ABC-50 hitos de nuestra historia: 11) Primeres Corts d’Europa a Lleó. Alfons IX (1188)
L’onzè “hito” de García Cortázar és, de tota la sèrie, un dels majors disbarats perpetrats per García de Cortázar.
Primer de tot, García de Cortázar hauria de saber que les primeres corts europees, enteses com les assemblea de notables del regne que legislen per limitar el poder reial, van ser les assemblees de Pau i Treva de Toluges (Rosselló), embrió del futur parlament català, celebrades el 1027, 161 anys abans de les corts d’Alfons IX a Lleó a què fa referència García de Cortázar. El desconeixement d’aquest fet per part d’un historiador professional com ell, només s’explica per un apriorisme ideològic atribuïble a la seva gens dissimulada ideologia nacionalista espanyola.
En segon lloc, qualificar aquelles corts com a assemblea ja resulta excessiu, com es desprèn de la descripció mateixa que ens ofereix García de Cortázar:
“La asamblea es precursora del parlamentarismo porque el Rey pondera la asistencia de ciudadanos elegidos, ratifica usos, garantías y su voluntad de no alterar el valor de la moneda.”
I de composició i funcions que ell mateix ens explica:
1) A aquesta assemblea hi assisteix qui el rei decideix, no a qui li pertoca segons alguna norma no dictada pel rei.
2) És el rei qui decideix què s’aprova i què no, és el rei qui imposa a aquestes ‘Corts’ què es redacta i què es decideix.
La diferència d’aquesta cort amb les assemblees de Pau i Treva on només tenien veu i vot homes de la classe alta catalana, que s’escollien entre ells mateixos, és meridiana.
Ras i curt, aquesta reunió no va ser precursora de cap mena d’embrió de parlamentarisme ni res que se li assembli, ja que no tenien cap funció de control ni de limitació del poder del monarca, com reconeix, segurament sense voler, el mateix García de Cortázar quan diu:
“se pone en pie el futuro papel de asesoramiento que tendran las Cortes.”
Les anomenades corts de Castella van ser sempre un simple òrgan administratiu i consultiu reial, on el monarca, com a molt, demanava alguna opinió tècnica sobre temes legals referits a lleis o disposicions que volia imposar per evitar que entressin en contradicció amb altres que ell mateix o algun predecessor havien imposat anteriorment i on es complimentaven els tràmits necessaris perquè aquestes lleis o disposicions es poguessin concretar.
García de Cortázar pretén fer-nos creure que a Castella, on tradicionalment la “Palabra de rey es ley”i en què el primer intent de limitar el poder reial no es va produir fins el 1812 a les corts de Cadis, ja era viu un embrió de parlamentarisme des del segle XII, gairebé 800 anys abans. La seva temptativa no té cap possibilitat d’èxit més enllà, evidentment, de la seva clientela habitual de l’ABC.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada