
traducció - translate - traducción
2.4.25
II Trobada Dones Països Catalans - Comunicat de Premsa

27.3.25
II TROBADA DE DONES DELS PAÏSOS CATALANS. Palma 28-29 de març de 2025
NOTA DE PREMSA
El Col·lectiu Dones de PPCC va ser creat el 2019 a Mallorca. Durant la pandèmia, i alguns anys després, va restar inactiu. El 2024 organitzàrem la I Trobada de Dones dels Països Catalans, a l'Ateneu Arenyenc d’Arenys de Mar. Hi assistírem unes 80 dones, magistrades, infermeres, mestres, estudiants, informàtiques, sociòlogues, professores, catedràtiques d’universitat, carteres, auxiliars, d’infermeria, diputades, regidores, batlesses, bibliotecàries, documentalistes, advocades, juristes, sociòlogues, catedràtiques d’universitat, politòlogues, etc. El fet que comptàssim amb un centenar de dones inscrites i, a més, n'hi hagués de tot el territori dels Països Catalans ens va empènyer a continuar endavant.
A Arenys férem una anàlisi de la situació social, política, econòmica, mediambiental, lingüística i cultural i vàrem fixar objectius per al col·lectiu, constatàrem necessitats compartides i començàrem a establir xarxa entre nosaltres. Al final de la Trobada, acordàrem fer-ne una de nova l'any 2025. I és aquesta que se celebra a Palma els dies 28 i 29 de març.
Els objectius de la II Trobada que farem a Palma són:
1. Coincidir en l’espai i el temps dones de diferents parts del territori, que tenen clar el seu àmbit nacional per conèixer-se, intercanviar punts de vista, fer xarxa, establir vincles i mecanismes de cooperació i tornar als nostres llocs de residència enriquides per tot allò que haguem pogut compartir durant la trobada.
2. Fer una anàlisi compartida de la situació social, política, econòmica, sindical, cultural, lingüística, mediambiental del moment actual per tenir una visió de la nació completa feta des de la mirada de dones.
3. Posar en comú propostes d’accions -d’acord amb els objectius del Col·lectiu- i formes d’organització per poder treballar de forma conjunta, realitzar activitats elaborar documents i incidir socialment i política als espais on sigui possible.
4. Trepitjar territori i conèixer algunes dones que han fet història a les Illes Balears i d’altres que fa estona que hi fan feina en temes de feminisme, llengua, cultura i País.
5. Consensuar accions per impulsar iniciatives a favor de l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits i a tot el territori. La llengua és allò que ens identifica i més ens cohesiona.
A la Trobada hi participaran dones de les diferents Illes Balears: comptam amb representació de Formentera amb n’Esperança Marí que presentarà el seu llibre Dones de la Sal; d'Eivissa amb na Fany Tur, exconsellera de Cultura del Govern de les Illes balears, que ens parlarà de les Dones d’Eivissa; de Menorca amb na Fàtima Anglada i na Raquel de Manuel que escenificaran Dones i Arxiu; També hi participaran representants del Principat de Catalunya, una ex consellera de Sanitat del Govern de Catalunya, Una dona ex membre de la Mesa del Parlament de Catalunya; una ex diputada al Congrés; regidores de Ajuntaments, una batlessa, professores de secundària i universitat, historiadores, advocades, mestres, bibliotecàries, gestores culturals, productores i escriptores... etc. També hi haurà participació d'integrants del Lobby de Dones, de les Dones de Llevant de Manacor, de Ses Teranyines de Sant Joan, i de les Matriotes del Principat. Així mateix, comptarem amb la presència d'investigadores com ara la mallorquina Isabel Peñarrubia.
L'objectiu és continuar fent xarxa, fixar-nos objectius a curt i mitjà termini, i reflexionar sobre com incidir en una política més feminista, més sobiranista i més autocentrada arreu dels Països Catalans, que volem sobirans, lliures i units.
Les persones que s’hi vulguin inscriure i rebre el programa ho poden fer a donesppcc@gmail.com

II TROBADA DE DONES DELS PAÏSOS CATALANS. Palma 28-29 de març de 2025
19.3.25
El factor humà - Jordi Panyella
- 71 dimarts reivindicant convertir Via Laietana 43 en espai de memòria
- Guiomar Amell explica el cas del seu marit, Llibert Cuatrecasas, i Manel Navarro narra la seva detenció el 1981 com a militant de l’Aurora.

El factor humà - Jordi Panyella
18.3.25
Descolonització: 16 aspectes clau - Donald
Un català descolonitzat
mentalment té clars aquests aspectes clau:
No només són qüestions
polítiques, sinó que afecten tots els àmbits: identitat, llengua, economia,
cultura i autopercepció.
1. Catalunya és una nació ocupada
i els estats ocupants són l'enemic.
Catalunya no és una regió, ni una
autonomia, ni una part d’Espanya, sinó una nació ocupada.
Espanya no és un "estat
plurinacional" ni un projecte compartit, sinó una estructura de dominació.
No existeix cap aliança possible amb Espanya: o som independents, o desapareixem.
2. Els catalans hem de decidir qui forma part de la nació.
No ho decideix ni l’Estat
espanyol, ni els seus censos.
Ser català no és només viure
aquí: és compartir la llengua, la cultura i la voluntat de continuar existint
com a nació.
No tothom que viu a Catalunya és
català, i negar això és acceptar l’assimilació.
3. La llengua catalana ha de ser
l’única llengua nacional.
El català no pot ser una opció
més, ha de ser l’única llengua d’ús oficial i vehicular.
El bilingüisme és la fase prèvia
a la substitució lingüística.
Qui viu aquí i rebutja el català,
no forma part del país, només hi resideix.
4. L’autonomia no és la solució,
és el problema.
L’autonomia és un mecanisme de
control, no una eina de sobirania.
Cap país s’ha independitzat
gestionant bé la seva autonomia.
Cada vot que participa en el joc
autonòmic legitima el sistema de dominació espanyol.
5. Espanya mai no permetrà la
independència per la via democràtica.
No hi haurà referèndum pactat, ni
sortida negociada.
La legalitat espanyola no
reconeixerà mai el dret d’autodeterminació.
L’únic camí és la unilateralitat
i la ruptura amb l’Estat espanyol.
6. No hi ha catalans
“d’esquerres” o “de dretes”, només catalans lliures o sotmesos.
La independència no és una
qüestió ideològica, sinó de supervivència nacional.
L’eix esquerra-dreta només
serveix per dividir els catalans i frenar la lluita.
Qualsevol debat que no sigui
sobre l’alliberament nacional és una distracció.
7. L’Estat espanyol no és
reformable, és un problema estructural.
No existeix cap
"millora" possible dins Espanya.
L’Espanya actual és hereva del
franquisme, i no canviarà perquè forma part de la seva naturalesa.
L’única opció és desconnectar-ne
completament.
8. L’economia catalana està
segrestada i espoliada.
Espanya utilitza Catalunya com a
colònia econòmica.
El dèficit fiscal és un mecanisme
de submissió i drenatge de recursos.
La independència no és per ser
més rics, sinó per no ser esclaus econòmics.
9. La demografia no és neutra: o
catalanitza o destrueix.
La immigració no és un fenomen
neutre: pot ser una eina d’enfortiment o de destrucció nacional.
Si no es catalanitza, la
demografia juga a favor de l’Estat ocupant.
Cada persona que arriba i no
aprèn català és un pas més cap a l’assimilació.
10. Els mitjans de comunicació
són una eina de dominació.
La televisió, la ràdio i la
premsa juguen a favor del marc mental espanyolista.
Els mitjans catalans han de ser
eines de construcció nacional, no instruments de submissió.
Consumir mitjans espanyols
significa acceptar el seu relat i la seva hegemonia.
11. La memòria històrica és una
arma política.
Si oblidem la nostra història,
deixem de tenir arguments per defensar-nos.
L’Estat espanyol tergiversa i
manipula la història per justificar la seva dominació.
Recuperar la nostra memòria és
recuperar la nostra sobirania.
12. El poder no es demana, es
pren.
No podem esperar que ens
"deixin" ser independents.
La història demostra que només la
força i la determinació creen estats nous.
Cap poble s’ha alliberat fent
manifestacions pacífiques i esperant concessions.
13. La solidaritat amb altres
pobles només té sentit si ens ajuda a alliberar-nos.
El catalanisme naïf que vol
quedar bé amb tothom és inútil.
Les aliances han de ser
estratègiques, no sentimentals.
El primer objectiu ha de ser la
supervivència de la nació catalana.
14. La resistència passiva no
serveix de res.
El pacifisme absolut només
serveix per perpetuar la submissió.
Cap potència colonial ha marxat
perquè la colònia li ho ha demanat educadament.
Cal saber utilitzar totes les
eines de lluita, no només les simbòliques.
15. La independència no és una
opció, és una necessitat.
No es tracta de si ens convé o
no, es tracta de si volem existir o no.
Cap nació que no aspiri a ser
lliure pot sobreviure a llarg termini.
La independència no és
negociable, és inevitable si volem continuar sent catalans.
16. El problema no és només
Espanya, sinó els catalans col·laboracionistes.
Sense catalans traïdors, Espanya
no podria mantenir-nos sotmesos.
Els processistes, autonomistes i
espanyolistes disfressats de catalanistes són part del problema.
No hi ha pacte possible amb els qui perpetuen la submissió.
👉Un català descolonitzat no viu en
la il·lusió de pactes impossibles ni confia en estructures pensades per
mantenir-nos sotmesos.
👉Un català descolonitzat ho té clar: si volem ser, hem de trencar. I ho hem de fer nosaltres. Ningú ens donarà res, ho hem de prendre.

