12.6.17

La gran mentida

 «Cal desmentir la fal·làcia més gran de l'unionisme: el referèndum és legal"



Un dels mantres de l'Estat espanyol i de l'unionisme en general és el que diu que el referèndum és il·legal i que no cap dins de la constitució de 1978. Es repeteix que Escòcia va poder celebrar un referèndum perquè el Regne Unit no té una constitució escrita, però que en Espanya és impossible. "No puedo y no quiero", en paraules de Mariano Rajoy.

Cal desmentir categòricament aquesta afirmació. El referèndum d'autodeterminació de Catalunya troba cobertura legal dins del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Social i Cultural, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966 i signat pel Regne d'Espanya el 1976. Un tractat internacional que després de la seva publicació en el BOE del 30 de abril de 1977 va quedar incorporat dins l'ordenament jurídic espanyol.


Com tots els tractats internacionals ratificats per l'Estat, gaudeix de la força passiva que els atorga l'article 96.1 de la constitució. És a dir que és d'obligat compliment per part de tots els òrgans de l'Estat i han de ser aplicats pels tribunals. Encara més, cap llei no pot contradir-los, car només poden ser modificats pels procediments establers en els mateixos tractats.

"Tots els pobles tenen el dret a la lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement la seva condició política". Això és el que disposa l'article 1.1 d'aquest tractat que és llei vigent a Espanya. 


Una part de la doctrina assegura que aquest tractat només es refereix als territoris colonials. És una interpretació que força la literalitat de la norma per mantenir situacions d'injustícia històrica i política. Vegem que disposa l'article 1.3: "Els Estats Part en el present Pacte, inclosos els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides".

El Pacte és claríssim. Si només es referís als territoris colonials, no faria servir el mot "inclosos". Queda clar que es refereix a TOTS els estats signants del tractat. Tots ells, inclosos els que administraven territoris colonials, però també els altres. Qualsevol altra interpretació és fer dir al Pacte el que no diu.

Se'ns dirà que el Pacte contradiu disposicions constitucionals, com la que consagra la indissoluble unitat de la nació espanyola. És indubtable. Però aquestes incongruències existeixen en tots els ordenaments jurídics. De fet la Constitució espanyola consagra de manera solemne la igualtat de tots els espanyols, i pocs articles després estableix la inviolabilitat penal d'un espanyol per sobre de tots els altres i fa miques aital igualtat. 

Per això, una de les feines de la política és interpretar i aplicar les normes d'un Estat de manera de solucionar aquestes incongruències. Els govern aprofiten la flexibilitat que permeten aquests normes aparentment divergents per oferir solucions als problemes dels seus ciutadans. És el que hauria de fer el govern d'Espanya en el cas català.

El que queda fora de dubte és que l'exercici del dret a l'autodeterminació està emparat per la legislació espanyola. És més, gaudeix d'una garantia legal superior a qualsevol llei o norma de rang estatal. L'Estat no pot impedir el referèndum sense violar el Pacte signat pel rei Joan Carles I l'any 1977. Convé explicar-ho aquí, a Espanya i al món.


Font:
Germà Capdevila - La gran mentida | NacióDigital http://www.naciodigital.cat/opinio/15642/gran/mentida

ESPANYA VA SIGNAR EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES COM A LLEI I ESTÀ ASSUMIDA DINS DE LES NORMES CONSTITUCIONALS, TOT EL QUE ES FACI A ESPANYA EN NOM D'AQUEST DRET NO ÉS IL·LEGAL.


El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966:

Va ser signat per UN AMBAIXADOR PLENI-POTENCIARI per ESPANYA EL 28 DE SETEMBRE DE 1976 i RATIFICAT PEL REI JOAN CARLES I i les Corts ESPANYOLES, ES VA PUBLICAR al B.O.E. nº 103, de 30 d'abril de 1977, pàgines 9343-9347 (5pags) .... en aquesta publicació s'estableix com a vigent a Espanya el dret d'autodeterminació dels pobles. PART 1r, article 1r d'aquest tractat internacional base de la O.N.U. (Enllaç B.O.E.

DESPRÉS LA CONSTITUCIÓ DE 1978 ho va integrar EN EL DRET CONSTITUCIONAL MITJANÇANT L'ART 96 que el considera LEGISLACIÓ INTERNA.

BRIEFING DE L'ARTICULAT

Vengo en aprobar y ratificar cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza Mando expedir este Instrumento de Ratificación, firmado por Mí, debidamente sellado y refrendado por el infrascrito Ministro de Asuntos Exteriores.
Dado en Madrid a trece de abril de mil novecientos setenta y siete.
JUAN CARLOS
El Ministro de Asuntos Exteriores,
MARCELINO OREJA AGUIRRE
PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS ECONOMICOS, SOCIALES Y CULTURALES
PARTE I
Artículo 1
1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen, asimismo, a su desarrollo económico, social y cultural.
2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podría privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.
3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación y respetarán este derecho, de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.
PARTE II
Artículo 2
1. Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a adoptar medidas, tanto por separado como mediante la asistencia y la cooperación internacionales, especialmente económicas y técnicas, hasta el máximo de los recursos de que disponga, para lograr progresivamente, por todos los medios apropiados, inclusive, en particular, la adopción de medidas legislativas, la plena efectividad de los derechos aquí reconocidos.
2. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a garantizar el ejercicio de los derechos que en él se anuncian, sin discriminación alguna por motivos de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social.
Artículo 5
1. Ninguna disposición del presente Pacto podrá ser interpretada en el sentido de reconocer derecho alguno a un Estado, grupo o individuo para emprender actividades o realizar actos encaminados a la destrucción de cualesquiera de los derechos o libertades reconocidos en el Pacto o a su limitación en medida mayor que la prevista en él.
Artículo 23
Los Estados Partes en el presente Pacto convienen en que las medidas de orden internacional destinadas a asegurar el respeto de los derechos que se reconocen en el presente Pacto comprenden procedimientos tales como la conclusión de Convenciones, la aprobación de recomendaciones, la prestación de asistencia técnica y la celebración de reuniones regionales y técnicas, para efectuar consultas y realizar estudios, organizadas en cooperación con los Gobiernos interesados.
Fonts:

2 comentaris:

  1. Gràcies,
    Fa anys que alguns ho diem
    Però del no puedo y no quiero, el segon mana

    ResponElimina
  2. Anònim23.7.22

    Mes clar imposible!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari: