Un català descolonitzat
mentalment té clars aquests aspectes clau:
No només són qüestions
polítiques, sinó que afecten tots els àmbits: identitat, llengua, economia,
cultura i autopercepció.
1. Catalunya és una nació ocupada
i els estats ocupants són l'enemic.
Catalunya no és una regió, ni una
autonomia, ni una part d’Espanya, sinó una nació ocupada.
Espanya no és un "estat
plurinacional" ni un projecte compartit, sinó una estructura de dominació.
No existeix cap aliança possible
amb Espanya: o som independents, o desapareixem.
2. Els catalans hem de decidir
qui forma part de la nació.
No ho decideix ni l’Estat
espanyol, ni els seus censos.
Ser català no és només viure
aquí: és compartir la llengua, la cultura i la voluntat de continuar existint
com a nació.
No tothom que viu a Catalunya és
català, i negar això és acceptar l’assimilació.
3. La llengua catalana ha de ser
l’única llengua nacional.
El català no pot ser una opció
més, ha de ser l’única llengua d’ús oficial i vehicular.
El bilingüisme és la fase prèvia
a la substitució lingüística.
Qui viu aquí i rebutja el català,
no forma part del país, només hi resideix.
4. L’autonomia no és la solució,
és el problema.
L’autonomia és un mecanisme de
control, no una eina de sobirania.
Cap país s’ha independitzat
gestionant bé la seva autonomia.
Cada vot que participa en el joc
autonòmic legitima el sistema de dominació espanyol.
5. Espanya mai no permetrà la
independència per la via democràtica.
No hi haurà referèndum pactat, ni
sortida negociada.
La legalitat espanyola no
reconeixerà mai el dret d’autodeterminació.
L’únic camí és la unilateralitat
i la ruptura amb l’Estat espanyol.
6. No hi ha catalans
“d’esquerres” o “de dretes”, només catalans lliures o sotmesos.
La independència no és una
qüestió ideològica, sinó de supervivència nacional.
L’eix esquerra-dreta només
serveix per dividir els catalans i frenar la lluita.
Qualsevol debat que no sigui
sobre l’alliberament nacional és una distracció.
7. L’Estat espanyol no és
reformable, és un problema estructural.
No existeix cap
"millora" possible dins Espanya.
L’Espanya actual és hereva del
franquisme, i no canviarà perquè forma part de la seva naturalesa.
L’única opció és desconnectar-ne
completament.
8. L’economia catalana està
segrestada i espoliada.
Espanya utilitza Catalunya com a
colònia econòmica.
El dèficit fiscal és un mecanisme
de submissió i drenatge de recursos.
La independència no és per ser
més rics, sinó per no ser esclaus econòmics.
9. La demografia no és neutra: o
catalanitza o destrueix.
La immigració no és un fenomen
neutre: pot ser una eina d’enfortiment o de destrucció nacional.
Si no es catalanitza, la
demografia juga a favor de l’Estat ocupant.
Cada persona que arriba i no
aprèn català és un pas més cap a l’assimilació.
10. Els mitjans de comunicació
són una eina de dominació.
La televisió, la ràdio i la
premsa juguen a favor del marc mental espanyolista.
Els mitjans catalans han de ser
eines de construcció nacional, no instruments de submissió.
Consumir mitjans espanyols
significa acceptar el seu relat i la seva hegemonia.
11. La memòria històrica és una
arma política.
Si oblidem la nostra història,
deixem de tenir arguments per defensar-nos.
L’Estat espanyol tergiversa i
manipula la història per justificar la seva dominació.
Recuperar la nostra memòria és
recuperar la nostra sobirania.
12. El poder no es demana, es
pren.
No podem esperar que ens
"deixin" ser independents.
La història demostra que només la
força i la determinació creen estats nous.
Cap poble s’ha alliberat fent
manifestacions pacífiques i esperant concessions.
13. La solidaritat amb altres
pobles només té sentit si ens ajuda a alliberar-nos.
El catalanisme naïf que vol
quedar bé amb tothom és inútil.
Les aliances han de ser
estratègiques, no sentimentals.
El primer objectiu ha de ser la
supervivència de la nació catalana.
14. La resistència passiva no
serveix de res.
El pacifisme absolut només
serveix per perpetuar la submissió.
Cap potència colonial ha marxat
perquè la colònia li ho ha demanat educadament.
Cal saber utilitzar totes les
eines de lluita, no només les simbòliques.
15. La independència no és una
opció, és una necessitat.
No es tracta de si ens convé o
no, es tracta de si volem existir o no.
Cap nació que no aspiri a ser
lliure pot sobreviure a llarg termini.
La independència no és
negociable, és inevitable si volem continuar sent catalans.
16. El problema no és només
Espanya, sinó els catalans col·laboracionistes.
Sense catalans traïdors, Espanya
no podria mantenir-nos sotmesos.
Els processistes, autonomistes i
espanyolistes disfressats de catalanistes són part del problema.
No hi ha pacte possible amb els
qui perpetuen la submissió.
👉Un català descolonitzat no viu en
la il·lusió de pactes impossibles ni confia en estructures pensades per
mantenir-nos sotmesos.
👉Un català descolonitzat ho té
clar: si volem ser, hem de trencar. I ho hem de fer nosaltres. Ningú ens donarà
res, ho hem de prendre.
