traducció - translate - traducción

27.6.25

“És inacceptable que PP i VOX vulguin treure Alacant de la zona valencianoparlant” - Col·lectiu de Dones dels Països Catalans

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, davant l'acord entre PP i Vox per treure la ciutat d'Alacant de l'àrea valencianoparlant del País Valencià, volem fer les següents consideracions:

-Històricament, Alacant forma part de l'àrea lingüística del català/valencià des de la conquesta de Jaume I l'any 1247. Durant prop de vuit segles, per tant, Alacant, des de la seua integració al Regne de València, forma part de la Catalanofonia.

-La ciutat d'Alacant ha estat durant set vuitenes parts d'aquest temps íntegrament valencianoparlant, amb una població generalment monolingüe, excepte les classes dominants castellanitzades, especialment a partir del Decret de Nova Planta (segle XVIII).

-Alacant ha estat, durant l'últim segle, recurrentment, víctima dels intents de llimar el territori propi de la llengua catalana per part d'aquells que volen anorrear-la. La tensió ha estat especialment dura durant les etapes dictatorials, sobretot durant el franquisme. El règim del general Franco va treure's de la màniga el projecte de fer una “regió del sudest”, integrada per les províncies d'Alacant i de Múrcia.

-Actualment, les forces contràries a la normalització de l'ús de la nostra llengua (és a dir, PP i Vox) concentren la seua màxima pressió a les àrees on hi ha un percentatge més baix de catalanoparlants. Per això, concentren els seus esforços en la valenciana Alacant, per mirar de reduir el territori valencianoparlant a través de decrets infamants.

-Alacant és, ha estat i serà zona valencianoparlant. No debades, i això té una importància molt simbòlica, a la ciutat d'Alacant es va aprovar la Llei d'Ensenyament i Ús del Valencià. Per tots aquests motius i per molts d'altres que no cal detallar en aquest comunicat, el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans emplaça totes i tots els que estiguin en disposició de fer-ho a concentrar-se el proper dijous dia 26 de juny a la Plaça de l'Ajuntament d'Alacant per manifestar amb tota la nostra força la més ferma oposició al vergonyós acord entre PP i Vox perquè Alacant deixi de ser
considerada part de l'àrea valencianoparlant.

COL·LECTIU DE DONES DELS PAÏSOS CATALANS

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Share/Bookmark

23.4.25

PARLEM CLAR: QUO VADIS, CONSELL? - #REvolucionemNos

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Fa dos mesos que Jordi Domingo va ser proclamat guanyador de les eleccions a la presidència del Consell de la República, i l’únic que sabem del cert és que afirma que tot està molt pitjor de com s’esperava; que el Consell està en crisi. I ens preguntem: quan hi ha crisi no és quan cal actuar amb més celeritat?

En campanya, Jordi Domingo va prometre que comptava amb un govern de figures reconegudes internacionalment. Però la realitat és que en dos mesos encara no ha estat capaç de formar govern.
En campanya va prometre que les tres primeres accions que faria si resultava guanyador serien: 1) anar a veure els exiliats; 2) reunir-se amb la resta de candidats; i 3) convocar l’Assemblea Territorial.

A hores d’ara, no s’ha reunit amb tots els exiliats, com no s’ha reunit amb tots els candidats. En lloc de convocar l’Assemblea Territorial ―que s’ha de celebrar en un termini màxim de 15 dies d’ençà de la proclamació del govern, segons els codis del Consell―, està organitzant reunions amb grups de Consells Locals, trencant l’estructura territorial que existia fins ara i que ha estat la que ha garantit que el Consell no s’acabés d’enfonsar durant aquests mesos de no-govern. Durant aquestes reunions, on de forma premeditada convida també persones de Consells Locals ja no existents, declara que «un equip d’advocats està estudiant de quina manera legal es pot donar forma a l’Assemblea Territorial», evidenciant un cop més que no coneix els codis del Consell, que determinen perfectament com s’ha d’organitzar i quin format ha de tenir aquesta cambra de representació territorial. O bé evidenciant ―i això encara seria pitjor― que pretén retorçar els codis per manipular l’Assemblea Territorial, que és un òrgan independent del govern, per tal de servir els seus propis interessos. 

Els registrats continuen amb la mateixa desinformació que va caracteritzar l’etapa de la Junta Gestora. Des de la primera carta de Jordi Domingo (24/02), només s’han rebut dos comunicats -que donaven suport a mobilitzacions organitzades per altres entitats- i una declaració on es llistava una sèrie de reunions realitzades pel mateix Domingo. En aquesta última carta, enviada el 17 de març, el president afirma: "En els pròxims dies tinc la intenció d’anunciar els membres del meu Govern. Seran sis persones lliures i independents, de prestigi internacional, amb un full de serveis inqüestionable i compromeses amb el nostre objectiu". Més d’un mes després, encara estem esperant alguna notícia al respecte.

Jordi Domingo afirma, sense cap mena de vergonya, que ara està coneixent el Consell. No hauria d’haver fet els deures abans d’acceptar presentar-se a la presidència? De moment, no se li ha acudit parlar amb les persones que tenien responsabilitats a l’anterior govern. No s’ha posat en contacte amb les conselleres de Consells Locals, Montserrat Corrons, i Territorials, M. Antònia Font, ni amb el coordinador de referents. No ha demanat traspàs a l’equip tècnic, que va treballar sense descans fins que va ser acomiadat imprevistament en l’etapa de la Junta Gestora, mentre Jordi Domingo declarava que havia acceptat presentar-se a les eleccions amb la condició que li arreglessin el tema econòmic.

Jordi Domingo es vanta de ser un president del Consell de la República dialogant. I a continuació declara: "escoltaré tothom, però l’última decisió la prendré jo". 

Jordi Domingo diu que entre tots hem de fer el Consell més gran. Però no respecta ni els codis que tots ens hem donat de forma democràtica, ni l’estructura que ha permès mantenir el Consell durant aquesta etapa convulsa. No fidelitza, no comunica, no aconsegueix formar govern. Potser, el que li caldria, és acceptar el càrrec de president amb una mica més d’humilitat i conèixer i prioritzar el que ja funcionava. O és que cada vegada que tinguem un nou president reiniciarem el Consell des de la casella de sortida? És aquesta la seva recepta per avançar cap a la independència? Si tots els dirigents haguessin adoptat la mateixa estratègia, sense aprofitar els avenços de les generacions anteriors, segurament la humanitat encara viuria a les cavernes.

Davant de totes aquestes evidències, ens preguntem: Quina idea de Consell de la República té Jordi Domingo al cap? De moment, només ens ha demostrat que està desfent el que ja funcionava. 

Parlem clar:

Jordi Domingo no sap què és el Consell de la República.
Jordi Domingo no té, dos mesos després de ser proclamat, el govern d’alt prestigi internacional que va prometre.
Irònicament, Jordi Domingo no està disposat a mantenir l’estructura territorial que li ha permès assolir la presidència del Consell.
Jordi Domingo perverteix, menysté i obvia els codis i normatives que ens hem donat entre tots i que garanteixen que la institució sigui democràtica.

En lloc de confiar en la gent del Consell, Jordi Domingo es rodeja de veus que tenen altres interessos prioritaris. En lloc de fer, ens demostra que només sap desfer. En lloc d’unir, s’entesta a desunir. 

Potser, abans de fer gran ell el Consell, hauria de considerar humilment la possibilitat que el Consell se li està fent gran a ell. 

Continuar amb aquest desgavell que ha caracteritzat els dos últims mesos és mantenir una irresponsabilitat que portarà a la desaparició del Consell de la República.

Per tot això, Jordi Domingo està demostrant que no és apte per ser president del Consell de la República.

Col·lectiu #REvolucionemNos
21 d'abril del 2025

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

2.4.25

II Trobada Dones Països Catalans - Comunicat de Premsa

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


El Col·lectiu de Dones dels PPCC, nascut a les Illes Balears i que reuneix dones d’arreu del territori, ens hem trobat a Mallorca els dies 28, 29 i 30 de març de 2025, per analitzar la situació sociopolítica, ambiental, cultural i lingüística de la nació completa i per establir vincles entre nosaltres, fer xarxa, reforçar l’estructura del Col·lectiu i pensar accions i formes d’organització per dur-les endavant de forma conjunta.

Sabem que compartim nació i també compartim espoli fiscal, massificació turística, problemes d’habitatge, un augment de la demografia que no ha tingut resposta amb polítiques socials sostenibles que integrin dignament la immigració i els menors acompanyats, un model econòmic i social depredador i obsolet. Des del nostre País, hem de començar a plantar cara a les polítiques regressives mundials que no respecten els drets humans, que menystenen les lleis del dret internacional i que pretenen retallar drets i llibertats que, a la humanitat, li ha costat molt d’assolir.

Després d’aquesta anàlisi hem considerat oportú redactar una primera Declaració que ens defineixi i cohesioni i defineixi quin són els punts en els quals centrarem la nostra acció.

Us enviam la Declaració que vàrem elaborar durant la II Trobada de Dones dels Països Catalans celebrada a Palma amb la participació presencial de dones de Formentera, Ciutadella de Menorca, Eivissa, el Principat de Catalunya i Mallorca. Des de la distància també hi participaren dones del País valencià i de la Franja de Ponent.

Més informació: donesppcc@gmail.com

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

27.3.25

II TROBADA DE DONES DELS PAÏSOS CATALANS. Palma 28-29 de març de 2025

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


NOTA DE PREMSA


El Col·lectiu Dones de PPCC va ser creat el 2019 a Mallorca. Durant la pandèmia, i alguns anys després, va restar inactiu. El 2024 organitzàrem la I Trobada de Dones dels Països Catalans, a l'Ateneu Arenyenc d’Arenys de Mar. Hi assistírem unes 80 dones, magistrades, infermeres, mestres, estudiants, informàtiques, sociòlogues, professores, catedràtiques d’universitat, carteres, auxiliars, d’infermeria, diputades, regidores, batlesses, bibliotecàries, documentalistes, advocades, juristes, sociòlogues,  catedràtiques d’universitat, politòlogues, etc. El fet que comptàssim amb un centenar de dones inscrites i, a més, n'hi hagués de tot el territori dels Països Catalans ens va empènyer a continuar endavant.

 

A Arenys férem una anàlisi de la situació social, política, econòmica, mediambiental, lingüística i cultural i vàrem fixar objectius per al col·lectiu, constatàrem necessitats compartides i començàrem a establir xarxa entre nosaltres. Al final de la Trobada, acordàrem fer-ne una de nova l'any 2025. I és aquesta que se celebra a Palma els dies 28 i 29 de març.

 

Els objectius de la II Trobada que farem a Palma són:

 

1.     Coincidir en l’espai i el temps dones de diferents parts del territori, que tenen clar el seu àmbit nacional per conèixer-se, intercanviar punts de vista, fer xarxa, establir vincles i mecanismes de cooperació i tornar als nostres llocs de residència enriquides per tot allò que haguem pogut compartir durant la trobada.

2.     Fer una anàlisi compartida de la situació social, política, econòmica, sindical, cultural, lingüística, mediambiental del moment actual per tenir una visió de la nació completa feta des de la mirada de dones.

3.     Posar en comú propostes d’accions -d’acord amb els objectius del Col·lectiu- i formes d’organització per poder treballar de forma conjunta, realitzar activitats elaborar documents i incidir socialment i política als espais on sigui possible.

4.     Trepitjar territori i conèixer algunes dones que han fet història a les Illes Balears i d’altres que fa estona que hi fan feina en temes de feminisme, llengua, cultura i País. 

5.     Consensuar accions per impulsar iniciatives a favor de l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits i a tot el territori. La llengua és allò que ens identifica i més ens cohesiona.

 

A la Trobada hi participaran dones de les diferents Illes Balears: comptam amb representació de Formentera amb n’Esperança Marí que presentarà el seu llibre Dones de la Sal; d'Eivissa amb na Fany Tur, exconsellera de Cultura del Govern de les Illes balears, que ens parlarà de les Dones d’Eivissa; de Menorca amb na Fàtima Anglada i na Raquel de Manuel que escenificaran Dones i Arxiu; També hi participaran representants del Principat de Catalunya, una ex consellera de Sanitat del Govern de Catalunya, Una dona ex membre de la Mesa del Parlament de Catalunya; una ex diputada al Congrés; regidores de Ajuntaments, una batlessa, professores de secundària i universitat, historiadores, advocades, mestres, bibliotecàries, gestores culturals, productores i escriptores... etc. També hi haurà participació d'integrants del Lobby de Dones, de les Dones de Llevant de Manacor, de Ses Teranyines de Sant Joan, i de les Matriotes del Principat. Així mateix, comptarem amb la presència d'investigadores com ara la mallorquina Isabel Peñarrubia.

 

L'objectiu és continuar fent xarxa, fixar-nos objectius a curt i mitjà termini, i reflexionar sobre com incidir en una política més feminista, més sobiranista i més autocentrada arreu dels Països Catalans, que volem sobirans, lliures i units.

 

Les persones que s’hi vulguin inscriure i rebre el programa ho poden fer a donesppcc@gmail.com


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

19.3.25

El factor humà - Jordi Panyella

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


  • 71 dimarts reivindicant convertir Via Laietana 43 en espai de memòria
  • Guiomar Amell explica el cas del seu marit, Llibert Cuatrecasas, i Manel Navarro narra la seva detenció el 1981 com a militant de l’Aurora.
La campanya de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC per convertir la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria i interpretació de la tortura ha arribat avui a la 71ª acció, des que es va posar en marxa el juny del 2021. Les trobades, que es fan cada primer i tercer dimarts de cada mes, consisteixen en el testimoni d’una persona que ha passat per les dependències policials on la tortura i maltractaments de tot tipus han estat norma habitual.

Desafiant la pluja, desenes de persones han assistit a l’acte d’avui on hi ha comparegut la Guiomar Amell que ha relatat els tres cops en que el seu marit, l’històric militant d’Unió Democràtica de Catalunya, Llibert Cuatrecasas, va estar detingut a Via Laietana. En un dels casos, el 1960, les tortures patides en mans dels germans Creix van ser tan brutals que el detingut va arribar a perdre el coneixement.

Cuatrecasas va morir el passat gener a l’edat de 90 anys i va deixar constància de la seva dilatada trajectòria com a militant democratacristià i catalanista en unes memòries que la seva vídua sostenia avui mentre recordava la figura del seu marit.

El segon testimoni ha estat el de Manuel Navarro, membre del PORE, detingut el 1981, l’endemà mateix del cop d’estat del 23 de febrer. Navarro va ser detingut per la policia quan penjava uns cartells en contra de Tejero i el cop d’estat. No va ser torturat però la seva simple detenció ja va ser un atemptat contra el dret a la llibertat d’expressió, com ell mateix ha dit. En el seu parlament, Navarro ha condemnat amb duresa els que donen categoria de cop d’estat al procés independentista de 2017, recordant que el cop d’estat de veritat va ser el del 1981.

L’acció de la Comissió ha començat a rebre el suport del món associatiu del país amb el compromís de l’Ateneu de Barcelona o la Fundació Ciemen. És previst que aquest suport civil s’amplii en el nombre ben aviat.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

18.3.25

Descolonització: 16 aspectes clau - Donald

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Un català descolonitzat mentalment té clars aquests aspectes clau:

No només són qüestions polítiques, sinó que afecten tots els àmbits: identitat, llengua, economia, cultura i autopercepció.


1. Catalunya és una nació ocupada i els estats ocupants són l'enemic.

Catalunya no és una regió, ni una autonomia, ni una part d’Espanya, sinó una nació ocupada.

Espanya no és un "estat plurinacional" ni un projecte compartit, sinó una estructura de dominació.

No existeix cap aliança possible amb Espanya: o som independents, o desapareixem.


2. Els catalans hem de decidir qui forma part de la nació.

No ho decideix ni l’Estat espanyol, ni els seus censos.

Ser català no és només viure aquí: és compartir la llengua, la cultura i la voluntat de continuar existint com a nació.

No tothom que viu a Catalunya és català, i negar això és acceptar l’assimilació.

 

3. La llengua catalana ha de ser l’única llengua nacional.

El català no pot ser una opció més, ha de ser l’única llengua d’ús oficial i vehicular.

El bilingüisme és la fase prèvia a la substitució lingüística.

Qui viu aquí i rebutja el català, no forma part del país, només hi resideix.

 

4. L’autonomia no és la solució, és el problema.

L’autonomia és un mecanisme de control, no una eina de sobirania.

Cap país s’ha independitzat gestionant bé la seva autonomia.

Cada vot que participa en el joc autonòmic legitima el sistema de dominació espanyol.

 

5. Espanya mai no permetrà la independència per la via democràtica.

No hi haurà referèndum pactat, ni sortida negociada.

La legalitat espanyola no reconeixerà mai el dret d’autodeterminació.

L’únic camí és la unilateralitat i la ruptura amb l’Estat espanyol.

 

6. No hi ha catalans “d’esquerres” o “de dretes”, només catalans lliures o sotmesos.

La independència no és una qüestió ideològica, sinó de supervivència nacional.

L’eix esquerra-dreta només serveix per dividir els catalans i frenar la lluita.

Qualsevol debat que no sigui sobre l’alliberament nacional és una distracció.

 

7. L’Estat espanyol no és reformable, és un problema estructural.

No existeix cap "millora" possible dins Espanya.

L’Espanya actual és hereva del franquisme, i no canviarà perquè forma part de la seva naturalesa.

L’única opció és desconnectar-ne completament.

 

8. L’economia catalana està segrestada i espoliada.

Espanya utilitza Catalunya com a colònia econòmica.

El dèficit fiscal és un mecanisme de submissió i drenatge de recursos.

La independència no és per ser més rics, sinó per no ser esclaus econòmics.

 

9. La demografia no és neutra: o catalanitza o destrueix.

La immigració no és un fenomen neutre: pot ser una eina d’enfortiment o de destrucció nacional.

Si no es catalanitza, la demografia juga a favor de l’Estat ocupant.

Cada persona que arriba i no aprèn català és un pas més cap a l’assimilació.

 

10. Els mitjans de comunicació són una eina de dominació.

La televisió, la ràdio i la premsa juguen a favor del marc mental espanyolista.

Els mitjans catalans han de ser eines de construcció nacional, no instruments de submissió.

Consumir mitjans espanyols significa acceptar el seu relat i la seva hegemonia.

 

11. La memòria històrica és una arma política.

Si oblidem la nostra història, deixem de tenir arguments per defensar-nos.

L’Estat espanyol tergiversa i manipula la història per justificar la seva dominació.

Recuperar la nostra memòria és recuperar la nostra sobirania.

 

12. El poder no es demana, es pren.

No podem esperar que ens "deixin" ser independents.

La història demostra que només la força i la determinació creen estats nous.

Cap poble s’ha alliberat fent manifestacions pacífiques i esperant concessions.

 

13. La solidaritat amb altres pobles només té sentit si ens ajuda a alliberar-nos.

El catalanisme naïf que vol quedar bé amb tothom és inútil.

Les aliances han de ser estratègiques, no sentimentals.

El primer objectiu ha de ser la supervivència de la nació catalana.

 

14. La resistència passiva no serveix de res.

El pacifisme absolut només serveix per perpetuar la submissió.

Cap potència colonial ha marxat perquè la colònia li ho ha demanat educadament.

Cal saber utilitzar totes les eines de lluita, no només les simbòliques.

 

15. La independència no és una opció, és una necessitat.

No es tracta de si ens convé o no, es tracta de si volem existir o no.

Cap nació que no aspiri a ser lliure pot sobreviure a llarg termini.

La independència no és negociable, és inevitable si volem continuar sent catalans.

 

16. El problema no és només Espanya, sinó els catalans col·laboracionistes.

Sense catalans traïdors, Espanya no podria mantenir-nos sotmesos.

Els processistes, autonomistes i espanyolistes disfressats de catalanistes són part del problema.

No hi ha pacte possible amb els qui perpetuen la submissió.

👉Un català descolonitzat no viu en la il·lusió de pactes impossibles ni confia en estructures pensades per mantenir-nos sotmesos.

👉Un català descolonitzat ho té clar: si volem ser, hem de trencar. I ho hem de fer nosaltres. Ningú ens donarà res, ho hem de prendre.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

20.2.25

CARTA DE L'EX-PRESIDENT DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA MHP CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJÓ

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Benvolguts, benvolgudes,
 
En Jordi Domingo ha estat proclamat oficialment com a president del Consell de la República, i des d’ara sap que pot comptar amb mi pel que consideri necessari i útil a la seva responsabilitat. Li agraeixo l’esforç i la dedicació que sé que hi posarà, que d’altra banda ja li he vist posar en totes les ocasions que hem tingut l’oportunitat de coincidir.
 
Ara que tot el procés electoral s’ha acabat i que el Consell entra en una nova etapa voldria fer públiques algunes reflexions i donar algunes respostes a preguntes o dubtes que, privadament, m’han adreçat diverses persones.
 
La raó per la qual no he tingut cap participació ni opinió pública en tot aquest procés és, sobretot, perquè no volia que res del que jo pogués dir o fer fos reinterpretat, o exercís cap influència tant en el vot dels ciutadans registrats com en la feina que hagués d’assumir la persona que resultés escollida per a ocupar la presidència. A totes les candidatures que se’m van adreçar els vaig explicar que no podia donar suport a cap d’elles i que no volia que cap opinió meva fos interpretada com un condicionant per al futur govern o com una tutela.
 
Hi ha una altra de raó. Conec bé en Jordi Domingo i conec encara millor en Toni Comín, que ha estat el vicepresident que ha assumit la gestió del Consell des dels seus inicis. Els aprecio i els valoro a tots dos. En el cas d'en Toni, d'una manera especial perquè conec el que representa la duresa de l'exili, sovint banalitzat per bé que hem procurat no parlar-ne massa, i l'he vist treballar de manera incansable tant per al Consell com per al Parlament Europeu; és a dir, per defensar la independència de Catalunya en tots els fronts polítics que hem tingut a l'abast. 
 
Quan vaig prendre la decisió de cessar el govern del Consell que presidia, i conseqüentment presentar la meva dimissió, ho vaig fer convençut que hem de preparar-lo per a un nou cicle, amb nous lideratges i amb la mirada posada en més enllà de l’existència d’un exili que, si Espanya fos una democràcia plena, ni s’hauria hagut de produir, ni ara hauria d’existir. No hi ha millor instrument per aixoplugar tot el que representa l’octubre del 2017 que el Consell, i aquest rol és el que el nou president i el nou govern han de reforçar i reimpulsar.
 
Agraeixo moltíssim la participació, de més de 8.000 persones. És un senyal molt esperançador, que dona al futur Govern del Consell l’aval per adoptar les seves decisions i fixar les seves prioritats.
 
 
Carles Puigdemont i Casamajó
Waterloo, 18 de febrer de 2025

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

3.2.25

Com mantenir viva la democràcia el 2025 - George Lakoff

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


George Lakoff és un professor emèrit de la universitat de Berkeley. És un dels experts més grans en lingüística i en comunicació política. Sobre aquest tema va escriure un llibre que es va fer famós a tot el món: “No pensis en un elefant”. És un demòcrata convençut i, davant la victòria de Trump, ha escrit aquest manifest, molt pràctic, sobre com podem defensar la democràcia i protegir-nos nosaltres mateixos de l'autoritarisme. En certa manera, està escrit a l'estil d'un llibre d'autoajuda per als qui són conscients de la gravetat de la situació i es preparen per a una llarga lluita.

