traducció - translate - traducción

30.6.13

NOSALTRES SOM EL SOMNI. ELS PAÏSOS CATALANS



Casals: «No som aquí per buscar un Somni, nosaltres som el somni»

La presidenta d'Òmnium Cultural encoratja els assistents al Concert per la Llibertat: “Quan sortiu del concert, aneu a buscar aquells que dubten o que no s'han plantejat encara la possibilitat d'agafar el propi destí sense por”

“Som aquí per donar a conèixer la nostra causa, que és la causa de Catalunya”. Amb aquestes paraules ha començat Muriel Casals el seu parlament a la mitja part del Concert per la Llibertat, un breu discurs en el que ha volgut deixar clar que aquest concert defensa una independència de Catalunya que “no és contra res ni contra ningú” i insistir que la societat catalana serà capaç de “construir un país més lliure, més just i més digne”.

“No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”, ha reblat Casals, que ha esperonat els quasi 90,000 assistents a “sumar voluntats per guanyar”.  “Quan avui sortiu d'aquest concert, aneu a buscar aquells que dubten o que no s'han plantejat encara la possibilitat d'agafar el propi destí sense por”, ha afegit.

La presidenta d'Òmnium no s'ha estat de dirigir un missatge a la classe política: “Els nostres representants democràtics han d'anar concretant un camí que és complicat però que no pot ajornar-se”, i tot i acceptar que “els temps de la política exigeixen una sèrie de passos, constatem la necessitat de no perdre l'impuls”, raó per la qual ha demanat “als partits parlamentaris” que siguin conscients ”de les expectatives que s'han generat i que necessiten ser concretades en el calendari”.  

Share/Bookmark

28.6.13

Miquel Manubens. 308 anys del Pacte de Gènova

En Miquel Manubens ha traduït al català el text del Pacte de Gènova signat entre Anglaterra i Catalunya l'any 1705

 Conquesta de Gibraltar per part de l’Almirall George Rooke i el
Virrei de Catalunya Jordi de Darmstadt, l'1 d’agost de 1704.
TRACTAT D’ALIANÇA 
Entre la Sereníssima Reina Anna d’Anglaterra i el Principat de Catalunya contra el Sereníssim Duc d’Anjou i els seus adherents: per establir a la monarquia  d’Espanya al seu veritable rei Carles III, Arxiduc d’Àustria, en què aquesta Sereníssima Reina promet la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis d’aquest principat.
Conclòs a Gènova pels enviats de les dues parts: dia 20 de juny de l’any 1705.
En el nom de la Santíssima Trinitat, pare, fill i esperit sant, tres persones distintes i un sol Déu verdader.
El Molt Il·lustre Mitford Crow, embaxaidor de la Sereníssima Reina d’Anglaterra a les parts d’Itàlia, i els Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i el Dr en ambdós drets Domènec Perera, tant en nom propi com dels Il·lustres Senyors dels que es troben autoritzats amb Cartes Credencials  convenen, prometen i declaren totes les coses que es contenen en el Tractat infraescrit.
El dit Il·lustre Mitford Crow declara: que la Molt Poderosa i Sereníssima Princesa Anna, per la Gràcia de Déu Reina de la Gran Bretanya, de França, i d’Irlanda, etc., moguda del bé comú de l’Europa, per deslliurar-la de l’esclavitud que l’amenaça la desmesurada ambició de França, ha unit a la vista de tot el món, mitjançant una estreta aliança amb molts prínceps, les armes i forces de la Corona d’Anglaterra a les dels seus molt Alts i molt Poderosos Aliats, no només per a aquest fi, sinó també per auxiliar amb tota la força de les seves Armes, a la sencera recuperació de tota la Monarquia d’Espanya a favor del Sereníssim Arxiduc d’Àustria Carles III, reconegut tant pels seus i com per altres prínceps d’Europa, com a legítim Successor dels Regnes d’Espanya i altres Dominis i Senyorius que posseí el difunt Rei Carles II al dia de la seva mort, tots ells avui té violentament ocupats i tiranitzats França, i en els que, amb la força de les seves armes ha fet rei al Sereníssim Felip de Borbó, Duc d’Anjou; violant els Sagrats tractats de Pau, Juraments i Renúncies solemnement fetes per les sereníssimes Infantes d’Espanya, Dona Anna i Dona Maria Teresa, Reines de França, per elles i pels seus descendents, aprovades i ratificades pels Reis de França Lluís XIII i Lluís XIV amb aprovació i consentiment del Parlament de França i de les Corts tingudes a Espanya.

Per lo qual, la Sereníssima Reina d’Anglaterra, amb ànim veritable i piadós, compadida universalment  de la molt Noble i preclara Nació Espanyola, i principalment de la ínclita Nació Catalana, ha jutjat convenient enviar a Mitford Crow, autoritzat amb plens poders i corroborats amb la mes alta facultat  per a Tractar, Convenir i Signar una estreta
ALIANÇA i AMISTAT ENTRE LA CORONA D’ANGLATERRA I EL MOLT IL.LUSTRE I PRECLAR  PRINCIPAT DE CATALUNYA,
Ordenant al dit Mitford Crow passar a les parts d’Itàlia, per al recte i just motiu de fer entendre a tota la Molt Il·lustre i esclarida Nació Espanyola les seves sanes i rectes intencions, com les dels seus Alts Poderosos Aliats; i plenament informada de les opressions i violències que pateix tota la Nació Espanyola i especialment el Principat de Catalunya, tant les seves comunitats com cadascun dels seus habitants, es conclogui per ell un Tractat amb les persones que per al cas destini el dit Principat.
A més, els dits Il·lustríssims Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i el Dr. en ambdós Drets Domènec Perera, tant per si mateixos com en nom dels Senyors de la seva Comissió, declaren i asseguren fermament, que obligats per la força han patit violentament el domini francès, i que tant per manca de forces pròpies com d’auxilis d’algun Príncep, no s’oposaren des de el principi amb les armes a la intrusió a Espanya del Sereníssim Duc d’Anjou a Espanya, lo qual es prou notori al Príncep Jordi de Darmstadt, aleshores Virrei de Catalunya; i que coneixen i tenen per cert que la França ha ocupat el Regne d’Espanya obligant a reconèixer en ell per Rei al Sereníssim Duc d’Anjou contra Drets i voluntats dels Regnes, acovardida i oprimida la Nació Espanyola per les moltes tropes allotjades als confins d’Espanya, per Navarra i Catalunya, i amenaçaven envair-la, afavorint els designis dels francesos els ministres del Pietós difunt rei Carles II; torbant aquests les rectes i justes Providències de Sa Majestat, oprimint la seva Pacífica Reial moderació; interpretant i declarant sinistrament les rectes disposicions que la justícia del seu Reial ànim tenia establertes per la Successió dels seus Regnes, i derogant les lleis particulars dels Regnes d’Espanya, i especialment del Principat de Catalunya; i finalment, que tenen per cert i els consta que els habitants del Principat de Catalunya, nomes obligats per la força, pateixen i toleren la dominació francesa, tant mes quan amb la pretesa usurpada autoritat del Duc d’Anjou ha anul·lat i derogat molts dels principals privilegis, Constitucions i Lleis de que gaudeix el Principat de Catalunya; per aquests motius ben considerats, molts dels habitants del dit Principat han abandonat la seva Pàtria, i altres per haver-se oposat a tan notòria violació dels seus drets es troben en els presidis públics o desterrats; havent-se estès amb tant d’escàndol dit absolut domini que ha excedit els límits de l’ignomínia i del menyspreu, ja que va fer conduir a les presons de Madrid el dia 6 de febrer passat al Sr. Pau Ignasi Dalmases, ambaixador de la ciutat de Barcelona a la Cort de Madrid no sense notòria i manifesta violació tant de dret de les gents com dels principals privilegis i drets que el Principat de Catalunya ha gaudit real i efectivament en les persones dels seus ambaixadors enviats; i no se’l permeté que proposes els greuges comesos contra les principals Lleis i Privilegis del dit Principat, ans al contrari en el mes de març següent el dit ambaixador fou tret de la presó pública i desterrat a la ciutat de Burgos, en la qual s’assegura que continua empresonat.
Per tant, considerant els Il·lustres Senyors  contractants que les comunitats de Catalunya, oprimides pel domini francès, no sense moltes dificultats poden enviar amb els poders corresponents a persones per a tractar aquest lloable fi; executades les diligències que el calamitós dels temps ha permès: i informat aquest il·lustre Mitford Crow de que generalment els naturals del Principat de Catalunya abominen de dur jou de la França; veient a més d’això, que els Il·lustres Srs. D. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr. Domènec Perera estan autoritzats amb amplis poders pels il·lustres senyors d’aquell Principat, i que tindran els seus partidaris, els quals viuen amb resguard per la Tirania Francesa que els persegueix, i son resolts a prendre les armes i proclamar a Carles III com a legítim rei amb l’auxili  de les armes dels aliats, i que els sobredits Il·lustres Senyors en virtut de la paraula d’honor, que han donat tant per si mateixos com pels Il·lustres Senyors que els han enviat afirmen que compliran i executaran totes les coses contingudes en el Tractat o Tractats, que segons el tenor i sentit dels poders examinats per una i altra part i inserits en el present Tractat es jutgi convenient establir i signar; i havent-se tingut abans moltes conferències entre les parts per a aconseguir aquest lloable i saludable fi: han Convingut en signar els següents capítols d’Amistat, Aliança i protecció; els quals prometen els contractants que seran ferms i valedors, i que per cap temps ni per ventura poden ser interpretats en un altre sentit que el seu propi tenor literal amb que aquí s’expliquen.
Els capítols en què les parts contractants han convingut són els següents:

1) El ll.lustre Mitford Crow ofereix i promet amb  seguretat que per tal de facilitar i ajudar els naturals i habitants del Molt Il·lustre, Preclar i ínclit Principat de Catalunya, i per a que la expulsió del  violent domini de la França els resulti mes fàcil, lo qual també prometen i ofereixen els alts aliats, les tropes Aliades de desembarcament que es destinaran per a Catalunya serà efectiu de vuit mil infants i dos mil cavalls, poc més o menys.
2) I assegurant els dits Il·lustres Senyors que els habitants de Catalunya estan molt inclinats a sacsejar-se del jou de la França, i a auxiliar amb les seves armes els objectius que persegueixen els alts aliats, i esperant que un cop hagin desembarcat les tropes se’ls uniran molts de la mateixa província, i que no tots tindran bones armes i vitualles: promet el molt Il·lustre Mitford Crow portar fins a dotze mil fusells, per a armar els naturals que no tinguin armes, i proveir de pólvora i bales a totes les persones que es destinin a la guerra; i que totes les coses expressades a aquest capítol seran distribuïdes pels comissaris dels anglesos o dels seus confederats, amb la intervenció de dits Senyors contractants.
3) Per quant la Sereníssima Reina d’Anglaterra no te la menor intenció de causar cap molèstia els naturals de la molt noble Nació Catalana, ans al contrari, afavorir-los amb la seva protecció i facilitar-los la llibertat i majors avantatges, el dit Il·lustre M. M. Crow promet i assegura que la Sereníssima Reina pagarà real i efectivament els seus sous als sis mil homes armats que els dits Il·lustres Senyors prometen aportar, provistos d’armes per a unir-los amb les tropes de desembarcament, i que seran pagats pels comissaris o tresorers de la Sereníssima Reina fins que el Sereníssim Rei Carles III doni les providències oportunes per al pagament efectiu de dits sis mil homes.
4) I sent just i proporcionat a la raó compensar amb el premi al mèrit que es guanya amb el risc i amb l’honor, i declarant els dits Il·lustres Senyors que ells i els altres Senyors principals desitgen fer la guerra a favor del Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts aliats, i que d’aquests sis mil homes que han d’aportar es formin Regiments tant de  Cavalleria com d’Infanteria segons semblarà convenient, que d’aquests cossos siguin els dits Senyors nomenats capitans. I que els demes que hi destinin siguin nomenats tinents i alferes al seu arbitri; ben entès que la nominació de Coronels, Tinents-coronels i Majors quedi reservada a la voluntat dels generals dels exèrcits del Sereníssim  Rei Carles III, o dels molt alts aliats.
5) En consideració a que els dits Il·lustres Senyors  asseguren que, segons les lleis del Principat de Catalunya, està establert que el Rei que segons Dret i Legalitat de Catalunya entra en possessió d’aquest domini, està obligat al moment de la seva exaltació a fer abans el jurament de les Lleis, Constitucions i Privilegis, el dit Il·lustre Mitford Crow coneixent les rectes intencions del Sereníssim Rei Carles III respecte aquest fet, i seguint les ordres de la Sereníssima Reina d’Anglaterra, promet que demanarà i sol·licitarà Poders del Sereníssim Rei Carles III per assegurar el total compliment i seguretat de què les Lleis d’aquest Principat, fins i tot en les coses mes mínimes, i fins i tot si el dit Principat ho tingués per convenient per la major observança de les seves lleis (contra el que no deu dubtar-se de la rectitud del Sereníssim rei Carles III, ni aquests senyors tenen la mes lleu dubte, fins i tot en la mes mínima circumstancia), ofereix i promet, ara, i per qualsevol cas que pogués sobrevenir, tota seguretat i garantia, que els Privilegis i Lleis del Principat no patiran la menor alteració en totes les seves circumstàncies.
6) I per a més manifestar més àmpliament el zel de la Sereníssima Reina d’Anglaterra pel bé públic i el seu afecte a l’ínclita i Noble Nació Catalana, promet el dit Il·lustre Mitford Crow, que si ocorreguessin (que Déu no permeti) alguns successos adversos i imprevisibles de guerra, tota seguretat a dits Senyors, als seus adherits i als altres naturals i habitants d’aquest Principat que seguint públicament el partit del Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts aliats, prenguin les armes al seu favor, que auxiliats i ajudats per les armes d’Anglaterra i els seus alts aliats amb el fi de sacsejar-se l’onerós jou de França, quedaran amb tota seguretat, a garantia i protecció de la corona d’Anglaterra, sense que puguin patir la més mínima alteració ni detriment en les seves persones, béns, lleis, ni Privilegis, de manera que ara i en l’esdevenidor gaudeixi al Principat de Catalunya de totes les gràcies, privilegis, lleis i costums, tant en comú, com en particular, de la manera que aquest Principat fruïa d’aquests Privilegis, Lleis i Gràcies, en el temps del difunt Rei Carles II.
7) I estant l’ànim de la Sereníssima Reina de la Gran Bretanya, assegurar sense cap mena de dubte, la seva protecció als Regnes, Dominis, Senyorius i Províncies d’Espanya que es declaressin a favor del seu legítim Rei Carles III i dels alts aliats, i que siguin conservats i mantinguts seus Privilegis i Lleis, i en particular els del Molt Il·lustre Principat de Catalunya, els quals habitants espera amb tota confiança que ajuntaran forces descobertament per al fi sobredit, el dit Il·lustre Mitford Crow promet que, després d’ocupada la plaça de Barcelona, ​​o abans si fos convenient, exposarà i declararà de paraula i per escrit als diputats del Principat de Catalunya, o a altres persones nomenades per a representar les comunitats de dit Principat, i ratificarà tot el contingut i convingut en el present tractat, a fi que ni ara, ni en cap temps, els naturals i habitants del dit Principat puguin ni deguin patir el menor dubte que els seus Privilegis i lleis seran amb totes les formes mantinguts i conservats.
8) Els sobredits Il·lustres Srs. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr Domènec Perera, en nom propi i dels Il·lustres Senyors a qui representen, atenent i reconeixent que pels precedents capítols queden els naturals del Principat de Catalunya, tant en comú com en particular, assegurats en les seves persones, béns, Lleis, Constitucions, Privilegis i prerrogatives, prometen que després de desembarcades les armes aliades al Principat de Catalunya, reconeixeran com a seu legítim Rei, Senyor i Successor de tota la monarquia d’Espanya, segons les Constitucions i Lleis del Principat, al Sereníssim Carles III, Arxiduc d’Àustria, acceptant-lo com el seu Rei i Senyor Natural.
9) Els dits Il·lustres Senyors, en nom dels sobredits  prometen que deu hores després d’haver ells avís que l’Armada d’Anglaterra o dels alts aliats estigui ancorada en les Costes de Llevant, des de la Ciutat de Barcelona fins a les Costes de França, marxaran des de les muntanyes i parts de la Ciutat de Vic, amb sis mil homes armats per a unir-los amb les tropes d’Anglaterra i Aliats, i obeiran quant els manin en servei del seu Rei i els seus Alts Aliats.
10) Tanmateix prometen que procuraran i tindran al camp, tres dies després de desembarcades les tropes, tots els bagatges necessaris tant per a conduir el tren de l’Artilleria, com per a les càrregues de les tropes.
11) També prometen que les tropes que es desembarcaran seran allotjades a les Viles i llocs segons les Constitucions i Lleis de Catalunya i com en el temps del difunt Rei Carles II.
12) També prometen que no s’augmentarà el preu ordinari dels bastiments, i que faran que es tasi el blat, la farina i el pa, de manera que el preu de la mesura provincial de blat, anomenada quartera, no excedeixi de quaranta rals de Barcelona, regulant el preu de la farina i del pa conforme al del blat, i que dita mida quartera s’estableixi en tretze rals.
13) Tanmateix prometen que per a major benefici i comoditat de les tropes, faran que el preu de cada mesura provincial o càrrega de vi no passi de quaranta-cinc rals, moneda de Catalunya, i que el preu del moltó, vaca o porc no excedeixi de cap manera d’aquell amb que a l’hora present es ven a Catalunya.
14) També prometen, per a que les operacions militars no tinguin el menor retard, que disposaran que es condueixin els reals a costes i expenses dels naturals, les feixines, aprestos o totes les demés coses necessàries per a la guerra.
15) Igualment prometen sota la bona fe, paraula i promesa del Molt Il·lustre Mitford Crow de que real i efectivament es pagaran qualsevullles quantitats de diners que manifesten haver gastat en la recluta, com en el pre i demès urgències de les tropes, i també els deutes que contreguin per a conservar els dits sis mil homes que ofereixen reclutar efectivament per al temps senyalat de desembarcament : que en virtut de l’obligació que han get donaran mes i mig de pre als dits soldats, buscant els diners a préstec si fos menester; i passat el dit mes i mig, promet el Il·lustre Mitford Crow pagar real i efectivament el que consti que els dits senyors han gastat en la manutenció i subsistència dels referits soldats en el cas que no ho hagi pagat el Sereníssim Rei Carles III. I si passat el mes i mig no haguessin desembarcat les tropes als ports de Catalunya promet el Il.lustre Mitford Crow pagar totes les quantitats que es demanin per a sous deis soldats realment reclutats pels sobredits senyors amb tres mesos d’anticipació cada paga per a prevenir les contingències del mar.
Finalment han convingut les Il·lustres parts contractants, en assenyalar desprès el Mes i Dia en que aquests Senyors i els seus adherits hauran de  públicament proclamar pel seu Legítim Rei i Senyor al Sereníssim Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, convenint també les parts en tenir secret per ara aquest tractat, pels grans prejudicis que podrien ocasionar a aquests Senyors, a la seva gent i a altres Naturals i habitants del Principat de Catalunya .
En fe i seguretat dels pactes convinguts en els precedents Capítols d’aquest Tractat conclòs pel molt Il·lustre Senyor Mitfort Crow, enviat per a aquest efecte per la Sereníssima Reina de Gran Bretanya als dominis d’Itàlia, i pels Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymeric i el Doctor Domènec Parera, tant en el seu propi nom com en el dels Il·lustres senyors principals, havent-se comunicat recíprocament les lletres Credencials i Poders, que estan inserides al present Tractat : S’han fet Còpies Uniformes per a les Il·lustres Parts Contractants; Signades de pròpia mà dels Il·lustres Senyors, i segellades amb els segells de les seves pròpies Armes.
El present Tractat ha estat Fet, Conclòs, Segellat, i Signat a la ciutat de Gènova, a 20 de juny de 1705.
Mitford Crow, 
D. Antoni Peguera i Aymerich
Dr. Domènec Perera

TRADUCCIÓ: miquelmanubens.cat
L’original en castellà resta amagat als arxius espanyols. L’original dels anglesos no ha estat mai publicat.  Aquest text ha estat reconstruït a partir d’una deficient traducció de l’anglès publicada a http://www.11setembre1714.org/documents/1705-06-20-tractat-de-genova.pdf , que es el mateix que el text publicat a wiquipedia a http://es.wikisource.org/wiki/Pacto_de_G%C3%A9nova , i el text publicat en castellà al llibre “Tratados, Convenios y Declaraciones de paz y comercio desde el año de 1700 hasta el dia…”, de Alejandro del Castillo, del 1843,  conservat a la Harvard College Library, i publicat a Google Books que podeu trobar integre al nostre web http://www.devolucio.cat/constitucions/1700tratados.pdf

Share/Bookmark

27.6.13

AQUÍ T'ESPERO! (Sánchez Camacho Connexion)

Si, difondre la conversa de #Camargagate pot ser considerat delicte.
Però que el delicte sigui difondre una conversa on es demostra que el PP té "fiscals de confiança" i "contactes afins al seu partit a la policia" per dur a terme la corrupció que tant odiem i ens perjudica i no fem res al respecte, el delicte l'estarem cometent nosaltres. Se'n diu delicte social.
I que ni la fiscalia de l'estat ni la fiscalia catalana investiguin d'ofici les afirmacions indica la poca qualitat de la democràcia tant a l'estat, com a l'administració de la justícia catalana.

Si volem un nou estat, també ha de ser per fer neteja a casa.




Share/Bookmark

Nota de l’assemblea sectorial de Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència després de les declaracions de Rajoy demanant eliminar duplicitats de serveis.

20 de juny de 2013

Després de sentir les declaracions d’ahir realitzades per Mariano Rajoy suggerint de manera explícita prescindir del nostre Servei Meteorològic de Catalunya, la sectorial de l’ANC de Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència volem explicar a tots els catalans els avantatges que comporta Meteocat (el Servei Meteorològic de Catalunya) en front d’AEMet (l’Agència Estatal de Meteorologia).


Cost
El primer cop d’ull, en època de crisi, cal fer-lo evidentment al finançament. El pressupost d’AEmet pel 2012 és de 70 milions d’euros, amb 1400 treballadors, mentre que el de Meteocat és de 5,4 milions i hi treballen 70 persones.

Com que a Espanya hi ha 47 milions d’habitants, AEMet té un cost de 1,5 € per persona. A Catalunya som 7,5 milions d’habitants, de manera que Meteocat ens costa 0,7 € per persona. Jutgin vostès quin organisme els sembla més eficient.

Si Catalunya representa el 16 % de la població total de l’Estat, dels treballadors totals d’AEMet li correspondrien 224. Meteocat només funciona amb 70.

Si el PIB català és el 20 % de l’espanyol, el pressupost d’AEMet que li correspondria a Catalunya és de 14 milions d’euros. El Servei Meteorològic de Catalunya treballa amb 5,4 milions d’euros.

Els ingressos propis de l’agència espanyola són d’uns 16 milions d’euros, mentre que els del Servei són d’un milió. La proporció d’autofinançament és similar, però cal tenir en compte que els d’AEMet provenen principalment dels serveis als aeroports i els del Meteocat s’originen en la venda de serveis meteorològics i climàtics a mida per a clients específics, essent aquest últim l’organisme més actiu en la cerca de clients. Quan el Servei tingui la certificació per treballar als aeroports caldrà tornar a fer els números per calcular la proporció d’autofinançament del Meteocat. Actualment Meteocat s’està acreditant per a poder oferir serveis meteorològics als aeroports de l’estat i d’Europa i d’aquesta manera ampliar el seu autofinançament.

Vitalitat
El Servei Meteorològic de Catalunya és una entitat molt activa. La seva petita dimensió i el seu lligam al territori li permet una ràpida capacitat de reacció davant de qualsevol eventualitat meteorològica.

Els seus excel·lents col·laboradors multipliquen els ulls del Servei i el fan arribar a tots els racons de Catalunya, exercint una tasca de vigilància meteorològica envejable des del punt de vista d’altres països. Ells són també els primers dins la Unió Europea que fan servir el sistema americà en els registres fenològics.

La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques del Meteocat, pionera a l’Estat, ha estat duplicada a posteriori per l’organisme estatal en molts dels seus punts i en plena crisi econòmica (anys 2010 i 2011).

Compromís amb la societat
El Servei Meteorològic de Catalunya té una llarga història de compromís amb el país que arrenca l’any 1921, situant ja llavors la ciència meteorològica i climàtica a l’avantguarda europea i desenvolupant una forma de fer que deixaria empremta. Per això, en l’àmbit de l’afició a la meteorologia i la climatologia, és evident que Catalunya és molt diferent a la resta de l’Estat.

L’interès que aquestes ciències desperten en el nostre petit país és difícil de trobar a Espanya, amb dues associacions d’àmbit català molt actives en aquest sector (ACOM, Associació Catalana d’Observadors Meteorològics i ACAM, Associació Catalana d’Aficionats a la Meteorologia). D’aquí són la major part de foros i empreses que es dediquen a aquesta activitat a la Península, així com de particulars que tenen una estació meteorològica pròpia. Les xarxes socials a Catalunya entren en ebullició quan hi ha qualsevol esdeveniment meteorològic. No és per casualitat que el Meteocat té més de 42.500 seguidors al Twitter i més de 19.000 fans al Facebook, convertint-lo en un dels serveis meteorològics amb més seguidors a tot el món.
En l’àmbit de la formació, el Servei també està en contacte amb les escoles del país, oferint xerrades gratuïtes i altres activitats més específiques a centres educatius per encomanar el cuquet d’aquesta afició  les noves generacions. També col·labora obertament amb el món universitari; per això, quan col·legues estrangers pregunten als investigadors catalans com és que aquí existeixen dos organismes oficials, hem sentit més d’un cop  la resposta “un funciona i l’altre no”.

La solució
Una Catalunya plena necessita un Servei Meteorològic amb totes les seves competències, sense ingerències ni amenaces, amb projecció internacional i participació com a membre de ple dret en tots els organismes internacionals rellevants.

Estem cansats de picabaralles sobre les fronteres que cal mostrar als mapes del temps, tips d’incompliments de promeses i convenis per part de l’Estat, fastiguejats d’haver-nos de justificar i tips d’amenaces continues. Som meteoròlegs i climatòlegs de vocació i volem treballar en pau pel nostre país juntament amb la resta de meteoròlegs, climatòlegs i aficionats de Catalunya i del món.

“Les comunitats autònomes poden prescindir o no de les agències de meteorologia, dels òrgans de defensa de la competència o de les agències la energia” va dir ahir textualment Rajoy. Des de la sectorial de Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència no només no en volem prescindir, sinó que desitgem que siguin les úniques que existeixen. La solució és clara: fer el pas de comunitat autònoma a país el més ràpidament possible.

Com deia Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, “Catalunya dins el món i progressant amb tot el món, ha d’ésser la vostra divisa”.

Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència

Share/Bookmark

26.6.13

DEMOSTRACIÓ QUE RAJOY ALS 14 ANYS ERA JA UN ASE (MARIANICO EL CORTO)



Share/Bookmark

25.6.13

SIS QUARTETES DE FELICITACIÓ I UNA DÈCIMA DE CORATGE

Un bon professor ha fet aquesta glosa de felicitació a la consellera.
És un bon regal! Pel dia de Sant Joan,

Això és na Joana M. Camps BoschConsellera inculta de cultura del desGovern de les Illes Balears
Avui, jas, felicitam
a la nova consellera.
És ben ver que fa plorera,
però avui és Sant Joan.

Alguns ens recordaran:
“Qui comanda és n’Estarellas!”
(I tots dos són ben gonelles),
però avui és Sant Joan.

Altres no ens perdonaran
que li facem reverència.
Ha mostrat tanta indecència!
Però avui és Sant Joan.

N’hi haurà que criticaran
que la tenguem alabada…
Es TIL és una cagada!
Però avui és Sant Joan.

I un parell defensaran
que no perdem ses maneres,
per bé que ella és ben rastrera;
però avui és Sant Joan.

Per tant, molts d’anys, Juana Mari!
Que el sant et faci cabal,
que no et deixi fer més mal
i tanqui es TIL dins s’armari.

(I per donar-li els molts d’anys
de manera diferida
i guanyar-li la partida
no siau, amics, tacanys
i preparau-vos, companys,
per fer-li un regal a mida:
Per acabar amb la mentida,
un regal que ens faci honor.
No en tenim cap de millor:

UNA VAGA INDEFINIDA!


Share/Bookmark

23.6.13

CIUTADELLA, CAPITAL DE LA FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

De totes les músiques festives dels Països Catalans, des de les castelleres a les de Moros i Cristians o la Patum, aquesta és la que em commou més profundament.

El Jaleo Menorquí l'he escoltat, ballat i passat per sota els cavalls, a Ferreries, Maó i a Es Migjorn Gran, però mai a Ciutadella i em reca, doncs és a Ciutadella on em vaig fer menorquí d'adopció. Per tant, aquesta música també té per a mi una part de melangia, de somni, de mite...de sentiment inefable.

És llum i sol, calor, suor, alegria, festeig i gosadia; és terra i és mar i és Sant Joan de Missa i és tremolar de plaer en qualsevol horabaixa de l'Illa. És la meva terra completa i és llibertat escollida. I és noblesa i coratge, i bellesa antiga. És unió i nervi i sobretot una festa a mida. Em travessa cor i cap mentre m'encén la sang to avisant-me que allò millor ja arriba.
És música, és festa i és el meu país sencer, molt més càlid que cap himne, cap penó o cap bandera.

VISCA SANT JOAN!
VISCA EL JALEO!
VISCA CIUTADELLA!
VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS!



Share/Bookmark

21.6.13

El Regne Unit reconeix Catalunya

FONT:http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4125039/eugeni-casanova-regne-unit-reconeix-catalunya.html

Eugeni Casanova  Eugeni Casanova
Les paraules de David Cameron donant suport al dret d'independència dels pobles són transcendentals i marquen un punt d'inflexió en la llarga marxa cap al passaport propi. El missatge és evident: l'Europa civilitzada diu clar i català que els conflictes territorials es resolen de manera civilitzada i vol forçar Espanya a negociar. Però va més enllà: si Cameron vol que es voti la independència no deu ser pas per a negar-la quan sigui declarada. Si el Regne Unit reconeix Catalunya, els Estats Units i la majoria de països europeus hi aniran al darrere --o al costat--. I no cal dir els iberoamericans. Què facin Espanya, Rússia o Romania és bastant irrellevant.
El gest de Cameron no és pas aïllat. Les maquinacions de Federico Trillo (únic ambaixador polític de tots els nomenats pel govern de PP, segons que es vanta ell mateix) han tingut segurament l'efecte contrari del desitjat. Atabalat fins a l'extenuació, amb pressions que voregen la insídia, el govern britànic es va negar a fer el 'front comú' contra Escòcia i Catalunya que li proposava Madrid. 'Així és com nosaltres fem les coses', va dir dimecres Cameron. No com Espanya, per tant. L'error de Madrid és pensar que els arguments que fa servir a casa són assumibles fora de l'àmbit de distribució de La Razón, l'ABC o El Mundo. La diplomàcia és, també, una disciplina de tradicions, i 'el cas dels catalans' és present en la historiografia britànica, per bé que es remunti al 1714. No és cap casualitat que l'aliat més antic d'Anglaterra sigui Portugal.

Però el gest de Cameron fa evident una percepció que ja és general. Espanya té tres ambaixades a Brussel·les, davant Bèlgica, l'OTAN i la Unió Europea, que sumen a la capital flamenca un estol de tres centenars de diplomàtics, funcionaris i buròcrates. Des de l'11 de setembre passat tots tenen com a missió primordial de desacreditar Catalunya i torpedinar les iniciatives dels eurodiputats i del govern catalans. Cal afegir-hi els eurodiputats del PP, que s'hi apliquen tant com poden. La majoria de personal europeu, des de comissaris a conserges, comença a estar tip de les seues visites constants, fins al punt que la frase 'ja vénen els espanyols' s'ha fet popular.
L'ofensiva més forta va ser els dies abans del 22 d'abril, quan Artur Mas inaugurà, al Parlament Europeu, l'exposició 'El català, llengua d'Europa'. Tots els diputats proclius i alts representants, un per un, van rebre visita espanyola i, a més, els parlamentaris del PP van provar de fer ajornar l'exposició 'sine die' amb l'excusa que faltaven tres mesos per a unes eleccions. Era la primera vegada que es demanava de suspendre un acte així per uns comicis, malgrat que se n'han fet molts amb menys temps de marge.

Hi van assistir divuit eurodiputats, i això que acostuma a ser complicat que n'hi hagi set o vuit. El cas català desperta un gran interès a la Unió i molts van voler tenir-ne informació de primera mà. Abans de la inauguració, Artur Mas es va reunir amb tres comissaris europeus, un fet insòlit perquè a la UE hi ha uns tres-cents presidents de regió. La comissària d'Interior, Cecilia Mälstrom, liberal sueca, que parla català, va explicar a Twitter que havia 'tingut una interessant conversa amb el president Mas sobre la situació de Catalunya'. També la de Cultura, Androulla Vassiliou, va piular que s'hi havia reunit.
Mas va tenir tracte de cap d'estat a la presentació, sense bandera espanyola. Cent cinquanta persones el van aplaudir després d'haver glossat la llengua catalana. Entre els assistents hi havia càrrecs de primer nivell: la vice-presidenta del parlament, Isabelle Durant; el president del grup liberal-demòcrata, Guy Verhofstad, o el president del partit liberal-demòcrata, l'eurodiputat britànic Graham Watson (favorable a una consulta a Catalunya). No cal dir que la premsa espanyola va parlar de 'fracàs de Mas a Europa'.

Al final, el diputat del PP Luis de Grandes, número dos de la candidatura i membre del patronat de la FAES, es va atansar al president català i li va comentar burleta que el convidava 'al gran acte de la marca Espanya' que s'havia de fer allí mateix.
Aquest 'gran acte' va tenir lloc el 4 de juny i no hi va assistir ni un únic no espanyol. Les sevillanes i el jabugo, per a ells tots sols. El buit de les personalitats europees, total, sense fissures, va evidenciar quina és la reputació d'Espanya ara mateix dins la Unió. Molts països veuen la vocació europea d'Espanya com un simple oportunisme lligat, a la primeria, a un desig de modernització i, sobretot, al fons de compensació. Espanya deixarà de rebre diners estructurals el 2015 i molts pensen que aleshores deixarà de convenir-li Europa.

Els europarlamentaris catalans remeten a l'article 'Después de tocar fondo: una nueva política europea para España', d'un 'espanyolista intel·ligent' especialista en la UE, Ignacio Molina, investigador del Real Instituto Elcano i professor del departament de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid. Molina lamenta el famós 'ensimismamiento' espanyol. Segons ell, la pèrdua de prestigi i influència d'Espanya és fruit de l'arrogància i d'un aïllament voluntari, i esmenta anècdotes com la ira del canceller alemany Gerhard Schröder davant d'Aznar perquè aquest li donava lliçons de creixement econòmic, quan tot el superàvit de la malgastadora Espanya es devia a la caritat de la UE i al drenatge fiscal a Catalunya.
Molina constata que Espanya l'han fet fora dels òrgans directius de tots els estaments de la UE i, malgrat el seu pes demogràfic, ara es troba al nivell de Romania o Lituània. 'Això no és estrany perquè falseja sistemàticament les dades que envia a la Unió, un pecat mortal per a un luterà', explica un eurodiputat.

A còpia de molta dedicació, han aconseguit convertir-se en els pàries de la UE. Ramon Tremosa diu que 'a Estrasburg i a Brussel·les la gent se'n va de la sala quan un espanyol parla. No tenen res a aportar, s'han abonat a la política dels despropòsits i a la mentida com a eina d'actuació. L'economia catalana està en el "core business" europeu, l'espanyola no.' Tremosa cita sovint la frase que li va dir un eurodiputat alemany referint-se a Espanya: 'El fracàs no s'improvisa, tot sovint es guanya a pols.'
Aquest estat d'ànim es palesa amb un seguit de clatellades en pocs dies: vot favorable als corredors mediterrani i atlàntic i contrari al central, petició de la dació en pagament per als casos de desnonament, absència del president Martin Schultz a l'acte de la marca Espanya havent dit que hi aniria, adhesions a Kossove, Gibraltar a la UEFA... I la gran plantofada, un dard directe: els dos premis Ciutadà Europeu per als 'nazis' de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i per a la separatista Acadèmia de la Llengua Basca.

El primer ministre britànic fa evident ara que nord enllà comencen a perdre la paciència. 'Les paraules de Cameron no valen per a Espanya', ha respost aquest linx de les relacions internacionals que es García-Margallo. Deu ser el famós 'ensimismamiento'.
Eugeni Casanova, periodista i escriptor

Share/Bookmark

15.6.13

Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble

Autors: Susanna Francès i Tomàs / Vicent Luna i Sirera
Il·lustracions: Sílvia Faus Garcia

Fonthttp://web.ua.es/va/vr-cultura/projectes/estelles/

Projecte educatiu Vicent Andrés EstellésAl començament del curs 2011-2012 ens assabentàrem que diverses institucions culturals i cíviques havien decidit declarar el 2013, l’Any Estellés. Des d’aleshores, i per participar en aquesta celebració, decidírem elaborar un projecte que anomenàrem Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble. L’hem adreçat a l’alumnat d’Educació Infantil, Primària, Secundària i BAT. Aquest consta d’uns materials curriculars per treballar en cada cicle educatiu: quadern de l’alumnat, quadern del professorat i un recurs per a cada cicle educatiu per iniciar el pla de treball. L' esmentat projecte ha estat editat per la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració d’Escola Valenciana, l’Ajuntament d’Alcoi i el Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi. Ja ens donaríem per satisfets si aquest projecte servira per apropar la figura i obra d‘Estellés als nostres escolars.
Els autors
Susanna Francés i Tomàs
Vicent Luna i Sirera

ÍNDEX
Audiovisual: Història estellesiana dels valencians

Share/Bookmark

11.6.13

MOCIÓ ALS AJUNTAMENTS PER DECLARAR SANT JOAN FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

Des d’Òmnium Cultural i coincidint amb la proximitat de la Festa de Sant Joan, s’ha fet arribar una moció als Ajuntaments per tal de declarar la Festa de Sant Joan com la festa Nacional dels Països Catalans. Està previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l’any i a la propera edició de la Flama del Canigó comptem amb el suport de la majoria dels Ajuntaments dels Països Catalans.
EL TEU POBLE ENCARA NO HA PRESENTAT LA MOCIÓ PER DECLARAR SANT JOAN FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS?
FES-HO POSSIBLE.

+Informació: http://11setembre.omnium.cat/www/flamadelcanigo/ca/festanacional.html

Moció en PDF. per presentar als Ajuntaments d'arreu dels Països Catalans
A FAVOR DE DECLARAR LA FESTA DE SANT JOAN COM LA FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS: http://11setembre.omnium.cat/docroot/flamadelcanigo/MocioSantJoan2009.pdf

Share/Bookmark