Xerrades amb en Josep Costa, Gonzalo Boye, President Artur Mas i “altres”

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Xerrades amb en Josep Costa, Gonzalo Boye, President Artur Mas i “altres”, i reflexions sobre el procés separatista de Catalunya.

1- Treguem-nos del cap que els polítics catalans ens duguin a l’independència (al menys els polítics actuals). Tots ells viuen del sistema, i no cal esperar que vagin en contra del sistema que els paga el sou. I es cert que hi ha polítics catalans que son veritablement separatistes, però tenen massa por de l’estat espanyol. Convé no oblidar que la classe política és el punt feble del procés perquè son a qui es mes fàcil destruir amb acusacions falses, jutges obedients i inhabilitacions fraudulentes.

2- En paraules ja fa anys de l’expresident del Parlament de Catalunya Sr. Joan Rigol, qui de veritat farà realitat l’independència de Catalunya no seràn els polítics sinó el mateix poble català, gràcies a un nivell d’associacionisme ciutadà molt, però que moltíssim superior al de la resta d’Espanya. Pot semblar poca cosa, però serà l’eina clau. De fet, l’estat espanyol va aprendre prou be el dia 1-O que 50.000 vots no donen ni un ascó al Congreso de los Diputados, però 50.000 voluntaris discrets i ben organitzats van deixar en groller ridícul al ministerio del interior, Guardia Civil, CNI, Pegasus, etc….

3- Molts es queixen que el procés està estancat i no anem enlloc, però convé que ens fiquem al cap d’una punyetera vegada per totes com funciona la política internacional i aprendre a utilitzar amb astúcia les seves lleis al nostre favor. Perquè una cosa es creure’t que tens raó i una altra de ben diferent es que te la donin, i aquí es on entren els judicis internacionals en curs. Hem d’entendre que fins que no emetin veredicte, no pot passar res.

4- Molts creuen que, en cas de perdre, l’estat espanyol no en farà ni cas d’aquests veredictes. Personalment crec que l’estat espanyol els te mes por del que ens imaginem, i la prova va ser el recent veredicte del TJUE sobre les euroordres: al afegir el terme GOI, Luxemburg li va deixar ben clar al jutge llarena que li veia “el plumero” a deu km, i des d’aleshores en llarena està mes callat que un musclo en un convent de clausura.

5- Es força probable que el mateix TJUE doni la raó al President Puigdemont, i serà en veritat un gran cop de moral, però ens equivocarem si veiem al President com el Messies infalible que ens portarà a la terra promesa perquè no deixa de ser un ésser humà. El President es una variable important de l’equació però no pas l’única. Afegeixo que el President es molt conscient del risc que corre la seva vida quan torni, però està mes que disposat a assumir aquest risc.

6- No despreciem en absolut el veredicte del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg perquè aquest no dictaminarà sobre inmunitats parlamentàries sinó sobre si la justícia espanyola ha prevaricat. Pot ser un torpede directe a la línea de flotació del tribunal suprem, perquè un tribunal que perd credibilitat, automàticament PERD AUTORITAT. I això portarà implicacions de les que molts no en son encara plenament conscients.

7- Amb tot, el judici MES IMPORTANT de tots es un que la majoria de catalans desconèixen però que està en curs: Les Nacions Unides. 

Recordo perfectament com, en una trobada discreta amb en Gonzalo Boye tots discutiem sobre que Espanya mai s’avindría a pactar un segon referèndum, i Don Gonzalo ens va interrompre amb unes paraules bastant diguem-ne críptiques: “señores, ¿porqué discuten sobre un segundo referéndum?. Por lo que a mi respecta, los catalanes YA VOTARON el 1-O”. I no va dir res mes. No vaig entendre el que volia dir fins la trobada amb en Josep Costa, que va dir de forma també “críptica” que de tots els judicis, el de la ONU era el mes important amb diferència. No va donar mes detalls però jo a la fi vaig lligar caps: la Carta Fundacional de Les Nacions Unides reconeix claríssimament el dret a la autodeterminació sense necessitat de ser colònia, i el Reino de España va acceptar legalment aquesta condició quan va ser admès a la ONU.

Si les Nacions Unides obeeixen els seus propis estatuts i fallen en consequència, el referèndum del 1-O serà TOTALMENT LEGAL, VINCULANT I D’INMEDIATA APLICACIÓ. I si no recordo malament, el SI va guanyar amb mes d’un aplastant 80%.

8- L’estat espanyol pot no acatar cap d’aquests veredictes i segur que molts em parlareu del pols que Polònia I Hongria tenen amb Brusseles, però hi ha una diferència CAPITAL entre aquests països i el Reino de España: tant Polònia com Hongria tenen unes finances relativament sanejades i un dèficit públic raonable i controlat, mentre que Espanya està en fallida financera i necessita de l’ajut del BCE I Brusseles per poder sobreviure. Literalment no pot ni pagar el paper higiènic dels lavabos dels ministerios sense demanar quartos a altres. En aquesta situació, no seria gens assenyat engegar a fer punyetes als màxims organismes de justícia internacionals. Es clar que ho pot fer, però acceptant un preu que NO podrà pagar. I això a Madrid ho saben perfectament.

En qualsevol cas, hi ha un munt de persones brillants i alhora discretes que ja fa temps que van entendre que l’independència no s’assolirà tallant Meridianes i colapsant aeroports, sinó sent freds, astuts, calculadors, pacients, i sabent com utilitzar les regles del joc a favor nostre. ¿Tot això ens durà automàticament a la tant desitjada independència? Encara no, però ens donarà unes cartes guanyadores que fins ara no tenim. Com juguem aquestes cartes ja dependrà de nosaltres. I dic “nosaltres” perquè serem els ciutadans els que tirem l’independència endevant, no pas els polítics. Perquè a l’estat espanyol no se’l vençerà enfrontant-s’hi directament sinó DESBORDANT-LO un cop les seves "estructuras de estado" estiguin legal i oficialment desacreditades. Això passarà quan arribi el moment adequat, no pas abans, i adverteixo que quan això passi l'estat espanyol pot actuar amb una violència desmesurada per a la que hem d'estar preparats.

Us agrairé que compartiu aquest escrit amb tots aquells decebuts que es pensen que això s’ha acabat i que la independència de Catalunya es impossible. No tinc pas una bola de vidre, però m’oloro que, si aquests veredictes judicials ens son favorables (i tot apunta a que ho seràn), lo millor està per venir.v

Salut i República.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Xerrades amb en Josep Costa, Gonzalo Boye, President Artur Mas i “altres”