients de quina és la realitat de què partim i tenir la valentia de posar la policia del país al servei del mandat democràtic de les urnes.


Share/Bookmark

15.12.16

DARRER HIVERN SOTMESOS


Quico Romeu - Vilanova i la Geltrú 2016.12.15

Hores d'ara crec que abans de juny hi haurà o una declaració unilateral d'independència, o una sol·licitud d'empara internacional. De fet ja comencen a sorgir iniciatives de parlamentaris britànics, irlandesos, alemanys, danesos, estonians, suïssos....  Aquesta deu ser una de les a feines discretes que anem fent sota la taula. 

D'altra banda, tot i que Espanya sembla que ha estat pressionada per establir diàleg, també sembla que ja se n'ha atipat de la comèdia. En la seva frívola arrogància deu pensar que la parafernalia li servirà de prova de bona voluntat, per legitimar-se, abans de treure algun santcristo gros. Tot va prenent el to i la textura del darrer assalt.

El senyal serà quan comencem a veure rates abandonar el vaixell enemic. S'acosta el darrer pols. Com vaig aprendre a Bòsnia, les guerres es revifen poc abans d'arribar la primavera. A l'hivern paraules, reptes, amenaces, condicions, negociacions eventuals... a la primavera, estiu i tardor, les bufetades.

Ara ens cal distancia dels partits -que es treballin les diferències estratègiques ells solets-, per tornar-nos a reunir i exigir-los unitat sense caure nosaltres en les trampes que ens teixeixen els 300 agents del CNI, vinguts al Principat fa més de tres anys. Han actuat des del primer dia, i ara és el moment de màxima intensitat. A les xarxes, a les parets, als diaris, tertúlies i a les converses inofensives dels bars. Ara és l'hora de saber qui és qui; qui és que diu què; qui fa realment què, qui informa de què o de qui, i a partir de quines fonts. 

Només ens tenim a nosaltres ens agradem o no. I ens cal vèncer perquè allò que no fem nosaltres, ho faran contra nosaltres. L'espai que no ocupem nosaltres, l'ocuparan contra nosaltres; els carrers per exemple. I allò que no afirmem nosaltres, ens ho negaran a nosaltres.

Cal aïllar l'enemic i la seva propaganda perquè ara és l'hora. Ja està. Demà comença el ball. La Carme és el primer pas. Darrer hivern sotmesos.

Això va de Democràcia

Share/Bookmark

13.12.16

Diccionari universitari i pseudopedagògic per a ociosos

«Que el lector no s’ho prengui malament. Al capdavall, tampoc no serà cap mentida.»
Joan FUSTER


No fa gaire vaig publicar un article en aquest mateix portal per denunciar un problema que afecta l’ensenyament universitari. Vaig titular-lo «El vestit nou del pseudopedagog modern». Hi criticava sobretot una concepció burocratitzada de les anomenades Ciències de l’Educació, la qual es posa de manifest a l’hora de planificar la nostra feina com a professors. I que està tenint conseqüències greus en els plans d’estudis i, en definitiva, en la formació dels alumnes que fan carrera universitària. Igual com n’ha tingudes, i des de fa més temps –i em temo que molt més infaustes, encara– en l’ensenyament secundari. Ho vaig fer, també, perquè sóc membre del Col·lectiu Pere Quart, una colla de professors de literatura que estem preocupats pel tema, i que creiem –com el poeta– que en la paraula hi ha la força que fa moure el món i que la literatura és la «disciplina» que, amb una mica d’esforç, millor pot ensenyar-nos-ho perquè és bàsica per a la formació de persones cultes, crítiques i ben girbades.
L’article ha corregut com la pólvora i ha provocat una notable controvèrsia. Un servidor n’ha estat el primer sorprès, ho reconec. Senyal que tenim un problema, més o menys soterrat, i que és necessari treure’l a la llum. No he volgut parlar mai de pedagogia perquè no en sóc expert i em mereix molt de respecte. Del que vull parlar és de «pseudopedagogia» (algú n’ha dit també «pedagogisme») que és allà on ens estan conduint –d’una manera més que notable, si més no– les mal anomenades «ciències de l’educació». I d’això sí que em sento capacitat per a parlar-ne perquè, en bona mesura, és una qüestió de llenguatge. I aquí hem de ser contundents, crec. Entre altres coses perquè entrem en el terreny de la fal·làcia. Bastir un discurs pràcticament buit amb l’aparença de la complexitat científica és una falta de respecte a la matèria que tenim entre mans. En trobaríem exemples en moltes altres disciplines. També en el meu terreny –ho reconec– que és el dels estudis literaris (i em treuen de polleguera, ho reconec també). És el mateix que està passant –i de forma cada vegada més patètica– en el funcionament i la gestió de la vida universitària, cosa que també cal denunciar obertament.
Per què no podem fer les coses clares i senzilles? Estic convençut que la senzillesa, la simplicitat i la bona fe són els pilars bàsics per al funcionament de la societat. I també de l’educació, en tots els seus àmbits. Digueu-me que sóc un ingenu, si ho voleu, però ho crec realment així. Quan ens creiem (o ens fan creure) que la complexitat és la que garanteix la credibilitat l’estem errant de mig a mig. I cal estar a l’aguait perquè aquesta és la manera de fer de qui està acostumat a donar gat per llebre. Però es veu que en els temps moderns del segle XXI, i de l’anomenada Escola Nova, necessitem vestir-ho tot d’una enganyosa complexitat conceptual, procedimental i terminològica que doni falsa aparença de rigorositat científica. Ep, i de control del discurs, és clar. Perquè qui controla el discurs és qui controla la situació i qui ostenta, en definitiva, el poder. Em temo que és aquí on s’amaga la mare dels ous. I és això el que cal denunciar, abans que res.
Però, ai las!, em sembla també que tot plegat és imparable. Per això m’ha semblat que era útil fer el primer lliurament d’un diccionari que ens ajudarà a bellugar-nos amb més facilitat enmig d’aquest nou món de la «pseudopedagogia moderna» i de la burocratització de l’ensenyament (i, més en concret, de la vida universitària). Espero que els nous «docents» del segle XXI sàpiguen agrair-m’ho. I els gestors del món univesitari, també. I que, si les coses van mal dades, per Tots Sants es recordin de portar-me flors. Que tinguin ben present, és clar, que es tracta d’un diccionari per a ociosos, un terme amb clara connotació literària per a qui vulgui percebre-la. Perquè la intenció no és frívola, ni molt menys. Estem parlant del poder del llenguatge, oi? Doncs en aquest camp a la literatura no la guanya ningú. I a la capacitat de mirar-se el món des d’una determinada perspectiva irònica (i al mateix temps crítica) tampoc. I això, deixeu-me que ho confessi, als amants de la literatura ens ajuda a resistir. I també a divertir-nos, per què no! Fins i tot us invito a participar-hi i a fer-hi les vostres aportacions. No m’estranyaria que així, d’aquí a quatre dies, tots plegats siguem matèria cooperativa d’estudi d’un d’aquests lúdics cursets de «gamificació» per a la Innovació Docent. Ah, i si em porteu flors per Tots Sants, tingueu present que sóc al·lèrgic als lliris. Ep, només si es duen a la mà.
[Ordeno les paraules per ordre alfabètic invers perquè m’ha semblat que el procediment s’adeia millor a la suposada complexitat dels nous temps.]
UNITAT DIDÀCTICA. En temps remots, «lliçó». Posteriorment, però en temps igualment obsolets, «tema».
UISA (UNITAT INTEGRADA DE SUPORT ADMINISTRATIU).Expressió que corregeix i aclareix terminològicament allò que en el segle passat era difícilment identificable pel fet de servir-se d’un terme tan ambigu i inadequat com el de «Secretaria del Departament».
TUTORIA (vegeu ACCIÓ TUTORIAL).
TRAM VIU. Situació en la qual es troba el PROFESSORAT (vegeu entrada)univesitari que, en el seu vessant com a investigador, ha estat capaç de sobreviure a l’impacte d’un índex i ha aconseguit fer-se visible  gràcies al mèrit d’algun indicador.
TRAM MORT. Situació en la qual es troba el PROFESSORAT (vegeu entrada)universitari que, en la seva feina com a investigador no ha sobreviscut a l’impacte de l’índex ni ha aconseguit que cap indicador l’indiqués, per la qual cosa no té el TRAM VIU (vegeu entrada). És molt probable també que aquest professorat, en el moment de la jubilació, tingui una Taxa de Reposició zero.
TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ). Informàtica. Quan ja no pots dir-ne «Noves tecnologies» perquè et sembla que el terme comença a sonar antiquat (vegeu també LES TIC).
TAC (TECNOLOGIES D’APRENENTATGE I CONEIXEMENT). InformàticaQuan ja no pots dir-ne TIC (vegeu entrada), perquè et sembla que el terme comença a sonar antiquat.
TAXA D’ÈXIT. Gent que ha aprovat.
SLIPI (SUPORT LOGÍSTIC I PUNT D’INFORMACIÓ). El terme es fa extensiu a les persones que hi treballen, altrament conegudes com a «slipis». De manera difícilment comprensible, en èpoques pretèrites, la comunitat universitària havia aconseguit sobreviure parlant simplement de «consergeria» i de «conserges».
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA. Conjunt d’UNITATS DIDÀCTIQUES (vegeu entrada) posades una darrere l’altra.
REAVALUACIÓ. Mecanisme a partir del qual, dues setmanes després de l’AVALUACIÓ SUMATIVA (vegeu entrada), el DOCENT (vegeu entrada) se sotmet a la pressió d’haver d’aprovar l’ALUMNAT (vegeu entrada) amb notes que van del 3 al 5 per tal de millorar la TAXA D’ÈXIT (vegeu entrada) de la titulació i garantir-ne el finançament de cara al futur immediat.
PROFESSORAT. Professors / professores. També coneguts com a DOCENTS (vegeu entrada).
PROFESSOR ASSOCIAT (en àmbits relacionats amb polítiques de gènere s’admet també la denominació PROFESSORA ASSOCIADA). D’acord amb les teories de Darwin, és el darrer graó de la cadena genètica pel que fa a recursos humans universitaris. En el seu àmbit laboral, és l’única espècie animal vertebrada capaç de fer, si convé, el doble de feina per la meitat de sou. El mèrit d’aquesta virtut excepcional cal atribuir-la, en percentatges alíquotes, a la gestió dels Vicerectorats de Personal Acadèmic i d’Economia.
POLIVALÈNCIA CURRICULAR. Capacitat d’un professor preparat per a unes assignatures, però que, com que l’han putejat, n’ha de fer unes altres. La capacitat és especialment apreciable en el cas del PROFESSOR ASSOCIAT (vegeu entrada).
NIVELL EDUCATIU.  Curs.
MÀSTER OFICIAL. Estudis universitaris durant els quals, en un sol any, s’intenten resoldre tots els dèficits acumulats, des de l’alletament matern, en l’ensenyament preescolar, l’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, els cicles formatius i el grau universitari. En molts casos és, per tant, la darrera possibilitat reglada d’alfabetització.
MÀSTER NO OFICIAL. Semblant al MÀSTER OFICIAL (vegeu entrada), però amb possibilitat d’incorporació directa al mercat laboral (després d’haver fet un notable esforç pecuniari i haver afluixat la pasta gansa corresponent).
MÀSTER DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA (ESPECIALITAT DE LLENGUA I LITERATURA) (també conegut com a MÀSTER DEFORMADOR DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA)Estudis universitaris reglats que són imprescindibles, per poder fer classes de llengua i literatura catalanes a les aules de secundària, a una sèrie de futurs professionals que acabaran sabent perfectament què és una SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA (vegeu entrada), però que no necessàriament hauran de saber gran cosa de llengua ni de literatura catalanes.
LLIÇÓ MAGISTRAL. Expressió tabú que provoca set anys seguits de maltempsada només pel fet de ser pronunciada. Si es profereix en el marc d’alguna Jornada d’Innovació Docent, els efectes poden perllongar-se fins a set vegades set anys.
LES TIC (vegeu TIC).
L’ESTIC (no confondre amb les TIC [vegeu entrada], ni, per extensió, amb LES TIC [vegeu entrada]). Utensili per jugar a l’hoquei, especialment útil en Innovació Docent com a darrer recurs: el de repartir garrotades (amb tradició especialment reconeguda a la demarcació sectorial de Terrassa).
IMPARTIR ACTIVITAT DOCENT AMB SUPORT PRESENCIAL.Redéu: «fer classe».
GUIA DOCENT. Document de suport docent que, sota els auspicis de la Unitat de Formació i Innovació Docent (UFID), depenent de l’Oficina de Qualitat Docent (OQD), guia la missió docent dels docents vers la innovació docent en un Espai Docent Europeu (i Superior, és clar). No confondre amb la «guia [per] dur cent» alumnes cap al desastre (quan els grups són nombrosos perquè les disponibilitats econòmiques reals no permeten desdoblar-los).
GRUP DE RECERCA. Grup d’investigació els membres del qual es passen el dia omplint papers per poder recercar alguna cosa que no troben.
GRUP CONSOLIDAT. Grup d’investigació amb experiència solidificada i contrastada, els membres del qual ja porten anys i panys omplint papers per poder recercar alguna cosa que no troben. Vegeu GRUP DE RECERCA.
GRAU (en català antic: llicenciatura). Estudis universitaris en quatre anys, el primer dels quals abans, en el segle passat, es feia als centres de secundària i s’havia arribat a denominar Curs d’Orientació Universitària (COU).
FILOLOGIA. «ERROR 505. No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca.»
EXAMEN. Vulgarisme a extingir i que genera forta controvèrsia només pel fet de pronunciar-lo. Cal substituir-lo per «Activitat per a constatar EVIDÈNCIES (vegeu entrada) de pràctica d’avaluació formativa a l’aula».
EVIDÈNCIA: Correcció d’un EXAMEN (vegeu entrada) o d’un treball, amb la nota corresponent.
ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES). Vegeu BOLONYA.
DOCENT. Adjectiu que en ple segle XXI, si vols estar una mica al lloro i fer veure que ets del gremi, has d’utilitzar sempre com a substantiu.
CRÈDIT EUROPEU (EUROPEAN CREDIT TRANSFER AND ACCUMULATION SYSTEM). També conegut com a ECTS (quan en realitat, si fóssim científics com Déu mana anomenaríem ECTAS, oi?) Correspon exactament al CRÈDIT (vegeu entrada) convencional, però amb l’afegit de tres o quatre carpetes de paperassa –avalades per algun responsable de la Unitat de Formació i Innovació Docent (abans coneguda com a Unitat d’Innovació Docent d’Educació Superior)– per justificar COMPETÈNCIES BÀSIQUES (vegeu entrada), establir estratègies d’avaluació formativa i obtenir el segell que garanteix l’adequació a l’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES) (vegeu entrada).
CRÈDIT. Allò que abans donaven a la Caixa i que ara… també. I que et permet saber quant val cada assignatura i, per tant, quin serà el topall de l’emprèstit que hom necessitarà per a estudiar a la universitat pública.
COMPETÈNCIA BÀSICA. Allò que acaba essent bàsic per a competir.
COACHING EDUCATIU. Conjunt de procediments psicopedagògics per a oferir un grau inqüestionable de credibilitat a allò que abans es resolia, de la mateixa manera, amb una conversa informal que començava amb la típica pregunta «Què, què hem de fer l’any que ve?»
CLASSE. Vulgarisme a extingir. Respecte a l’expressió obsoleta «fer classe», vegeu IMPARTIR ACTIVITAT DOCENT AMB SUPORT PRESENCIAL.
CAMPUS VIRTUAL. Espai cibernètic creat artificialment per analogia amb el món real i que no és sinó en potència. Exerceix la doble funció de complementar la docència i de posar a prova els nervis i la paciència dels usuaris. És d’ús obligatori per a una avaluació interna positiva a l’hora d’accedir a un TRAM VIU (vegeu entrada) dels de docència. En cas de posologia excessiva es recomana una visita al Servei Assistencial de Salut (SAS) –antigament conegut simplement com a «Dispensari»– per tal de minimitzar-ne els efectes.
BOLONYA: Antigament, bonica vila italiana. Actualment la tradició judeocristiana ha decidit establir-hi l’infern on es purguen tots els mals de l’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (vegeu entrada) i on aquells responsables de la Innovació Docent que generalment tenen dificultats per distingir entre el cel i l’infern (que no són tots) es preparen per a viure-hi la vida eterna.
AVALUACIÓ SUMATIVA. Antigament anomenat EXAMEN (vegeu entrada) final.
AVALUACIÓ FORMATIVA. Antigament anomenat EXAMEN (vegeu entrada) parcial.
AVALUACIÓ CONTINUADA. Suma d’AVALUACIÓ FORMATIVA (vegeu entrada), AVALUACIÓ SUMATIVA (vegeu entrada) i ACTIVITATS NO PRESENCIALS D’AVALUACIÓ REGULADA (vegeu entrada). La nota final s’obté a partir d’un superexcel que calcula els percentatges dels resultats de l’aprenentage en relació a les competències adquirides i les evidències avaluadores, d’acord amb els criteris matemàtics establerts en la GUIA DOCENT (vegeu entrada).
AULA MOODLE. Una mena de CAMPUS VIRTUAL (vegeu entrada) 2.0 que permet fer-ho tot, tot i tot.
ALUMNAT. Conjunt d’alumnes masculins i d’alumnes femenins. Antigament: «alumnes».
ACTIVITATS NO PRESENCIALS D’AVALUACIÓ REGULADA. Deures, treballs i feines múltiples i diverses.
ACTIVITAT COOPERATIVA CONJUNTA. Treball de grup.
ACREDITACIÓ. Procés inacabable de paperassa a través del qual algú que té molta autoritat et diu si tens crèdit o no.
ACCIÓ TUTORIAL (vegeu TUTORIA).

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.