De totes les músiques festives dels Països Catalans, des de les castelleres a les de Moros i Cristians o la Patum, aquesta és la que em commou més profundament.
El Jaleo Menorquí l'he escoltat, ballat i passat per sota els cavalls, a Ferreries, Maó i a Es Migjorn Gran, però mai a Ciutadella i em reca, doncs és a Ciutadella on em vaig fer menorquí d'adopció. Per tant, aquesta música també té per a mi una part de melangia, de somni, de mite...de sentiment inefable.
És llum i sol, calor, suor, alegria, festeig i gosadia; és terra i és mar i és Sant Joan de Missa i és tremolar de plaer en qualsevol horabaixa de l'Illa. És la meva terra completa i és llibertat escollida. I és noblesa i coratge, i bellesa antiga. És unió i nervi i sobretot una festa a mida. Em travessa cor i cap mentre m'encén la sang to avisant-me que allò millor ja arriba.
És música, és festa i és el meu país sencer, molt més càlid que cap himne, cap penó o cap bandera.
VISCA SANT JOAN!
VISCA EL JALEO!
VISCA CIUTADELLA!
VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada