Sé que fa dies que no he dit res; ho sé i ho lamento. Però no vull deixar passar l'ocasió de fer costat a un amic admirable i retre-li un modest reconeixement des del meu blog. Quan van anar mal dades, ell, que és "galaico-catalan" tal i com li agrada proclamar-se, va ser qui ens va defensar dels atacs que venien del PP; va dir el que no podiem dir nosaltres i va ser, almenys, la meva veu. Des d'aquí el meu aplaudiment i el meu suport a un amic, ja d'antic; des de Zeleste i les aventures amb Dagoll-Dagom o el Saló Diana. T'estimo, Pepe; que et retorni amb escreix la sort que ens regales de tenir-te entre nosaltres.
En Pepe és un crack, oi que sí? M'encanta aquest paio.
ResponEliminaSalut
El vaig veure la primera vegada a Antaviana: "Colomaaaaaa, què t'estimes més la blanca o la pistoletaaaa?" Mai ho oblidaré. Anys més tard, crec que a Canet, vaig al·lucinar amb les seves tapes i la pasión gitana.
ResponEliminaSolament li puc desitjar el millor.
Ja has abandonat totalment el blog?
ResponElimina