traducció - translate - traducción

16.3.24

I fins aquí, el 52%! - Toni Brosa

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC



No els descobreixo res si recordo quant va costar demostrar que la independència de Catalunya no era només una idea perfectament defensable en democràcia, sinó un projecte polític real i compartit per una part majoritària de la societat catalana i la seva representació política. Llavors parlaven d’un suflé que ja baixaria, d’una dèria de quatre polítics sense base social, d’una tapadora de corruptes, etc.; d’aquí van passar al “tenen majoria absoluta en escons, però no en vots”. I quan va arribar la majoria en escons i també en vots, amb el 52% del total, llavors ja tenien en marxa la policia, l’exèrcit, els espies, els fiscals i els jutges per convèncer el personal que això de les majories és del tot relatiu, fins i tot en un estat que es proclama als quatre vents plenament democràtic. Però tampoc donem tota la culpa a repressors i opressors disfressats de demòcrates, perquè bona part de la culpa de la irrellevància de l’independentisme i la seva majoria política en les eleccions del 2021 és dels mateixos partits que l’havien construït i que l’han fet desaparèixer fins i tot abans que el president Aragonès hagi decidit posar fi a la legislatura i anunciar comicis per al 12 de maig. Tots, Junts, ERC i la CUP, tenen motius i raons, però cap d’ells s’escapa de la culpa, i ben grossa, perquè, dels dos milions de votants que els legitimaven el 2015 i el 2017, més de 600.000 ja es van quedar a casa el 2021 i més val no fer gaires càlculs dels que els engegaran a dida el mes de maig, per incapacitat, per egoisme partidista i per afartament. Per no parlar de la fragmentació del vot independentista que provocaran entre tots, que enriquirà la graella amb cinc o sis candidatures, però empobrirà la força política de l’independentisme. Per tant, durant les pròximes setmanes, intentin no vendre gaire la moto, perquè fa temps que la gent sap que el motor no tira, que té les rodes punxades i la bateria creuada. I que tots i cada un de vostès en són els màxims responsables. Retinguin, doncs, la imatge del 52% perquè ja l’han vist prou i no seran vostès els qui la puguin recompondre.No els descobreixo res si recordo quant va costar demostrar que la independència de Catalunya no era només una idea perfectament defensable en democràcia, sinó un projecte polític real i compartit per una part majoritària de la societat catalana i la seva representació política. Llavors parlaven d’un suflé que ja baixaria, d’una dèria de quatre polítics sense base social, d’una tapadora de corruptes, etc.; d’aquí van passar al “tenen majoria absoluta en escons, però no en vots”. I quan va arribar la majoria en escons i també en vots, amb el 52% del total, llavors ja tenien en marxa la policia, l’exèrcit, els espies, els fiscals i els jutges per convèncer el personal que això de les majories és del tot relatiu, fins i tot en un estat que es proclama als quatre vents plenament democràtic. Però tampoc donem tota la culpa a repressors i opressors disfressats de demòcrates, perquè bona part de la culpa de la irrellevància de l’independentisme i la seva majoria política en les eleccions del 2021 és dels mateixos partits que l’havien construït i que l’han fet desaparèixer fins i tot abans que el president Aragonès hagi decidit posar fi a la legislatura i anunciar comicis per al 12 de maig. Tots, Junts, ERC i la CUP, tenen motius i raons, però cap d’ells s’escapa de la culpa, i ben grossa, perquè, dels dos milions de votants que els legitimaven el 2015 i el 2017, més de 600.000 ja es van quedar a casa el 2021 i més val no fer gaires càlculs dels que els engegaran a dida el mes de maig, per incapacitat, per egoisme partidista i per afartament. Per no parlar de la fragmentació del vot independentista que provocaran entre tots, que enriquirà la graella amb cinc o sis candidatures, però empobrirà la força política de l’independentisme. Per tant, durant les pròximes setmanes, intentin no vendre gaire la moto, perquè fa temps que la gent sap que el motor no tira, que té les rodes punxades i la bateria creuada. I que tots i cada un de vostès en són els màxims responsables. Retinguin, doncs, la imatge del 52% perquè ja l’han vist prou i no seran vostès els qui la puguin recompondre.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

15.3.24

FIL DE LES CORRUPCIONS DE SALVADOR ILLA

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


FONT: https://x.com/CNICatalunya/status/1761747839116292169?s=20

Romà Planas era alcalde en minoria de La Roca del Vallès quan va morir d'un infart. El partit va decidir col·locar d'alcalde Salvador Illa, en contra de l'opinió dels partits que donaven suport al PSC. 
- Fil de les corrupcions de @salvadorilla:

L'home va trigar zero minuts a prendre la seva primera mesura: atorgar-se un sobresou il·legal

L'oposició en bloc va calar de seguida que a més d'un perfecte incompetent era un corrupte i va proposar una moció de censura. Però Illa, que a més era un nepotista, va demorar il·legalment el ple de la moció durant mesos, fins que l'oposició va portar el cas als tribunals

Següent capítol, Illa havia progressat al partit i l'havien guardonat per un altre càrrec per al qual no tenia la més mínima preparació: Director General de Justícia. Quin mal podia fer, no? Doncs el va fer. Un sobrecost de 123 milions en la construcció de la Ciutat de la Justícia

Va ser cessat de la Generalitat, mai es va justificar el destí d'aquests 123 milions.

En el seu següent destí l'home ja anava crescut per la seva creixent impunitat i l'anomenen Ministre de Sanidad. Sanidaz, com diu ell per intentar agradar el seu amo madrileny

El pas d'Illa pel Ministerio de Sanidad ha estat escandalós, i tot just ara comença a sortir la merda. Investigat per la fiscalia europea, per la fiscalia anti-corrupció espanyola, Madrid decideix que el corrupte Illa se'n torni a Catalunya.

I ara a aquest corrupte, la màfia del PSOE li renta la cara per fer-lo president de la Generalitat. I demana al PP que no en tregui la seva merda "por el interés de España". 

L'estat espanyol mereix morir i nosaltres tenim la clau per aconseguir-ho. Ens falta la valentia!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

11.3.24

Què fas, tu, per la llengua? - Germà Capdevila

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Què fas, tu, per la llengua? MEC·IA.

FONT: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2394657-que-fas-tu-per-la-llengua.html

La llengua catalana està en perill. Un perill real i seriós. Ho va dir el president Jordi Pujol en l’acte de celebració de la llibreria Les Voltes. No exagerava. El futur de la llengua trontolla per amenaces diverses, però avui voldria centrar-me en una, potser la que més tenim a l’abast de solucionar. Hi ha una responsabilitat individual de cada catalanoparlant a l’hora d’assegurar la pervivència de la llengua i la cultura catalanes, una manera única de veure el món que és el pinyol de la catalanitat. Catalunya és una nació que s’expressa a través d’una llengua, el català. El capteniment quotidià de cadascú de nosaltres vers la llengua contribueix a cada moment a la seva supervivència o a la seva desaparició. I el futur del país hi va de bracet: la supervivència o desaparició de Catalunya va directament lligada al català.

Per circumstàncies històriques –les prohibicions, la censura, la repressió–, hi ha un costum nefast que es transmet de generació en generació: canviar al castellà davant qualsevol interlocutor que ens parla en castellà. Un comportament fatídic per al català que s’agreuja amb una altra conducta aberrant: parlar castellà a qualsevol persona amb color de pell, faccions o aspecte diferent. El noi fill de xinesos nascut i educat a Catalunya que ajuda els pares al bar o a la botiga. Parla un català nadiu, però invariablement tothom se li adreça en castellà, perquè fa “cara de xinès” i pressuposem que té alguna mena d’impediment genètic per parlar en la nostra llengua. Aquell veí que fa 50 anys que viu a Catalunya i no és capaç de dir “bon dia”. Ha pogut fer vida a casa nostra sense cap impediment perquè tothom canvia al castellà per interactuar amb ell. Mai no ha necessitat aprendre el català. O els nous catalans d’origen llatinoamericà, als quals neguem la possibilitat de ser incorporats a la comunitat catalanoparlant. N’hi ha molts que no fan cap esforç per parlar català, però els pocs que ho fan es troben que ningú no els el parla, tothom canvia de llengua quan veuen que parlen català amb una mica d’accent o dificultat.

Amb aquest comportament, estem contribuint de manera decidida a l’extinció del català. Només hi ha futur per a la llengua si la fem necessària per viure i treballar a Catalunya. Si puc ser cambrer o dependent d’una botiga o taxista o metge sense necessitat de saber català, perquè tothom em parla en castellà, fem de la llengua una cosa d’estar per casa, com les llengües italianes que van ser minoritzades i recloses a l’àmbit familiar durant el segle XX per imposar la llengua de Dante. Encara més, davant una realitat en forma d’immigració –que no podem regular ni gestionar perquè no som un estat–, tenim una eina poderosa per transformar en catalans els nouvinguts: la llengua. Si no els incorporem i els parlem en castellà, el missatge subliminar és clar: “El català és per parlar amb els meus, i tu no ets dels meus. Amb tu parlo castellà, perquè ets diferent.” Si els parlem sempre i tothora en català, els estem obrint la porta de la comunitat, i els regalem un passaport que no depèn de l’Estat: “si parles català, ets català”.

Aclariment: la responsabilitat individual vers el català no eximeix l’administració del seu deure legal i moral de defensar i promoure el català. Una missió que dista molt de ser a dalt de les prioritats dels governs. Si tenim en compte que les biblioteques catalanes compren més publicacions periòdiques en castellà que en català, i que els mitjans públics han abandonat la seva missió sagrada de crear un espai segur de continguts en català, queda clar que a banda de queixar-nos dels atacs permanents al català per part de l’Estat, els nostres governs nacionals i locals encara tenen molts deures a fer. Ells han de fer la seva part, i nosaltres, la nostra. Instal·lar-se en la queixa permanent per la inacció dels governs i alhora canviar al castellà en entrar en una botiga o en demanar menjar al cambrer és una combinació letal.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

4.3.24

No el tornen, no torna! - Joan Vall Clara

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


(EFE/EPA/Ronald Wittek)


Si el PSOE no canvia la llei d’amnistia el dia 7, ni Junts ni ERC l’haurien de votar

Entenc el que diu Oriol Junqueras. Tal com està la llei d’amnistia, si el dia 7 tira endavant es posa fi al patiment de 1.500 persones i això és molt de patiment. Entenc, fins i tot (i mira que és de mal gust i de poca traca negociadora!), el que va dir Campuzano fa uns dies que per als que no entrin a l’amnistia es podrà forçar amb rapidesa la tramitació d’indults. Entenc que el president Puigdemont s’arronsi i que el dia 7 Junts doni llum verd a la llei encara que el PSOE no cedeixi i només ho faci veure. El ruixat que li cau al damunt des de l’1-O del 2017 s’intensificarà i tornarà a ser un diluvi si no voten la llei tal com estigui. Però com més dies passen i més circumstàncies vivim, més crec sincerament que, si el PSOE no treu de la llei la referència al terrorisme i no tapa els camins pels quals ja sabem que la judicatura vol transitar fins a la traïció, l’independentisme català no l’hauria de votar. No em serveix que tots els forats no es poden tapar i que si en tapem uns en trobaran d’altres. Precisament per això! Si igualment retorçaran la llei, que la retorcin! No els ho posem fàcil! I no dic Junts, no. Dic l’independentisme institucional en ple. ERC s’hauria de mossegar la llengua i, per més que hagi dit blanc fins ara, el dia 7 hauria de dir negre. Forçar-los és la manera de mostrar a la ciutadania i al món que el vol dels jutges espanyols és un vol més que gallinaci. No han pogut empresonar Puigdemont i Europa no ens el torna, doncs no tornarà!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

Una Europa federal - Francesc Cabana

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Imatge nocturna de la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les, amb barreres de protecció OLIVIER MATTHYS / EFE.


He insistit diverses vegades que el moviment independentista de Catalunya parla molt del concepte d’Europa federal però no del que a mi em recorda per obtenir la sobirania política. Em sembla que s’equivoquen, ja que no es pot parlar d’independència sense donar indicacions sobre el que es farà si un dia hi ha un referèndum i una majoria dels votants catalans s’hi pronuncien a favor.

Si la independència depèn d’un acord amb l’Estat espanyol, em sembla que això és somiar truites. Espanya no donarà en cap cas la independència a Catalunya, ja que va contra la Constitució espanyola i contra l’opinió d’una majoria de la població de fora de Catalunya i d’una part, encara que sigui minoritària, de la població catalana. Per aquest costat –l’acord amb l’Estat espanyol– no hi ha cap possibilitat, des del meu punt de vista. Personalment defenso la independència vist el fracàs de la unió amb l’Estat espanyol i els inconvenients que aquesta unió ens comporta. Els espanyols no canviaran de parer i temo que una part de la població catalana tampoc voldrà aventures.

Al marge d’aquest camí sense sortida, només m’imagino la independència si Europa avancés cap a una unió política que tingués una forma federal. Per federalisme entenem la unió de diversos estats independents però sota un govern central. Els dos exemples més coneguts són els Estats Units i Suïssa.
Fins ara, la idea d’Europa, com a entitat, només ha avançat en el terreny econòmic i molt poc en el polític. L’economia resulta més fàcil per trobar un consens que no pas altres camps. L’avenç més important en el terreny econòmic va ser la creació de l’euro, unitat monetària única, malgrat l’oposició inicial de molts països de la Unió Europea que no desitjaven perdre la seva pròpia moneda. Va ser el cas d’Alemanya, que no volia perdre el seu estimat marc, i el de la Gran Bretanya, que va arribar a sortir de la Unió per no perdre la seva moneda, així com altres distincions del seu règim.

Actualment no hi ha gaire disposició per a nous avenços. Ho hem vist quan s’ha parlat d’un sistema fiscal o d’una legislació laboral comuna per a tots els estats membres de la Unió. Si la unitat política fos un fet i adoptés la forma federal, hi hauria alguna possibilitat d’augmentar el nombre d’estats independents que formarien l’esmentada Unió Europa. Estic pensant en Escòcia i Catalunya com a uns probables candidats. En el cas d’una solució federal, Catalunya seria independent però mantindria lligams estrets amb Espanya així com amb la resta d’estats membres de la Unió.

Per tirar endavant aquesta solució federal caldria algun esdeveniment prou important que portés a aquesta sortida, i penso especialment en una amenaça militar des de l’exterior, que només podria venir de l’actual Rússia de Putin. Els països europeus integrats a l’OTAN podrien canviar de forma de règim per passar del camp militar al polític. No cal dir que aquesta solució podria aconseguir la independència, però a un preu mot alt.

En definitiva, si no es pot esperar un acord amb l’Estat espanyol ni tampoc un govern federal d’estats europeus, m’agradaria que es pensés i es discutís una altra sortida vàlida

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark