20 de juny de 2013
Després de sentir les declaracions d’ahir realitzades per
Mariano Rajoy suggerint de manera explícita prescindir del nostre Servei
Meteorològic de Catalunya, la sectorial de l’ANC de Meteoròlegs i
Climatòlegs per la Independència volem explicar a tots els catalans els
avantatges que comporta Meteocat (el Servei Meteorològic de Catalunya) en front
d’AEMet (l’Agència Estatal de Meteorologia).
Cost
El primer cop d’ull, en època de crisi, cal fer-lo
evidentment al finançament. El pressupost d’AEmet pel 2012 és de 70 milions d’euros,
amb 1400 treballadors, mentre que el de Meteocat és de 5,4 milions i hi
treballen 70 persones.
Com que a Espanya hi ha 47 milions d’habitants, AEMet té un
cost de 1,5 € per persona. A Catalunya som 7,5 milions d’habitants, de manera
que Meteocat ens costa 0,7 € per persona. Jutgin vostès quin organisme els
sembla més eficient.
Si Catalunya representa el 16 % de la població total de
l’Estat, dels treballadors totals d’AEMet li correspondrien 224. Meteocat només
funciona amb 70.
Si el PIB català és el 20 % de l’espanyol, el pressupost
d’AEMet que li correspondria a Catalunya és de 14 milions d’euros. El Servei
Meteorològic de Catalunya treballa amb 5,4 milions d’euros.
Els ingressos propis de l’agència espanyola són d’uns 16
milions d’euros, mentre que els del Servei són d’un milió. La proporció
d’autofinançament és similar, però cal tenir en compte que els d’AEMet provenen
principalment dels serveis als aeroports i els del Meteocat s’originen en la
venda de serveis meteorològics i climàtics a mida per a clients específics,
essent aquest últim l’organisme més actiu en la cerca de clients. Quan el
Servei tingui la certificació per treballar als aeroports caldrà tornar a fer
els números per calcular la proporció d’autofinançament del Meteocat. Actualment
Meteocat s’està acreditant per a poder oferir serveis meteorològics als
aeroports de l’estat i d’Europa i d’aquesta manera ampliar el seu
autofinançament.
Vitalitat
El Servei Meteorològic de Catalunya és una entitat molt
activa. La seva petita dimensió i el seu lligam al territori li permet una
ràpida capacitat de reacció davant de qualsevol eventualitat meteorològica.
Els seus excel·lents col·laboradors multipliquen els ulls del
Servei i el fan arribar a tots els racons de Catalunya, exercint una tasca de
vigilància meteorològica envejable des del punt de vista d’altres països. Ells
són també els primers dins la Unió Europea que fan servir el sistema americà en
els registres fenològics.
La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques del
Meteocat, pionera a l’Estat, ha estat duplicada a posteriori per l’organisme
estatal en molts dels seus punts i en plena crisi econòmica (anys 2010 i 2011).
Compromís amb la societat
El Servei Meteorològic de Catalunya té una llarga història
de compromís amb el país que arrenca l’any 1921, situant ja llavors la ciència
meteorològica i climàtica a l’avantguarda europea i desenvolupant una forma de
fer que deixaria empremta. Per això, en l’àmbit de l’afició a la meteorologia i
la climatologia, és evident que Catalunya és molt diferent a la resta de
l’Estat.
L’interès que aquestes ciències desperten en el nostre petit
país és difícil de trobar a Espanya, amb dues associacions d’àmbit català molt
actives en aquest sector (ACOM, Associació Catalana d’Observadors Meteorològics
i ACAM, Associació Catalana d’Aficionats a la Meteorologia). D’aquí són la
major part de foros i empreses que es dediquen a aquesta activitat a la
Península, així com de particulars que tenen una estació meteorològica pròpia.
Les xarxes socials a Catalunya entren en ebullició quan hi ha qualsevol
esdeveniment meteorològic. No és per casualitat que el Meteocat té més de
42.500 seguidors al Twitter i més de 19.000 fans al Facebook, convertint-lo en
un dels serveis meteorològics amb més seguidors a tot el món.
En l’àmbit de la formació, el Servei també està en contacte
amb les escoles del país, oferint xerrades gratuïtes i altres activitats més
específiques a centres educatius per encomanar el cuquet d’aquesta afició les noves generacions. També col·labora
obertament amb el món universitari; per això, quan col·legues estrangers
pregunten als investigadors catalans com és que aquí existeixen dos organismes
oficials, hem sentit més d’un cop la
resposta “un funciona i l’altre no”.
La
solució
Una
Catalunya plena necessita un Servei Meteorològic amb totes les seves
competències, sense ingerències ni amenaces, amb projecció internacional i
participació com a membre de ple dret en tots els organismes internacionals
rellevants.
Estem
cansats de picabaralles sobre les fronteres que cal mostrar als mapes del
temps, tips d’incompliments de promeses i convenis per part de l’Estat,
fastiguejats d’haver-nos de justificar i tips d’amenaces continues. Som
meteoròlegs i climatòlegs de vocació i volem treballar en pau pel nostre país
juntament amb la resta de meteoròlegs, climatòlegs i aficionats de Catalunya i
del món.
“Les comunitats autònomes poden prescindir o no de les
agències de meteorologia, dels òrgans de defensa de la competència o de les
agències la energia” va dir ahir textualment Rajoy. Des de la sectorial de Meteoròlegs
i Climatòlegs per la Independència no només no en volem prescindir, sinó
que desitgem que siguin les úniques que existeixen. La solució és clara: fer el
pas de comunitat autònoma a país el més ràpidament possible.
Com deia Eduard Fontserè, director del primer Servei
Meteorològic de Catalunya, “Catalunya dins el món i progressant amb tot el
món, ha d’ésser la vostra divisa”.
Meteoròlegs i Climatòlegs per la Independència
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada