traducció - translate - traducción

27.3.25

II TROBADA DE DONES DELS PAÏSOS CATALANS. Palma 28-29 de març de 2025

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


NOTA DE PREMSA


El Col·lectiu Dones de PPCC va ser creat el 2019 a Mallorca. Durant la pandèmia, i alguns anys després, va restar inactiu. El 2024 organitzàrem la I Trobada de Dones dels Països Catalans, a l'Ateneu Arenyenc d’Arenys de Mar. Hi assistírem unes 80 dones, magistrades, infermeres, mestres, estudiants, informàtiques, sociòlogues, professores, catedràtiques d’universitat, carteres, auxiliars, d’infermeria, diputades, regidores, batlesses, bibliotecàries, documentalistes, advocades, juristes, sociòlogues,  catedràtiques d’universitat, politòlogues, etc. El fet que comptàssim amb un centenar de dones inscrites i, a més, n'hi hagués de tot el territori dels Països Catalans ens va empènyer a continuar endavant.

 

A Arenys férem una anàlisi de la situació social, política, econòmica, mediambiental, lingüística i cultural i vàrem fixar objectius per al col·lectiu, constatàrem necessitats compartides i començàrem a establir xarxa entre nosaltres. Al final de la Trobada, acordàrem fer-ne una de nova l'any 2025. I és aquesta que se celebra a Palma els dies 28 i 29 de març.

 

Els objectius de la II Trobada que farem a Palma són:

 

1.     Coincidir en l’espai i el temps dones de diferents parts del territori, que tenen clar el seu àmbit nacional per conèixer-se, intercanviar punts de vista, fer xarxa, establir vincles i mecanismes de cooperació i tornar als nostres llocs de residència enriquides per tot allò que haguem pogut compartir durant la trobada.

2.     Fer una anàlisi compartida de la situació social, política, econòmica, sindical, cultural, lingüística, mediambiental del moment actual per tenir una visió de la nació completa feta des de la mirada de dones.

3.     Posar en comú propostes d’accions -d’acord amb els objectius del Col·lectiu- i formes d’organització per poder treballar de forma conjunta, realitzar activitats elaborar documents i incidir socialment i política als espais on sigui possible.

4.     Trepitjar territori i conèixer algunes dones que han fet història a les Illes Balears i d’altres que fa estona que hi fan feina en temes de feminisme, llengua, cultura i País. 

5.     Consensuar accions per impulsar iniciatives a favor de l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits i a tot el territori. La llengua és allò que ens identifica i més ens cohesiona.

 

A la Trobada hi participaran dones de les diferents Illes Balears: comptam amb representació de Formentera amb n’Esperança Marí que presentarà el seu llibre Dones de la Sal; d'Eivissa amb na Fany Tur, exconsellera de Cultura del Govern de les Illes balears, que ens parlarà de les Dones d’Eivissa; de Menorca amb na Fàtima Anglada i na Raquel de Manuel que escenificaran Dones i Arxiu; També hi participaran representants del Principat de Catalunya, una ex consellera de Sanitat del Govern de Catalunya, Una dona ex membre de la Mesa del Parlament de Catalunya; una ex diputada al Congrés; regidores de Ajuntaments, una batlessa, professores de secundària i universitat, historiadores, advocades, mestres, bibliotecàries, gestores culturals, productores i escriptores... etc. També hi haurà participació d'integrants del Lobby de Dones, de les Dones de Llevant de Manacor, de Ses Teranyines de Sant Joan, i de les Matriotes del Principat. Així mateix, comptarem amb la presència d'investigadores com ara la mallorquina Isabel Peñarrubia.

 

L'objectiu és continuar fent xarxa, fixar-nos objectius a curt i mitjà termini, i reflexionar sobre com incidir en una política més feminista, més sobiranista i més autocentrada arreu dels Països Catalans, que volem sobirans, lliures i units.

 

Les persones que s’hi vulguin inscriure i rebre el programa ho poden fer a donesppcc@gmail.com


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

19.3.25

El factor humà - Jordi Panyella

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


  • 71 dimarts reivindicant convertir Via Laietana 43 en espai de memòria
  • Guiomar Amell explica el cas del seu marit, Llibert Cuatrecasas, i Manel Navarro narra la seva detenció el 1981 com a militant de l’Aurora.
La campanya de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC per convertir la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria i interpretació de la tortura ha arribat avui a la 71ª acció, des que es va posar en marxa el juny del 2021. Les trobades, que es fan cada primer i tercer dimarts de cada mes, consisteixen en el testimoni d’una persona que ha passat per les dependències policials on la tortura i maltractaments de tot tipus han estat norma habitual.

Desafiant la pluja, desenes de persones han assistit a l’acte d’avui on hi ha comparegut la Guiomar Amell que ha relatat els tres cops en que el seu marit, l’històric militant d’Unió Democràtica de Catalunya, Llibert Cuatrecasas, va estar detingut a Via Laietana. En un dels casos, el 1960, les tortures patides en mans dels germans Creix van ser tan brutals que el detingut va arribar a perdre el coneixement.

Cuatrecasas va morir el passat gener a l’edat de 90 anys i va deixar constància de la seva dilatada trajectòria com a militant democratacristià i catalanista en unes memòries que la seva vídua sostenia avui mentre recordava la figura del seu marit.

El segon testimoni ha estat el de Manuel Navarro, membre del PORE, detingut el 1981, l’endemà mateix del cop d’estat del 23 de febrer. Navarro va ser detingut per la policia quan penjava uns cartells en contra de Tejero i el cop d’estat. No va ser torturat però la seva simple detenció ja va ser un atemptat contra el dret a la llibertat d’expressió, com ell mateix ha dit. En el seu parlament, Navarro ha condemnat amb duresa els que donen categoria de cop d’estat al procés independentista de 2017, recordant que el cop d’estat de veritat va ser el del 1981.

L’acció de la Comissió ha començat a rebre el suport del món associatiu del país amb el compromís de l’Ateneu de Barcelona o la Fundació Ciemen. És previst que aquest suport civil s’amplii en el nombre ben aviat.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

18.3.25

Descolonització: 16 aspectes clau - Donald

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Un català descolonitzat mentalment té clars aquests aspectes clau:

No només són qüestions polítiques, sinó que afecten tots els àmbits: identitat, llengua, economia, cultura i autopercepció.


1. Catalunya és una nació ocupada i els estats ocupants són l'enemic.

Catalunya no és una regió, ni una autonomia, ni una part d’Espanya, sinó una nació ocupada.

Espanya no és un "estat plurinacional" ni un projecte compartit, sinó una estructura de dominació.

No existeix cap aliança possible amb Espanya: o som independents, o desapareixem.


2. Els catalans hem de decidir qui forma part de la nació.

No ho decideix ni l’Estat espanyol, ni els seus censos.

Ser català no és només viure aquí: és compartir la llengua, la cultura i la voluntat de continuar existint com a nació.

No tothom que viu a Catalunya és català, i negar això és acceptar l’assimilació.

 

3. La llengua catalana ha de ser l’única llengua nacional.

El català no pot ser una opció més, ha de ser l’única llengua d’ús oficial i vehicular.

El bilingüisme és la fase prèvia a la substitució lingüística.

Qui viu aquí i rebutja el català, no forma part del país, només hi resideix.

 

4. L’autonomia no és la solució, és el problema.

L’autonomia és un mecanisme de control, no una eina de sobirania.

Cap país s’ha independitzat gestionant bé la seva autonomia.

Cada vot que participa en el joc autonòmic legitima el sistema de dominació espanyol.

 

5. Espanya mai no permetrà la independència per la via democràtica.

No hi haurà referèndum pactat, ni sortida negociada.

La legalitat espanyola no reconeixerà mai el dret d’autodeterminació.

L’únic camí és la unilateralitat i la ruptura amb l’Estat espanyol.

 

6. No hi ha catalans “d’esquerres” o “de dretes”, només catalans lliures o sotmesos.

La independència no és una qüestió ideològica, sinó de supervivència nacional.

L’eix esquerra-dreta només serveix per dividir els catalans i frenar la lluita.

Qualsevol debat que no sigui sobre l’alliberament nacional és una distracció.

 

7. L’Estat espanyol no és reformable, és un problema estructural.

No existeix cap "millora" possible dins Espanya.

L’Espanya actual és hereva del franquisme, i no canviarà perquè forma part de la seva naturalesa.

L’única opció és desconnectar-ne completament.

 

8. L’economia catalana està segrestada i espoliada.

Espanya utilitza Catalunya com a colònia econòmica.

El dèficit fiscal és un mecanisme de submissió i drenatge de recursos.

La independència no és per ser més rics, sinó per no ser esclaus econòmics.

 

9. La demografia no és neutra: o catalanitza o destrueix.

La immigració no és un fenomen neutre: pot ser una eina d’enfortiment o de destrucció nacional.

Si no es catalanitza, la demografia juga a favor de l’Estat ocupant.

Cada persona que arriba i no aprèn català és un pas més cap a l’assimilació.

 

10. Els mitjans de comunicació són una eina de dominació.

La televisió, la ràdio i la premsa juguen a favor del marc mental espanyolista.

Els mitjans catalans han de ser eines de construcció nacional, no instruments de submissió.

Consumir mitjans espanyols significa acceptar el seu relat i la seva hegemonia.

 

11. La memòria històrica és una arma política.

Si oblidem la nostra història, deixem de tenir arguments per defensar-nos.

L’Estat espanyol tergiversa i manipula la història per justificar la seva dominació.

Recuperar la nostra memòria és recuperar la nostra sobirania.

 

12. El poder no es demana, es pren.

No podem esperar que ens "deixin" ser independents.

La història demostra que només la força i la determinació creen estats nous.

Cap poble s’ha alliberat fent manifestacions pacífiques i esperant concessions.

 

13. La solidaritat amb altres pobles només té sentit si ens ajuda a alliberar-nos.

El catalanisme naïf que vol quedar bé amb tothom és inútil.

Les aliances han de ser estratègiques, no sentimentals.

El primer objectiu ha de ser la supervivència de la nació catalana.

 

14. La resistència passiva no serveix de res.

El pacifisme absolut només serveix per perpetuar la submissió.

Cap potència colonial ha marxat perquè la colònia li ho ha demanat educadament.

Cal saber utilitzar totes les eines de lluita, no només les simbòliques.

 

15. La independència no és una opció, és una necessitat.

No es tracta de si ens convé o no, es tracta de si volem existir o no.

Cap nació que no aspiri a ser lliure pot sobreviure a llarg termini.

La independència no és negociable, és inevitable si volem continuar sent catalans.

 

16. El problema no és només Espanya, sinó els catalans col·laboracionistes.

Sense catalans traïdors, Espanya no podria mantenir-nos sotmesos.

Els processistes, autonomistes i espanyolistes disfressats de catalanistes són part del problema.

No hi ha pacte possible amb els qui perpetuen la submissió.

👉Un català descolonitzat no viu en la il·lusió de pactes impossibles ni confia en estructures pensades per mantenir-nos sotmesos.

👉Un català descolonitzat ho té clar: si volem ser, hem de trencar. I ho hem de fer nosaltres. Ningú ens donarà res, ho hem de prendre.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark