tag:blogger.com,1999:blog-53368177967618577122024-03-16T11:04:35.676+01:00NEVA DINS EL VIDREPaïsos Catalans, llengua comuna, cultures i aspiracions d'independència.Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.comBlogger2427125tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-69257925879244400962024-03-16T07:54:00.002+01:002024-03-16T07:54:40.303+01:00I fins aquí, el 52%! - Toni Brosa<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: </i><a href="https://t.me/arxiu_PPCC" style="font-style: italic;">https://t.me/arxiu_PPCC</a></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqydrngqIq39n2r56NC14onpHnXoQ6pUYKtHn8CKLxfYVmebma5OrKVnQMhzPP9zGAM1bLiHp8KIQsnzfEC7h5jESgF_TeWdMoLCRRRuON_mubVKSjsA6soCCcUfTefkyhfqOE-opXw0iUJg2gIsyFKoUkPlupdFwnySa6krBHuOzX30cUCLWogfgP8w3W/s1200/EvT3xCVXcAEZ-aL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqydrngqIq39n2r56NC14onpHnXoQ6pUYKtHn8CKLxfYVmebma5OrKVnQMhzPP9zGAM1bLiHp8KIQsnzfEC7h5jESgF_TeWdMoLCRRRuON_mubVKSjsA6soCCcUfTefkyhfqOE-opXw0iUJg2gIsyFKoUkPlupdFwnySa6krBHuOzX30cUCLWogfgP8w3W/w687-h457/EvT3xCVXcAEZ-aL.jpg" width="687" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2396990-i-fins-aqui-el-52.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2396990-i-fins-aqui-el-52.html</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No els descobreixo res si recordo quant va costar demostrar que la independència de Catalunya no era només una idea perfectament defensable en democràcia, sinó un projecte polític real i compartit per una part majoritària de la societat catalana i la seva representació política. Llavors parlaven d’un suflé que ja baixaria, d’una dèria de quatre polítics sense base social, d’una tapadora de corruptes, etc.; d’aquí van passar al “tenen majoria absoluta en escons, però no en vots”. I quan va arribar la majoria en escons i també en vots, amb el 52% del total, llavors ja tenien en marxa la policia, l’exèrcit, els espies, els fiscals i els jutges per convèncer el personal que això de les majories és del tot relatiu, fins i tot en un estat que es proclama als quatre vents plenament democràtic. Però tampoc donem tota la culpa a repressors i opressors disfressats de demòcrates, perquè bona part de la culpa de la irrellevància de l’independentisme i la seva majoria política en les eleccions del 2021 és dels mateixos partits que l’havien construït i que l’han fet desaparèixer fins i tot abans que el president Aragonès hagi decidit posar fi a la legislatura i anunciar comicis per al 12 de maig. Tots, Junts, ERC i la CUP, tenen motius i raons, però cap d’ells s’escapa de la culpa, i ben grossa, perquè, dels dos milions de votants que els legitimaven el 2015 i el 2017, més de 600.000 ja es van quedar a casa el 2021 i més val no fer gaires càlculs dels que els engegaran a dida el mes de maig, per incapacitat, per egoisme partidista i per afartament. Per no parlar de la fragmentació del vot independentista que provocaran entre tots, que enriquirà la graella amb cinc o sis candidatures, però empobrirà la força política de l’independentisme. Per tant, durant les pròximes setmanes, intentin no vendre gaire la moto, perquè fa temps que la gent sap que el motor no tira, que té les rodes punxades i la bateria creuada. I que tots i cada un de vostès en són els màxims responsables. Retinguin, doncs, la imatge del 52% perquè ja l’han vist prou i no seran vostès els qui la puguin recompondre.No els descobreixo res si recordo quant va costar demostrar que la independència de Catalunya no era només una idea perfectament defensable en democràcia, sinó un projecte polític real i compartit per una part majoritària de la societat catalana i la seva representació política. Llavors parlaven d’un suflé que ja baixaria, d’una dèria de quatre polítics sense base social, d’una tapadora de corruptes, etc.; d’aquí van passar al “tenen majoria absoluta en escons, però no en vots”. I quan va arribar la majoria en escons i també en vots, amb el 52% del total, llavors ja tenien en marxa la policia, l’exèrcit, els espies, els fiscals i els jutges per convèncer el personal que això de les majories és del tot relatiu, fins i tot en un estat que es proclama als quatre vents plenament democràtic. Però tampoc donem tota la culpa a repressors i opressors disfressats de demòcrates, perquè bona part de la culpa de la irrellevància de l’independentisme i la seva majoria política en les eleccions del 2021 és dels mateixos partits que l’havien construït i que l’han fet desaparèixer fins i tot abans que el president Aragonès hagi decidit posar fi a la legislatura i anunciar comicis per al 12 de maig. Tots, Junts, ERC i la CUP, tenen motius i raons, però cap d’ells s’escapa de la culpa, i ben grossa, perquè, dels dos milions de votants que els legitimaven el 2015 i el 2017, més de 600.000 ja es van quedar a casa el 2021 i més val no fer gaires càlculs dels que els engegaran a dida el mes de maig, per incapacitat, per egoisme partidista i per afartament. Per no parlar de la fragmentació del vot independentista que provocaran entre tots, que enriquirà la graella amb cinc o sis candidatures, però empobrirà la força política de l’independentisme. Per tant, durant les pròximes setmanes, intentin no vendre gaire la moto, perquè fa temps que la gent sap que el motor no tira, que té les rodes punxades i la bateria creuada. I que tots i cada un de vostès en són els màxims responsables. Retinguin, doncs, la imatge del 52% perquè ja l’han vist prou i no seran vostès els qui la puguin recompondre.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: </i><a href="https://t.me/arxiu_PPCC" style="font-style: italic;">https://t.me/arxiu_PPCC</a></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-13256960448552527422024-03-15T10:02:00.002+01:002024-03-15T10:02:27.412+01:00FIL DE LES CORRUPCIONS DE SALVADOR ILLA<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: </i><a href="https://t.me/arxiu_PPCC" style="font-style: italic;">https://t.me/arxiu_PPCC</a><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; font-style: italic; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqj5wUbmVa_tb3yiiZDbB4ha8o-otepItjZAxyHz7Nu764lir7Z0TTGuhH32dq3wP-zU7g8ARX6xma-HTQnXxCJpxwn1_mS7r4zfDX4lT8WdY0W8wM26Ffi7jpzeqV7w_nxn_BQfYud_hQ47uW4TLdBkOsws4I1k7m10-b-58nLTzPcsYUyxchcez-cGT0/s1192/GIFrVF6XYAADHAa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="1192" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqj5wUbmVa_tb3yiiZDbB4ha8o-otepItjZAxyHz7Nu764lir7Z0TTGuhH32dq3wP-zU7g8ARX6xma-HTQnXxCJpxwn1_mS7r4zfDX4lT8WdY0W8wM26Ffi7jpzeqV7w_nxn_BQfYud_hQ47uW4TLdBkOsws4I1k7m10-b-58nLTzPcsYUyxchcez-cGT0/w694-h416/GIFrVF6XYAADHAa.jpeg" width="694" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><i>FONT:<span style="background-color: white;"><a href="https://x.com/CNICatalunya/status/1761747839116292169?s=20" target="_blank"> <span style="text-align: start; white-space-collapse: preserve;">https://x.com/CNICatalunya/status/1761747839116292169?s=20</span></a><br /><br /><div>Romà Planas era alcalde en minoria de La Roca del Vallès quan va morir d'un infart. El partit va decidir col·locar d'alcalde Salvador Illa, en contra de l'opinió dels partits que donaven suport al PSC. </div><div>- Fil de les corrupcions de @salvadorilla:</div><div><br /></div><div>L'home va trigar zero minuts a prendre la seva primera mesura: atorgar-se un sobresou il·legal</div><div><br /></div><div>L'oposició en bloc va calar de seguida que a més d'un perfecte incompetent era un corrupte i va proposar una moció de censura. Però Illa, que a més era un nepotista, va demorar il·legalment el ple de la moció durant mesos, fins que l'oposició va portar el cas als tribunals</div><div><br /></div><div>Següent capítol, Illa havia progressat al partit i l'havien guardonat per un altre càrrec per al qual no tenia la més mínima preparació: Director General de Justícia. Quin mal podia fer, no? Doncs el va fer. Un sobrecost de 123 milions en la construcció de la Ciutat de la Justícia</div><div><br /></div><div>Va ser cessat de la Generalitat, mai es va justificar el destí d'aquests 123 milions.</div><div><br /></div><div>En el seu següent destí l'home ja anava crescut per la seva creixent impunitat i l'anomenen Ministre de Sanidad. Sanidaz, com diu ell per intentar agradar el seu amo madrileny</div><div><br /></div><div>El pas d'Illa pel Ministerio de Sanidad ha estat escandalós, i tot just ara comença a sortir la merda. Investigat per la fiscalia europea, per la fiscalia anti-corrupció espanyola, Madrid decideix que el corrupte Illa se'n torni a Catalunya.</div><div><br /></div><div>I ara a aquest corrupte, la màfia del PSOE li renta la cara per fer-lo president de la Generalitat. I demana al PP que no en tregui la seva merda "por el interés de España". </div><div><br /></div><div>L'estat espanyol mereix morir i nosaltres tenim la clau per aconseguir-ho. Ens falta la valentia!</div></span></i></div><i><br /></i><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-91566611925422520392024-03-11T10:10:00.002+01:002024-03-11T10:10:14.004+01:00Què fas, tu, per la llengua? - Germà Capdevila<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrM_HAW5FFTBYpjOLY8yvBMoOVwrnMaMq2lOdfYoTJVXchxID3lzrIb5IOEVzYqcz7uZ9eoPhu4Cpqr5HVQfWWN6hGneakl4bgVdW7PW9DaxDBsQlhH0f-kW0n_c3MImlWlALGpx6SHwruNjtkdUa6bx9YZ0aoAC4YNmKe2vgf5AZL5dnZy4uFioz7oFtI/s800/photo_2024-03-11_10-07-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="800" height="498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrM_HAW5FFTBYpjOLY8yvBMoOVwrnMaMq2lOdfYoTJVXchxID3lzrIb5IOEVzYqcz7uZ9eoPhu4Cpqr5HVQfWWN6hGneakl4bgVdW7PW9DaxDBsQlhH0f-kW0n_c3MImlWlALGpx6SHwruNjtkdUa6bx9YZ0aoAC4YNmKe2vgf5AZL5dnZy4uFioz7oFtI/w734-h498/photo_2024-03-11_10-07-13.jpg" width="734" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><i>Què fas, tu, per la llengua? MEC·IA.</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">FONT: </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2394657-que-fas-tu-per-la-llengua.html</span></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div>La llengua catalana està en perill. Un perill real i seriós. Ho va dir el president Jordi Pujol en l’acte de celebració de la llibreria Les Voltes. No exagerava. El futur de la llengua trontolla per amenaces diverses, però avui voldria centrar-me en una, potser la que més tenim a l’abast de solucionar. Hi ha una responsabilitat individual de cada catalanoparlant a l’hora d’assegurar la pervivència de la llengua i la cultura catalanes, una manera única de veure el món que és el pinyol de la catalanitat. Catalunya és una nació que s’expressa a través d’una llengua, el català. El capteniment quotidià de cadascú de nosaltres vers la llengua contribueix a cada moment a la seva supervivència o a la seva desaparició. I el futur del país hi va de bracet: la supervivència o desaparició de Catalunya va directament lligada al català.</div><div><br /></div><div>Per circumstàncies històriques –les prohibicions, la censura, la repressió–, hi ha un costum nefast que es transmet de generació en generació: canviar al castellà davant qualsevol interlocutor que ens parla en castellà. Un comportament fatídic per al català que s’agreuja amb una altra conducta aberrant: parlar castellà a qualsevol persona amb color de pell, faccions o aspecte diferent. El noi fill de xinesos nascut i educat a Catalunya que ajuda els pares al bar o a la botiga. Parla un català nadiu, però invariablement tothom se li adreça en castellà, perquè fa “cara de xinès” i pressuposem que té alguna mena d’impediment genètic per parlar en la nostra llengua. Aquell veí que fa 50 anys que viu a Catalunya i no és capaç de dir “bon dia”. Ha pogut fer vida a casa nostra sense cap impediment perquè tothom canvia al castellà per interactuar amb ell. Mai no ha necessitat aprendre el català. O els nous catalans d’origen llatinoamericà, als quals neguem la possibilitat de ser incorporats a la comunitat catalanoparlant. N’hi ha molts que no fan cap esforç per parlar català, però els pocs que ho fan es troben que ningú no els el parla, tothom canvia de llengua quan veuen que parlen català amb una mica d’accent o dificultat.</div><div><br /></div><div>Amb aquest comportament, estem contribuint de manera decidida a l’extinció del català. Només hi ha futur per a la llengua si la fem necessària per viure i treballar a Catalunya. Si puc ser cambrer o dependent d’una botiga o taxista o metge sense necessitat de saber català, perquè tothom em parla en castellà, fem de la llengua una cosa d’estar per casa, com les llengües italianes que van ser minoritzades i recloses a l’àmbit familiar durant el segle XX per imposar la llengua de Dante. Encara més, davant una realitat en forma d’immigració –que no podem regular ni gestionar perquè no som un estat–, tenim una eina poderosa per transformar en catalans els nouvinguts: la llengua. Si no els incorporem i els parlem en castellà, el missatge subliminar és clar: “El català és per parlar amb els meus, i tu no ets dels meus. Amb tu parlo castellà, perquè ets diferent.” Si els parlem sempre i tothora en català, els estem obrint la porta de la comunitat, i els regalem un passaport que no depèn de l’Estat: “si parles català, ets català”.</div><div><br /></div><div>Aclariment: la responsabilitat individual vers el català no eximeix l’administració del seu deure legal i moral de defensar i promoure el català. Una missió que dista molt de ser a dalt de les prioritats dels governs. Si tenim en compte que les biblioteques catalanes compren més publicacions periòdiques en castellà que en català, i que els mitjans públics han abandonat la seva missió sagrada de crear un espai segur de continguts en català, queda clar que a banda de queixar-nos dels atacs permanents al català per part de l’Estat, els nostres governs nacionals i locals encara tenen molts deures a fer. Ells han de fer la seva part, i nosaltres, la nostra. Instal·lar-se en la queixa permanent per la inacció dels governs i alhora canviar al castellà en entrar en una botiga o en demanar menjar al cambrer és una combinació letal.</div></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-5372948129930288162024-03-04T09:11:00.003+01:002024-03-04T09:11:39.602+01:00No el tornen, no torna! - Joan Vall Clara<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGddb4ReC1ZVClDksXVIFdx8QtD4dwS70MqHEkG3UNHPz8hlkaZsLRM9UrdcjlkRE_e9vxd6a9HDhqFKGjnlCVyHg9X6IoPSf-RFzwYaX0nM_KA0P8ySLtEpt5-DRqtwUJKl2sV54NTgTRvYUIqoia0PILEbinefiz8kABYv5WsYH4z9nDuJVDua4IUlns/s1200/f.elconfidencial.com_original_632_2af_e91_6322afe91c18e90cf22f1288beb34501.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="527" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGddb4ReC1ZVClDksXVIFdx8QtD4dwS70MqHEkG3UNHPz8hlkaZsLRM9UrdcjlkRE_e9vxd6a9HDhqFKGjnlCVyHg9X6IoPSf-RFzwYaX0nM_KA0P8ySLtEpt5-DRqtwUJKl2sV54NTgTRvYUIqoia0PILEbinefiz8kABYv5WsYH4z9nDuJVDua4IUlns/w702-h527/f.elconfidencial.com_original_632_2af_e91_6322afe91c18e90cf22f1288beb34501.jpg" width="702" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #717171; font-family: trebuchet; font-size: 15px;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #717171;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>(EFE/EPA/Ronald Wittek)</i></span></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><a href="mailto:joanvallclara@elpunt.info" target="_blank">joanvallclara@elpunt</a>.info • 4 de març de 2024<br /><br />FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2392736-no-el-tornen-no-torna.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2392736-no-el-tornen-no-torna.html</a></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><div><b>Si el PSOE no canvia la llei d’amnistia el dia 7, ni Junts ni ERC l’haurien de votar</b></div><div><br /></div><div>Entenc el que diu Oriol Junqueras. Tal com està la llei d’amnistia, si el dia 7 tira endavant es posa fi al patiment de 1.500 persones i això és molt de patiment. Entenc, fins i tot (i mira que és de mal gust i de poca traca negociadora!), el que va dir Campuzano fa uns dies que per als que no entrin a l’amnistia es podrà forçar amb rapidesa la tramitació d’indults. Entenc que el president Puigdemont s’arronsi i que el dia 7 Junts doni llum verd a la llei encara que el PSOE no cedeixi i només ho faci veure. El ruixat que li cau al damunt des de l’1-O del 2017 s’intensificarà i tornarà a ser un diluvi si no voten la llei tal com estigui. Però com més dies passen i més circumstàncies vivim, més crec sincerament que, si el PSOE no treu de la llei la referència al terrorisme i no tapa els camins pels quals ja sabem que la judicatura vol transitar fins a la traïció, l’independentisme català no l’hauria de votar. No em serveix que tots els forats no es poden tapar i que si en tapem uns en trobaran d’altres. Precisament per això! Si igualment retorçaran la llei, que la retorcin! No els ho posem fàcil! I no dic Junts, no. Dic l’independentisme institucional en ple. ERC s’hauria de mossegar la llengua i, per més que hagi dit blanc fins ara, el dia 7 hauria de dir negre. Forçar-los és la manera de mostrar a la ciutadania i al món que el vol dels jutges espanyols és un vol més que gallinaci. No han pogut empresonar Puigdemont i Europa no ens el torna, doncs no tornarà!</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-11612518607382334362024-03-04T08:39:00.004+01:002024-03-04T08:39:49.689+01:00Una Europa federal - Francesc Cabana<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid1pi2gcIh7-pjPJqYhU6W85yv8E2F_oEvRee8R1gGLd9CAUb6lRJTxrwoSJ81O7rfVI2PS0OJul-lGZ3CoyAVog6YPE1zS83sks0Yta4B6Eg_R5ieRyx23bd7Wq6ISvafvVdkJrSzQM3kTAIRVaPydY3Nlm3yJQev658dT5qayJRzMnS_w09L6Lz54kEt/s1280/photo_2024-03-04_08-36-03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="939" data-original-width="1280" height="581" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid1pi2gcIh7-pjPJqYhU6W85yv8E2F_oEvRee8R1gGLd9CAUb6lRJTxrwoSJ81O7rfVI2PS0OJul-lGZ3CoyAVog6YPE1zS83sks0Yta4B6Eg_R5ieRyx23bd7Wq6ISvafvVdkJrSzQM3kTAIRVaPydY3Nlm3yJQev658dT5qayJRzMnS_w09L6Lz54kEt/w791-h581/photo_2024-03-04_08-36-03.jpg" width="791" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;">Imatge nocturna de la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les, amb barreres de protecció OLIVIER MATTHYS / EFE.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2392101-una-europa-federal.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2392101-una-europa-federal.html</a></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div>He insistit diverses vegades que el moviment independentista de Catalunya parla molt del concepte d’Europa federal però no del que a mi em recorda per obtenir la sobirania política. Em sembla que s’equivoquen, ja que no es pot parlar d’independència sense donar indicacions sobre el que es farà si un dia hi ha un referèndum i una majoria dels votants catalans s’hi pronuncien a favor.</div><div><br /></div><div>Si la independència depèn d’un acord amb l’Estat espanyol, em sembla que això és somiar truites. Espanya no donarà en cap cas la independència a Catalunya, ja que va contra la Constitució espanyola i contra l’opinió d’una majoria de la població de fora de Catalunya i d’una part, encara que sigui minoritària, de la població catalana. Per aquest costat –l’acord amb l’Estat espanyol– no hi ha cap possibilitat, des del meu punt de vista. Personalment defenso la independència vist el fracàs de la unió amb l’Estat espanyol i els inconvenients que aquesta unió ens comporta. Els espanyols no canviaran de parer i temo que una part de la població catalana tampoc voldrà aventures.</div><div><br /></div><div>Al marge d’aquest camí sense sortida, només m’imagino la independència si Europa avancés cap a una unió política que tingués una forma federal. Per federalisme entenem la unió de diversos estats independents però sota un govern central. Els dos exemples més coneguts són els Estats Units i Suïssa.</div><div>Fins ara, la idea d’Europa, com a entitat, només ha avançat en el terreny econòmic i molt poc en el polític. L’economia resulta més fàcil per trobar un consens que no pas altres camps. L’avenç més important en el terreny econòmic va ser la creació de l’euro, unitat monetària única, malgrat l’oposició inicial de molts països de la Unió Europea que no desitjaven perdre la seva pròpia moneda. Va ser el cas d’Alemanya, que no volia perdre el seu estimat marc, i el de la Gran Bretanya, que va arribar a sortir de la Unió per no perdre la seva moneda, així com altres distincions del seu règim.</div><div><br /></div><div>Actualment no hi ha gaire disposició per a nous avenços. Ho hem vist quan s’ha parlat d’un sistema fiscal o d’una legislació laboral comuna per a tots els estats membres de la Unió. Si la unitat política fos un fet i adoptés la forma federal, hi hauria alguna possibilitat d’augmentar el nombre d’estats independents que formarien l’esmentada Unió Europa. Estic pensant en Escòcia i Catalunya com a uns probables candidats. En el cas d’una solució federal, Catalunya seria independent però mantindria lligams estrets amb Espanya així com amb la resta d’estats membres de la Unió.</div><div><br /></div><div>Per tirar endavant aquesta solució federal caldria algun esdeveniment prou important que portés a aquesta sortida, i penso especialment en una amenaça militar des de l’exterior, que només podria venir de l’actual Rússia de Putin. Els països europeus integrats a l’OTAN podrien canviar de forma de règim per passar del camp militar al polític. No cal dir que aquesta solució podria aconseguir la independència, però a un preu mot alt.</div><div><br /></div><div>En definitiva, si no es pot esperar un acord amb l’Estat espanyol ni tampoc un govern federal d’estats europeus, m’agradaria que es pensés i es discutís una altra sortida vàlida</div></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-398589476978375792024-02-24T09:49:00.001+01:002024-02-24T09:49:12.731+01:00L’heroïna de Santa Margalida - Aina Vives<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfctXEThBmew28L7GIG9sqHrhVWvtz0rr5CsNx3Vs4__9F0-E42E53cqQJVnJu3ZDnsXmGSWzeCFigCVoTx3gWlf78YvwXQdtnrY6jJRpeK32jvPmMibV8hA8iUm0Dm_VKKQSuve9-BgsYjUX7tjEJKTHCG8mcF-FYLe-rEnE1uxbZK4VQxc4hyphenhyphenu67kZk/s1000/photo_2024-02-23_03-16-14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="1000" height="467" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRfctXEThBmew28L7GIG9sqHrhVWvtz0rr5CsNx3Vs4__9F0-E42E53cqQJVnJu3ZDnsXmGSWzeCFigCVoTx3gWlf78YvwXQdtnrY6jJRpeK32jvPmMibV8hA8iUm0Dm_VKKQSuve9-BgsYjUX7tjEJKTHCG8mcF-FYLe-rEnE1uxbZK4VQxc4hyphenhyphenu67kZk/w830-h467/photo_2024-02-23_03-16-14.jpg" width="830" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><i>L’Audiencia Nacional espanyola a Madrid EPA.</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Aina Vives • 24 de febrer de 2024</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2389856-l-heroina-de-santa-margalida.html</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div>A la terra de Joan March i Joan Mascaró –dues figures tan antagòniques, però que foren amics– hi viu una dona a qui li hauríem de posar rostre i nom. Ella és una heroïna o ho hauria de ser. Va arribar d’Àfrica fa anys, el 1996, de llavors ençà viu a Mallorca. Aquesta dona, que es manté en l’anonimat, ha tingut el coratge suficient per anar a demanar la nacionalitat espanyola i fer l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil en català.</div><div><br /></div><div>L’Audiencia Nacional li ha denegat la nacionalitat i el recurs que han presentat perquè no en sap prou, de castellà, i ells no entren a valorar el coneixement del català. Segons el magistrat, “el coneixement adequat de l’idioma espanyol és una dada de singular rellevància a l’hora de valorar el grau d’integració suficient en la societat espanyola”. Aquesta afirmació la podríem donar per bona si la dona visqués a Palma, on, malauradament, la llengua pròpia va minvant de manera accelerada i on des de les administracions competents no fan res per posar-hi remei, ans al contrari, aplanen el camí per fer viable la seva erradicació. La dona en qüestió viu a Santa Margalida, en un poble ubicat al Pla de Mallorca on, probablement, si parles en castellà no t’integraràs mai. Aquesta és la sort que encara tenen alguns pobles de la Part Forana, la ciutadania es relaciona amb la nostra llengua. La Part Forana és el nom amb què denominam tot el territori de Mallorca que no pertany a Palma.</div><div><br /></div><div>Record que la meva padrina Reieta, li dèiem pel malnom, no sabia parlar castellà, i com ella molts mallorquins, i no el necessiten. Recorr a la memòria perquè el tribunal també ha remarcat que la nacionalitat espanyola és “la màxima expressió jurídica de la integració d’una persona a una comunitat estatal”. Ella, la padrina Reieta, era ben pollencina i estava ben integrada. El fet és que perquè hi hagi una integració, primer hi ha d’haver un respecte, i aquest respecte cap a les nostres arrels catalanes fa urticària a molts dels que ocupen càrrecs de poder, també a Mallorca.</div><div><br /></div><div>Sempre he pensat que la barrera d’entrada d’un país hauria de ser el coneixement de l’idioma, de la seva cultura en definitiva. No el poder econòmic. Ni l’ús que en facin d’una persona, hem refereix als esportistes. Més de cent esportistes han estat nacionalitzats per carta de naturalesa des de l’any 2000. El 2023 van rebre el passaport espanyol el futbolista Robin Le Normand, la jugadora de bàsquet Megan Guftason o l’atleta Majida Maayouf, que va batre el rècord nacional en l’última marató de València, per citar alguns noms. Cada esportista té les seves pròpies circumstàncies i, per tant, no totes les nacionalitzacions per carta de naturalesa són iguals, encara que el procediment sigui el mateix. Les seves qualitats esportives són el requisit, no la llengua. Posem per cas Lorenzo Brown, jugador de bàsquet estatunidenc que no havia trepitjat cap camp de bàsquet espanyol i li donaren la nacionalitat.</div><div><br /></div><div>Què passaria si l’heroïna de Santa Margalida fos una estrella del futbol femení africà i només parlàs en català? Li donarien la nacionalitat espanyola?</div></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-90429406189594443352024-02-24T09:13:00.000+01:002024-02-24T09:13:05.557+01:00Vicent Ventura, 100 anys - Josep-Lluís Carod-Rovira<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNCPpE15xgO7EP0IxA0-KXACZeMcpt1E5PnTSWz01tiS2BWADKzizPmhFCZCgBtMciYc28B5dmiqGl_Xc-e9obPVyPv3aR5NdZZ5rVT-FPY8fu5XnRFxbAA-l44ngl-g_cCTrxmFxZjsaTGu1QfBKPiRxa0ddWSL7JKHAYiTGGg38f5vP7myqDEaqiaRrt/s1000/photo_2024-02-23_03-16-14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="1000" height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNCPpE15xgO7EP0IxA0-KXACZeMcpt1E5PnTSWz01tiS2BWADKzizPmhFCZCgBtMciYc28B5dmiqGl_Xc-e9obPVyPv3aR5NdZZ5rVT-FPY8fu5XnRFxbAA-l44ngl-g_cCTrxmFxZjsaTGu1QfBKPiRxa0ddWSL7JKHAYiTGGg38f5vP7myqDEaqiaRrt/w773-h435/photo_2024-02-23_03-16-14.jpg" width="773" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Vicent Ventura, 100 anys R. BUCH.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>Josep-Lluís Carod-Rovira • 23 de febrer de 2024</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i>FONT: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2387709-vicent-ventura-100-anys.html<br /><br /></i><div class="separator" style="clear: both;"><i>Vicent Ventura i Beltran va néixer el 26 d’abril de 1924 a Castelló de la Plana, en el si d’una família modesta. El pare, sastre i carlí militant, era originari de l’Alt Millars, comarca de predomini castellanoparlant, i la mare d’Almassora (Plana Alta). Com a reacció a l’opció política paterna, Ventura passà fugaçment per la Falange i, influït per Dionisio Ridruejo, abraçà l’antifranquisme. Havent fet de periodista a València i conegut Joan Fuster, ja plenament immers en el valencianisme nacional, el 1962 acudí al IV Congrés del Moviment Europeu a Múnic i hagué d’estar-se uns quants mesos exiliat a París. Tornat al país, s’establí un temps a Dénia, desterrat forçós de València. Fundà l’agència de publicitat Publipress, començà a col·laborar a Levante, La Vanguardia Española i, ja fora del país, Madrid i Informaciones. Amb els anys, escriví també a l’Avui, Serra d’Or, Canigó i València-fruits. En aquest darrer mitjà, fundat el 1962, un setmanari hortofructícola que encara surt, Ventura obria escletxes democràtiques entremig de l’espessor blindada de l’anàlisi econòmica i defensava la integració europea. Va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV), el 1964, amb Eliseu Climent, Joan J. Pérez Benlloch, Alfons Cucó, Valerià Miralles, Francesc Candela, Josep Lluís Blasco, Ricard Pérez Casado, Alfons Cucó, Josep Vicent Marquès i Vicent Álvarez, noms emblemàtics del valencianisme polític. Amb l’incombustible Enric Tàrrega organitzà el sindicat Comissions Obreres al País Valencià i, desaparegut el PSV, el 1974 contribuí a fundar el Partit Socialista del País Valencià, que acabà abandonant en ser integrat al PSOE, formació que es negà a dirigir al País Valencià, en contrast amb altres companys amb més pressa personal que encert polític. Defensava un socialisme democràtic d’arrels nacionals, amb idèntica passió per l’exportació de la taronja i la normalització de la llengua.</i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i>Des de llavors, la seva vinculació amb sigles fou menys sòlida, i se significà, en canvi, com a constructor de mentalitats, amb el seus articles i conferències, i amb llibres com Política per a un país (1977), resposta constructiva, nacional i europeista a Un país sense política (1976), de Joan Fuster. Denuncià les derrotes col·lectives de la Transició i fustigà la indigència moral i la perversió política que institucionalitzaren la irracionalitat, al sud de Vinaròs. El 1983, al costat de Josep Lluís Albinyana, Josep Lluís Blasco, Doro Balaguer, Gustau Muñoz i Jaume Lloret, impulsà una coalició electoral entre el Partit Nacionalista del País Valencià i l’Agrupament d’Esquerra del País Valencià, que, més endavant, esdevindrà Unitat del Poble Valencià. Candidat de la candidatura europea Esquerra dels Pobles, el 1987, no arribà a ocupar l’escó que per acord li corresponia. A mesura que anava fent-se gran li arribaren reconeixements i homenatges: el 1990 la Societat Coral el Micalet li concedí el Miquelet d’Honor, el 1995 rebé la Medalla de la Universitat de València i, el 1997, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi i, l’any següent, universitats i sindicats instituïren el premi d’actuació cívica que duu el seu nom. El 1994 s’inaugurà el Centre de Formació d’Adults Vicent Ventura, lligat a Comissions, que el 2019 passà a ser públic. Publicà també El País Valencià (1978) i A. Beltran edità el llibre d’entrevistes Vicent Ventura. Converses amb un ciutadà (1993), avui ja introbables. Després de la pèrdua de la muller, Marina, va anar morint també, lentament, per a la cosa pública.</i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i>Cara-rodó, calb i barbablanc, amagat rere unes ulleres riques en diòptries que et desorientaven en voler situar-li l’abast de la mirada, tenia aquella bonhomia típica de les persones de físic generós i, agermanats amb un bon whisky, l’interès de la seva conversa era assegurat.</i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i><br />El vaig conèixer a Prada, ja fa dècades, i havíem compartit actes polítics, conferències, debats i sopars diversos, amb sobretaules inacabables, parlant de la nació compartida. Pujava a Tarragona sempre que li ho demanava, amb la sola exigència d’un llit gran on encabir còmodament la còrpora, i, el 1980, va tancar la llista tarragonina de Nacionalistes d’Esquerra que jo encapçalava. Mort a València, el 25 de desembre de 1998, ens manca encara la biografia rigorosa d’un nom icònic, compromès amb el país, la nostra gent i la nostra cultura.</i></div><div class="separator" style="clear: both;"><i><br /></i></div></div></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-1823589854145215282024-02-09T09:07:00.003+01:002024-02-09T09:09:27.751+01:00Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria - Carles Puigdemont<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsqsb5aCGDEDJZuv5G7z99TT9uPLc4HJLvPxpkl_nBrolH9rimtmsLELYsy6awxCZVH5sJ7yaOrJpoXt6cEb6dhFA3sd-O9u5S4eU_hkHEeK5a0YxPPmZy315ruyn_FzsreA2ksJDeRwsVuMWriPYegzqZQSZYTQlCE3VDm0WpN1TvAAFaogZmVmo7iq9G/s300/Carles%20Puyigdemont.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsqsb5aCGDEDJZuv5G7z99TT9uPLc4HJLvPxpkl_nBrolH9rimtmsLELYsy6awxCZVH5sJ7yaOrJpoXt6cEb6dhFA3sd-O9u5S4eU_hkHEeK5a0YxPPmZy315ruyn_FzsreA2ksJDeRwsVuMWriPYegzqZQSZYTQlCE3VDm0WpN1TvAAFaogZmVmo7iq9G/w736-h412/Carles%20Puyigdemont.jpeg" width="736" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre
espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament
conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig
anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment
havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria
la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de
novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per
un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de
feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada
trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal
Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó.
El fet <b>que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític
d’investidura no és una casualitat</b>, perquè des de fa anys se sap –i lamentablement s’accepta com
a cosa inevitable-- que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i
també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama
de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també
en el de la impunitat judicial per cometre abusos i convertir les dèries ideològiques i religioses
personals en croades judicials per salvar Espanya de rojos i separatistes. </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Durant les setmanes posteriors, el debat polític a Espanya es va tensar i crispar fins a nivells
inimaginables. La investidura de Pedro Sánchez i la tramitació de la Llei d’Amnistia va desencadenar
una dura reacció de la dreta i la ultradreta, amb manifestacions setmanals, assetjament a les seus del
Partit Socialista i crides a la desobediència. Algunes d’aquestes manifestacions van ser violentes, i
algunes d’aquelles crides eren clarament colpistes. La dreta europea va posar-se a disposició de
l’estratègia del PP i va decidir involucrar el Parlament Europeu en el debat d’una llei nacional que
encara s’havia d’aprovar, i convertir la compareixença de Pedro Sánchez, aleshores president de torn
del Consell de la UE, en un espectacle vergonyós.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Tota aquesta reacció no es produeix per generació espontània. Quatre dies abans que el jutge García-Castellón decidís investigar-me com a terrorista, l’expresident espanyol José María Aznar feia un
pronunciament en què la instigava sense complexos: «<b>Qui pugui parlar, que parli; qui pugui fer,
que faci; el qui es pugui moure, que es mogui. Cadascú en la seva responsabilitat ha de ser
conscient en la situació en què ens trobem</b>». Aznar és el màxim referent de la veritable dreta
poderosa espanyola. Vull dir la dreta econòmica, la judicial i la mediàtica. Les seves paraules van
trobar resposta diligent en els tres fronts d’influència. García-Castellón va correspondre
immediatament, la premsa conservadora va desencadenar una campanya ferotge mentre els
representants empresarials –i de l’església també-- es continuaven mobilitzant contra el projecte de
llei d’amnistia.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>L’ofensiva encara s’havia d’agreujar. El dia 30 de gener passat, el Congrés espanyol havia de debatre
i aprovar la llei d’amnistia. En una altra d’aquestes gens casuals coincidències d’agendes, un jutge de
Barcelona, conegut per la seva animadversió al procés d’independència, decideix reactivar un cas que
ja havia arxivat, i em pretén acusar del delicte de traïció a la pàtria per haver complotat amb espies
russos ni més ni menys que la desestabilització de la Unió Europa. En qüestió de setmanes, he
acumulat dos dels delictes més severament castigats del codi penal espanyol --terrorisme i altra
traïció-- que en més de sis anys ningú no havia advertit. <b>Sis anys en què no han parat de vigilar-me, d’espiar-me i de perseguir-me, i només s’adonen que sóc un terrorista i traïdor a la pàtria
precisament fa unes setmanes, coincidint amb un dels acords polítics més rellevants que s’han
produït des de la mort de Franco</b>.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>La construcció del cas sobre l’anomenada trama russa guarda força similituds amb la construcció de
la teoria de la conspiració en els atemptats de l’11M de Madrid. Durant anys –encara hi ha gent que
ho pensa-- es va alimentar la idea que els atemptats havien estat obra d’ETA –el mateix José María
Aznar va trucar a mitjans de comunicació per assegurar-ho, quan tots els indicis ja apuntaven al
jihadisme-- amb la voluntat de perjudicar les expectatives electorals del PSOE i beneficiar les del PP.
La quantitat de literatura periodística i suposats informes d’experts adreçada a sembrar el dubte sobre
què havia passat realment va ser espectacular, colossal. Poques vegades s’han destinat a alimentar
aquesta falsedat tantes hores de ràdio i televisió, tanta lletra impresa i tanta rumorologia en les xarxes
socials de l’època com en aquella ocasió.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El modus operandi és el mateix. Es fabriquen conclusions a partir de fets que no tenen relació entre
si. Es crea suficient versemblança perquè algú acabi comprant una mercaderia avariada i la posi en
circulació degudament presentada com a investigació independent, i sempre hi ha un jutge al qual,
també casualment, van a parar les causes. La bola es va fent gran, es va retroalimentant i es fa
impossible d’aturar, fins que un dia punxi.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>En aquesta estratègia s’ha arrossegat també un Parlament Europeu convertit cada dia més en una
caixa de ressonància de les estratègies partidistes de les delegacions nacionals, enlloc de vetllar per
la democràcia, els drets fonamentals, la igualtat entre tots els ciutadans de la Unió. <b>El PP espanyol
ha aconseguit imposar els seus estàndards a la majoria conservadora europea, i és una notícia
funesta per al futur de la Unió</b>. Però d’això ja tindrem temps de parlar-ne.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>La lleugeresa amb què s’ha tractat tot l’afer rus és espantosa. Em preocupa profundament, perquè no
veig una manera més eficaç per arribar als objectius de Putin de dividir i debilitar la UE que posar la
credibilitat de les institucions europees al servei d’estratègies de destrucció d’adversaris polítics fent
servir mètodes impropis d’una democràcia.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>No ha existit cap trama russa ni cap connivència amb el règim de Putin, en cap sentit. Ningú no
trobarà en les meves decisions, en les meves declaracions, llibres i conferències, votacions... res que
es pugui interpretar en aquest sentit. Han passat prou anys i he llegit prou a Cioran i Kundera com
perquè qui s’hagi pres la molèstia de saber la meva opinió sobre el règim de Putin –abans i ara--
n’hagi tret una conclusió inequívoca. Lamentablement, això demana un esforç massa gran que
desmentiria el titular fàcil.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>No tinc cap dubte que als països de la Unió Europa hi ha agents d’informació de molts països hostils,
Rússia inclosa. Espero que també passi al revés. I tampoc no dubto que aquests agents recullen
informació i que les cancelleries analitzen la situació política des de la seva perspectiva i els seus
interessos. Desconec completament quina és l’estratègia russa en relació amb el conflicte històric que
Catalunya té amb Espanya, més enllà de les seves declaracions oficials a favor de la unitat d’Espanya.
Com també desconec la de la resta de països del món, més enllà també de dir el mateix que ha dit
Rússia. Tanmateix, si mai algú de fora hagués pensat de fer-nos servir per erosionar la Unió Europea,
hauria fracassat. No ha passat, i no deixaríem mai que passés. El procés d’independència de Catalunya
té unes arrels històriques i ve de molt lluny en el temps, però no en la geografia. Vull dir que no cal
anar fins als Urals per trobar les raons que l’impulsen.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El que alimenta desencadena el procés d’independència de Catalunya no és cap potència enemiga.
Els milions de persones que cada any s’han manifestat per demanar votar, no els han mogut els russos.
Rere la reforma de l’estatut d’autonomia no hi havia els russos. Tampoc en el resultat de les votacions a les eleccions catalanes que any rere any han donat la majoria independentista al Parlament de
Catalunya han estat manipulades pels russos. Ni la tenacitat amb què les institucions i el poble de
Catalunya vam organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. Probablement a certs sectors de l’Espanya
més nostàlgica i més orgullosa li convé més explicar que no els vam derrotar els catalans, gent normal,
del carrer, degudament organitzada, sinó que de no haver estat pels espies russos infiltrats, Espanya
hauria aturat el referèndum.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Em sap greu per als qui han comprar aquest relat, però les coses no han anat mai així.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Sabem molt de guerra bruta, i sabem que <b>qui més ha interferit en la democràcia espanyola han
estat precisament la policia patriòtica, els jutges patriòtics i la corrupció sistèmica del PP</b>. Aquí
el Parlament Europeu trobaria motius molt fonamentats per expressar profunda preocupació, perquè
hi ha alguns dels seus diputats espanyols que hi tenen una gran responsabilitat. Hi ha qui té por i calla.
N’hi ha que no ho hem fet ni ho farem, per més problemes que ens busquin. Els recomano l’article
que ha publicat la periodista Elisa Beni a Eldiario avui, dia 8 de febrer, titulat «Da bastante miedo»;
entendran quin sentiment hi ha ara mateix en diversos sectors de la societat espanyola, no
necessàriament independentistes ni aliats. «Fa por –escriu Beni-- poder confiar tan poc en un sistema
que és capaç de crear pinces jurídico-mediàtiques per forçar procediments per delictes inexistents o
artificialment inflats. Això és el que em fa por a mi, i a tanta gent que sap encara que prefereixi no
ficar-se en embolics».</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Lluitaré per punxar aquesta bola indecent, i perquè totes les anomalies d’aquest procediment aflorin.
Tant de bo el Parlament Europeu i Espanya puguin menar una investigació independent de veritat,
amb relators que no tinguin interessos partidistes ni nacionals. Sense apriorismes ni prejudicis. Dubto
que en siguin capaços, perquè aquí no interessa la veritat sinó el relat.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Hi ha una altra cosa de la qual estic completament convençut. Si el meu partit hagués permès la
investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, o hagués impedit la de Pedro Sánchez, tot
aquests espectacles s’haurien estalviat. I d’això també en parlarem quan toqui. Com en la «trama
russa», tot se sabrà.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Carles Puigdemont i Casamajó</i></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-62614404251107831292024-02-03T09:26:00.006+01:002024-02-03T09:26:41.177+01:00Estudiant català del sud al nord - Alà Baylac-Ferrer<div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-o21XOCn29lZusYZ7qQOMz2oauAbomEb-vAy8jNkS8Z9Sd93N8PTcdaInPgDqHLcs2kNLQs8RnIH7FpYnCNfEin-AsrUR-icDrngmRYLT_Jp6XtdwymWjEIW5V8sMfvXtwFgENeRrUUt-sn-4_vREbP9coWWAov-8u4noKgxpVdPP60Wqz7G0e0380C8l/s2048/Estudiants%20a%20la%20Casa%20dels%20Pa%C3%AFsos%20Catalans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1226" data-original-width="2048" height="467" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-o21XOCn29lZusYZ7qQOMz2oauAbomEb-vAy8jNkS8Z9Sd93N8PTcdaInPgDqHLcs2kNLQs8RnIH7FpYnCNfEin-AsrUR-icDrngmRYLT_Jp6XtdwymWjEIW5V8sMfvXtwFgENeRrUUt-sn-4_vREbP9coWWAov-8u4noKgxpVdPP60Wqz7G0e0380C8l/w777-h467/Estudiants%20a%20la%20Casa%20dels%20Pa%C3%AFsos%20Catalans.jpg" width="777" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><div><i>Estudiants de la Universitat de Barcelona, al pati de la Casa dels Països Catalans, la facultat de català de la Universitat de Perpinyà.</i></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT:</i></span><span style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2382126-estudiant-catala-del-sud-al-nord.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2382126-estudiant-catala-del-sud-al-nord.html</a></i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Alà Baylac-Ferrer • 3 de febrer de 2024<br /><br /></i><div><i>L’Institut Franco-Català Transfronterer, IFCT, o sigui la facultat de català de la Universitat de Perpinyà, rebia el mes de desembre estudiants sud-catalans acompanyats pels seus professors. El primer grup el formaven una quarantena de joves de la Universitat de Barcelona, en grau de filologia catalana, amb els seus professors de dialectologia i de sociolingüística, Pilar Perea i Emili Boix. Venien a estudiar in situ la situació de la llengua catalana al nord de l’Albera. Després d’una sessió de treball a la Casa de la Generalitat a Perpinyà on van intercanviar amb l’escriptor Joan-Lluís Lluís i en Rémy Farré, estudiant de màster de català i encarregat del Servei de la Llengua Catalana a la Universitat de Perpinyà, els estudiants barcelonins van poder sentir els exposats de Mercè Pujol, vicepresidenta de recerca de la Universitat de Perpinyà, i meu, en què vam detallar el marc històrico-legal de la llengua catalana al si de la França, primer monàrquica i després republicana, i la situació sociolingüística actual d’una llengua minoritzada però que entén encara un 61% dels habitants de Catalunya Nord, i que sap parlar un 35%. L’ús, com al sud de la frontera, ja és un altre tema...</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>Dos dies més tard, eren una dotzena d’estudiants gironins d’espanyol i català que portava la seua professora de lingüística, Carla Ferrerós, per una visita d’estudi a l’IFCT. Mitjançant tallers de treball en els quals participaven estudiants gironins –els investigadors– i estudiants perpinyanesos –els informants–, es van portar a terme una sèrie d’enquestes destinades a avaluar la variació dialectal del català septentrional i mesurar l’evolució del model de llengua entre els joves catalanoparlants.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>En els dos casos, els professors es van declarar satisfets d’aquesta feina de terreny, tant per la coneixença directa de Catalunya Nord i dels estudis catalans de la Universitat de Perpinyà com pels contactes personals i els intercanvis “professionals” entre catalans del nord i del sud.</i></div><div><i><br /></i></div><div><i>Aquest tipus de col·laboracions no solament són útils, sinó que s’haurien de considerar indispensables per a una normalització de les relacions intercatalanes, però també per assolir un nivell més precís i més complet dels coneixements en el camp de l’estudi de la llengua catalana. En aquest sentit, l’IFCT i el Departament de filologia catalana de la Universitat de Girona han obtingut enguany un Microprojecte de l’Espai Català Transfronterer (atorgats pel Consell departamental de Perpinyà i la Generalitat de Catalunya) per posar en comú continguts i pràctiques dels professors i estudiants de màster de català. Una primera trobada va tenir lloc el mes de juny passat a Perpinyà, i altres seguiran al llarg de 2024. A més a més, el projecte inclou l’estudi d’un apropament entre els màsters de català de Girona i Perpinyà amb vista a un procés d’integració entre les dues formacions. La iniciativa encaixa amb les actuals discussions entre les universitats de Perpinyà i Girona per a l’establiment d’un acord marc que permeti facilitar les dobles diplomatures.</i></div><div><br /></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-65810603858782098272024-02-03T09:12:00.000+01:002024-02-03T09:12:16.799+01:00La fetor de les clavegueres - Pere Bosch i Cuenca<div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0g9UOZnjv5UUGnObrUsrCyd0oi8yMk0x_DwTJdDP4v6fwyl8e51ZbVE463TDzKAp89yvOBlmtcGBjchJ_ddoNdsbXYvgSasEn_K64gSb84Kqtf0j0ZsL7MsSG1MMSe-TFwQvsG0Zxbup_q9d7HwL81kf8Q7XVjLhWTCAJkRsYKId3W33Xn7iiev7Ng46U/s800/Clavegueres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="571" data-original-width="800" height="555" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0g9UOZnjv5UUGnObrUsrCyd0oi8yMk0x_DwTJdDP4v6fwyl8e51ZbVE463TDzKAp89yvOBlmtcGBjchJ_ddoNdsbXYvgSasEn_K64gSb84Kqtf0j0ZsL7MsSG1MMSe-TFwQvsG0Zxbup_q9d7HwL81kf8Q7XVjLhWTCAJkRsYKId3W33Xn7iiev7Ng46U/w779-h555/Clavegueres.jpg" width="779" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><span style="text-align: left;">FONT: </span><a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2382165-la-fetor-de-les-clavegueres.html" style="text-align: left;">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2382165-la-fetor-de-les-clavegueres.html</a></i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pere Bosch i Cuenca • 3 de febrer de 2024</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><u>L’endemà de la Diada del 2012, el govern espanyol va posar en marxa l’operació Catalunya</u></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><u><br /></u></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>11 de setembre del 2012. Més d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes omplen els carrers de Barcelona. Al capdavant, una pancarta enorme deixa clar el mòbil dels manifestants: “Catalunya, nou estat d’Europa.” Les dades facilitades aquella mateixa nit per la Guàrdia Urbana confirmen que es tracta d’una de les manifestacions més massives que s’han fet mai al nostre país, només comparable a una altra Diada, la del 1977. El clam de la gent, tal com reconeixeran l’endemà bona part dels mitjans de comunicació, és inequívoc. Aquella mateixa nit, Carme Forcadell, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat convocant, proclama solemnement que “el 12 de setembre, el govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Artur Mas, aleshores president de la Generalitat, no trigarà a reaccionar. La setmana següent es reuneix amb el president espanyol per negociar una proposta de pacte fiscal per a Catalunya. El cop de porta de Madrid és contundent. Pocs dies després, el 27 de setembre, el Parlament aprova una moció en què es demana que “el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura”. El document té el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, DC i un diputat del PSC, Ernest Maragall. En el discurs del debat de política general, Mas expressa el convenciment que el govern que surti de les eleccions ha de permetre exercir el dret a l’autodeterminació. El gir que ha fet la política catalana és copernicà, i, a partir d’aleshores, res no tornarà a girar de la mateixa manera.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Just l’endemà d’aquella Diada històrica, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, comença a moure fils per aturar el moviment. I no dubta a utilitzar tots els mecanismes al seu abast, ja siguin legals o no. Es recopila informació o es construeixen expedients, ja parteixin de rumors o directament de falsedats; s’utilitzen dades confidencials, en alguns casos extretes directament del Ministeri d’Hisenda; es fan servir sense manies recursos públics o fons reservats; es filtren els informes falsos a la premsa o s’introdueixen en causes judicials, i, en cas que es descobreixi la falsedat, se n’intenta esborrar qualsevol rastre. El seguiment de les reunions o converses entre el ministre i els seus col·laboradors, les notícies aparegudes pocs dies després al diari El Mundo (que es converteix en el butlletí oficial de la trama) i les denúncies presentades als tribunals deixen ben clar el modus operandi i posen de manifest que la fetor no només prové de les clavegueres del Ministeri de l’Interior, sinó que abasta el govern i el Partit Popular.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>A banda de Jorge Fernández Díaz, en la trama s’implica a fons el secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez, el número 2 del ministeri. Tots dos comparteixen una causa judicial oberta, però no pas per aquest cas. Demanen per a ells 15 anys de presó per un altre cas de corrupció política i policial, l’anomenada trama Kitchen, que inclou l’eliminació de proves sobre el finançament irregular del Partit Popular. A banda d’ells dos, també hi participa Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la Policía Nacional; Enrique García Castaño, cap de la Unitat Central de Suport Operatiu; José Luis Olivera, cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF); Marcelino Martín Blas, cap d’assumptes interns (la unitat que, paradoxalment, ha de vetllar per la integritat dels agents); la brigada general d’informació, especialment la de Barcelona, i l’excomissari José Manuel Villarejo, un servidor tan zelós a l’hora de complir i anotar les ordres dels seus superiors com incontinent per airejar-les públicament. De fet, les agendes i els àudios que se li han interceptat han estat una de les principals fonts que han permès ratificar algunes informacions.</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>En conjunt, en aquesta trama, que el mateix Villarejo bateja com a “operació Catalunya”, hi ha implicada bona part de la cúpula policial.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>De manera més puntual, també hi participa algun col·laborador extern, com ara l’agent Jean Michel Pillon, alt càrrec de duanes francès, que arribarà a embutxacar-se fins a 50.000 euros dels fons reservats de l’Estat a canvi de proporcionar un compte fals a la policia patriòtica que servirà per acusar l’alcalde de Barcelona de tenir diners a Suïssa i Andorra. I Javier de la Rosa, un empresari condemnat pel cas Kio i que, segons els àudios de Villarejo, té molta informació dels Pujol, que han fet negocis i dels comptes a l’estranger. Segons el comissari, hauria cobrat “quatre quilos” per la informació que proporciona. Un altre dels participants esporàdics és Victoria Álvarez, que aconsegueix treure rèdit de l’animadversió que sent per la seva exparella Jordi Pujol Ferrusola, fins al punt de viure amb càrrec als fons reservats de l’Estat, i fins i tot la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. Una setmana després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i pocs dies abans de la manifestació del 10 de juliol, Sánchez-Camacho es reuneix amb Victoria Álvarez en un restaurant que es farà popular més enllà de la seva oferta gastronòmica, La Camarga. L’ex de Jordi Pujol Ferrusola li va revelar que s’havien fet enviaments de diners de la família Pujol a entitats bancàries d’Andorra i la va traslladar al Ministeri de l’Interior, que la va mantenir congelada fins que CiU va fer el salt definitiu cap al sobiranisme.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El ministre ho vol controlar tot, i, des del primer moment, adverteix els seus subordinats que l’han d’“informar primer”. Si convé, però, també s’arremanga i truca directament –o s’hi reuneix– a altres participants en la trama, com ara el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Jorge Fernández Díaz es conjura per mantenir tota aquella operació en el màxim hermetisme. En una reunió que manté el 16 de desembre del 2014 amb el comissari José Manuel Villarejo i el director adjunt operatiu de la Policía Nacional, Eugenio Pino, el ministre es mostra lapidari: “Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit.” Es tracta, talment, del silenci d’ofici que han d’assumir els membres de l’Opus Dei, del qual forma part.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>En una altra conversa, en aquest cas amb el jutge Daniel de Alfonso, confessa: “El president del govern ho sap.” Fernández Díaz no va per lliure. Puntualment, remet bona part de la informació que li arriba al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que la rep en sobres tancats a través dels seus escortes. També n’està al cas la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. Els uns i els altres no dubten a utilitzar tots els aparells de l’Estat i els mecanismes al seu abast per aturar l’independentisme, convertit en el principal enemic polític, i també per encobrir i obstruir la investigació sobre els seus casos de corrupció.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Cinc setmanes després de la reunió amb què hem iniciat aquesta història, comencen a arribar a la taula del ministre les primeres “notes informatives”. Una de les primeres, que han donat a conèixer conjuntament els diaris La Vanguardia i ElDiario.es, porta la data del 18 d’octubre del 2012. La signa el comissari José Manuel Villarejo i comença amb una valoració en què es fa difícil saber si el signant hi posa, com s’acostuma a dir, més pa que formatge, o bé si es correspon amb la realitat. Villarejo explica que s’ha topat amb una “dificultat extrema” a l’hora de recollir informació, atès que “tothom es resisteix a col·laborar i actuen amb un codi de silenci”. Per tal d’emfasitzar aquest suposat “codi de silenci”, el comissari utilitza un símil ben il·lustratiu i fa referència a les “societats de complicitat mafiosa com Sicília”.</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>En aquesta primera nota apareixen els primers treballs de Villarejo (“temes”, els anomena). Es tracta d’un resum d’algunes causes judicials en marxa, que hom vol reactivar. La primera és la del Palau de la Música, en la qual no només s’investiga el saqueig de la institució a mans de Fèlix Millet sinó també la participació de l’antiga CDC en el cobrament de comissions a través de la institució. Pocs dies després d’aquell informe, dos alts càrrecs policials es reuneixen amb el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled, per demanar-li que s’escorcolli la seu del partit. Les pressions també provenen del cap de l’Oficina Antifrau, tal com va desvelar al seu moment El Punt Avui. Les maniobres, en aquest cas, no aconsegueixen el seu objectiu, perquè el fiscal de torn rebutja les pressions.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>En aquell informe també es recuperen casos de vint anys enrere, com ara una instrucció d’un jutjat de Tarragona centrada en uns fets en què participava una empresa en la qual havia treballat Artur Mas, però que eren posteriors al seu pas per l’empresa. Tot i això, l’autor de l’informe no té gaires manies a l’hora d’afirmar que molts milions generats en aquella compravenda havien anat a parar “a comptes de Liechtenstein a nom de diversos dirigents polítics, entre els quals, A.M. (Artur Mas) i el seu pare”. La notícia apareix pocs dies després al diari El Mundo, un dels principals canals de difusió de les informacions que es generen des del Ministeri de l’Interior. Fa pocs dies, el digital El Nacional ha donat a conèixer una comunicació del servei executiu de la comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Ministeri d’Hisenda (aleshores, encapçalat per Cristóbal Montoro) en què aquest organisme informava falsament els seus homòlegs de Liechtenstein. Concretament, els comunicava que investigava l’expresident Pujol i el seu primogènit “des del 2013”, tot i que en aquest període de temps mai n’havia fet arribar cap sospita o evidència a les autoritats judicials. Malgrat la falsedat de les informacions, que tenen origen en l’informe del 18 d’octubre del 2012, a la taula del ministre continuen arribant nous documents amb regularitat.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Entre els objectius de l’operació Catalunya, hi ha dirigents i exdirigents de Convergència, però també d’ERC, com ara Oriol Junqueras. En una nota informativa que va donar a conèixer el diari Ara, Villarejo explica que un informador li ha comunicat que la casa familiar de qui aleshores era alcalde de Sant Vicenç dels Horts envaeix l’espai públic i ho qualifica com un exemple d’“abús” de poder. També hi ha com a objectiu el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui s’intenta implicar en un cas de tràfic de drogues, i el president del Barça, Sandro Rosell, que acabarà en presó preventiva durant 21 mesos. En l’anomenat “grup de suport de tractament de la informació”, apareixen un munt d’investigacions policials, bona part de les quals veritables nyaps, com ara sobre un “sistema de finançament irregular d’ERC a través de l’exmagistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Eduard Bajet Royo”, o bé una suposada denúncia del president de la Cambra de Comerç Catalunya-Israel, que volia denunciar “que ha pagat viatges a Israel a Artur Mas”, i fins i tot una suposada trama de corrupció en les obres de la Sagrada Família.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El ministre s’implica de valent en el cas de Xavier Trias i es reuneix fins a dues vegades amb el cap de l’Oficina Antifrau per parlar-ne. En una d’aquestes converses, que es produeix el 16 d’octubre del 2014 i que fa anys va donar a conèixer el diari Público, Daniel de Alfonso comunica: “M’ha arribat aquesta informació, però no la tinc contrastada. T’ho dic, no t’ho anava a dir. M’han dit que Xavier Trias té un compte a l’estranger amb uns 12 milions d’euros.” Fernández Díaz es mostra complagut per la informació i sentencia que “és demolidor per a ell [Xavier Trias]”. El cap de l’Oficina Antifrau no només exerceix de confident, sinó que assessora el ministre i es mostra partidari “de donar el cop quan el cop pugui posar fi a l’animal”.</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El “cop” es dona pocs dies després, concretament el 27 d’octubre, quan el diari El Mundo dona l’exclusiva: “Investiguen un compte de 12,9 milions de Xavier Trias a Andorra.” Des del ministeri no només es proporciona la informació, sinó que es pressiona alguns mitjans de comunicació per tal que se’n facin ressò. Poques hores després, l’alcalde de Barcelona aconsegueix demostrar que es tracta d’una informació falsa, i, a més a més, d’un autèntic nyap. Quan es descobreix la mentida, el ministre fa l’orni i, en una intervenció al Congrés, explica que la policia ha investigat el compte de l’alcalde de Barcelona i que les conclusions s’han fet arribar a la fiscalia anticorrupció, unes afirmacions amb què reconeix que no s’ha actuat sota cap manament judicial. El ministre, a més a més, també ha rebut un informe, fabricat dies després de la publicació de la notícia a El Mundo, en el qual es reconeix que no es disposa de cap prova sobre l’existència del compte.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Fa anys que es coneixen moltes de les peces que formen el trencaclosques de l’operació Catalunya. I, en un primer moment, bona part dels partits polítics espanyols van mirar cap a un altre costat, o fins i tot van alimentar els dubtes sobre algunes informacions difoses per la premsa que col·laborava en la trama, tal com va passar amb els suposats comptes de Xavier Trias. Ara, però, el PSOE sembla disposat a arribar fins al final, ja sigui perquè l’aritmètica parlamentària l’obliga a fer-ho o perquè ha descobert que disposa d’una arma llancívola de primer ordre contra el seu rival polític, el Partit Popular. Fa pocs dies, el president espanyol, Pedro Sánchez, va defensar que s’arribés “fins a les últimes conseqüències en l’aclariment d’un dels fets més lamentables i vergonyosos de la història democràtica del nostre país”. El cap de l’executiu espanyol també va assegurar: “Des que nosaltres vam arribar al govern, no es fan servir aquestes palanques de l’Estat per a res, excepte per garantir la seguretat dels ciutadans.” En tot cas, cal recordar que el govern encapçalat per Pedro Sánchez, a través del Centro Nacional de Inteligencia, va ordenar espiar líders independentistes, en molts casos sense ni tan sols un manament judicial.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Per la seva banda, des del Partit Popular s’ha fet pinya i s’ha intentat tapar-ho rere la cortina de l’amnistia. I fins i tot hi ha hagut qui ha justificat sense manies l’operació Catalunya. La més contundent de tots, com acostuma a succeir, ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que en la seva particular cursa per ocupar la vacant que deixi Alberto Núñez Feijóo, va deixar anar: “Totes les eines per protegir l’Estat em semblen bé.” I hi va afegir que “s’està intentant canviar el relat per tal que els independentistes acabin sent els herois”. Un altre baró que s’ha afegit a la cursa de despropòsits ha estat el d’Aragó, Jorge Azcón, que va afirmar que als sobiranistes “se’ls havia espiat poc”. Entre els populars, una de les poques veus discordants ha estat el seu representant a Catalunya, Alejandro Fernández. En una piulada que va fer l’endemà mateix de les informacions publicades a La Vanguardia i Eldiario.es, el líder popular es mostrava contundent: “La unitat d’Espanya es defensa amb idees i amb la llei. Tota la llei, però només la llei. Pastelejar amb Pujol de dia i amb Villarejo de nit és perjudicial per a Espanya. I jo ho rebutjo categòricament.”</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va dir en una piulada que “més enllà de donar explicacions, els seus màxims responsables polítics hauran de respondre pels seus crims”. De moment, els intents perquè la trama de l’operació Catalunya respongui davant els tribunals de justícia ha estat estèril, i, a hores d’ara, les esperances semblen concentrades en la comissió d’investigació oberta al Congrés a instàncies de Junts i del PNB. A banda d’aquesta via política, en clau judicial només s’ha obert una petita escletxa.</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Fa pocs dies, el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeras, va decidir obrir diligències per aclarir si el Ministeri de l’Interior va ordenar investigar el seu predecessor, Martín Rodríguez Sol, que havia intentat obrir una investigació sobre els dossiers amb informació falsa que el Ministeri de l’Interior, encapçalat per Jorge Fernández Díaz, va fer arribar als diaris afins sobre els suposats comptes en paradisos fiscals d’Artur Mas i Jordi Pujol. La justícia, finalment, s’ha mogut, encara que només sigui per defensar un jutge i no pas la resta de víctimes de la guerra bruta.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><u>16 de novembre del 2012</u></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Des del primer moment, el diari ‘El Mundo’ es converteix en el butlletí oficial del govern del Partit Popular, sempre disposat a publicar els informes generats des del Ministeri de l’Interior. Nou dies abans de les eleccions catalanes, el rotatiu deixa anar una primera bomba de rellotgeria: “La policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas amb la corrupció de CiU.”</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><u>11 de desembre del 2012</u></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Aquell dia, ‘El Mundo’ tornava a la càrrega i assegurava que “la policia aconsegueix més dades dels comptes de Pujol i Mas a Suïssa”. En l’editorial, a més a més, carregaven de valent contra els mitjans que havien tingut “la frivolitat de titular a la seva portada que l’esborrany de la Udef publicat per ‘El Mundo’ era un «muntatge» i el seu contingut, una sèrie de «rumors falsos». S’hauran d’empassar les seves paraules”.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><u>27 d’octubre del 2014</u></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Onze dies després d’una conversa entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau que va donar a conèixer ‘Público’, el diari ‘El Mundo’ obria amb un titular que cridava l’atenció: “Investiguen un compte de 12,9 milions de Xavier Trias a Andorra.” Pocs dies després, es va saber que ni Trias havia tingut mai comptes en aquella entitat ni tan sols existia el número de compte.</i></span></div></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-63456071051980288212024-01-18T06:45:00.004+01:002024-01-18T06:46:26.619+01:00Què en farem del país?<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52pA6Bh1QzVn_J165a2Diw9uZqVDPNUdEDln1QWx19LB56QWUHcsb2j-Wys0ocn5VG7BQ7GhCCqR1bqUG8qoq1CS2qpwpuWynu7TIlqhkUkrNU3AdHzAeaNY4D2Tka0IozbJs6PNRtCuYwAA4jCg08S5sWTi29VJ1JkrGEMJdQ2Ir3BCfeqgn1G7DvgFZ/s800/Qu%C3%A8%20en%20farem%20del%20pa%C3%ADs.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="800" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52pA6Bh1QzVn_J165a2Diw9uZqVDPNUdEDln1QWx19LB56QWUHcsb2j-Wys0ocn5VG7BQ7GhCCqR1bqUG8qoq1CS2qpwpuWynu7TIlqhkUkrNU3AdHzAeaNY4D2Tka0IozbJs6PNRtCuYwAA4jCg08S5sWTi29VJ1JkrGEMJdQ2Ir3BCfeqgn1G7DvgFZ/w775-h478/Qu%C3%A8%20en%20farem%20del%20pa%C3%ADs.jpg" width="775" /></i></span></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Què en farem del país? MX47.</i></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2375572-que-en-farem-del-pais.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2375572-que-en-farem-del-pais.html</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Andreu Mas • 17 de gener de 2024</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div>Em nego a deixar el meu país en mans dels nostres polítics. Són ja massa promeses incomplertes; massa decepcions; massa incompetència; massa lligams amb el poder polític de Madrid.</div><div><br /></div><div>Mai vaig entendre per què les organitzacions independentistes de la societat civil, que eren les que havien portat Catalunya a disposar d’una finestra d’oportunitat històrica única, repetien com un mantra allò d’“ara és l’hora dels polítics”. Deu ser que tinc molt interioritzat el concepte grec que l’home “és un animal polític” (home entès en sentit inclusiu abans no s’emprenyi algú) o el que em va ensenyar l’amic i activista Enric Fontanals, que al seu torn ho havia après d’en Lluís Xirinachs: “No canviarem res fins que cadascú de nosaltres assumeixi que és un subjecte polític; que té pensament propi; que actua en funció del que creu.” La suma de tots aquells subjectes polítics que compartíem una mateixa idea era el poble de Catalunya. Era el motor d’un canvi que no s’havia de delegar. Ho vam cedir i, per dir-ho educadament, “ens vam cobrir de glòria”. Com no fa pas massa em va dir una persona que encara admiro: “Hem perdut perquè les tietes ja no estan al carrer.”</div><div><br /></div><div>Doncs conciutadans i conciutadanes, us pregunto: què en farem del país? Seguireu asseguts al sofà deixant que l’Estat culmini l’operació de desmantellament de la nació? Espanya fa temps que va posar la directa: moltes voluntats han estat comprades; la llengua i l’ensenyament són un objectiu a batre que per primer cop des de la restauració de la Generalitat tenen a l’abast; el sistema sanitari està col·lapsat; s’ha aconseguit trencar la comunió que es va crear el 17-A entre el poble i els Mossos arran de “l’ensurt que se’ls en va anar de les mans”; l’espoli continua; les inversions no es compleixen..., i Europa, ai Europa, us l’heu mirada bé? Hi confieu?</div><div><br /></div><div>Va essent hora d’assumir que estem sols. Davant d’aquest fet o ens conformem a tenir seients de primera fila per viure el desastre nacional (en un context internacional de canvi de paradigma econòmic i social que fa basarda) o ens hi posem i tornem a començar.</div><div><br /></div><div>Us fa mandra tornar a començar? Benvinguts al món dels autònoms i dels microempresaris: nosaltres tornem a començar cada dia, amb l’agreujant que quan tenim un objectiu a tocar l’administració s’empesca alguna cosa per tornar-lo a posar ben lluny. No em queixo; podria estar venent pernil dolç (i ho dic amb tota l’estima que tinc pel gremi xarcuter), o vivint tranquil tenint el carnet d’algun partit a la butxaca i una feina que hauria d’agrair de per vida. He triat el camí pedregós. El trobo més estimulant.</div><div><br /></div><div>Què podeu fer? Per exemple, substituir les eines que no ens han funcionat per altres de noves. Particularment el meu compromís està amb la Fundació d’Agrupació de Cases d’Innovació Cultura i Art de Catalunya (la Fundació Acicac), on ens dediquem a recuperar el patrimoni material i immaterial del país, i amb la Fundació Llibreria Les Voltes, des d’on treballem per la llengua i l’educació. Són dues entitats (la primera per nova i imaginativa; la segona per l’experiència que li donen 60 anys de lluita per Catalunya) que estic convençut que són clau avui i en el futur del país, perquè han de formar part de la renovació del teixit associatiu que ha estat contaminat pel partidisme polític que en lloc de portar-nos a la independència ens ha deixat al llindar d’esdevenir residuals.</div><div><br /></div><div>Vull creure que totes aquelles persones que van sortir al carrer, que van defensar el dret que Catalunya pugui triar el seu futur (que potser és continuar a Espanya) només necessiten una empenta que les desperti i les porti a tornar a trobar un espai on puguin aportar el seu coneixement i les seves idees; on puguin compartir, en definitiva, l’objectiu d’un debat lliure sobre qui som i cap a on volem anar, sense cap mena d’apriorisme o prejudici.</div><div><br /></div><div>He posat dos exemples de compromís amb el país, fundacions que volen créixer perquè saben que hi ha molta feina per fer. Tant s’hi val si trieu aquestes o en busqueu d’altres (si alguna cosa té el país és un teixit associatiu ric i molt plural) o, ja posats a fer, fundeu la vostra pròpia entitat. Qualsevol espai és bo, i segur que és una opció molt millor que jeure en un racó amorrats a una plataforma de continguts digitals (que majoritàriament només tindrà oferta en castellà), mentre deixeu que la vida s’escoli i que altres prenguin les decisions que, avui, són responsabilitat nostra.</div></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-61200641568168637522024-01-18T06:34:00.001+01:002024-01-18T06:35:15.028+01:00“Continuo pensant que la via unilateral és l’única possibilitat”<div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLmnLG773jIx6Ir3P4ZvVfQeyP3h4L5ucAcNSKq1rBtZuugEt341nCkw6LnzRMw0g_QH5IfmPAnWIDNIrFI6dgSHqQ9LJWhJeZ5yjxWlxskyZDo8ROJt5iuQF8hgIXJ0bHXUsCWC1vU19GqYpA9OMQV_CM3Bnug-ENE6nIIxb1dpQD0YcpeisH2HbPzwdM/s800/Quim%20Torra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="800" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLmnLG773jIx6Ir3P4ZvVfQeyP3h4L5ucAcNSKq1rBtZuugEt341nCkw6LnzRMw0g_QH5IfmPAnWIDNIrFI6dgSHqQ9LJWhJeZ5yjxWlxskyZDo8ROJt5iuQF8hgIXJ0bHXUsCWC1vU19GqYpA9OMQV_CM3Bnug-ENE6nIIxb1dpQD0YcpeisH2HbPzwdM/w631-h420/Quim%20Torra.jpg" width="631" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">FONT:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2375734-continuo-pensant-que-la-via-unilateral-es-l-unica-possibilitat.html">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2375734-continuo-pensant-que-la-via-unilateral-es-l-unica-possibilitat.html</a></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>Anna Serrano • 17 de gener de 2024</div><div><br /></div><div><ul><li><b>“Quan fracassin totes aquestes taules de diàleg, què proposaran els partits polítics? Perquè aquestes taules fracassaran”</b></li><li><b>“Si assistim a la restauració de l’estratègia del peixalcovisme és lògic que anem a parar a debats competencials i estatutaris”</b></li></ul></div><div>Complerts els quinze mesos d’inhabilitació de la segona condemna per desobediència per no haver despenjat una pancarta del Palau de la Generalitat, el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, fa balanç de la inhabilitació i de la situació política actual.</div><div><br /></div><div><b>S’ha complert el termini de la inhabilitació.</b></div><div>El termini s’ha complert en el sentit que han passat els mesos que deia la sentència però necessites que el jutjat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en aquest cas, emeti una mena de certificació que és així. I això és el que ara hem demanat al tribunal.</div><div><br /></div><div><b>I no li han donat resposta?</b></div><div>No, esperem que sigui un tràmit i arribi. Però, tractant-se de la justícia espanyola, mai saps què pot passar.</div><div><br /></div><div><b>És el primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat. Com ho ha viscut?</b></div><div>Ningú ho viu bé. Pensar que això hauria pogut passar era gairebé impensable i tanmateix l’Estat espanyol, en el qual encara malauradament vivim, va moure tots els recursos perquè passés. De totes maneres, estic molt tranquil, vaig fer el que havia de fer: oposar-me a complir l’ordre amb la qual a mi se’m demanava que fes que totes les altres pancartes i llaços grocs que hi hagués en qualsevol edifici públic de la Generalitat s’haguessin de retirar, començant per la pancarta que hi havia al Palau de la Generalitat. M’hi vaig negar perquè per mi la llibertat d’expressió és un dels drets fonamentals. Penso que vaig fer el que era correcte i espero que els que algun dia acabin pagant pel que van fer siguin les persones que van motivar aquella inhabilitació.</div><div><br /></div><div><b>Vist amb perspectiva, ho tornaria a fer?</b></div><div>Sí, segur. Hi ha altres coses que potser no les faria igual, però aquesta, segur.</div><div><br /></div><div><b>Acabada la inhabilitació, es podria tornar a presentar a un càrrec públic. Ho farà?</b></div><div>Ja des del primer dia vaig dir que no em tornaria a presentar en unes eleccions i crec que és important que els que hem tingut algun tipus de responsabilitat complim allò que diem. Jo vaig assumir el càrrec en un moment complicadíssim per al país. Penso que era gairebé un deure, que no podies dir senzillament que no. I, amb la idea que servia al meu país en un moment molt difícil, jo vaig acceptar.</div><div><br /></div><div><b>Quan es parla dels represaliats del procés ha sentit que no se l’hi inclou?</b></div><div>No, la veritat és que sempre m’hi he sentit inclòs. És evident que respecte a una privació de llibertat o un exili són fets molt diferents sens dubte, però inhabilitar el president d’un país per un fet com aquest em sembla políticament gravíssim.</div><div><br /></div><div><b>Quan se’l va designar com a candidat a la presidència de la Generalitat, era independent. Es va sentir sol com a president de la Generalitat?</b></div><div>Ser independent té avantatges i inconvenients. Té un gran avantatge, que és la teva llibertat. Té inconvenients perquè, des d’aquest punt de vista, sempre vius una mica a la intempèrie respecte al refugi que suposen els partits polítics. Jo soc molt gelós de la meva llibertat i sabia que hi havia aquests pros i aquests contres, però no em penedeixo de la meva independència.</div><div><br /></div><div><b>En aquests moments, manté alguna relació amb Junts?</b></div><div>Mantinc relació amb persones de Junts però amb el partit, no, com tampoc no en mantinc amb cap altre partit.</div><div><br /></div><div><b>Amb Carles Puigdemont hi manté relació?</b></div><div>Amb el president Puigdemont ens veiem quan de vegades coincidim en actes. Vam coincidir a Sant Miquel de Cuixà en un acte en què afortunadament vam poder coincidir físicament; malauradament no podem fer-ho en d’altres ocasions. És una relació com la que puc tenir amb altres polítics o amb altres presidents.</div><div><br /></div><div><b>I amb Laura Borràs, hi manté relació? Sempre li ha donat suport.</b></div><div>Sí, sempre he donat suport a tots els represaliats. Per mi, el cas de la Laura Borràs és un cas de lawfare i, per tant, té tot el meu suport i el tindrà sempre. A més, amb la presidenta Borràs som amics personals i mantenim aquesta amistat.</div><div><br /></div><div><b>El 28 de setembre del 2020, quan el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació, des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat va afirmar que “la ruptura democràtica és l’únic camí que es pot mantenir”. Encara ho pensa?</b></div><div>Sí, per mi és la única possibilitat que tenim per arribar a la independència. No només ho penso jo, ho van pensar l’any 2015 més de dos milions i escaig de persones que van votar les opcions de ruptura del país, Junts pel Sí i la CUP, que es van presentar amb un programa que deia que al cap de 18 mesos es proclamaria unilateralment la independència de Catalunya. La CUP ja la volia proclamar l’endemà de les eleccions. A més, vam fer un referèndum d’autodeterminació en aquest país en el qual més de dos milions i escaig de persones també van votar per aquesta via de ruptura democràtica. No crec que jo hagi canviat respecte al que era aquella majoria social que va donar suport a aquesta via per arribar a la independència.</div><div><br /></div><div><b>Ara, però, no s’està en aquesta via. ERC va obrir una via de diàleg amb el PSOE i el govern espanyol, i ara Junts també s’hi ha afegit. Com ho valora?</b></div><div>Si tu has portat el teu país a la via unilateral de la independència, com els partits polítics l’hi van portar, és que has descartat totes les altres possibilitats, perquè la via unilateral i la ruptura democràtica és l’última carta que jugues. Per tant, has descartat que puguis negociar un referèndum, que et puguin traspassar les competències... ho has descartat tot per arribar fins aquest punt. Jo soc dels que creuen que aquesta és la via. Per tant, no puc acompanyar els actuals partits polítics en una via en què no crec, que no defenso i no he defensat. He defensat tot el contrari sempre i no seria coherent amb mi mateix si ara comencés a defensar altres alternatives. Encara més, jo em pregunto: quan fracassin totes aquestes taules de diàleg que hi ha ara mateix en marxa, què proposaran els partits polítics? Perquè aquestes taules fracassaran.</div><div><br /></div><div><b>Està segur que fracassaran?</b></div><div>N’estic convençut. Primer perquè és impossible que Espanya et reconegui com una part susceptible de poder negociar un referèndum d’independència, però és que, a més, el que està al damunt de la taula de negociació no és ni tan sols un referèndum d’autodeterminació, és una votació consultiva basada en l’article 92 de la Constitució. Ni això, l’Estat espanyol ho reconeixerà. Perquè l’Estat espanyol està constituït a partir de la indissoluble unitat de la pàtria i a sobre d’això vostè hi pot posar qualsevol règim polític: dictadures, monarquies, repúbliques... és igual, això és el que manté l’Estat espanyol. I, en aquests moments, la Constitució espanyola el que diu és que els últims garants d’aquesta unitat indissoluble són els jutges i l’exèrcit. Tot el que et porta a dintre de la Constitució és una via impossible. Per això, el 2015 assenyadament i lògicament vam optar per la via unilateral i jo continuo pensant que és l’única possibilitat que tenim.</div><div><br /></div><div><b>La llei d’amnistia registrada pel PSOE al Congrés també és un retorn a la Constitució?</b></div><div>En el mateix text de la llei d’amnistia ho posa. Dit això, jo, que he estat inhabilitat dues vegades per defensar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, soc el primer d’alegrar-me dels beneficis que pugui donar aquesta llei d’amnistia a les persones que encara estan patint la repressió, com els que estan a l’exili, o els que veiem que poden tenir unes condemnes esgarrifoses, com en el cas del CDR o en el cas de Tsunami Democràtic.</div><div><br /></div><div><b>Creu que la llei d’amnistia servirà per a tots aquests casos? Perquè la interpretació queda en mans dels jutges.</b></div><div>Seria un altre fracàs. Per mi, la línia vermella està en els casos dels CDR i del Tsunami, que són els que poden tenir unes penes més importants.</div><div><br /></div><div><b>Com veu que l’actual debat polític sigui competencial i estatutari: traspàs de Rodalies, delegació de les competències d’immigració, ingrés mínim...</b></div><div>No només és un debat competencial i estatutari, sinó que, a més, és irreal. És un debat pel relat, però no és real ni lògic, és a dir, no hi haurà traspàs de Rodalies, no hi haurà traspàs sobre tot el tema referent a la immigració. Encara més, allò que parcialment es pugui arribar a traspassar o a delegar, no només vindrà a Catalunya, sinó que també ho tindrà qualsevol altra comunitat autònoma que ho demani. Però si estem assistint al que jo en dic la restauració de l’estratègia del peixalcovisme és lògic que anem a parar a aquests debats. Em dol que ens perdem en un laberint del qual havíem arribat a sortir. Del 2010 al 2015 són uns anys en què prenem consciència que d’aquest laberint no aconseguirem escapar-nos-en mai i decidim una opció. Aquella opció l’has de mantenir en el temps. Si tu vas a la via unilateral i després dius: “No, és que ara resulta que tornem a l’estratègia de traspassos competencials i ja anirem veient.” Doncs perdoni, però, en algun moment, vostè s’ha equivocat. O es va equivocar quan anàvem a la via unilateral o s’està equivocant ara. Jo m’he quedat en el 2015.</div><div><br /></div><div><b>Aquesta batalla pel relat sempre té un esquema similar: l’anunci d’un traspàs o acord, el PSOE o el govern espanyol que el limita i, després, l’estén a la resta de territoris...</b></div><div>Però en tot això hi ha titulars, hi ha tot un entreteniment col·lectiu a darrere de tots aquests temes que si tu, el que vols portar és el debat lluny de la independència, està bé. Amb la Constitució, a més de tenir una gàbia per a les nostres aspiracions nacionals, els espanyols fan una cosa molt interessant que és crear aquest estat de les autonomies, que és com una doble vàlvula de seguretat perquè Catalunya no pugui ni tan sols guanyar sobirania. És evident que qualsevol cosa que Catalunya pugui aconseguir, immediatament surten les altres comunitats autònomes a reclamar-ho. Per això quan el president Aragonès diu que vol treballar per un finançament singular la resposta és que aquest finançament singular el tindran totes les altres comunitats autònomes igual, amb la qual cosa continuarem amb la llosa enorme del dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros d’espoli fiscal que fa que el nostre país visqui amb una perspectiva d’un col·lapse dels serveis que pugui prestar als seus ciutadans. Perquè no hi ha recursos per poder atendre correctament la ciutadania. I aquest és l’autèntic drama, també, perquè la dependència ens porta a la decadència. I això, que teníem molt clar fins al 2015, ara sembla que no l’hi tenim.</div><div><br /></div><div><b>Què empeny el canvi d’ERC i Junts de la via unilateral a la del pacte?</b></div><div>La repressió. El president Sánchez es va trobar amb aquesta carta de la repressió, perquè els socialistes també van votar l’article 155 igual que el PP, però l’ha sabut jugar molt bé. Ha anat donant aire, primer, amb els indults, ara amb la llei de l’amnistia... ha sabut dosificar aquesta repressió i els partits independentistes han anat seguint aquesta estratègia en busca d’aire.</div><div><br /></div><div><b>S’ha fet públic a ‘La Vanguardia’ ‘El Nacional’ i ‘ElDiario.es’ que Mariano Rajoy sabia de la guerra bruta contra l’independentisme.</b></div><div>Em sembla esgarrifós. Que això hagi pogut passar em sembla repugnant, tant com que ha estat el govern de Pedro Sánchez el govern que a mi m’ha espiat. El Catalangate i l’espionatge massiu a centenars de persones s’han produït durant el govern de Pedro Sánchez. Ja no és un tema del PP o del PSOE, són l’Estat i els partits polítics els que, sigui qui sigui, davant de la possibilitat d’un independentisme que tira endavant, arriben a les últimes conseqüències per evitar-ho.</div><div><br /></div><div><b>El cas Pegasus és un escàndol democràtic, però en l’actual debat polític ocupa més aviat un espai secundari.</b></div><div>Un president dels Estats Units, per haver espiat els seus contrincants polítics va haver de dimitir. I aquí, aquest tema, no sé què ha passat, políticament no s’ha sabut guanyar un relat que era importantíssim. No ho entenc. A mi em sembla un autèntic escàndol i repugnant perquè aquí s’ha entrat a espiar la vida privada de gairebé un centenar de persones.</div><div><br /></div><div><b>El govern espanyol només admet haver espiat 18 persones, una xifra que The Citizen Lab incrementa fins a com a mínim 65. El Congrés ha avalat la creació d’una comissió d’investigació sobre Pegasus.</b></div><div>La millor manera que no s’avanci a resoldre res és crear una comissió. Tot arrenca de la repressió que hi ha amb el 155, no només de les persones que van a la presó i a l’exili, sinó de les persones que puguin anar a la presó en tots els casos que s’investiguen. I, com que hi ha aquesta amenaça, l’Estat espanyol ha sabut jugar-hi. I, si tu estàs pendent d’una amnistia, la teva estratègia depèn que s’aprovi, i fins que no s’aprovi, no faràs res perquè aquell govern que ha dit que portarà l’amnistia caigui. Estàs lligat de mans i peus per aquesta promesa d’amnistia.</div><div><br /></div><div><b>Roger Español, que va perdre un ull durant l’actuació policial de l’1-O, ha retornat la Creu de Sant Jordi que li va atorgar el seu govern perquè “no queda res del posicionament de l’1-O”.</b></div><div>M’ha sabut molt de greu, però també entenc perfectament que una persona que ha perdut un ull mentre estava votant ara vegi que la llei d’amnistia pràcticament li impedirà que pugui demanar responsabilitats a aquells policies. Conec personalment el senyor Español i té tot el meu afecte i estimació.</div><div><br /></div><div><b>L’ANC, contrària a la llei d’amnistia, sosté que podria desactivar els processos al Tribunal Europeu de Drets Humans.</b></div><div>Suposo que, per part dels negociadors de la llei de l’amnistia, una de les contrapartides per negociar devia ser aquesta. I hi ha aquest risc, efectivament, que els tribunals europeus ja no entrin a valorar totes les irregularitats que han comès diferents estaments de l’Estat espanyol. Jo, com que ja he complert les meves dues condemnes per desobediència, espero no entrar dins de la llei de l’amnistia. Tant de bo la meva causa no la considerin dintre i pugui tirar endavant i puguem guanyar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans.</div><div><br /></div><div><b>Què voldria que resolgués?</b></div><div>M’agradaria que digués que la llibertat d’expressió és important i peça clau en tots els sistemes democràtics i que és una autèntica barbaritat que es pugui inhabilitar un president en exercici per haver desobeït una ordre com aquella.</div><div><br /></div><div><b>A Vilaweb, vostè ho personalitzava en Jesús María Barrientos.</b></div><div>Ho personalitzo en tots aquells jutges que explícitament s’han manifestat en contra del moviment independentista i que després no han tingut cap vergonya a jutjar casos que afectaven aquests mateixos independentistes. El senyor Barrientos es va autoexcloure del judici del Josep Costa i no es va voler autoexcloure del meu. Per pura lògica, tots aquests jutges que estan en contra o de la independència de Catalunya o de l’amnistia no haurien d’entrar en el fons d’aquests assumptes.</div><div><br /></div><div><b>El suport a les forces independentistes baixa elecció rere elecció. Els partits perden suports perquè han anat a la via pactista o van a la via pactista perquè perden suports?</b></div><div>Si mirem enrere, les eleccions del 2015 són molt importants. El mandat ve del 2015, són unes eleccions que poden celebrar-se lliurement i en les quals els partits polítics plantegen obertament la ruptura amb l’Estat espanyol. I això és el que presenten a votació dels electors. En aquell moment hi ha una participació altíssima perquè era una conclusió lògica i evident. Penso que la resposta està aquí: adonar-se de fins a quin punt quan el moviment independentista és creïble i, aquella proposta electoral ho era i es veia guanyadora, pot aconseguir molts més suports. Quan tu perds credibilitat també la resposta és decebedora.</div><div><br /></div><div><b>És creïble que tant Junts com ERC situïn com a segon pas de la via pactista un referèndum?</b></div><div>No ho és. La història ens ho demostra, no sé quantes vegades vam demanar les competències per convocar un referèndum... Ni un pacte fiscal, va ser possible obtenir. Jo no em veig a mi mateix, que vaig defensar el que vaig defensar, defensant una cosa tan absolutament contrària. Tots tenim contradiccions a la vida, jo el primer, però una contradicció tan gran estratègicament no soc capaç de defensar-la. Entre altres motius perquè, hi insisteixo: quan ara fracassin les taules de diàleg, què ens proposaran? Jo faig l’equivalència amb els partits independentistes bascos. Ni Bildu ni el PNB no han dit al seu electorat que li proposen una via de ruptura democràtica; per tant, encara estan en una via d’indefinició i poden mantenir aquestes estratègies de pactes amb el govern espanyol. Però si tu arribes a aquesta conclusió, és que has descartat totes les anteriors, has passat el Rubicó. Anar a la via unilateral és passar el Rubicó, no pots tornar enrere, creia jo.</div><div><br /></div><div><b>El votant independentista que avalava la via unilateral ha quedat orfe?</b></div><div>Jo no acabo que veure qui el representa ara mateix. La CUP es manté en unes posicions de ruptura, això s’ha de reconèixer.</div><div><br /></div><div><b>L’ANC està valorant la possibilitat de fer una llista cívica per a aquest espai. Com ho veu?</b></div><div>Tothom en aquest país que tingui un projecte nacional d’alliberament em sembla que legítimament el pot presentar i sotmetre’l a l’aprovació dels ciutadans. No acabo d’entendre per què uns poden presentar-se i altres no... que es presenti qui li sembli. Però si a més tens en compte l’alt grau d’abstencionisme que hi ha en aquests moments, algú hauria de trencar-se les banyes per intentar recuperar aquests vots per a l’independentisme. Fins que el moviment independentista el lideri una força que busqui la ruptura democràtica i pugui arrossegar la resta de l’independentisme no tindrem una opció creïble per tornar a ser susceptibles d’arribar al momentum. Per tant, benvinguda sigui qualsevol opció. Ara, també demano a la via unilateral que no caigui en la temptació de partir-se en diverses ofertes, em semblaria un error.</div><div><br /></div><div><b>Hi participaria?</b></div><div>Jo, segur que estaré al costat de tota la gent que de manera coherent i creïble avanci per la via per la independència, hi participaré però no aspiro a cap lideratge. Tothom que ha tingut responsabilitats com la meva o que ha estat en aquests anys del procés en altes responsabilitats polítiques ha de fer una anàlisi de si aporta o no a la credibilitat del moviment independentista després de tot el que ha passat. S’ha de fer aquesta reflexió. Jo l’he feta i penso que en aquests moments no podria estar en una posició de lideratge.</div><div><br /></div><div><b>Des de Junts i des d’ERC també s’hauria de fer aquesta reflexió? Hi hauria d’haver un canvi de lideratges?</b></div><div>Jo crec que s’ha de fer aquesta reflexió; a partir d’aquí, la gent ha de ser prou responsable. L’independentisme és un moviment col·lectiu, els lideratges van canviant i no passa res. Hi ha gent amb molt de talent al país que pot assumir qualsevol posició.</div><div><br /></div><div><b>El president, Pere Aragonès, ha continuat amb el projecte iniciat per vostè de retirada de les pintures d’exaltació espanyolista del Saló Sant Jordi de la Generalitat.</b></div><div>Vaig felicitar el president Aragonès pel fet que ho continués i ho pressupostés. A més, he pogut visitar les obres; crec que quedarà un Saló de Sant Jordi magnífic i ens adonarem de l’esplendor d’aquella arquitectura renaixentista de l’arquitecte Pere Blai. Em sembla un gran encert des del punt vista cultural, artístic, estètic i també polític.</div><div><br /></div><div><b>El Born</b></div><div>Culpa de Colau</div><div>Advocat, editor i escriptor, Quim Torra (Blanes, 1962) també va ser el primer director del Born Centre Cultural, inaugurat el 2013. Onze anys més tard, l’ara rebatejat com a Born Centre de Cultura i Memòria ja no té director propi perquè l’octubre passat l’Ajuntament de Barcelona va decidir eliminar aquesta responsabilitat i que el centre passi a integrar-se en el Museu d’Història de Barcelona. Per Torra, la situació té una única responsable.</div><div><br /></div><div>“És l’alcaldessa Colau, a qui no va interessar en absolut un equipament que sols entrar en un espai com aquell t’interpel·la.” “Ara tenim el Born, de nou, convertit en una ruïna gegantina”, lamenta Torra, que és pessimista sobre el seu futur. “Hi ha certs episodis de la història de Catalunya sobre els quals es vol passar de puntetes. I hi ha una certa prevenció per part d’una certa esquerra. És un immens error i em sap molt greu en què s’ha convertit.”</div><div><br /></div></div></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-84120497517722655352024-01-09T06:34:00.001+01:002024-01-09T06:34:51.920+01:00RESPECTE I PROTECCIÓ O MENYSPREU I AGRESSIÓ? - M A Font Gelabert<div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpveIoyS6d0qI5MKDxUwWdDdqoYwKQ-hg99O-CFlYAIDLfqIftS3Qf8JYjAfoRts4TDIwUGGwpNpMSRz3tyrlT2XRAG3nO7E65eqV85ZAQ7oH4FikhOtIA3nIipmamO4NCsgQrtYoKvqsu_e5Hf5DgYwDc0gB2L4Vw6f2_vzorBCljbNBgxL3nQ0F8Cj-/s1600/lA%20LLENGUA%20NO%20ES%20TOCA.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="413" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpveIoyS6d0qI5MKDxUwWdDdqoYwKQ-hg99O-CFlYAIDLfqIftS3Qf8JYjAfoRts4TDIwUGGwpNpMSRz3tyrlT2XRAG3nO7E65eqV85ZAQ7oH4FikhOtIA3nIipmamO4NCsgQrtYoKvqsu_e5Hf5DgYwDc0gB2L4Vw6f2_vzorBCljbNBgxL3nQ0F8Cj-/w734-h413/lA%20LLENGUA%20NO%20ES%20TOCA.webp" width="734" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">El CEPA Pitiüses un dels 179 centres adherits a la campanya en defensa del català a les aules.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">FOTO: CEPA PITIÜSES</div></div></div></div></div></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">FONT:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><a href="https://www.arabalears.cat/opinio/respecte-proteccio-menyspreu-agressio-maria-antonia-font_129_4901348.html">https://www.arabalears.cat/opinio/respecte-proteccio-menyspreu-agressio-maria-antonia-font_129_4901348.html</a></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><div>La desigualtat entre les llengües i nacions de l’estat comença a la Constitució espanyola. Tots tenim el deure de conèixer el castellà i el dret d’usar-lo. En canvi, les altres llengües de l’estat no són d’obligat coneixement al territori on s’han format. PP i VOX s’omplen la boca amb la Constitució, però és evident que ells són els primers a no complir-la. L’article 3 diu que les altres llengües de l’estat “seran objecte de respecte i protecció”, en canvi ells transformen el respecte en menyspreu i la protecció en agressió. </div><div><br /></div><div>La lliure elecció de llengua vol donar cobertura a personetes, poques afortunadament, que no volen tenir cap contacte amb el català. El conseller Vera és el responsable de posar en marxa una normativa que perjudica greument la llengua i la cultura pròpia de les illes, entre altres coses perquè tot el que no es fa per normalitzar el català, el perjudica. I la presidenta Prohens (PP) ara que toca poder no el vol amollar, tot i que el pacte amb VOX perjudica el seu partit, però és evident que li és igual, ara ella comanda i els qui venen darrere ja s’arreglaran. I aprofit per dir, a la MHP Prohens, que, la, seva, manera, solemne, de, parlar, no, resulta, gens, creïble, perquè, li, fa, falta... NATURALITAT!</div><div><br /></div><div>Tots tenim clar que la llei de Normalització lingüística (1986), el Decret de Mínims (1997) i la Llei d’educació (2022) estableixen que a les Illes Balears no es poden separar els alumnes per raó de llengua, ni per centres, ni tampoc per aules. Com s’havia de fer idò per complir el Pacte PP i VOX que inclou el dret dels pares i mares a triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills? Semblava impossible fins que el conseller d’educació, Sr. Antoni Vera, va trobar la fórmula màgica, una paraula que feia possible la quadratura del cercle: -Farem desdoblaments de grups! I tota la corda del PP es posaren a aplaudir-lo al Parlament.</div><div><br /></div><div>Però no tot el que ens passa pel cap es pot dur a terme dins el sistema educatiu. Desdoblar també és separar i la normativa no ho permet. La participació de les famílies -necessària i imprescindible-, la possibilitat de fer desdoblaments de grups i la responsabilitat que tenen els docents en la implantació de qualsevol projecte pedagògic als centres públics i privats concertats, estan molt ben regulades. </div><div><br /></div><div>La Constitució regula la “participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa” -pares, mares, docents i en el seu cas alumnes- i diu que es farà “en els termes que la llei estableixi”. Per tant no es fa “ad libitum”, es fa seguint els canals i els àmbits establerts per a la seva participació. Els pares i mares no poden prescindir de cap aprenentatge legalment i democràticament establert. </div><div><br /></div><div>Els criteris i les condicions per fer desdoblaments estan definits La Llei d’educació estatal (LOMLOE), la Llei d’educació autonòmica (LEIB), la Llei de Consells escolars i el Decret d’Atenció a la Diversitat i es poden fer per qüestions ben concretes i són, entre d’altres, per dificultats d’aprenentatge, per altes capacitats intel·lectuals, per condicions personals o d’història escolar, per atendre alumnes d’incorporació tardana o en situació de desavantatge social.. evidentment no es poden fer desdoblaments per raó de llengua. </div><div><br /></div><div>L’autonomia de centre no permet rompre la coherència dels Projectes educatius que es basen en principis fonamentals que estableix la normativa, com són l’atenció real de les necessitats educatives dels alumnes, la bona distribució dels recursos econòmics de què disposen els centres i l’assoliment d’un objectiu bàsic com és la inclusió escolar i la cohesió social. El millor per als nostres infants i joves, és que convisquin, tots junts, a les aules, amb un repartiment equitatiu de l’alumnat en centres sostinguts amb fons públics, perquè puguin compartir les mateixes experiències i puguin enriquir-se amb les aportacions de tots.</div><div><br /></div><div><div>Un altre aspecte legal que dificulta la implantació de plans pilots antipedagògics i innecessaris és la responsabilitat que tenen els docents en TOTS els aspectes pedagògics dels centres i que, prescriptivament, han de passar per l’aprovació dels claustres. Hem de tenir present el Decret pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres d’infantil, primària i secundària i recordar que més de 179 centres de totes les illes ja s’han adherit a la campanya EL CATALÀ NO ES TOCA. També la majoria de sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d’Educació i la Junta de personal Docent de Mallorca, de moment i va en augment. Està clar que desboblar també és separar, dividir, segregar, escindir, apartar, desmembrar... </div><div><br /></div><div>Ni menyspreus, ni agressions: EL CATALÀ NO ES TOCA ni tampoc es toquen altres aspectes pedagògics que puguin perjudicar els nostres infants i joves i les seves famílies. Docents, pares i mares, sindicats, associacions i entitats que treballen pel català i l’educació de qualitat, disposam d’una experiència prèvia que ens ha ensenyat a treballar en xarxa, a tenir el cap clar, a mantenir-nos ferms i units davant la injustícia. Si tocau el català, ens trobarem als carrers i als tribunals.</div></div><div><br /></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-54096103452451877722023-12-18T06:08:00.002+01:002023-12-18T06:08:55.859+01:00El cap de Sant Jordi - Quim Torra<div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixX0LnVgWXpIhNhZab7QRMY3lypKuPr5hhEvzmqJRd-qnIjfo9e5yy55tfyVIZWe7FQkUDB8ZKdpjaqxSzhjSg1dk1tCL8yA7EX7_mrzPlX4_xjkGpVdfkfwEXERLSF0NuzpRCfYtpTcuGGIm3n4FFbedwdbO2XHgTLLNGICTz3kJmxfVe8p_0HPAz64oz/s560/23.-Sant-Jordi-1-560x416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="416" data-original-width="560" height="488" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixX0LnVgWXpIhNhZab7QRMY3lypKuPr5hhEvzmqJRd-qnIjfo9e5yy55tfyVIZWe7FQkUDB8ZKdpjaqxSzhjSg1dk1tCL8yA7EX7_mrzPlX4_xjkGpVdfkfwEXERLSF0NuzpRCfYtpTcuGGIm3n4FFbedwdbO2XHgTLLNGICTz3kJmxfVe8p_0HPAz64oz/w657-h488/23.-Sant-Jordi-1-560x416.jpg" width="657" /></a></div><i><br /></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-style: italic; text-align: justify;">Quim Torra • 17 de desembre de 2023</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div>FONT: https://<a href="http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2364714-el-cap-de-sant-jordi.html">www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2364714-el-cap-de-sant-jordi.html</a></div><div><br /></div><div>Els nostres reis el tingueren com a sant protector de la casa del comtat de Barcelona. A ell s’encomanaren en les batalles i guerres que menaren –i el sant acudí sempre en el seu ajut–. En el moment que tot Europa rivalitzava per aconseguir el màxim nombre de relíquies, els comtes reis catalans tindran sempre una obsessió: aconseguir totes les relíquies possibles de sant Jordi.</div><div><br /></div><div>Ja consta a la Capella Reial, el 1356, un os del braç del sant. Vint anys després, Pere III dona a la ciutat de València un os de la mà. Encavalcant-se en el temps, el 1377, la reina Elionor de Xipre, cosina del rei, també va donar un altre tros de braç del sant a València. Anys després, Guillem de Sant Climent, ambaixador reial a Alemanya, transmet als diputats una costella del sant.</div><div><br /></div><div>El 1609, el duc de Montelón fa ofrena a Barcelona d’una ampolleta amb sang de sant Jordi.</div><div>Relíquies que no han tingut, precisament, una vida plàcida. Dos ossos que estaven guardats a la sagristia de la capella del Palau de la Generalitat foren robats en la postguerra i, sota secret de confessió, retornats el 2013.</div><div><br /></div><div>Tampoc no ens enganyéssim. Hi ha ossos de sant Jordi a París, a Colònia, a Roma, a Llemotges, a Le Mans, Amiens, Ferrara, Gènova, etcètera. De fet, es podrien reconstruir mitja dotzena de sant Jordis.</div><div>Però la peça més cobejada era la testa del cavaller.</div><div><br /></div><div>Pere III, que havia fundat la Confraria dels Cavallers de l’Orde de Sant Jordi, demanà, el 1354, el cap del sant a la ciutat de Livàdia, mitjançant el cavaller Roger de Llúria. Hi insistirà el 1381 a l’ambaixador vescomte de Rocabertí, que anava a prendre possessió dels ducats d’Atenes i Neopàtria.</div><div><br /></div><div>A la seva mort, el seu germà Joan tornarà a reclamar el cap i també ho farà el seu successor, el rei Martí I, l’Humà, el darrer rei de la dinastia comtal de Barcelona. Amb la nova dinastia castellana, inicialment va semblar oblidar-se’n, però Alfons el Magnànim va tornar a intentar-ho, enviant-hi el corsari Bernat de Vilamarí, que la va robar. Però de tornada a Barcelona, una tempesta va fer-los adonar –si és que volien sobreviure a la ira de Déu– que calia que la retornessin al mateix lloc d’on l’havien sostreta.</div><div>No van aconseguir-ho, com sí ho feren Venècia, Amiens, Roma i Livàdia, quatre ciutats que reclamen per a elles ser posseïdors del cap autèntic del màrtir.</div><div><br /></div><div>La relíquia del cap de sant Jordi va ser estudiada per l’historiador i catalanòfil Kennet M. Setton, autor de l’assaig Recerca i troballa del cap de sant Jordi, descrivint amb una ironia impagable el seu treball, que el va portar a concloure que, efectivament, de tots els llocs possibles on es guardava la testa del sant, era a Venècia, a la basílica de San Giorgio Maggiore. I tot això perquè el darrer domini català a Grècia, l’illa d’Egina, sota possessió de la família Caupena, va acabar-se el 1451 amb Antoni de Caupena, mort sense fills, passant aleshores la possessió de l’illa a Venècia i, amb ella, el cap de sant Jordi, venerat a l’església d’Hagios Georgios Katholicos.</div><div><br /></div><div>Menys conegut és el fet que un industrial gironí jubilat, Ramon Franquesa Lloveras, va sol·licitar, els anys vuitanta del segle passat, a la basílica de San Giorgio Maggiore, que regalés a Catalunya un petit fragment de la relíquia de sant Jordi. La petició fou subscrita també per l’abat de Montserrat i per l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Miquel Coll Alentorn. Una delegació encapçalada pel prior de la capella del Palau de la Generalitat va recollir el tan anhelat fragment, que avui reposa també al reliquiari de la sagristia de la capella de la Generalitat. La memòria d’un instant anhelat durant segles.</div></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-24338227583519557672023-12-16T10:26:00.005+01:002023-12-16T10:26:49.040+01:00Serrant la branca on seuen - Salvador Cot<div style="text-align: center;"><div><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhEb4xiYIybFxzarmLrtooMk6mqzNV01DWzQ6US59eeev9T73DlGxN22tFDba9nPPb8Tjlh-Bn6OHYen_-7aGWaGXEVgRyeILqINYbdgjG5BBUSKqNh55N83pa5BFn582wb00ewiHcgCMUjnd25XZ8zzRGtMKL2h6nCRnCE4YTRTZVo3FN0RogOnptkZ_K/s500/sERRAR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="311" data-original-width="500" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhEb4xiYIybFxzarmLrtooMk6mqzNV01DWzQ6US59eeev9T73DlGxN22tFDba9nPPb8Tjlh-Bn6OHYen_-7aGWaGXEVgRyeILqINYbdgjG5BBUSKqNh55N83pa5BFn582wb00ewiHcgCMUjnd25XZ8zzRGtMKL2h6nCRnCE4YTRTZVo3FN0RogOnptkZ_K/w679-h422/sERRAR.jpg" width="679" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div></div></div></div></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><div>Salvador Cot • 16 de desembre de 2023</div><div>FONT: https://<a href="http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2366302-serrant-la-branca-on-seuen.html">www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2366302-serrant-la-branca-on-seuen.html</a></div><div><br /></div><div>A poc a poc, els nervis estan aflorant en el vèrtex de la judicatura espanyola i el seu entorn polític i mediàtic. Personatges que s’havien cregut totpoderosos, una mica herois del Marvel espanyol actuant contra el mal català, ara exigeixen protecció contra els que els acusen de lawfare. Aquestes elits judicials són les que van donar cobertura legal als excessos de la Guàrdia Civil i el CNP, que han acusat centenars de persones de delictes inversemblants i que han espiat tants independentistes com els ha donat la gana. Ara, a mesura que es concreta la fractura interna de la política i la societat espanyola, els jutges estan passant a ser un tentacle més de la dreta i l’extrema dreta, abandonats i deixats en evidència per una esquerra que és capaç d’assenyalar-los amb el dit –i d’escriure el terme lawfare en un pacte– només per mantenir-se en el poder. Personatges fins ara totpoderosos, com Marchena o Llarena, abandonen altar i encens patriòtic i passen a lluitar des de la trinxera nacional contra l’aliança, malèfica i maçònica, de rojos i separatistes. La fúria visigòtica del bàndol insurrecte és de tal magnitud que, al final, al PSOE ni tan sols li suposa un cost afegit facilitar l’alcaldia de Pamplona a Bildu. Un escenari impensable des dels temps fundacionals de la segona restauració borbònica. Però l’espanyolisme més extrem haurà de començar a anar amb peus de plom en algun moment, i no gaire llunyà. Estan expulsant el PSOE del sistema quan és precisament el socialisme espanyol la força estratègica que el sosté. Sense el suport del PSOE, la monarquia no té prou base social per perpetuar-se i l’anomenat deep state deixaria de tenir la impunitat garantida que necessita per destruir dissidències importants com la que va donar forma i força al 15-M i Podem o, encara més, a l’independentisme català. No poden, alhora, destruir el PSOE i preservar el règim. Una estratègia suïcida que és, aparentment, la que s’estan autoaplicant.</div><div><br /></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-8507950364645037962023-12-16T10:04:00.002+01:002023-12-16T10:04:32.169+01:00Míriam i els intocables - Joan Vall Clara<div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEofi88azMA8dA1AUfcgmOJQoFuwb99Lotw__jHS4U_TESzfMXaNKzXb4hz2SpzVE0-MpaRoF7qQUiHsBNYXGhDBHQx3qQWpAwUnJG8WlYLuMTcGrN79krjsJHnIK-fBZFfJvYBRfafnFplGlM9L7NvtxG_vm08Y3-r4PQaWvTDCfR5dGORCkgLUxUaTxK" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="617" data-original-width="1024" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEofi88azMA8dA1AUfcgmOJQoFuwb99Lotw__jHS4U_TESzfMXaNKzXb4hz2SpzVE0-MpaRoF7qQUiHsBNYXGhDBHQx3qQWpAwUnJG8WlYLuMTcGrN79krjsJHnIK-fBZFfJvYBRfafnFplGlM9L7NvtxG_vm08Y3-r4PQaWvTDCfR5dGORCkgLUxUaTxK=w704-h424" width="704" /></a></div><br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><div>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2366189-miriam-i-els-intocables.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2366189-miriam-i-els-intocables.html</a></div><div><b>Joan Vall Clara</b> / joanvallclara@elpunt.info • 16 de desembre de 2023</div><div><br /></div><div>I tant que podem assenyalar els jutges que creiem que han practicat ‘lawfare’!</div><div>Ni soc diputat, ni ho he estat, ni ho seré. Tampoc tinc cap càrrec institucional, ni l’he tingut, ni el tindré. En argot Guardiola, soc el que se’n diria “el puto ciutadà”. I des de tan baixa, volguda i estimada instància penso, com la diputada Nogueras, que s’ha de poder citar en veu alta els jutges que pensem que són el que són i que fan el que fan, per molt senyors jutges que siguin. Perquè ens ho permeten la llibertat d’expressió i la llibertat de pensament. Així de senzill. Per molta toga, molt de birret i moltes punyetes que es calcin els que s’autoproclamen intocables. He de poder dir i dic que jo també trobo que entre els que han practicat lawfare hi posaria Concepción Espejel, Carlos Lesmes, Pablo Llarena i Carmen Lamela. Aquests i un desplegable que hi afegiria encapçalat per Manuel García Castellón. Que s’hi posin fulles ells i tot l’estol de corporativistes que s’han indignat pels assenyalaments i pel fet que es puguin constituir comissions d’investigació parlamentàries que poguessin qüestionar la feina del poder judicial. No són intocables, són jutges. No són intocables encara que alguns s’hi hagin comportat quaranta anys. No són intocables, encara que alguns s’hi senten tant que es permeten dir que a ells, ni mentarlos. I tant, i tant, diputada Nogueras, que hem de poder dir noms de jutges del lawfare. Ja voldrien que això fos “Míriam i els intocables”, però en aquesta batalla no estàs sola, diputada.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-72979181538748355042023-12-13T08:08:00.000+01:002023-12-13T08:08:30.025+01:00Carles Puigdemont: "Ja se sap que a Europa hi ha moltes maneres de convèncer els països reticents"<div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6t9UR2YQooXv6W46vxHUsmNKY0NRA6EiArFiL4Aas0dcE0ckrtk2BmalP4LmFnyAT7rvseCPpQgRtd-kM728zHI7HLDtokjNhSTU33SMhQ2e3Sz0tA2jZOLH0-GeyG4g7Wuov84qR1IOCZ8na3BMXu9CD57vSy-UkSfmkWefFcDea7w8sppLfsvZ76U66" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="538" data-original-width="800" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi6t9UR2YQooXv6W46vxHUsmNKY0NRA6EiArFiL4Aas0dcE0ckrtk2BmalP4LmFnyAT7rvseCPpQgRtd-kM728zHI7HLDtokjNhSTU33SMhQ2e3Sz0tA2jZOLH0-GeyG4g7Wuov84qR1IOCZ8na3BMXu9CD57vSy-UkSfmkWefFcDea7w8sppLfsvZ76U66=w682-h458" width="682" /></a></div>Carles Puigdemont: <b>EFE</b><br /></div><div><br /></div><div>FONT: <a href="https://x.com/KRLS/status/1734508174256865355">https://x.com/KRLS/status/1734508174256865355</a></div><div><br /></div><div>Durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea no s’aprovarà l’oficialitat de la llengua catalana. És un fet incontrovertible. I sí, és un incompliment del que se’ns havia dit que seria possible; fins fa pocs dies, els únics dubtes que hi havia eren de tipus polític i sobretot vinculats a l’ofensiva del Partit Popular, però tot i que eren més resistents del que inicialment es previa, ja se sap que a Europa hi ha moltes maneres de convèncer els països reticents. Pregunteu-li a García Margallo què li va costar a Espanya refredar l’empatia de certes repúbliques bàltiques amb el moviment independentista català.</div><div><br /></div><div>Fins aquí la descripció dels fets. Per extreure’n conclusions més enllà de les interpretacions previsibles, aquí us exposo alguns elements més que espero que siguin útils per saber on som i cap a on anem. Si només us interessa l’ús polític d’aquest fet d’ara mateix, i la lluita per aconseguir l’oficialitat és un factor secundari, podeu prescindir del que us explico tot seguit; si, en canvi, sou dels qui no defalliu i manteniu la posició a les verdes i a les madures, hi trobareu arguments per analitzar millor la situació i saber quin és el camí a recórrer a partir d’ara. Perquè l’oficialitat del català continua a l’agenda i és una exigència que té recorregut al qual no pensem renunciar.</div><div><br /></div><div>El camí per a l’oficialitat ha topat fins ara amb dos principals obstacles. El primer, que l’Estat espanyol ha hagut de desfer en molt poc temps una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE. No ho han fet per convicció —com tampoc no ho fan amb la llei d’amnistia— i no sembla que l’estructura política i tècnica de la Representació Permanent davant la UE hagi desbordat entusiasme per promoure una iniciativa que formalment era de l’Estat espanyol però que tots sabien que formava part d’una concessió a Junts per Catalunya. Vull dir que la feina de lobiatge no ha estat la mateixa com quan havien de convèncer els països europeus de totes les maldats que se’ns han atribuït (i que ells han ajudat a construir, tot sigui dit) per tal de desacreditar el moviment cap a la independència. Tot i això, he valorat positivament que, en aquest context, el ministre d’Afers Exteriors espanyol hagi explicat les raons per les quals la nostra llengua havia d’esdevenir oficial a la UE d’una forma coherent amb els nostres arguments. Un fet inèdit i positiu, però insuficient.</div><div><br /></div><div>El segon obstacle es diu sobretot Partit Popular. Des del primer dia ha tingut interès a fer descarrilar una proposta que formava part dels acords polítics que podien facilitar un govern del PSOE i Sumar a l’Estat espanyol. Han espanyolitzat la política europea més enllà del que es podien permetre, i han acabat provocant situacions delirants com la del ministre italià d’Afers Exteriors, Antonio Tajani: un guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries (se suposa que pels seus serveis a Espanya) liderant l’oposició a la proposta de l’Estat espanyol perquè una llengua que també és parlada a Itàlia no pugui ser oficial a la UE. Una manera ben curiosa d’acreditar els mèrits que el van fer mereixedor d’una de les més altes distincions que donen els espanyols (és clar que tots sabem les raons per les quals li van donar). Les reticències inicials d’alguns països amb governs populars s’expliquen, en gran mesura, per la pressió política i no tant per les raons adduïdes, les quals han estat degudament rebatudes.</div><div><br /></div><div>Que la idea inicial que s’arribés al final de la presidència espanyola del Consell de la UE amb l’aprovació de l’oficialitat del català no hagi estat possible no significa, però, que les opcions d’assolir-ho hagin desaparegut per aquest fet. El camí iniciat és irreversible, encara que demani més temps. I cal utilitzar més eines i recursos per defensar la posició i vèncer la principal reticència que semblen trobar-hi els serveis jurídics del Consell, si cal fins a les últimes conseqüències. Si cal, litigant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea on l’Estat espanyol ha de defensar sense complexos que no és necessari reformar els tractats de la Unió perquè una llengua sigui oficial. Hi ha informes jurídics independents i d’una gran solvència que desmenteixen rotundament la posició dels serveis jurídics del Consell, i això ho cal lluitar de manera més desacomplexada i proactiva.</div><div><br /></div><div>Els mesos a venir han de servir perquè l’Estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE. Des del punt de vista de la construcció europea, no té cap justificació que una llengua autòctona parlada per milions de ciutadans europeus no sigui oficial. Cap ni una. I això, malgrat la demora, ja ho saben la majoria dels països de la Unió. Per no dir tots.</div><div><br /></div><div>Naturalment, tot això ho dic des del respecte institucional al ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia, malgrat la discrepància política. I per si algú en té algun dubte encara: seria molt positiu de poder confrontar amb ell de manera directa una discussió a l’entorn de l’oficialitat de la nostra llengua. Sempre que he anat a l’Alguer l’he pogut fer servir… fins i tot quan em van detenir a l’aeroport l’any 2021 i em vaig poder adreçar a agents policials en el deliciós català de la ciutat sarda.</div></i></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></span></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-26309561447781939812023-12-05T08:30:00.008+01:002023-12-05T08:32:06.088+01:00M. ANTÒNIA FONT: RESPOSTA AL REGIDOR DE VOX A L'AJUNTAMENT D'EIVISSA<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://<a href="http://t.me/BoladevidreOficial">t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrEpfmPZqKW4cjrgHQGsLvY2aMxJLdl3bonqlEzoh2_NaJCYnGp-Estq6OOlMkVVqml4N6r0nbeCSkRIIhTYeoFOVSZfpBiJQfdJ6kgxqyrx-COEx0l67kicB97lJi5E58aby-QpIIiR-6RJYnrgujIkj3B02abXRDfpbauW0YpkPSLpCdubp5o7eJRCjx" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="824" data-original-width="1236" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrEpfmPZqKW4cjrgHQGsLvY2aMxJLdl3bonqlEzoh2_NaJCYnGp-Estq6OOlMkVVqml4N6r0nbeCSkRIIhTYeoFOVSZfpBiJQfdJ6kgxqyrx-COEx0l67kicB97lJi5E58aby-QpIIiR-6RJYnrgujIkj3B02abXRDfpbauW0YpkPSLpCdubp5o7eJRCjx=w647-h430" width="647" /></a></div><h1 class="font-bold md:text-4xl text-2xl" style="--tw-border-opacity: 1; --tw-ring-color: rgba(255,102,0,0.5); --tw-ring-inset: var(--tw-empty,/*!*/ /*!*/); --tw-ring-offset-color: #fff; --tw-ring-offset-shadow: 0 0 transparent; --tw-ring-offset-width: 0px; --tw-ring-shadow: 0 0 transparent; --tw-shadow: 0 0 transparent; border-color: rgba(229,231,235,var(--tw-border-opacity)); border-image: initial; border-style: solid; border-width: 0px; box-sizing: border-box; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.25; margin: 0px; text-align: start;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: small;"><i><br /></i></span></h1><div style="--tw-border-opacity: 1; --tw-ring-color: rgba(255,102,0,0.5); --tw-ring-inset: var(--tw-empty,/*!*/ /*!*/); --tw-ring-offset-color: #fff; --tw-ring-offset-shadow: 0 0 transparent; --tw-ring-offset-width: 0px; --tw-ring-shadow: 0 0 transparent; --tw-shadow: 0 0 transparent; border-color: rgba(229,231,235,var(--tw-border-opacity)); border-image: initial; border-style: solid; border-width: 0px; box-sizing: border-box; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.25; margin: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: small;"><i><b>Maria Antònia Font</b><br /></i></span><i style="font-family: trebuchet; font-size: medium; font-weight: inherit;">Professora i activista per la llengua catalana, l’ha defensada a l’STEI Intersindical, la FOLC i Enllaçats per la Llengua, entre més entitats</i></div><div style="--tw-border-opacity: 1; --tw-ring-color: rgba(255,102,0,0.5); --tw-ring-inset: var(--tw-empty,/*!*/ /*!*/); --tw-ring-offset-color: #fff; --tw-ring-offset-shadow: 0 0 transparent; --tw-ring-offset-width: 0px; --tw-ring-shadow: 0 0 transparent; --tw-shadow: 0 0 transparent; border-color: rgba(229,231,235,var(--tw-border-opacity)); border-image: initial; border-style: solid; border-width: 0px; box-sizing: border-box; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.25; margin: 0px; text-align: left;"><i style="font-family: trebuchet; font-size: medium; font-weight: inherit;"><br /></i></div></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Totes les llengües del món mereixen ser parlades, respectades i ensenyades. Es veu que el regidor de VOX a l’Ajuntament d’Eivissa, com tants d’altres companys del mateix partit, no ho tenen en compte. Repeteixen el mantra de l’adoctrinament a les escoles i mostren així el desconeixement que tenen del funcionament del sistema educatiu i del que es viu dins les aules: acolliment, aprenentatges acadèmics i de valors que els infants i joves necessiten per transitar per la vida i construir un món més just per a tothom.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Per altra banda hem de dir que és inadmissible que una persona que representa una part de la ciutadania, falti a la veritat i insulti des d’una tribuna institucional tot un col·lectiu de docents dels centres públics i privats concertats de totes les illes. També tracta d’ignorants els pares i mares, quan suposa que els progenitors ignoren que a l’escola, s’hi “adoctrinen els seus fills”. Però no senyor regidor, els pares i mares saben que deixen els seus fills en bones mans, que hi aprendran continguts, ciències, humanitats, es socialitzaran, aprendran a compartir i a ser solidaris, a mirar el món i tenir un sentit crític, aprendran a respectar els Drets Humans i sortiran de l’escola -si la normativa no canvia i a l’entorn de l’escola es treballa per la normalització lingüística i l’acolliment dels nouvinguts- sabent les dues llengües oficials i amb coneixements d’una llengua estrangera.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Sigui conscient que nosaltres, els que volem un ensenyament en català, la llengua pròpia i oficial d’aquestes illes el que volem és poder viure plenament en català, com ho fa vostè vivint a Eivissa plenament en castellà o com ho fan totes les persones que viuen a Madrid, on el castellà és la llengua pròpia i oficial d’aquella comunitat. Nosaltres treballam per la recuperació de drets i pel restabliment de tota una cultura que passa perquè aquesta tengui el paper i el lloc que li correspon a l’escola, a l’Administració pública, als mitjans de comunicació, al comerç, a l’esport, als jutjats, a les noves tecnologies, etc. En canvi vostès treballen per la repressió de la cultura catalana, no fan res de res per a la supervivència de l’eivissenc, el formenterer, el menorquí o el mallorquí. No fan res per salvar la llengua d’aquestes illes, una llengua romànica igual que la castellana o la francesa, portuguesa o italiana. Vostès només treballen per escampar rumors, discursos falsos -com aquest de l’adoctrinament a les escoles- el que pretenen és crear confusió -l’eivissenc no és català, mentida!- els és igual si de passada difamen els docents, prenen els pares per ignorants o qualifiquen la ciutadania de beneita.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Afortunadament a Eivissa existeix una consciència ben arrelada de la pròpia identitat, ancestral, valorada per propis des de dins i per externs des de fora. Eivissa i Formentera gaudeixen d’un Patrimoni cultural i lingüístic propi, reconegut internacionalment, una cultura oberta al món i a les altres llengües i persones vingudes de fora, que es respecten mútuament i que, afortunadament, ni vostè amb els seus discursos falsos, malintencionats i insultants, ni cap dels seus companys no faran trontollar. La veritat sempre surt a la superfície per molt que els repressors la vulguin enterrar al fons de la mar.</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://<a href="http://t.me/BoladevidreOficial">t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></span></i></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-90546088240355138512023-11-23T06:55:00.007+01:002023-11-23T08:03:50.624+01:00Catalunya i el País Valencià acapararien la meitat de la condonació del deute<div style="text-align: center;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a><br /></div><div style="text-align: center;">Pots seguir el Canal de Telegram Arxiu PPCC: :<a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiA3sWIawcprp1KDWEZel2e097wwSXfcRzg_0P8wQ7oQJEii20JRCJNW1RCalym_gNNH5HqMyhkUptxKChKjeOMiY916PHQiKWUqiRoBMs8LMXObe9X7U6McP0f77blv31NiP7u5VyQI07sWy5lIRZ-660GpXkW9LG6PZz93QJ2w2byP_9l7RE027GYQgOK" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="488" data-original-width="800" height="407" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiA3sWIawcprp1KDWEZel2e097wwSXfcRzg_0P8wQ7oQJEii20JRCJNW1RCalym_gNNH5HqMyhkUptxKChKjeOMiY916PHQiKWUqiRoBMs8LMXObe9X7U6McP0f77blv31NiP7u5VyQI07sWy5lIRZ-660GpXkW9LG6PZz93QJ2w2byP_9l7RE027GYQgOK=w667-h407" width="667" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><i>La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero JUAN CARLOS HIDALGO / EFE.</i></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2358285-catalunya-i-la-comunitat-valenciana-acapararien-la-meitat-de-la-condonacio-del-deute.html">https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2358285-catalunya-i-la-comunitat-valenciana-acapararien-la-meitat-de-la-condonacio-del-deute.html</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>J. Guillamon • 22 de novembre de 2023</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Gestha precisa en un comunicat publicat aquest dimecres que les autonomies que es veurien més beneficiades serien Catalunya, que podria cancel·lar 14.647 milions d’euros, la Comunitat Valenciana (14.093 milions), Andalusia (5.696 milions) i la Comunitat de Madrid (3.473 milions).</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>A aquestes comunitats les seguirien Castella i Lleó (2.612 milions), Castella-la Manxa (2.404), Canàries (2.633), País Basc (2.332), Balears (2.110), Múrcia (1.749), Galícia (1.721), Aragó (1.417), Navarra (819), Astúries (652), Extremadura (545), Cantàbria (507) i La Rioja (358).</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Segons precisen els tècnics, han realitzat els seus càlculs tenint en compte tant a les comunitats adherides al Fons de Liquiditat Autonòmics (FLA) com les que no (Madrid), i també les autonomies que no són de règim comú (Navarra i País Basc).</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Així mateix, afegeixen que la possible condonació del deute és un “simple ajust intern” que no tindria efectes cap a l’exterior d’Espanya, per la qual cosa el seu nivell d’endeutament públic seria el mateix i els compromisos amb la Unió Europea no es veurien afectats.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>“Les comunitats autònomes reduirien una part del cost d’interessos i aconseguirien millor l’objectiu de dèficit i l’Estat podria veure’s afectat menys si necessita endeutar-se per fer les transferències a determinades comunitats perquè cancel·lin una part dels deutes amb tercers, bé a les comunitats no acollides al FLA o perquè l’import de la cancel·lació assignada a algunes comunitats excedeix del deute amb el FLA”, recull el comunicat.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>A més, Gestha advoca per un gran pacte amb les comunitats per a accelerar la reforma del sistema de finançament autonòmic i recorden que l’actual model “ha caducat” i que està provocant importants dèficits de finançament, per la qual cosa insten a totes les formacions parlamentàries que s’esforcin perquè no es bloquegi aquesta reforma “prioritària.</i></span></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a><br /></div><div>Pots seguir el Canal de Telegram Arxiu PPCC: :<a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-67670980927065335682023-11-17T06:57:00.005+01:002023-11-17T06:57:57.456+01:00ASSEMBLEA SOBIRANISTA DE MALLORCA - COMUNICAT DE PREMSA <div style="text-align: center;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div style="text-align: center;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhvTTIM3sfIA-ax6bnjf2_0RLN8no9FE3WNTuG4M1xxiaRMDaWzg9n6k4g62U2ZR_3Xjl33-9ROoW82yrY9EqpPmFQUbTVenv_OJIP5GjkRVe0GBh9q1e_B7CSsenKXRX98Is88BGVXXsE3whHMJg_fMmVBeFl-3SN5NAfvfq8-mIjooZxZkvK2eao0JxEC" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="162" data-original-width="310" height="387" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhvTTIM3sfIA-ax6bnjf2_0RLN8no9FE3WNTuG4M1xxiaRMDaWzg9n6k4g62U2ZR_3Xjl33-9ROoW82yrY9EqpPmFQUbTVenv_OJIP5GjkRVe0GBh9q1e_B7CSsenKXRX98Is88BGVXXsE3whHMJg_fMmVBeFl-3SN5NAfvfq8-mIjooZxZkvK2eao0JxEC=w742-h387" width="742" /></a></div><h2 style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><i>L’ASM adverteix que evitar la segregació no basta per remuntar l’aprenentatge del català</i></span></h2></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>L’Assemblea Sobiranista de Mallorca adverteix que evitar la segregació per llengua a l’escola no revertirà les xifres baixíssimes de l’aprenentatge del català, si al mateix temps continua incomplint-se el Decret de mínims i no s’impulsa la immersió.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Cal recordar que segons les darreres dades d’Inspecció educativa sobre l’aprenentatge del català, el curs 2017-2018 només l’assolia de forma acceptable o satisfactòria el 54,7% dels alumnes, el percentatge més baix d’ençà que tenim competències educatives. És evident que amb l’incompliment del Decret de mínims, consentit tant pel PP com pel PSOE, la nul·la promoció de l’escola en català i l’allau de nouvinguts, la xifra actual deu ser encara pitjor, probable motiu pel qual la Conselleria no la publica des de fa quatre anys.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>L’ASM recorda que segons l’article 20 de la Llei de Normalització Lingüística, el Govern està obligat a «adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria». La segregació és una disposició que va en la direcció contrària, si no va acompanyada d'un suport potent a l'escola en català, però encara és més letal continuar sense complir el Decret de mínims, ni recuperar el Servei d’Ensenyament del Català, ni encoratjar els centres a fer projectes lingüístics amb el català com a llengua vehicular.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Per tot plegat, la nostra entitat reclama als partits polítics de país que no es limitin a oposar-se a la segregació, que exigeixin el compliment immediat de la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims, i que impulsin la reforma d'aquests dos preceptes legals per fer front a les necessitats que es deriven de l'arribada massiva de nouvinguts. Instam també la Universitat de les Illes Balears a implicar-se en la defensa del català, i a redactar un pla d'estudis que prepari els futurs mestres per tal d'enfortir l’escola en la nostra llengua.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Palma, 16 de novembre de 2023</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Secretariat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca</i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a><br />Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: <a href="https://t.me/arxiu_PPCC">https://t.me/arxiu_PPCC</a></i></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-88913428391599262612023-11-05T09:20:00.005+01:002023-11-05T09:20:53.686+01:00TOT, MENYS LA INDEPENDÈNCIA<div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div><div style="text-align: center;"><i><br /></i></div><div style="text-align: center;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg_DJcfBOFwb_gwP85qbsNi9kb3kCL8YsAK7vOBsDtPJ92zXHjWefriAkuhzA4zoqWvEDOs2xso3R5sqKpzUt_PyAh5k30fbOgJd_7QVdcTt4VsGbhKc8Q9NYmfBACxxScmcbTQ9mgg0WFkudNq2QbZqC3Av6g2j-N5cIAu3Xy6WjPqebJEcBfS2S2lCzA9" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="563" data-original-width="1000" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg_DJcfBOFwb_gwP85qbsNi9kb3kCL8YsAK7vOBsDtPJ92zXHjWefriAkuhzA4zoqWvEDOs2xso3R5sqKpzUt_PyAh5k30fbOgJd_7QVdcTt4VsGbhKc8Q9NYmfBACxxScmcbTQ9mgg0WFkudNq2QbZqC3Av6g2j-N5cIAu3Xy6WjPqebJEcBfS2S2lCzA9=w717-h403" width="717" /></a></div><br /><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>FONT: </i><span style="text-align: left;"><a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351598-tot-menys-la-independencia.html"><i>https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351598-tot-menys-la-independencia.html</i></a></span></div><div style="text-align: center;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><div>Salvador Cot • 4 de novembre de 2023</div><div><br /></div><div>L’amnistia és una bona notícia, sobre això no hi pot haver dubte sense mala fe. Repara injustícies, estalvia patiments i, sobretot, reconeix el caràcter polític del conflicte entre Catalunya i Espanya. Ara bé, dit això, el més important és que l’amnistia és una eina que el govern espanyol considera útil per al que ells anomenen “reencuentro total”, que en català vol dir que esperen aconseguir una desmobilització completa de les bases socials de l’independentisme i una fixació, clara i indefinida, de les elits polítiques catalanes dins dels límits de l’autonomisme. És amb aquesta intenció que els negociadors del PSOE han estat d’acord a posar un límit temporal a la repressió. El reconeixement del dret a l’autodeterminació, per contra, continua igual de lluny perquè aniria en sentit contrari.</div><div><br /></div><div>Sabut això, és l’independentisme en el seu conjunt que ha de reflexionar sobre el futur polític de Catalunya. Com és notori, hi ha qui considera que l’objectiu de la independència ha d’ocupar el mateix espai simbòlic que, posem per cas, el socialisme per al PSC. És a dir, un emblema electoral que defineix l’origen del partit, no pas els seus objectius futurs. A l’altra banda, hi haurà sectors que insistiran en la lluita per una República Catalana, aprofitant els resultats d’una negociació que està generant una profunda divisió fins i tot a nivell dels engranatges de l’Estat profund.</div><div><br /></div><div>Són els partits i les entitats independentistes, per tant, els que hauran de demostrar, d’ara endavant, que l’amnistia no afebleix –encara més– el moviment polític. O, si decideixen el contrari, els que hauran d’aconseguir el retorn dels seus electors a un catalanisme autonomista i inofensiu.</div><div><br /></div><div>I una cosa important. Els lideratges del procés haurien d’acabar aquí el seu recorregut, un cop han tancat el cicle que ells mateixos van obrir. Ho han fet tot, menys la independència. Ara els toca a uns altres.</div></i></div><div style="text-align: center;"><i><br /></i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></i></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-82080209456793996252023-11-05T09:06:00.002+01:002023-11-05T09:06:22.018+01:00OCASIONS HISTÒRIQUES<div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhKReJ0ukAi_KwAeLAfFWRiQZzIVjNM_d8mjMCz_UbHzlTGxGSDu1iKQ7mqDwsnL8CSdhXU2lavaWx9jFiJZEccv1iB5lOvOdBuPkXUp3PnRaoG0AjefHsV3MOHN3KkWw7v92wmo4oz49AD8AvYhYrblyfO5Ec3RG3lFZeyqS_bWtKGNtBVRcnofx-sNVmA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="400" data-original-width="600" height="443" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhKReJ0ukAi_KwAeLAfFWRiQZzIVjNM_d8mjMCz_UbHzlTGxGSDu1iKQ7mqDwsnL8CSdhXU2lavaWx9jFiJZEccv1iB5lOvOdBuPkXUp3PnRaoG0AjefHsV3MOHN3KkWw7v92wmo4oz49AD8AvYhYrblyfO5Ec3RG3lFZeyqS_bWtKGNtBVRcnofx-sNVmA=w666-h443" width="666" /></a></div><div style="text-align: justify;"><i>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351610-ocasions-historiques.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351610-ocasions-historiques.html</a></i></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Anna Puig • 5 de novembre de 2023</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Més enllà de les negociacions per a la investidura, aquestes setmanes s’ha tornat a fer evident la desunió de l’independentisme. Ja es va malbaratar una ocasió única quan es va obtenir el 52% dels vots en les darreres eleccions al Parlament i, ara, quan es presentava també una nova oportunitat per demostrar múscul i cohesió, tampoc s’ha estat a l’altura. Sense entrar a valorar el resultat de les negociacions, que ERC i Junts hagin portat línies i estratègies aïllades torna a ser una mala notícia. A ningú se li escapa que l’autodeterminació no serà si no hi ha una unitat d’acció. Política i social –per això en el paquet també hi hauríem d’incloure entitats com ara l’ANC i Òmnium. Un horitzó ara mateix molt llunyà i que no s’assolirà d’avui per demà. Però requereix passos i gestos que, ara mateix, són inexistents. En aquest capítol de les negociacions, cap pas ni cap gest per part de ningú. La reconciliació exprés no és ni realista ni aconsellable. Tot requereix els seus tempos. Però ens van passant pel davant conjuntures favorables i s’acaba amb la sensació que no se li acaba de treure prou suc ni s’aprofita per llimar asprors.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><i>Si es materialitza l’amnistia i si aquesta permet la tornada de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, quin paper jugaran aquestes figures polítiques? I si s’aixeca la inhabilitació a Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta d’encausats en el judici del procés? Seran caps de cartell electoral? Hi tindrien tot el dret, sense cap dubte. Però si en un supòsit ho acaben sent, com es recupera la confiança del ciutadà decebut per sis anys de discrepàncies i distanciament? Tot plegat és molt suposar, quan encara la llei d’amnistia no està ni registrada al Congrés i té encara al davant un procés llarg i costerut fins a la seva aprovació i materialització. Però és evident que, si acaba sent una realitat, s’albira una nova oportunitat única per a l’independentisme. Se sabrà aprofitar? Perquè les ocasions històriques no són infinites.</i></span></div><div><br /></div></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-14414709572508836972023-11-05T08:56:00.002+01:002023-11-05T09:08:20.442+01:00ALLÒ QUE PASSA<div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjejaolUoFBwVZSkxlw4BXaRL22-c6zq6ntngfjiBqRTymh7bh9EI3gKdE5XfC7gS9iByxGKDYihX1ylhTCv5C-LJdPXZ-DmtiAs27uXtCtMJk-KSs1iQKax-N_3leUSHg_qgp-o1GhBasFSMQllW2Q9uHv-rzOA6mHTu-hcVRSmczfq3dgXsOQYEWO4wyq" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="476" data-original-width="800" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjejaolUoFBwVZSkxlw4BXaRL22-c6zq6ntngfjiBqRTymh7bh9EI3gKdE5XfC7gS9iByxGKDYihX1ylhTCv5C-LJdPXZ-DmtiAs27uXtCtMJk-KSs1iQKax-N_3leUSHg_qgp-o1GhBasFSMQllW2Q9uHv-rzOA6mHTu-hcVRSmczfq3dgXsOQYEWO4wyq=w707-h420" width="707" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Allò que passa R. BUCH.</span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351360-allo-que-passa.html">https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2351360-allo-que-passa.html</a></i><br /><br /><i>Jaume Nolla • 5 de novembre de 2023</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Es pot ensarronar durant molt de temps tot un poble? El fet que, malgrat enganys i manipulacions diverses, hi hagi una bona part de gent que continuï votant l’ensarronador demostra que la resposta a la pregunta suara dita és que, efectivament, es pot i es continua fent.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Hi ha tot de grans veritats en política que sovint se solen oblidar. Per exemple: quan ens trobem amb un candidat a la trona que es manté ferm en la paraula donada, se’l rifaran, tant els del propi partit com els votants.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Quan un governant és massa sincer, aviat serà una molèstia, perquè una gran part del poble vol viure en una aixecada de camisa constant, encara que diguin el contrari. Són molts que no volen pas perdre la cerveseta, les vacances, les pantalletes i la il·lusió de viure en un món ple de falses fantasies.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Al capdavall, no oblidem l’afirmació de Maquiavel (sempre Maquiavel, tan citat i tan poc llegit) al capítol XVII d’“El príncep”: “Dels homes, en general, es pot dir que són: ingrats, volubles, fingidors i encobridors, covards davant dels perills i àvids de profits.” Tant els qui volen manar com els qui es queixen dels qui manen.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Si un idealista que persegueix ser home d’estat (parlem d’un estat català, lògicament) es refia d’un tercer i li revela els seus pensaments més profunds tot explicant-li com els vol dur a terme, aviat tindrà l’esquena farcida de punyals i serà envoltat de mentides, doble joc i redoblades traïcions de presumptes fidels a la seva causa.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>D’aquesta manera es va responent la pregunta inicial. A casa nostra, ara mateix, només funcionen les paraules del protagonista d’El comediant, de Thomas Bernhard, quan diu: “Al veritable artista se’l llança a la cuneta, però al farsant, a l’inútil, tots li van al darrere; s’inclinen amb reverència davant el xarlatà.” I podem substituir artista per qualsevol altre individu amb notorietat que us plagui.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>El 1922, ara ja fa més de cent anys, el jovent nacionalista català tenia les coses més clares que no pas ara. Manuel Carrasco i Formiguera deia aleshores: “Pensem bé el que cal fer i fem-ho. No n’hi ha prou de bescantar els altres; Catalunya ha de poder i voler demostrar que és un poble digne d’aconseguir la seva independència.” Potser mai com fins ara hem estat tan allunyats d’aquestes paraules.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Aquests darrers dies s’ha parlat d’Irlanda i de la seva independència. Una ànima il·luminada ha arribat a escriure que “Catalunya i Irlanda són dos països amb molts lligams, semblances i paral·lelismes”. En realitat, res de tot plegat és com s’ha dit.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Quantes notícies sentim cada dia sobre Irlanda als mitjans públics de comunicació? En canvi, no parem de rebre informació d’arreu de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina. On són els lligams aquí?</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Nosaltres Sols no va aconseguir prendre peu. El separatisme només va començar a créixer un cop Franco va arribar al poder. És així de trist. Els catalans vam fer una Renaixença patriòtica cultural i lingüística exemplar, però ens vam oblidar la política. Els irlandesos van fer el mateix, però es van oblidar la llengua.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Nosaltres Sols va publicar l’any 1932 un opuscle titulat Per la pàtria i per la llibertat. Allà, s’hi deixen anar dues preguntes encara vigents als nostres dies: “Regna a Catalunya un alt pensament col·lectiu de consciència de la pròpia dignitat nacional? I segona: “Existeix a la nostra terra un estat psíquic sentimental de desig abassegador de redimir-se de la situació denigrant de poble dominat i esclau, i fer entrar Catalunya en el concert de nacions lliures del món?”</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Mentre mirem de respondre aquestes preguntes, continuem amb la distracció de l’amnistia, el traspàs de Rodalies, el relator i una futura consulta que probablement es farà la setmana dels tres dijous.</i></span></div></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-61434055610415713612023-11-01T10:22:00.010+01:002023-11-01T10:22:55.350+01:00La catalanitat, ¿una identitat administrativa? - Pere Antoni Pons<div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg9sIjK6nMxbyTk1_4jKiZqnz59WMTXrlTG_SpP-wYP1WUYoEnBI-aOw3wG9bUVhDCoDGkBVnji9WJsihFQ8_ZFVgBJmv04SKlspVoOc1iqaTizpmtCBk812FCaCajCfaOg_XcMQY9uPvUN4pEmDXuqg0WQjGGn4Ds7TC1Mzx6ephbPctVwFc-tMovJwSz_" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="185" data-original-width="273" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg9sIjK6nMxbyTk1_4jKiZqnz59WMTXrlTG_SpP-wYP1WUYoEnBI-aOw3wG9bUVhDCoDGkBVnji9WJsihFQ8_ZFVgBJmv04SKlspVoOc1iqaTizpmtCBk812FCaCajCfaOg_XcMQY9uPvUN4pEmDXuqg0WQjGGn4Ds7TC1Mzx6ephbPctVwFc-tMovJwSz_=w652-h442" width="652" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">FONT: </span><span style="text-align: center;"><i><a href="https://mailchi.mp/octuvre/pere_antoni_pons">https://mailchi.mp/octuvre/pere_antoni_pons</a></i></span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><div style="background-color: white; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left; text-size-adjust: 100%; white-space-collapse: preserve; word-break: break-word;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">La cosa va anar així. Fa uns dies, durant una tertúlia per a Vilaweb, el periodista i director del mitjà digital, el valencià Vicent Partal, va deixar anar que “no tots els habitants de la comunitat autònoma de Catalunya són catalans”. I, de cop,<strong><span style="color: red;"> es va armar un escàndol de campionat </span></strong>perquè tant des de l’òrbita del mal anomenat catalanisme federalista (el PSC i els Comuns) com des de l’òrbita del sobiranisme d’esquerres (ERC i mitjans afins) es va voler llegir la frase de Partal com si fos una declaració racista, una mostra de catalanitat excloent.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div><i><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">Aclarim-nos:</span></strong> la frase sí que hauria hagut de ser polèmica, sí que hauria pogut ser titllada de racista, perillosa, excloent i repugnant si Partal hagués dit que no tots els habitants de la comunitat autònoma de Catalunya poden ser catalans, o que no tenen dret a ser catalans. No va dir això, però. En realitat, Partal va dir una obvietat, va apuntar a un fet objectiu i comprovable, que és que <strong><span style="color: red;">hi ha ciutadans de Catalunya que no se senten catalans, que no es consideren catalans i que no volen ser percebuts ni considerats catalans. </span></strong>En totes les enquestes sobre identitat i adscripció nacional que s’han publicat al llarg de les últimes dècades, en absolutament totes, hi ha sempre un percentatge de catalans que es declaren “només espanyols”. Això és així, i és absurd negar-ho. (I ara ni tan sols entro en la qüestió de tots els nouvinguts arribats d’arreu del planeta, marroquins i xinesos, hindis i europeus de tota espècie i pelatge, que, de grat o per força, tenen una relació estrictament funcional i escenogràfica amb el lloc on viuen.)</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Com és obvi, <strong><span style="color: #f50000;">la polèmica és important</span></strong> perquè, més enllà de la frase de Partal, aquí el que s’està discutint és què significa ser català, què defineix la catalanitat. Per les reaccions de certs representants d’ERC com <strong>Ruben Wagensberg</strong>, i de certs periodistes afins a ERC -ara deixo de banda les reaccions de PSC i Comuns perquè només els mou l’espanyolisme cínic i no poden aportar res positiu al debat-, <strong><span style="color: red;">sembla que una part del sobiranisme vulgui reduir la catalanitat a una qüestió purament administrativa. </span></strong>Tot plegat vindria a ser una versió 2.0 de la famosa frase de <strong>Jordi Pujol</strong> segons la qual “és català qui viu i treballa a Catalunya”.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">Abans de prosseguir, un aclariment: </span></strong>naturalment que tothom qui resideix a Catalunya ha de tenir garantits tots els drets polítics i socials -i ha de complir uns deures-, però ara no estem parlant d’això. Estem parlant d’una qüestió més profunda, alhora més decisivament íntima i col·lectiva: la identitat nacional, el sentit de pertinença a <strong><span style="color: red;">una comunitat que ens defineix </span></strong>per dins i ens projecta cap enfora, que<strong><span style="color: red;"> ens proporciona un eix estable i orientador </span></strong>per participar del gran món i per relacionar-nos de tu a tu amb els altres, siguin o no de la nostra mateixa comunitat.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">Què vol dir que ens defineix i ens dona un eix?</span></strong> De què parlem quan parlem d’identitats des del punt de vista nacional? Doncs molt senzill. Estem parlant de llengua, de cultura, d’imaginari, de memòria, de projecte de futur coherent amb el passat d’on surt. Si això serveix per a França i la francesitat, per a Espanya i l’espanyolitat, per a Alemanya i la germanitat, i per a tants altres països i identitats nacionals,<strong><span style="color: red;"> ¿per què no pot servir també per a Catalunya i la catalanitat?</span></strong></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;"><br /></span></strong></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">En aquest sentit, és evident que la frase de Jordi Pujol naixia d’un wishful thinking covard i impotent <strong><span style="color: red;">-farem veure que tothom qui resideix a Catalunya és català per així no haver d’afrontar la crua realitat que, a la pràctica, molts no se’n senten ni volen ser-ho-</span></strong> i, alhora, naixia també d’un plantejament estratègic de llarg abast. Pujol pensava que, si incloïa incondicionalment i ja d’entrada dins la catalanitat aquests residents a Catalunya que no se senten ni volen ser catalans, ells hi correspondrien fent-se del tot seva la catalanitat. Tot plegat va tenir uns efectes limitadíssims, tal com s’ha pogut comprovar aquest inici de segle XXI amb el retrocés gravíssim en l’ús i la presència de la llengua catalana, amb la dissolució progressiva d’un imaginari i d’una memòria pròpies, i amb la creació de Ciudadanos i de l’invent paròdico-destructiu de Tabarnia. (Tabarnia, per cert, representa justament la culminació desacomplexada de la no-catalanitat a Catalunya. <strong><span style="color: red;">Vull dir que la invenció de Tabarnia significa una renúncia militant i explícita de la catalanitat </span></strong>des del precís moment que els seus inventors, residents a Catalunya que se senten i es consideren espanyols, rebategen un tros del país i atorguen als seus habitants un gentilici de nova planta, un gentilici -el de tabernesos- que té com a única raó de ser i com a màxima virtut suplir el gentilici de catalans, és a dir, <strong><span style="color: red;">esborrar o negar o suplantar la identitat catalana</span></strong>.)</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><strong><div style="text-align: justify;"><i><strong><span style="font-family: trebuchet;">Només administratiu, és a dir, no-res</span></strong></i></div></strong><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Reduir la catalanitat a una qüestió purament administrativa té un perill, que és el de reduir la catalanitat a no-res. Perquè, a la pràctica, reduir la catalanitat a un tema residencial, a una qüestió burocràtica, vol dir que el reaccionari castellanista, monolingüe militant, que presideix Societat Civil Catalana, o que l’expat ric i cregut que detesta tractar els oriünds i que menysprea la cultura autòctona, són tan catalans com el català arrelat o el nouvingut que ha après el català i ha incorporat la catalanitat a la seva identitat primigènia. I la cosa, en realitat, encara és més fonda, més estructural: que el castellanista militant i l’expat ple d’arrogància siguin tan catalans com els altres, que els primers defineixin la catalanitat tant com els segons, també vol dir, a la pràctica, que el projecte per a Catalunya de SCC, o que el projecte per a Catalunya de l’expat superb, és tan nacionalment legítim com el dels altres. <strong><span style="color: red;">¿És això el que està dient una part del sobiranisme? Demencial. I suïcida.</span></strong></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;"><br /></span></strong></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">No falla mai: sempre que dius que la catalanitat no pot ser una qüestió purament de papers o residencial, et surt algú dient que això és el mateix que diuen els de VOX, o l’extrema dreta de tots els països europeus. Hi ha una diferència substancial, però, entre l’afirmació de VOX i la meva, que és la històrica del catalanisme. Mentre que per als de VOX no pots pertànyer a la nació espanyola si no professes una determinada religió, si no tens un determinat color de la pell i no abraces uns determinats valors i una ideologia específica, per a mi i per al catalanisme històric i troncal n’hi ha prou per pertànyer a la nació catalana o a la catalanitat amb fer-te teva la llengua i amb voler participar d’una cultura i d’un imaginari propis i sedimentats, amb independència de qui siguis, d’on vinguis, què votis, en quin déu creguis.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">En definitiva:</span></strong> ser català comporta unes determinades assumpcions i unes determinades tries -lingüístiques, culturals, de memòria, d’imaginari-, i negar-ho és simplement fer el joc a aquells que voldrien una catalanitat diluïda, subalterna, cada cop més insignificant, marginal i minoritària.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><strong><div style="text-align: justify;"><i><strong><span style="font-family: trebuchet;">Trampes del nacionalisme banal </span></strong></i></div></strong><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Tota la polèmica en relació a la frase de Vicent Partal ha fet circular de nou el concepte “identitari”, que sempre s’aplica als nacionalismes minoritzats i sense estat, quan en realitat els nacionalismes més identitaris són sempre els dels estats, el nacionalisme banal, el que no es nota però és pertot arreu. En relació a això, val la pena recordar el que deia Joan F. Mira sobre el terme identitat, que, etimològicament, simplement vol dir “ser en aquella cosa”. És a dir, que tan identitari és ser comunista o socialdemòcrata o liberal com nacionalista català, tan identitari és ser catòlic o del Barça com ser nacionalista català. I no, no és cert que el que s’ha convingut a anomenar nacionalisme identitari sigui pitjor, intrínsecament més destructiu o mortífer o més criminal que altres identitarismes: ¿o és que hem oblidat totes les atrocitats comeses pel comunisme i el feixisme -i també en nom de la democràcia-?, ¿o és que les religions no han causat i continuen causant autèntiques mortaldats i perversitats?</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">Cada cop que un independentista diu que ell és sobiranista però no nacionalista</span></strong>, i que la catalanitat és una qüestió purament administrativa i no de llengües i de cultures, i que el nacionalisme és perillós i que cal apel·lar als valors republicans -cosa que no se sap ben bé què és, aplicat a la comunitat autònoma catalana integrada dins el Reino de España-, el que està fent és cedir davant els trucs retòrics, les trampes conceptuals, els xantatges emocionals i les coaccions ideològiques de l’espanyolisme, i del nacionalisme d’estat en general, els quals tenen com a únic objectiu preservar l’ordre de les coses del món, les dinàmiques de poder que el regeixen, les hegemonies que hi prevalen. <strong><span style="color: red;">No siguem ingenus ni ximples, per tant: </span></strong>no comprem la criminalització a l’engròs del nacionalisme, quan és evident i sabut que hi ha nacionalismes d’autodefensa i nacionalismes expansionistes i depredadors.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><strong><span style="color: red;">Abans d’acabar, una última cosa sobre la qüestió de la identitat. </span></strong>El que defineix la identitat d’una persona no és només la qüestió nacional, la tria de la llengua, l’assumpció d’una cultura i d’un imaginari. La identitat d’un individu està feta de múltiples identitats: de la nacional, de la ideològica, de la identitat establerta per un seguit de preferències... Ara bé, hi ha formalitzacions de la identitat que poden conviure i es poden solapar i n’hi ha que no: no es pot ser comunista i feixista a la vegada, no es pot ser del Barça i del Madrid, no es pot ser catòlic i musulmà... En aquest sentit, tampoc no es pot ser plenament espanyol i plenament català. O sí que es pot ser-ho, però amb desequilibri: vull dir que si dues identitats nacionals conviuen -en una persona, en una comunitat, en un país-, sempre n’hi ha una que preval i una que és subalterna, mai no estan del tot en pla d’igualtat. En un context com el de l’estat espanyol centralista i antipluralista, de la Catalunya autonòmica deprimida i desorientada del post-procés, no cal dir que, en la diguem-ne convivència entre la catalanitat i la castellanoespanyolitat, la identitat que sempre serà subalterna, i que corre el risc de desaparèixer, és la catalana.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></i></div></span><strong><div style="text-align: justify;"><i><strong><span style="font-family: trebuchet;">Coda</span></strong></i></div></strong><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Ja per acabar, un apunt final: res no demostra millor que la identitat no és mai una qüestió purament administrativa, res no demostra més diàfanament que la llengua és un marcador d’identitat determinant, que el fet que per a la immensa majoria de castellanoespanyols sigui més propera, més vivament interessant i més íntimament pròpia la realitat hispana de l’altre costat de l’oceà que la realitat catalana o basca de la Península.</span></i></div></span></i></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5336817796761857712.post-44024680614645419882023-10-22T08:03:00.005+02:002023-10-22T08:04:38.321+02:00COM MENTEIX EL REI<div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiJPvisM8Qn_DJN0mIKMQsYVlS582jKzC9Uogohl-xfaOoaNuVtg6R6VJtkgJLLbZZNen33AqC8W8r3F7Nu9ityHNovLIRmkh3PGyrWKDKXfkyqeWmycCMLWnzCtsY0i6JZEZvm6RuQnWf0NWYnVJUI_jsX6TXjo41J_pDTBjnrhwFqM_KntCFJsSAxQ1/s1024/Sin%20t%C3%ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="534" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiJPvisM8Qn_DJN0mIKMQsYVlS582jKzC9Uogohl-xfaOoaNuVtg6R6VJtkgJLLbZZNen33AqC8W8r3F7Nu9ityHNovLIRmkh3PGyrWKDKXfkyqeWmycCMLWnzCtsY0i6JZEZvm6RuQnWf0NWYnVJUI_jsX6TXjo41J_pDTBjnrhwFqM_KntCFJsSAxQ1/w803-h534/Sin%20t%C3%ADtulo-1.jpg" width="803" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div></div></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i>Joan Vall Clara / <a href="mailto:joanvallclara@elpunt.info">joanvallclara@elpunt.info</a> • 22 d’octubre del 2023</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i>Font: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2346784-com-menteix-el-rei.html</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i>I com li aplaudeixen i toleren els diaris el falsejament de la història</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i>Els agrada provar de fer entrar el clau per la cabota, i malgrat que ho proven i ho proven, no aconsegueixen tenir-hi la traça que voldrien. La portada dels diaris monàrquics d’ahir de Madrid suava Varon Dandy a raig. Estaven emocionats pel discurs del rei espanyol als premis Princesa d’Astúries, els seus. “Las soluciones vendrán de la unidad, nunca de la división” (El País). “Las soluciones llegarán de la unidad, nunca de la división” (El Mundo). “Las soluciones a los problemas de España llegarán de la unidad, nunca de la división” (ABC). “Las soluciones llegarán de la unidad, nunca de la división” (La Razón). La frase exacta que havia pronunciat era un xic més llarga i tots van coincidir a treure el que era una mentida podrida. Deia: “Son muchos nuestros problemas, y las soluciones llegarán –como siempre ha sucedido y demuestra la historia de España– de la unidad, nunca de la división.” L’ auditori va esclatar en aplaudiments bo i que tothom sap que en la història d’Espanya tots els problemes plantejats d’independència han acabat amb divisió. Cap amb unitat. En els que de moment s’imposa la unitat, el problema continua. El rei dels espanyols no sap història, no sap què diu o ho falseja. Des del 1597 (Països Baixos), fins al 1975 (Sàhara) han arreglat els problemes per la via de la divisió, no de la unitat. Així ha arreglat Espanya més de trenta problemes en quatre continents: Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.</i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0