14 d' Octubre 2015
La principal conseqüència de dur el president Artur Mas davant els tribunals per haver posat les urnes en la consulta del 9-N és que per primer cop es legitima la via unilateral cap a la independència. Fins ara el 'mainstream' independentista situava en primer terme l'intent de pactar la independència, però l'error que ha comès el govern espanyol amb la querella ha canviat l'escenari i ara la via unilateral comença a fer camí. I per què pot començar a arrelar? Doncs perquè a l'imputar Mas per una consulta democràtica es comença a donar legitimitat a una ruptura en tota regla.
El govern espanyol s'està carregant la divisió de poders a Espanya i està deixant buida la Constitució pactada l'any 1978. El que ha succeït aquests dies al passeig Lluís Companys dibuixa el nou terreny de joc. Els recomano llegir la crònica de Sandrine Morel a Le Monde (mode zen) per copsar com fins i tot la gran premsa europea intueix el canvi de paradigma.
El que va succeir dijous en la declaració de Mas davant el jutjat ja va tenir una escenografia de ruptura. Que 400 alcaldes alcessin la vara en contra de la querella impulsada pel govern espanyol, davant 6.000 persones concentrades, i amb alguns funcionaris judicials aplaudint a Mas des de la finestra, ja no és cap mena de pressió al tribunal com podria semblar, sinó la primera passa d'una ruptura institucional en majúscules. A la premsa de Madrid i a part de la de Barcelona li va tan i tan gran el que va succeir dijous, que encara no són conscients del que significa. No s'han adonat d'on porta la decisió de l'executiu espanyol de derivar cap a la justícia l'intent d'extingir el procés català. Aviat ho veuran.
Si el TSJC arxiva la querella en les pròximes setmanes, el govern espanyol haurà fet el ridícul davant l'independentisme i la Generalitat tindrà un gran marge de maniobra, d'interpretació legal, per tirar endavant el procés. I si es manté l'ofensiva judicial contra Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, la via unilateral aconseguirà la plena legitimitat amb cada passa del procediment. Al final en qualsevol conflicte, per més que algú no vulgui, hi apareix sempre la política. I és que no es pot processar un president per una consulta des del moment que en aquesta hi van participar 2,3 milions de persones. 2,3 milions! És fer entrar un clau per la cabota. Aquest és l'element polític central i obviar-lo tindrà un efecte bumerang. Un error polític majúscul d'aquesta magnitud ja no té marxa enrere. Que es vagin preparant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari: