 |
Joan Solà - AVUI, dijous 8 de juliol del 2010
|
Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!
Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.
Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI
5 comentaris :
Moltes gràcies! Al teu bloc hi trobo molta informació interessant, com ara aquest article de Joan Solà.
Per cert, vaig posar el teu bloc a la meva llista de blocs. Ho volia fer abans, però sempre se m’oblidava.
Una abraçada,
Shaudin
Gràcies a tu Shaudin, per les visites i pels ànims.
Ara mateix l'únic que pretenc és facilitar el màxim d'informació transversal, i connectar el màxim de persones, entitats i iniciatives, ja que crec que és el moment no només oportú, si no necessari.
El fet de no estar lligat a cap partit ni corrent de pensament, sóc àcrata...., possibilita que reuneixi tot el que em sembla interessant de fer-ho córrer, tant s'hi val qui ho digui.
Només em mouen dues idees: Països Catalans i informació en xarxa. És una feina modesta i que no passarà a la història, però si hi ha altres persones en la mateixa línia, és una estratègia de manteniment necessària. El meu és un nivell modest, però entre les iniciatives que relaciono hi ha nivells que poden resultar interessants.
Faig una mica de caixa de ressonància i sé que repercuteix a diverses persones d'arreu dels PPCC, als lectorats i casals catalans del món, a alguna premsa.... A mi, com a tantes altres persones que de cop i volta ens han convertit en militants de nou, si que em preocupa la unitat. I aquesta, com a bon anarquista, només la considero des del punt de vista de l'acció, dels fets. I sobretot de cultura, de voluntat de ser i d'expressar-nos com a poble.
De fet si cadascú de nosaltres fem el que creiem i podem, i cada vegada més gent ho fem, podem molt. I això és el que em mou.
Una abraçada i gràcies per les complicitats que has anat teixint. No saps prou bé com valoro la teva comprensió.
Hola,
Estic d’acord amb tu: tant és qui ho digui si és interessant. Jo voldria veure més unió entre els diversos partits i entre les persones. Al Facebook, per exemple, hi tinc “amics” de diversos partits politics, perquè m’agrada el que diuen sobre Catalunya i són tots catalanistes i independentistes. No perquè siguin d’un o d’un altre partit els rebutjaré si veig que actuen amb honestedat i s’expressen d’una manera inteŀligent. Tot i que no tinc gaire temps d’entretenir-me amb el Facebook.
Una forta abraçada.
A mi em rebenta el sectarisme, els prejudicis i en general tot allò que s'allunyi de l'intent d'objectivitat. I ja sé que la objectivitat és una quimera com la "veritat". Precisament per això. Perquè m'agrada veure tots els costats possibles del poliedre. Suposo que les persones creatives, i m'hi considero malgrat tot, ho relativitzem una mica més tot. No ho sé, com si portéssim descordada la cotilla. Una mica descarats, ja t'ho diré, i, sobretot, que en reconèixer aspectes positius en qui podem divergir, potser també ens comprenem una mica més nosaltres. Una mica més de generositat demanaria, tot i que no sóc ningú per reclamar res.
En fi... que si no hi posem traves i pors, entendre's no és tant difícil.
Una bona abraçada. Ja saps... de les que travessen l'Atlàntic.
D’acord una altra vegada. També amb el el comentari teu que ha aparegut avui a CS sobre aquest tema. No et responc allí perquè no vull contribuir a un debat aferrissat sobre partits, que és el que pot acabar passant com ja va ocórrer la tardor passada.
Una abraçada d’aquestes teves taaaan grans.
Publica un comentari a l'entrada