Descolonització: 16 aspectes clau - Donald
20.2.25
CARTA DE L'EX-PRESIDENT DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA MHP CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJÓ
En Jordi Domingo ha estat proclamat oficialment com a president del Consell de la República, i des d’ara sap que pot comptar amb mi pel que consideri necessari i útil a la seva responsabilitat. Li agraeixo l’esforç i la dedicació que sé que hi posarà, que d’altra banda ja li he vist posar en totes les ocasions que hem tingut l’oportunitat de coincidir.
Ara que tot el procés electoral s’ha acabat i que el Consell entra en una nova etapa voldria fer públiques algunes reflexions i donar algunes respostes a preguntes o dubtes que, privadament, m’han adreçat diverses persones.
La raó per la qual no he tingut cap participació ni opinió pública en tot aquest procés és, sobretot, perquè no volia que res del que jo pogués dir o fer fos reinterpretat, o exercís cap influència tant en el vot dels ciutadans registrats com en la feina que hagués d’assumir la persona que resultés escollida per a ocupar la presidència. A totes les candidatures que se’m van adreçar els vaig explicar que no podia donar suport a cap d’elles i que no volia que cap opinió meva fos interpretada com un condicionant per al futur govern o com una tutela.
Hi ha una altra de raó. Conec bé en Jordi Domingo i conec encara millor en Toni Comín, que ha estat el vicepresident que ha assumit la gestió del Consell des dels seus inicis. Els aprecio i els valoro a tots dos. En el cas d'en Toni, d'una manera especial perquè conec el que representa la duresa de l'exili, sovint banalitzat per bé que hem procurat no parlar-ne massa, i l'he vist treballar de manera incansable tant per al Consell com per al Parlament Europeu; és a dir, per defensar la independència de Catalunya en tots els fronts polítics que hem tingut a l'abast.
Quan vaig prendre la decisió de cessar el govern del Consell que presidia, i conseqüentment presentar la meva dimissió, ho vaig fer convençut que hem de preparar-lo per a un nou cicle, amb nous lideratges i amb la mirada posada en més enllà de l’existència d’un exili que, si Espanya fos una democràcia plena, ni s’hauria hagut de produir, ni ara hauria d’existir. No hi ha millor instrument per aixoplugar tot el que representa l’octubre del 2017 que el Consell, i aquest rol és el que el nou president i el nou govern han de reforçar i reimpulsar.
Agraeixo moltíssim la participació, de més de 8.000 persones. És un senyal molt esperançador, que dona al futur Govern del Consell l’aval per adoptar les seves decisions i fixar les seves prioritats.
Carles Puigdemont i Casamajó
Waterloo, 18 de febrer de 2025

CARTA DE L'EX-PRESIDENT DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA MHP CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJÓ
3.2.25
Com mantenir viva la democràcia el 2025 - George Lakoff

Com mantenir viva la democràcia el 2025 - George Lakoff
2.2.25
CAL ATURAR-LOS
El capitalisme ja no rau en foscos consells d'administració de les grans corporacions internacionals, si no en les poques persones que les han comprat i que poden comprar la resta del món.

CAL ATURAR-LOS