Per què Europa hauria d'acollir positivament un referèndum a Catalunya - (Traduït de l'original en anglès)

Aquest és un comunicat conjunt preparat pel Col·lectiu Emma i que també fan seu el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson

Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s'han intensificat en els últims anys. S'ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l'Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un nou text, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. També ho van aprovar les Corts espanyoles, però no sense abans haver diluït algunes disposicions i eliminat altres. Després va ser sotmès a referèndum i aprovat, resignadament, pels catalans. Però el 2010 un Tribunal Constitucional escassament imparcial dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l'anterior Estatut, va servir per posar límits a l'abast de l'autogovern català, i tot el procés va posar de manifest la manca de voluntat de la part espanyola per avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d'un llarg període de govern centralitzat, volia utilitzar-se per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans considera que els assumptes de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l'esperança d'un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s'ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya - o bé mantenir d'alguna manera l'actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat per Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, per contra, aplicant una interpretació estreta -per no dir partidista - de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s'han proposat impedir-ho. També procuren obstaculitzar els seus preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l'estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de posar en perill els fonaments d'un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no ha de considerar-se una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van atorgar els centenars de milers que s'han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica al novembre de 2014; els prop de 2 milions que van donar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera molt destacada, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d'opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de quin seria el seu vot en ell. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l'única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tots. Per als catalans certament, perquè, sigui quin sigui el resultat, portarà a entaular un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, que haurà d'estar basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclòs el dret a dir l'última paraula sobre la manera que ha de tenir aquesta relació.

En definitiva també pot ser bo per a Espanya, perquè obligaria al seu govern i a les altres forces polítiques a replantejar-se els fonaments del règim establert en 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana brindaria a la societat espanyola l'oportunitat d'alliberar-se una vegada per sempre dels fantasmes del seu passat autoritari i d'afrontar els defectes d'un sistema polític greument condicionat pels seus orígens.

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, s'anirà agreujant i afegirà un nou front d'inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En els actuals temps d'incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és posat en dubte des de diferents bàndols, l'actitud dels catalans, decididament pro-Europea, fermament ancorada en principis democràtics i aplicant mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-com un exemple per a tots de l'única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dins dels estados.Tarde o d'hora tots els països d'Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest assumpte. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans com a nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es vegi recompensada.

Wilson Initiative

Pol Antràs (Ph.D., MIT) Professor at Harvard University
Carles Boix (Ph.D., Harvard) Professor at Princeton University
Jordi Galí (Ph.D., MIT) Senior Researcher at the Center for Research in International Economics (CREI)
Gerard Padró i Miquel (Ph.D., MIT) Professor at the London School of Economics
Xavier Sala i Martín (Ph.D., Harvard) Professor at Columbia University
Jaume Ventura (Ph.D., Harvard), Senior Researcher at the Center for Research in International Economics (CREI)

Website: www.wilson.cat

Font: Por qué Europa debería acoger positivamente un referéndum en Cataluña - Col·lectiu Wilson