Els artistes catalans (catalans; valencians i balears) de tots els temps, junts en un diccionari en línia

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Una nova eina per al coneixement de l’art català ARXIU.

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

Maria Palau

FONT: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2419984-els-artistes-catalans-de-tots-els-temps-junts-en-un-diccionari-en-linia.html

Els artistes catalans de totes les èpoques i especialitats estrenen espai comú: un diccionari en línia impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Dirigit per Francesc Fontbona, Eduard Vallès i Bonaventura Bassegoda, és un projecte en procés del qual ja es poden consultar més de 130 entrades.

El Diccionari d’Artistes Catalans, Valencians i Balears, que es presenta demà (11 h) a la seu de l’IEC, agafa el relleu de tot un clàssic: el diccionari que va dirigir Josep Francesc Ràfols entre els anys 1951 i 1953, llavors estrictament de l’àmbit de Catalunya i publicat en castellà. Ara la recerca s’ha expandit a tots els territoris de parla catalana, inclosa la Catalunya de domini francès i la Franja d’Aragó, i la llengua per difondre-la és el català. També a diferència del mític diccionari Ràfols, els articles són més extensos i inclouen una acurada bibliografia, una llista de les exposicions en què els artistes van difondre els seus treballs i una selecció de les seves obres més característiques.

Tots els creadors del diccionari de l’IEC/MNAC són morts i tracen un fil cronològic que va del romànic al segle XXI. Els autors de les entrades són “els principals experts de cada artista”, remarca Fontbona. De moment, s’ha convidat a escriure-hi més de cent autors de tesis doctorals i treballs de fi de màster dedicats a artistes, així com autors d’articles monogràfics o comissariats d’exposicions.

Els ideòlegs de la iniciativa s’han preocupat que les dones artistes hi estiguin ben representades, si bé són conscients que encara cal desenterrar biografies de períodes anteriors al segle XX. Tampoc han volgut prioritzar només els noms més importants. “D’aquest primer centenar llarg d’entrades que ja estan penjades, hem alternat noms coneguts i noms poc coneguts”, subratlla Fontbona. Isidre Nonell, Dionís Baixeras, Lluís Rigalt, Joaquim Sorolla, Mela Muter, Hermenegild Anglada-Camarasa, Josep Llimona, Santiago Rusiñol, Adolf Mas, Joan Busquets, Joaquim Torres-García i Lluïsa Vidal formen part de la nòmina inaugural.

“És un projecte important per donar a conèixer de manera massiva els artistes catalans de tota la història, amb rigor i sempre al dia de les noves troballes”, apunta Fontbona.

Aquest és el tercer diccionari vinculat a l’art que posa en marxa l’IEC. El dels historiadors de l’art ja supera els 800 articles i el dels col·leccionistes i les col·leccions s’acosta als 275. Tots dos, com el dels artistes, estan actualitzant-se permanentment.

El cost total del Diccionari d’Artistes Catalans, Valencians i Balears, fins ara, ha estat de 30.000 euros i s’ha finançat a parts iguals entre les dues institucions. Els conservadors del MNAC i els membres de l’IEC col·laboren en l’obra sense càrrec.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Els artistes catalans (catalans; valencians i balears) de tots els temps, junts en un diccionari en línia

Va de desafiament, evidentment - Jordi Panyella

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Un moment de la concentració d’ahir davant Via Laietana, 43 JPF.

Va de desafiament, evidentment

Jordi Panyella
FONT: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2420216-va-de-desafiament-evidentment.html

Com que amb les coses de menjar no s’hi ha de jugar, en aquest ofici cal ser molt curós amb les paraules que es fan servir i el context en què s’utilitzen. Per a un periodista les paraules són com el bisturí en mans d’un cirurgià i cal emprar-les amb precisió mil·limètrica, ja que una desviació cap a un costat o un altre pot provocar un tall no volgut, un regueró de sang indesitjat, i aleshores tothom a córrer.

Dit això, cal deixar clar que el nucli semàntic d’aquest article és el verb desafiar i l’acció que se’n deriva, el desafiament. Desafiar, segons subratlla el diccionari en una de les seves accepcions, vol dir “afrontar, no témer la lluita amb algú o alguna cosa”. En aquesta lògica, quan una persona afronta un desafiament, vol dir que es planteja assolir un objectiu, encara que al davant hi tingui un adversari difícil de batre, poderós, és a dir, empeltat de poder, tal vegada el mateix poder.

De desafiament, en va parlar la setmana passada la brigada d’informació de la policia espanyola a Barcelona quan va redactar un atestat per denunciar els organitzadors de la concentració que hi va haver el 7 de maig passat davant la prefectura superior d’aquest cos, al número 43 de la Via Laietana. Segons l’atestat, la concentració que s’hi va fer va suposar “un clar desafiament a la Junta Electoral de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”, que havien prohibit l’acte adduint que interferia en el procés electoral. La policia va escriure desafiament quan en tot cas hauria pogut dir desobediència, tot i que no es va desobeir la prohibició, ja que no es va fer l’acte anunciat en un primer moment i prohibit i sí un en protesta contra el vet judicial.

Sembla el joc dels embolics, però és fàcil d’entendre, i a més és una evidència que, en l’atestat policial dirigit al TSJC, la brigada d’informació buscava alguna cosa més que comunicar uns fets que es consideren delictius, i introduint el matís del “desafiament” carregava les tintes contra la Comissió de la Dignitat, destinatària de la denúncia i organitzadora de l’acte.

Cal reconèixer, però, que la brigada d’informació intueix el rerefons de la protesta de la Comissió de la Dignitat, que ja fa tres anys que dura, perquè efectivament és un desafiament que un grup de ciutadans organitzats s’hagin marcat l’objectiu de fer marxar la policia del centre de Barcelona i fer de la prefectura un espai de memòria.

Però no és un desafiament als jutges ni als tribunals, ho és a la mateixa essència de l’Estat espanyol, entès com un estat que ha utilitzat sempre les estructures de repressió per falcar la dominació sobre el territori de Catalunya. Un desafiament que, com que està fonamentat en la dignitat de les persones que han desfilat per Via Laietana per explicar els seus casos de tortures, no tem el poder al qual s’enfronta, ni tampoc els mètodes que utilitza.

I com que el desafiament és dels grans, ahir a la tarda 200 persones es van tornar a plantar a Via Laietana per escoltar el testimoni de José Orive i Salvador Martínez. El primer, detingut perquè és comunista, el segon, perquè és amic del poble saharià, tots dos brutalment torturats en aquest indret sinistre. Dues raons més, dues causes més de raó, dos testimonis més per al desafiament contra la desmemòria.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Va de desafiament, evidentment - Jordi Panyella

Es reactiva la mobilització al País Valencià i les Balears arran de les polítiques educatives i lingüístiques contra el català

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Mar Ferrando

• Es reactiva la mobilització al País Valencià i les Balears arran de les polítiques educatives i lingüístiques contra el català del PP i Vox
• L’extrema dreta busca arraconar la llengua sobretot dins el món educatiu, que uneix esforços per fer front als atacs constants

Els pactes del PP amb Vox al País Valencià i a les Illes Balears han tingut com a gran damnificada la llengua catalana amb l’aplicació d’unes polítiques lingüístiques que busquen minoritzar encara més el català, de per si ja en situació d’emergència per la davallada en l’ús social experimentada des de fa anys. La irrupció del partit de l’extrema dreta que té en la persecució del català –sobretot a l’escola– el principal eix de les seves polítiques ha fet reactivar les mobilitzacions després d’anys inactives amb governs d’esquerres. Per demà, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià, integrada per diferents sindicats, associacions i entitats, ha convocat una vaga per “aturar les noves lleis educatives regressives” del PP i Vox. Una protesta que podria ser massiva, igual que ho va ser la del 5 de maig a Palma, amb 40.000 persones que es van aplegar a la plaça Major per defensar la llengua i rebutjar els atacs continuats del govern.

L’executiu valencià del PP i Vox vol enterrar l’actual llei del plurilingüisme valencià, aprovada el 2018 pel govern del Botànic (el PSPV, Compromís i Podem), per una mal anomenada llei de “llibertat educativa” que promou la segregació lingüística i dona potestat a les famílies per triar la llengua d’educació dels seus fills. A més, s’estableix que per rebre una educació en valencià cal que un 20% de les famílies ho demani, fet que perjudicarà poder rebre una educació en llengua catalana als centres més castellanoparlants. Des d’Escola Valenciana, la seva presidenta, Alexandra Uró, denuncia la política “ideològica” que exerceixen el PP i Vox, que amb la proposició de llei que es pot aprovar al juliol afavoreix els centres concertats i redueix al mínim la presència del valencià: un màxim del 10% a infantil i entre un 15 i un 25% a primària i secundària. Per Uró, apliquen “idees reaccionàries en la dominació d’una llengua sobre l’altra que encara agreugen més el bilingüisme asimètric que vivim al País Valencià”.

Per Jaume Fullana, exdirector general de Política Educativa del govern valencià (2015-2019) i vicepresident del Consell Escolar fins al març, l’embat del PP i Vox respon a una “valencianofòbia”. Fullana creu que la llei actual, la del 2018 –que establia entre un 15 i un 25% l’educació en anglès i un mínim del 25% en castellà i català, que es podia ampliar fins a un màxim del 65% si ho aprovava el consell escolar del centre amb una majoria de dos terços–, no ha acabat de funcionar i que caldria modificar-la per assegurar la competència lingüística de tots els alumnes, però no amb un nou marc legislatiu que busca esborrar el valencià i que defensa que “el castellà està discriminat”. Considera que la proposta de llei educativa i altres mesures ja aprovades pel govern d’extrema dreta busquen “caminar cap al procés de substitució total de la nostra llengua”. Per Fullana, l’anomenada “llei de llibertat educativa” és un “parany lèxic”, ja que en l’exposició de motius es fa referència a normatives de rang superior, com ara la Constitució i la llei estatal d’educació Lomloe, però amb “omissions molt significatives”. Per exemple, ometen l’apartat 3.3 de la Constitució, que fa referència a la “riquesa de les diferents modalitats lingüístiques” de l’Estat, i “s’obliden” de la disposició de la Lomloe que diu que en acabar l’educació obligatòria “tot els alumnes hauran d’assolir el domini ple de la llengua castellana i, si és el cas, de la llengua cooficial”. Per això, si el govern de Carlos Mazón aprova la llei, Escola Valenciana i altres entitats preveuen impulsar un recurs d’inconstitucionalitat i, si cal, arribaran fins a Europa perquè, segons remarca Fullana, “també vulnera la Carta Europea de les Llengües Minoritzades”.

Des de les Illes Balears també pensen anar als tribunals si, finalment, el PP i Vox acaben aprovant el pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua per als centres educatius, rebatejat com a pla de segregació lingüística per les entitats que representen els diferents sectors de la comunitat educativa i que estan agrupades en la Xarxa Educativa per la Llengua, ja que alerten que aquest pla, que entraria en vigor el curs que ve, permet separar alumnes per raó de llengua i redueix les hores de català en favor del castellà. Un cop els centres s’adhereixin al pla pilot, les famílies podran demanar per als seus fills l’escolarització en castellà. Només cal que hi hagi un mínim d’un 20% de l’alumnat que ho vulgui. El model actual lingüístic educatiu de les Illes, que és vigent des de fa més de 25 anys i va aconseguir el consens de les forces polítiques, establia un mínim del 50% en català, que és el percentatge que apliquen les concertades. A la pública gairebé tota la docència és en català.

Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, alerta que “fer un desdoblament per llengua està prohibit per la llei d’educació” de les Balears. L’Obra Cultural Balear ha presentat un recurs al TSJIB per intentar aturar el pla de forma cautelar, que afirma que vulnera altres lleis, com ara la de normalització lingüística. De moment, més del 90% dels centres públics no s’han adherit al pla pilot. Els que ho han fet són alguns concertats que, de facto, ja estan aplicant aquest mínim del 50% d’ensenyament en català. Així, es queixa Vergés, les concertades rebran “una dotació extra pel que ja estan fent ara”. I és que el pla va acompanyat d’una dotació econòmica de 240.000 euros en quatre anys. Des de FAPA Mallorca, Cristina Conti i Miquel Àngel Guerrero es posen les mans al cap davant una aportació de 60 milions d’euros anuals que ha sortit de cop “de sota les pedres” i que es destinaran a un pla que “incrementarà encara més la segregació” entre centres i fins i tot dins dels mateixos centres. “Hi ha altres qüestions més greus que no s’afronten per falta d’inversió”, es queixen. Tant des de l’Assemblea de Docents com des de FAPA Mallorca tampoc entenen com aquest pla ajudarà a millorar les competències lingüístiques, garantint la igualtat de coneixement entre el català i el castellà si es redueixen les hores. Per això aquestes dues entitats estan dedicant els seus esforços a fer una campanya de difusió a docents i famílies sobre què representarà l’aplicació del pla de segregació, ja que alerten que els primers perjudicats seran els alumnes que no assoliran les competències en una llengua catalana que ja es troba en una situació d’emergència per la davallada de l’ús social en els últims anys.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Es reactiva la mobilització al País Valencià i les Balears arran de les polítiques educatives i lingüístiques contra el català

"El procés no s'ha acabat perquè som majoria i és imparable" - Josep Miquel Arenas

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

FONT:  https://x.com/valtonyc/status/1791769593372893453
(Valtònyc) Raper @valtonyc

El procés no s'ha acabat perquè som majoria i és imparable. Quan vam veure que units vam vèncer un estat, es va acabar la vella política en què votàvem sigles, ara votem país i si no hi ha projecte comú, ens quedem a casa perquè no tenim una altra manera que els polítics ens escoltin.

Amb l'amnistia, els indults i els resultats de les eleccions no s'acaba el procés, s'acaba el xantatge emocional, un pes que no ens permetia de continuar construint d'una manera racional. Érem en caiguda lliure i centrar-nos en el futur és una tasca complicada quan només vols sobreviure.

A partir d'ara cal assumir més responsabilitats com a militants independentistes i deixar de derivar-les totes al govern o juntes de les entitats. Votar és un dret que encara tenim, però la independència és un dret a conquerir. Cal deslligar-ho i forçar una sinergia entre carrers i institucions.

Caure dins la inoperància per la frustració no és el cami i cal fer autocrítica per haver-nos deixat infantilitzar pels uns i els altres. Els polítics i les organitzacions han de ser una peça més del nostre tauler, i no nosaltres del seu.

Recuperar Òmnium o l'Assemblea i participar en els seus espais de debat és un bon començament. Han construït eines que fem servir i les seves Consultes/processos democràtics no superen mai el 10% de participació. Aturem les campanyes per defensar-nos de les acusacions de l'estat i de caure al seu relat. Guardem les energies amb iniciativa de construir i que vagin ells a remolc. Involucrem-nos." 

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

"El procés no s'ha acabat perquè som majoria i és imparable" - Josep Miquel Arenas

Quim Gibert: “La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Pere Bosch i Cuenca

• Acaba de publicar un llibre en què recull articles i episodis sobre la Franja de Ponent del primer terç del segle XXI
• Destaca que “el patrimoni més important de la Franja, després de les persones, és la llengua catalana”, que està en perill

Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent

Editorial: Llibres de l’Índex

Any: Febrer 2024

Preu: 14,50 euros

No hi ha gaires llibres que ens expliquin com es viu i com se sent en aquest territori que anomenem Franja de Ponent. Es tracta d’un espai poc conegut?

De material jo penso que n’hi ha, però has de buscar molt i, a més a més, no genera molta actualitat. Hi ha un filòleg, que es diu Ramon Sistac, que és un dels dialectòlegs més importants del país, que diu que la Franja és com un enfilall de salsitxes. Si tu mires el mapa dels Països Catalans, veuràs que hi ha un moment que entre la comarca del Baix Cinca i la Llitera es trenca. És el trosset aquest de la salsitxa. La Franja no té cap unitat. Quan l’home del temps diu “A la Franja pot ploure!”, et preguntes “A on? Als Ports de Beseit o a dalt de tot a la Ribagorça?”. La Franja és com una continuïtat del Principat, i a més a més al Baix Cinca hi ha una part que és castellanoparlant. Al Matarranya o la Ribagorça hi ha una part en què no es parla català. I el que han fet de manera sistemàtica els governs aragonesos de torn ha estat potenciar aquesta part que parla castellà. A la Llitera, per exemple, han posat la capital a Binèfar. El mateix amb el Matarranya, on la capital històricament ha estat Vall-de-roures, doncs ara per temes de salut han d’anar a Alcanyís, quan abans anaven a Tortosa. Es fan moltes carreteres vinculades a l’interior d’Aragó per tal d’estimular les relacions amb aquesta part. El resum és que el govern d’Aragó sempre ha pensat que si dignifica el català la gent acabarà relacionant la llengua amb la identitat catalana. Volen que la gent mai es pugui sentir catalana.

En algun article fins i tot denuncieu que la Franja està deixada de la mà de Déu per part de Catalunya..

És cert. No hi ha tampoc una correspondència. Per a la gent més sensibilitzada sí, però en general no. Tampoc desperta gaire interès. És com un afegit del qual no se’n sap ben bé què fer. Per això en diuen franja, faixa. És un territori sense cap unitat. Quan diuen “català d’Aragó” fan riure. Què volen dir exactament? No diuen “castellà d’Aragó”. En allò que fa referència a la llengua que es parla, el referent són altres llocs del Principat que, mirant el mapa, es troben a la mateixa altura, com ara Lleida en el cas de Fraga, de Tremp en el del Pont de Montanyana, d’Alfarràs en el d’Albelda.

A què creieu que és degut aquest desinterès que hi ha?

Amb els anys, a Fraga hi ha gent anticatalana, gran part dels quals no són ni fragatins de soca-rel. El català a la Franja, igualment com a la Catalunya Nord, no ha estat pràcticament mai oficial. Només va ser-ho durant l’ocupació napoleònica. Napoleó va incorporar de Fraga fins a Favara en un departament que s’anomenava Boques de l’Ebre, amb capital a Lleida. Napoleó incorpora Catalunya i una part de la Franja a França.

Malgrat els interessos polítics, en el llibre deixeu molt clar que hi ha una confluència constant entre la Franja i Catalunya...

Sempre hi ha hagut aquest intercanvi més humà entre un costat i l’altre, diguem-ne, de les fronteres més artificials. Hi ha molts exemples en aquest sentit. Segons quina especialitat es vulgui fer de formació professional, és absurd anar a Saragossa, a Osca. Per proximitat natural, s’acaba anant a Lleida. El mateix passa si t’has de sotmetre a una operació o busques un especialista i ho vols tenir més senzill. També acabes anant a la capital del Segrià, que està a poc més de vint minuts de distància. Però com que hi ha aquest grau d’anticatalanitat, també hi ha gent que se’n va a tenir el fill a Saragossa.

Un dels temes recurrents dels seus articles és la llengua. Que el català estigui arraconat a la Franja, tal com afirmeu en el text introductori, és una mostra que no hi ha justícia lingüística?

És una mostra que el patrimoni més important de la Franja, després de les persones, és la llengua. El fet diferencial, allò que la Franja podria portar a Aragó si s’estigués disposat a acceptar i valorar la diversitat, és la llengua. En altres llocs com a Bèlgica existeixen realitats molt paregudes, però es respecten les llengües del territori, que acaben sent les oficials. A l’Aragó només hi ha una llengua oficial, que és el castellà.

En un dels darrers articles, seguint l’ordre alfabètic, assegureu que “l’esdevenidor lingüístic a la Franja de Ponent és desolador, fa venir esgarrifances, endoloreix”. Quin futur ens espera?

La situació de la Franja és de desemparament après. La gent ha après a viure en la indigència lingüística. Com que no hi ha pràcticament res legislat, el Justícia d’Aragó, que és el defensor del poble, no et dona la raó si fas una queixa perquè no hi ha res on agafar-se. Europa ha deixat les competències lingüístiques als estats com un tema interior. Aleshores no et queda pràcticament cap porta on anar a picar. Hi ha una ONG que es diu ELEN i diuen que com a molt poden aconsellar que vinguin inspectors per veure que aquí el castellà cada dia ocupa més espais d’ús i de prestigi i el català va quedant apagat. Ens queda la creativitat, però poca cosa més. Quan faig les presentacions sempre dic que quedem nosaltres. Si estem disposats a mobilitzar-nos i a fer coses per la llengua, persistirà.

FONT:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2417366-la-llengua-persistira-si-estem-disposats-a-mobilitzar-nos.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Quim Gibert: “La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Catta avietta a zu mahettá Felipe Zekto, per Bernat Joan

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Felipe Sesto (com el Camilo)

FONT: https://www.noudiari.es/opinion-ibiza/cattaaviettaa-zu-mahetta-felipe-zekto-per-bernat-joan/

Mu querío Rhey,

É tenío notisia que aj aprobao dá er titulo de reá a la Acadèmi de sa Yengo Valeá, pué to er mundo zabe mu bié que en lah Ihlah Valeare no ze abla Catalán, zinó er Valeá, que no se parese en ná, por musho que digang quatro deggrasiao.

Po, quiyo, lo mihmo paha en Andalusia, onde ablamo andalú y a musha onra, joé! Ole tuh muertoh! Y nosotros no tenemo Academia ni ná. Noh obligang a eccriví como loh Catteyanoh, coza que noh cueze mogollong, tío!

Ozea que, me e disho oi mimmo: azukiki pa lo cardo! Amo azhá! Eccrivele a zu Mahetá i que ze zuerte a la vo de ya una academia pa lo andaluze, que zomo vuena hente y mu onrao, y tenemo er mihmo deresho que loh valeare, hoé!

Por ezo de lo informe no ze preocupe. Mi menda ettudió Philolohia en una unibersidá púbblika i loh pué ase zin problema. Er andalú e una lengua komo otra quarkiera, y zi en Mayorka avlan valeá en Zebiya ablamo lo nuehtro, i no lo zortamo ni a arrehohtiah, amo azhá!

Confiao que me arah cazo, keda a tu dipposisiong,

VENADDO HU-ANG.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Catta avietta a zu mahettá Felipe Zekto, per Bernat Joan