traducció - translate - traducción

21.3.17

Cap alt i fora complexos. La LTJ que ens fa lliures


Ferran Abelló
Ferran Abelló
En les setmanes que venen el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat encararan el moment políticament més transcendent de les nostres vides; l’aprovació de la  Llei de Transitorietat Jurídica (LTJ) i la posterior convocatòria del referèndum de ratificació de la independència.
Vull centrar-me en la LTJ, però abans aclariré perquè descric el referèndum com a ratificatiu.
Per poder fer un referèndum d’independència, necessitem una llei que el faci absolutament legal i homologable internacionalment. Com que això en el marc actual espanyol s’ha evidenciat del tot impossible per la manca de voluntat i el nul fair play democràtic d’Espanya, hem de dotar-nos de la llei que ho avali, la LTJ.
Aquesta llei ens dota d’un marc legislatiu català, propi, sense submissió a cap altre i d’acord amb aquest farem el referèndum, però a l’estar ja deslligats de l’ordenament juridicopolític d’Espanya, no serà estrictament d’independència, serà de ratificació.
Bé, en l’aclariment anterior ja es deixa veure la importància de la LTJ. Aquesta llei, és el trencar aigües del naixement d’un “nou” estat, cal ser-ne conscients i tenir-ne en compte les conseqüències.
Al text de la LTJ s’hi pot llegir : “Catalunya es constitueix en una República democràtica i social”, sona bé oi? Doncs això implica que un cop aprovada ja serem independents, a falta, com la pròpia llei preveu de ser RATIFICAT en posterior referèndum.
Aquest moment és al que Espanya li té veritable pànic, ja que aleshores voldran i potser intentaran aturar una cosa que ja haurà passat, i com bé sabeu les coses que ja han passat no es poden aturar, o s’aturen abans o no s’aturen.
Caldrà en aquest moment ser conseqüents amb la llei aprovada, amb el marc propi. Cap llei d’un estat exterior prevaldrà a una de pròpia, i caldrà fer-les valer amb el cap alt i sense complexos!
Si Espanya intenta com és previsible fer algun moviment per revertir la situació i molt probablement ho farà per terra mar i aire, caldrà fer-los notar la seva falta absoluta de legitimitat en territori català.
Les institucions hauran de blindar-se contra tot tipus d’atac, però i nosaltres, la gent que els hem votat, els que els hem empès cada 11 de setembre i en cada ocasió que ens ha estat possible, què haurem de fer? Defensar-los! A ells, a les institucions que ens representen i a la nostra pròpia voluntat. I com ho hem de fer? De tantes maneres com ens sigui pacíficament possible.
Des d’acampar indefinidament en llocs estratègics; #OperacióCarmanyola al Parlament, al Palau de la Generalitat, als ajuntaments, a les infraestructures claus, i si convé, als mateixos domicilis dels càrrecs electes.
Òbviament això necessita un gran nombre de gent obstinada i decidida, però a això ja hem demostrat en nombroses ocasions que també som imbatibles. Fins i tot, per organitzar torns si fos necessari, ho tenim entrenat… Tu de quin tram ets els 11S?
Haurem de fer saber a tothom que el pas fet és ferm i que després d’aquest en vindrà un altre i un altre, Catalunya ja caminarà lliurement i que si en aquest camí ensopeguem, som ben capaços d’aixecar-nos sols tantes vegades com calgui.

Share/Bookmark

20.3.17

PROGRÉS I BENESTAR

Imatge: Cap al benestar emocional / font: font: necesitodetodos.org
Sovint, parlem de l’estat del benestar. Un terme abstracte i molt generalista, però… què volem dir amb “estat del benestar”?

El sistema de pensions, la cobertura de l’atur, l’educació i la sanitat públiques, han estat els fonaments d’aquest estat del benestar, avui en perill a causa, o com a excusa, de la gran crisi mundial que ha dictat importants mesures d’austeritat que, en bona part, l’han començat a desmantellar.

La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d’augmentar i millorar. Necessitem un nou model d’estat del benestar en què puguem incorporar prestacions bàsiques com les ajudes a la maternitat i la dependència i una política d’habitatge social com la que existeix en alguns països europeus. Caldrà disposar, també, de lleis que evitin els desnonaments i els talls de subministraments de serveis públics bàsics com l’aigua, el gas o l’electricitat.

Catalunya és pionera en molts camps en què, però, caldrà aprofundir i avançar molt més. Per exemple, en la igualtat de gènere, on encara hi ha molt camí a fer. La cultura de la pau, en la qual ens vam situar capdavanters amb la lluita contra les guerres i una llarga trajectòria de lluita que inclou l’objecció de consciència i els moviments pacifistes. També som particularment sensibles en els temes de solidaritat i cooperació amb la xarxa d’ONG, les famílies d’acolliment o la Marató de TV3.

El nou país que volem construir, la Catalunya del futur haurà d’assegurar, amb l’aplicació d’aquest nou model d’estat del benestar, que els drets socials més bàsics, com l’educació, la salut, l’habitatge el dret al treball, les pensions… arribin a tothom. El nou país, però, haurà de ser capaç d’anar molt més enllà, amb l’establiment d’una renda bàsica garantida per a tothom.

Des de fa deu anys, aquest país té plantejat un gran objectiu: oferir un futur de progrés a les noves generacions. Per aconseguir-ho només hi ha un camí: el de disposar de les millors eines polítiques i econòmiques que ens permetin garantir el progrés i el benestar de tots els ciutadans.


Assemblea Territorial -  ANC Vilanova i la Geltrú

Share/Bookmark

19.3.17

REPÚBLICA I SALUT PER A TOTHOM



Pere Joan Cardona, metge

Catalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència. Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”. Són dos exemples de com quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient poden posar en pràctica models de referència al món.

Desgraciadament, fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una política devastadora de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l’estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de l’Estat (“Les hemos destrozado el sistema sanitario”). És inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els reaccionaris a qui beneficia l’’status quo’. Si no se’n surten, per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l’escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus conciutadans i, malgrat tot, garantir-los un dels millors sistemes sanitaris del món.

Perquè molts professionals sanitaris creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d’acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del món sanitari.

El projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària, en tràmit al Parament, estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al nostre territori la universalització de l’assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la Llei ja estaria en vigor.

La nova República Catalana ens presenta l’oportunitat de convertir la transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència possible a tots els nivells al llarg del temps.

Qui dubta que, amb la independència, tenim l’oportunitat de fer realitat un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli d’inversió més que no pas despesa en Salut?La capacitat dels professionals catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament d’aquesta aspiració. La construcció de la Salut de la República Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.


Share/Bookmark

17.3.17

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat

La Llei catalana garantirà tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el sí al referèndum  
  


Dolors Feliu.
Jurista. Membre del Col·lectiu Praga (article publicat a El Vallenc el 10 de març de 2017)

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones. 

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot el necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també anomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “si” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la mateixa societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un estat de dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana, i de fet sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.


Share/Bookmark

FEM-LO FORA DEL PARLAMENT EUROPEU!

Signa la petició dirigida al President del Parlament de la UE i a tots els diputats:


"Demanem al Parlament Europeu que suspengui l'eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke després del seu discurs d'odi sobre les dones i els emigrants, i després de fer la salutació nazi a la cambra. Aquests actes constitueixen una violació de la normativa del Parlament i traeixen els valors de la totalitat UE, que el nostre Parlament ha de defensar ".

Més informació:

Un membre del Parlament Europeu acaba d'afirmar que les dones han de guanyar menys, ja que "són més febles, més petites i menys intel·ligents"! Si actuem ara, podem fer fora aquest enemic.

Aquest mateix eurodiputat polonès ha utilitzat el Parlament per difondre l'odi: la comparació dels emigrants amb "excrements" tot fent la salutació nazi davant a cambra! Fins ara ha estat sancionat amb multes simbòliques, però ara el Parlament l'està investigant i si suficients de nosaltres demanem la seva suspensió completa, es pot aconseguir.

La decisió es podria prendre "en qualsevol moment". Entra ara per instar els euro-diputats per expulsar del Parlament aquest enemic sexista i racista .



Sign the petition to the President of the EU Parliament and to all MEPs:
"We ask the European Parliament to suspend the Polish MEP Janusz Korwin-Mikke following his hateful remarks about women and migrants, and after making a Nazi salute in the chamber. These acts are in violation of the Parliament’s rules and betray the values of the entire EU which our Parliament is elected to defend."

More Information:


A member of the European Parliament just said that women should earn less because they "are weaker, smaller and less intelligent"! If we act right now, we can kick this hater out.  

This same Polish MEP has used the Parliament to spread hate: comparing migrants to “excrements” and making a Nazi salute in the chamber! So far he has been sanctioned with symbolic fines, but now Parliament is running an investigation and if enough of us ask for his full suspension, we can make it happen.   

The decision could come *any moment*. Sign now, let’s urge our MEPs to kick this sexist, racist hater out of Parliament.



Avaaz - EU: Kick hate out of Parliament
Share/Bookmark

16.3.17

L'esquaterament territorial de Catalunya

Mapa juridic Catalunya. 1694

Marc Pons 
Tarragona. Diumenge, 12 de març de 2017

El Decret de la Nova Planta borbònica, que a Catalunya va entrar en vigor l'any 1717 -enguany fa tres-cents anys- va representar la liquidació de les institucions de govern del Principat i l'inici de la prohibició de la llengua i de la cultura catalanes. Aquestes són les conseqüències directes de la repressió borbònica més abastament conegudes. Però n'hi ha d'altres que tenien el mateix propòsit, que són menys conegudes i que, en canvi, van tenir uns efectes tant o més demolidors. I tant o més adoctrinadors en l'imaginari de la societat catalana de l'època. La nova divisió territorial que va imposar el primer Borbó espanyol era una còpia del model castellà. Les noves classes dirigents -polítiques i militars- i les noves línies divisòries -corregimientos primer i provincias després- eren clarament castellanes. Catalunya era arbitràriament esquarterada per convertir-la en una simple extensió de la nació castellana. Per ofegar-la definitivament en la idea castellana d'Espanya.

Les vegueries

El 1714 el territori del Principat estava dividit en 16 vegueries -19 si hi comptem la Catalunya Nord- i un territori autònom: l'Aran. Aquesta divisió obeïa a raons històriques íntimament relacionades amb els orígens i la formació del país durant els segles a cavall de l'any 1000. Fins i tot, si contemplem un mapa del pobles antics que, abans de la nostra era, ocupaven el solar de la futura Catalunya, observarem una sorprenent coincidència entre els límits d'aquelles nacions nord-ibèriques -els ilergets, els laietans, els ausetans, ...- i els de les vegueries medievals i modernes catalanes. Pierre Vilar, figura senyera de la historiografia catalana, ja ho feia notar fa 50 anys. Les vegueries responien a una realitat històrica, social, cultural i econòmica que vertebrava el país. Explicaven els orígens, la formació i l'evolució de la nació catalana; des d'una arrel clavada en l'antiguitat remota, fins a la materialització d'un espai nacional. I d'un trencaclosques dialectal.
Mapa de Catalunya en vegueries, del 1660

Els corregimientos

Perdre la guerra va significar alguna cosa més que la desaparició del règim foral català. Els borbònics van esmerçar tots els recursos possibles a espanyolitzar Catalunya. Les vegueries van desaparèixer, i la distribució del territori va ser redibuixada amb criteris militars, es a dir repressius. Les 16 vegueries van ser transformades en 14 corregimientos, que passaven a gravitar sobre una capital convertida en plaça militar de primera categoria: el sistema propi d'una estructura de dominació. El cas més esperpèntic es va produir a Lleida, cap de vegueria que les tropes borbòniques havien convertit en un gran bassal de sang i en una immensa acumulació de runes. 12.000 habitants i segona ciutat de Catalunya abans de la guerra; i poc més de 2.000 pobladors anys després de la carnisseria del Roser. Els borbònics van valorar la possibilitat de convertir Montsó (Osca) en cap de corregimiento i amputar a Catalunya el territori del marge dret del Segre i de la Noguera Pallaresa.

L'estructura de dominació

A partir del 1714 es va produir un desembarcament formidable de funcionaris castellans i francesos -civils i militars-  destinats a proveir la nova estructura de dominació. Bàsicament en les principals ciutats del país. La figura del veguer -el representant polític i judicial del poder comtal- va ser substituïda per la del corregidor,  una figura clarament castellana que concentrava més poder. Els batlles i els jurats catalans, que penjaven dels veguers i administraven justícia a nivell local, també van ser fulminats. I substituïts per les figures clarament castellanes del alcalde, dels “regidores i del magistrado. I  els consells municipals i els consells comunals  van ser substituïts per la institució netament castellana del Ayuntamiento. A partir de 1714, l'estructura política, judicial i administrativa de qualsevol indret de Catalunya no diferia en res de la de qualsevol indret de Castella. S'havia consumat l'assimilació política.
Mapa de Catalunya dividida en corregimientos, d'inspiració castellana

La província

Dels corregimientos es va passar a les provinciasEra l'any 1833. Havia passat més d'un segle des de la promulgació de la Nova Planta borbònica. I durant aquest segle llarg havien passat moltes coses al món: el triomf de les idees il·lustrades, les revolucions americana i francesa i les guerres napolèoniques. Tot plegat, la divisa de la corona funerària sobre la tomba de l'Antic Règim, que vol dir sobre els règims feudals i senyorials d'arrel medieval. A l'Espanya unitària fabricada a sang i foc pels Borbons, liberals i tradicionalistes es debatien als camps de batalla, perquè amb tota la sang que s'havia vessat en temps de la carnisseria Bonaparte no n'hi havia prou. Si més no a criteri de les oligarquies dirigents. El destí inevitable de la pell de brau que, més endavant, lamentava Machado; causat per la irradiació immisericordiosa del sol i el consum abusiu de vi roent. Amb el triomf ajustat dels liberals es van liquidar els corregimientos i van donar pas a les provincias.

El quart de volta

Era el quart de volta definitiu per espanyolitzar definitivament Catalunya. Els liberals espanyols sentien una seducció malaltissa pel jacobinisme revolucionari francès. I rendien culte al binomi cultura espanyola-modernitat, que, automaticament, convertia en relíquies medievals totes les identitats i les cultures no castellanes que hostatjava el territori nacional. Llavors ja es parlava de nació i sobretot de l'única nació espanyola edificada, naturalment, sobre les tesis borbonistes que, un segle abans, havia engendrat la Nova Planta. Un clar exemple de tot això és que, a Catalunya, els 14 corregimientos van passar a ser les 4 províncies que coneixem, amb la particularitat que -inicialment- al territori de Barcelona li van assignar el nom de Cataluña, i als de Girona, Lleida i Tarragona els van batejar amb el nom de les seves respectives capitals. Una maniobra digna del millors reductors de caps -els Shuar amazònics- adaptada als consells de ministres espanyols.
Mapa d'Espanya durant el franquisme

Aran, Cervera i la Cerdanya

Amb tanta eufòria pretesament igualitarista -en realitat assimilacionista- es van oblidar de l'Aran, un país que, tot i haver estat declaradament austriacista en la Guerra de Successió, els Borbons s'havien oblidat de castigar convenientemente. Llavors no existia encara Baqueira i els aranesos, sense fer soroll, havien conservat les seves institucions fins que al ministre Burgos li va sobrevenir l'atac d'histèria pretesament modernitzadora. Com es van oblidar també de Cerveradeclaradament austriacista que, acabada la guerra, va tenir l'habilitat de vendre-li el ruc -sense les alforjes- o la moto sense el manillar al Borbó, a Macanaz i a Patiño -els que van engendrar la Nova Planta-. Aran va perdre les seves institucions, i Cervera va perdre la seva condició de cap de corregimiento. Dues realitats socials, culturals, polítiques, econòmiques i jurídiques diferenciades que van quedar graciosament i arbitràriament integrades en la província de Lérida. Disbarats equiparables al cas de la Cerdanya -trossejada entre Espanya i França amb la Pau dels Pirineus (1659)- que era absurdament divida entre Lérida i Gerona.

Quatre identitats provincials

Entre la Nova Planta borbònica (1717) i l'invent diabòlic de Burgos (1833), Catalunya havia estat una província única de l'imperi espanyol. La divisió provincial catalana -l'esquarterament de Catalunya- tenia el clar objectiu de minar la identitat -llavors ja regional- catalana. El propòsit -que mai van ocultar- era crear quatre identitats provincials que competissin entre elles i que es relacionessin amb les altres províncies espanyoles en una impostada i perversa igualtat. Un viatge cap a l'autoodi que havia de conduir inevitablement cap a l'assimilació definitiva. La desaparició de la Catalunya catalana i el triomf definitiu de la idea castellana d'Espanya. “Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona” es va convertir, també, en una ridícula cantarella escolar molt recurrent en les classes de geografia doctrinària espanyola, que va ser vigent -reveladorament- fins a les acaballes del règim franquista.
Mapa polític d'Espanya del 1850 

Share/Bookmark

14.3.17

RAÜL ROMEVA: EL PROCÉS CATALÀ VIST DES D'EUROPA (vídeo)

Raül Romeva parla amb el periodista de TV3, Jordi Eroles (D'esquena), poc abans d'iniciar l'acte
FOTO: Quico Romeu, Boladevidre
Ahir a l'horabaixa, Raül Romeva i Jordi Eroles, convocats per l'ANC de Vilanova i la Geltrú, van conversar sobre com es perceben el procés català i alguns dels fets recents, més enllà de les fronteres de l'estat espanyol.

En el vídeo s'hi poden escoltar alguns dels arguments que pot esgrimir el Principat de Catalunya a l'hora de reclamar un reconeixement internacional, a la vegada que s'hi fa un balanç de quines són les cartes que poden jugar tant Catalunya com l'estat espanyol per defensar les seves postures, hores d'ara ja consolidades.

En una conversa distesa que no arribà a l'hora, el Conseller, feu un repàs als diversos agents internacionals i a la seva entrada en joc, amb conta-gotes, mentre observen amb i prenen nota del que es diu i de, sobretot, com actuem catalans i espanyols per defensar els nostres objectius.

Si no pots veure el vídeo, prova de mirar-te'l a Youtube


Share/Bookmark

12.3.17

El govern català intervindrà al Parlament britànic amb la presència del Conseller d'Afers Exteriors

TOPICS:
Parlament britànic
El conseller d’Afers Exteriors del govern català, Raül Romeva, tindrà l’oportunitat d’explicar el pròxim dimarts el procés català al Parlament britànic. Una intervenció dins del context de la constitució d’un grup de discussió sobre Catalunya format per la voluntat dels principals partits amb representació a la cambra dels comuns.
Aquest sobre Catalunya, All-Party Parliamentary Group (APPG), està constituït per 20 diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns. Per constituir un grup d’aquestes característiques era necessària la presència d’un mínim de cinc partits polítics favorables a la causa, i en el cas català en són sis. Hi han participat des dels conservadors fins als laboristes passant pels liberals-demòcrates, el Partit Nacional Escocès (SNP) i el partit nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.
El grup té com a objectiu seguir el cas català, defensar les garanties democràtiques del procés i reforçar les relacions entre Catalunya i el Regne Unit. Durant la presentació del grup de la setmana que ve, que tindrà lloc en una sala del Westminster amb capacitat per a un centenar de persones, hi parlarà el conseller Raül Romeva, on explicarà tot el procés català, així com alguns dels diputats que formen part de la iniciativa, com el seu president, el nacionalista escocès George Kerevan. A l’acte hi estan convidats tots els diputats britànics.
El grup s’ha de reunir com a mínim dues vegades l’any i té l’obligació de restar obert a la incorporació de qualsevol diputat o membre de la cambra dels lords que mostri interès en aquesta qüestió, a part dels 20 diputats fundadors. En una de les reunions que es farà, ja hi ha previst que hi participi la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, perquè expliqui la judicialització del procés per part de l’estat espanyol.
El diputat escocès de l’SNP George Kerevan, molt crític amb la judicialització del procés català per part espanyola, ha estat un dels impulsors del grup i serà el president del grup, hi ha l’interès dels nacionalistes escocesos i gal·lesos a parlar del cas dels catalans, però els grans partits britànics a més dels seus posicionaments democràtics, mantenen una llarga conflictualitat amb l’estat espanyol, primer certament per la posició espanyola respecte al territori britànic de Gibraltar, amb el qual Catalunya està relacionada amb el Tractat d’Utrecht, i al mateix temps l’arrogant posició espanyola respecte al Brexit, no deixa indiferents als conservadors i als laboristes britànics.

Font: El govern català intervindrà al Parlament britànic amb la presència del Conseller d'Afers Exteriors - Geopolítica.cat

DILLUNS 13 A VILANOVA I LA GELTRÚ.
T'HI ESPEREM!

foto de ANC Vilanova i la Geltrú.

Share/Bookmark

11.3.17

Simat inaugura la plaça Guillem Agulló a les portes del Monestir de la Valldigna


RedactaVeu / Simat de la Valldigna.

El pròxim 15 de març se celebra el Dia de la Valldigna, una efemèride que rememora la fundació del Monestir de Santa Maria de la Valldigna l'any 1298. Enguany, amb motiu d'aquesta celebració, entre el diferents actes programats, el monestir obrirà les portes a tots els ciutadans i s'inaugurarà la plaça Guillem Agulló, situada a les portes de l'edifici.

L'11 de març, de vesprada, s'inaugurarà la plaça de Guillem Agulló, el jove assassinat a Montanejos per un feixista, que estarà ubicada a les portes del mateix monestir. La decisió d'aquesta denominació es va prendre en un ple de Simat de la Valldigna, sense cap vot en contra –sols l’abstenció del PP–, per iniciativa de l’alcaldia, recollida en la moció de Per Simat Esquerra.

Eixe mateix dissabte de matí es farà també l'acte inaugural al qual acudiran el president de les Corts, Enric Morera; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; altres càrrecs públics de la Generalitat i la Diputació de València, iels alcaldes de la Valldigna i el president de la Mancomunitat que els agrupa. 

La presentació tindrà lloc a l'església del monestir i la conferència inaugural serà pronunciada pel catedràtic d'Història Medieval de la UV-EG Ferran Garcia-Oliver, un dels grans coneixedors de la història del monestir.


Share/Bookmark

10.3.17

El procés des d'europa

Des de l'ANC de Vialanova i la Geltrú, inviten a assistir el proper dilluns 13 de març a l'acte on tindrem podrem escoltar al conseller Raül Romeva que ens explicarà com es veu el procés català des de Europa.

Us agrairem que ens ajudeu a fer difusió. No us ho podeu perdre!

foto de ANC Vilanova i la Geltrú.


Font: (1) Revolució Catalana

La delegació de Vilanova i la Geltrú de l’Assemblea Nacional Catalana organitza aquest dilluns, 13 de març, la conferència 'El procés català vist des d’Europa', a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. 


L’acte serà presentat i moderat pel periodista vilanoví Jordi Eroles i tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a l’Auditori de Neàpolis (rambla Exposició, 59-69). Romeva, doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques, està visitant diverses ciutats catalanes, convidat per l’ANC, per mostrar, des del seu punt de vista, l’acollida que té a Europa la proposta de referèndum a Catalunya i el procés polític que viu el país.

El conseller va participar en la conferència al Parlament Europeu, a Brussel·les, amb el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, el passat 24 de gener, per explicar el referèndum. Aleshores ja va afirmar que “quan parlem del tema català ens referim a un clam que neix d’un poble que vol expressar democràticament els seus anhels. Per a Romeva, Europa haurà de prendre partit, i és impensable que no aposti per la democràcia"

Font: L’ANC porta Raül Romeva dilluns al Neàpolis | Diari de Vilanova http://www.diaridevilanova.cat/noticia/5163/anc/porta/raul/romeva/dilluns/al/neapolis

Share/Bookmark

9.3.17

Dos avisos d’amics, molt importants

«Ara som en el punt on els eslovens eren el desembre del 1990 i els quebequesos l'octubre del 1995. Som davant una oportunitat única, treballada amb un enorme esforç»


Vicent Partal

En l’acte de dissabte d’Esquerra Republicana, van intervenir-hi dos convidats internacionals de pes. D’una banda, l’eslovè Peter Jambrek, un dels pares de la constitució del seu país, la presència del qual ha enutjat enormement els unionistes. D’una altra banda, el més previsible, però també important, president del Partit Quebequès i líder de l’oposició en aquell país, Jean-François Lisée. En sengles discursos, parlant com a amics, van dir coses que hauríem d’escoltar amb molta atenció.

Comencem per Lisée. De jove havia format part del grup llegendari que envoltava Jacques Parizeau i que va promoure el segon referèndum d’autodeterminació, el 1995.  De fet, és considerat el principal impulsor de l’estratègia d’aquell referèndum que va deixar el Quebec només a 54.288 vots de la independència. Això, enmig d’una campanya insòlita, que féu anar a votar prop de cinc milions de persones, el 93% del cens, i amb trampes de darrera hora que avui sabem que van decantar finalment la victòria cap al no.

A Barcelona, dissabte Lisée va recordar una obvietat, que és que les oportunitats no són eternes ni es repeteixen cada pocs mesos. Va fer el símil de pujar una roca fins al cim. Si hi arribes la roca comença a baixar per l’altre pendent i ja no hi ha qui l’ature. Però si no hi arribes, mal que siga per centímetres, la roca pot rodolar avall i passar damunt teu. Ara fa vint-i-dos anys d’aquell referèndum i, tot i que només van faltar cinquanta mil vots i és evident que una part important de la població quebequesa continua pensant en la independència, la realitat és que no han tingut cap més oportunitat ni en veuen pas cap a curt termini. Un avís molt important, sobretot per a aquells que es pensen que no és tan decisiu si ho aconseguim ara o no.

El segon orador internacional va ser Jambrek. La seua presència ha causat tan malestar entre l’unionisme perquè la solidaritat entre nacions sense estat no molesta i fins i tot serveix per a fer caricatures, però ja no és igual si qui ve a parlar i a donar-te suport és algú que té un estat al darrere i que, a més, t’explica amb detall com es guanya.

Perquè Jambrek va fer això. Va explicar amb detall el procés complicat que va dur Eslovènia a la independència. Va dir coses importants, però entre totes en vull destacar una: insistí a dir que, una volta proclamada la independència, calia ser immediatament el govern efectiu del país; aquesta és la condició indispensable per al reconeixement internacional. A Eslovènia, dos dies abans, tots li deien que no la reconeixerien. I què va passar? Que el govern eslovè governava el país de manera efectiva i indiscutible i això va obligar tothom a acceptar la independència, com una manera de reequilibrar la situació.

Aquesta paraula, ‘reequilibrar’, la va pronunciar també Lisée quan va explicar que els Estats Units, els bancs canadencs i tots els qui formalment es manifestaven contra la independència quebequesa abans del referèndum, al mateix temps explicaven en privat que en cas de victòria del sí calia córrer a ‘reequilibrar’ la situació, de manera que haurien reconegut la nova realitat.

Per això, totes dues experiències, l’una reeixida i l’altra no, són tan interessants d’escoltar. I escoltar-les l’una darrere l’altra. Perquè nosaltres ara som en el punt on els eslovens eren el desembre del 1990 i els quebequesos l’octubre del 1995. Som davant una oportunitat única, treballada amb un enorme esforç. I hem de fer cim. I hem de governar efectivament el país des de l’endemà mateix. D’això, val més que ens n’anem fent ben conscients des d’ara.

Font: Dos avisos d’amics, molt importants | VilaWeb
Share/Bookmark

6.3.17

8 MARÇ: BLOG EN VAGA

FARTES I CANSADES, LES DONES DIEM PROU!!!!

Segueix la informació de la jornada amb el ht #VagadeTotes i a l’esdeveniment de Facebook



És per això que la VAGA DE TOTES tornem al carrer per unir-nos al PARO INTERNACIONAL DE MUJERES perquè avui 8 de març comença un procés de visibilització de la força i la potencia que tenim juntes: la possibilitat d’aturar un món que sense nosaltres no funcionaria.
JUNTES volem aturar la roda del capitalisme hetero-patriarcal i depredador.

Som les principals encarregades de la reproducció social: la reproducció de la força de treball, la cura de les persones, el manteniment de les llars i les treballadores de les feines feminitzades més precàries i amb els sous inferiors a la mitjana (servei domèstic i de cura, sanitat, educació, administració, hosteleria, serveis, comerç, neteja, …). Aquesta força és la que fa girar la roda del capitalisme més ferotge. La nostra precarització és la base sobre la qual es mantenen els privilegis d’uns pocs (polítics, banquers, màfia, grans empresaris, grans fortunes)… i la naturalització de les relacions de gènere i sexe perpetua aquesta situació.

Estem FARTES I CANSADES de l’oblit, el silenci i l’opacitat amb que s’encobreixen les nostres demandes i necessitats, i JUNTES DIEM PROU!
DEFENSEM l’autonomia dels nostres cossos, sexualitats lliurement exercides: ple accés a la informació i a l’educació afectivo-sexual: AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT I COGESTIONAT PER LES DONES. Maternitats escollides i accés universal a tècniques de reproducció assistida. Exigim la fi de la violència ginecològica i obstetrícia.
REIVINDIQUEM el reconeixement de les DIFERENTS IDENTITATS DE GÈNERE, de la llibertat d’opció sexual i dels diferents tipus de famílies i unitats de convivència.

COMBATEM totes les VIOLÈNCIES MASCLISTES per acabar amb els feminicidis i tot tipus d’agressions contra les dones i apostem per l’autodefensa feminista.

EXIGIM la fi de la DISCRIMINACIÓ LABORAL per raó d’ètnia, gènere, classe, edat i sexualitat: contra la segregació vertical i sectorial i l’assetjament a la feina, a favor de la igualtat salarial i de les mesures que contribueixin a la corresponsabilitat de dones i homes en l’exercici de les cures.
LLUITEM per unes condicions de treball dignes. Volem el repartiment de la riquesa i de tots els treballs –reproductius i productius– així com el seu reconeixement social, laboral i econòmic, també d’aquells tradicionalment feminitzats o inserits en l’economia considerada informal. EXIGIM la retirada de totes les LLEIS I REFORMES LABORALS que promouen i perpetuen les desigualtats i la precarietat.
EXIGIM l’accés garantit i efectiu a l’HABITATGE LLIURE.
VOLEM serveis públics i de gestió pública (educació, sanitat i serveis socials) i els bens comuns autogestionats (recursos naturals i territori, d’accés universal, gratuït i de qualitat. EXIGIM l’aturada de les privatitzacions i les retallades.
DEFENSEM el dret a la lliure circulació i permanència de les persones. Volem que totes les persones tinguin accés universal als serveis públics i a la plena participació comunitària i política. CAP PERSONA ES IL·LEGAL. EXIGIM el tancament dels CIEs i l’obertura de les fronteres i donem la benvinguda a les persones refugiades.
ENS POSICIONEM contra el sistema especulatiu i capitalista. Apostem per un ECONOMIA FEMINISTA SOCIAL I SOLIDÀRIA que posi en el centre la vida de les persones.
ENS PLANTEM contra el frau fiscal, la CORRUPCIO política i econòmica i la impunitat policial i dels corruptes. Ens neguem a pagar el DEUTE.
VOLEM una VIDA DIGNA: reconeixent la nostra dependència mútua, les nostres diversitats funcionals i garantint els drets i el benestar tant de qui és cuidada com de qui té cura d’altres. Volem una vida digna per tots els éssers vius, lliure d’especismes i de tortura envers els animals i la preservació de la natura i el medi ambient.
EXIGIM UNA MORT DIGNA, sense pressions ni medicalització excessiva per prolongar la vida en detriment de la qualitat de vida de les persones.
LES DONES MOVEM EL MON. ARA JUNTES L’ATURAREM!!!


Es mostra 85030508067926cachecopyImage.bmp.

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.