Com mantenir viva la democràcia el 2025 - George Lakoff

1. Sigues valent. Evita parlar des de la impotència o la desesperança. Els autoritaris volen que et sentis sense poder perquè els facilita la feina. El valor, la fe i l'optimisme són essencials. El feixisme s'alimenta del cinisme i el pessimisme. Fes que mori de gana.

2. Practica l'empatia. Una manera com els autoritaris derroten la democràcia és intentant destruir l'empatia. Les seves estratègies depenen de la deshumanització i la divisió. Una de les millors maneres de resistir és conrear activament l'empatia. La democràcia en depèn.

3. Mantingues l'enfocament. Els autoritaris intenten aclaparar-te amb atacs constants per mantenir-te distret i desequilibrat. Mantingues un enfocament consistent en allò important: La teva salut, la teva família i la supervivència del nostre país i l'estat de dret. No perdis de vista el panorama general.

4. Sigues proactiu. Derrotar l'autoritarisme requerirà d'un moviment de ciutadans compromesos. Involucra't en la teva comunitat. Acudeix a protestes i reunions. Si pots, fes donacions a organitzacions que combatin per la democràcia. Tens més poder del que creus.

5. Fomenta connexions reals. Una manera com els règims autoritaris aïllen la gent és fomentant la por i la desconfiança. Contraataca construint relacions sòlides amb veïns, amics i companys de feina. Busca maneres de connectar més enllà de les diferències polítiques i enforteix la teva comunitat.

6. Evita la intoxicació mental i les mentides. Les xarxes socials estan plenes de trampes sensacionalistes que es beneficien de la indignació i la desinformació. Bloqueja-les i cerca fonts d'informació legítimes basades en la veritat i la realitat. Subscriu-te a mitjans de comunicació fiables perquè el periodisme sobrevisqui. El necessitarem.

7. Comparteix un missatge positiu quan sigui possible. Trump i els seus volen que el país estigui temorós i polaritzat perquè aquest és el terreny on creixeran les polítiques més fosques. Si bé és essencial oposar-se fermament al seu règim, també cal defensar allò positiu.

8. Exigeix ​​responsabilitats. Els autoritaris s'afermen amb la impunitat. És fonamental responsabilitzar els líders, les corporacions i les institucions. Insisteix en la rendició de comptes. La corrupció i la injustícia s'afebleixen sota la llum de l'escrutini.

9. Involucra els joves. La propera generació heretarà les conseqüències. Involucra els joves en converses sobre democràcia, llibertat, justícia i la crisi climàtica. Dóna'ls eines, educació i ajuda'ls a donar forma al futur.

10. No ajudis a Trump. Alguns opositors de Trump estan obsessionats a centrar-s'hi personalment; així, sense voler, amplifiquen i potencien la seva propaganda. En centrar-se únicament en Trump – les seves declaracions ridícules, els gestos i les pallassades – els seus opositors li fan el màrqueting.

11. No discuteixis amb els seus seguidors. No funciona. Les possibilitats de convertir a un votant pro-Trump són pràcticament nul·les. El seu suport és una estructura física als seus cervells. En lloc de discutir amb els seguidors de Trump, centra't en motivar els ciutadans que creuen en la democràcia.

12. Recorda que això és un règim. Trump no actua sol. És un titella de poderosos aspirants a oligarques que volen un govern dels multimilionaris, pels multimilionaris i per als multimilionaris. Assenyala'ls.

13. Aprèn de la història. L´autoritarisme, l´oligarquia i la tirania no són nous. Estudia els moviments passats per la democràcia i la justícia per entendre què és el que funciona i què no. La història és plena de lliçons i resulta una font per inspirar-nos en la nostra lluita actual.

14. Recolza els artistes i les arts. La literatura, la música i l'art són crucials per a una societat sana i una democràcia funcional. Finança'ls i recolza'ls de totes les formes possibles. Els artistes, músics i escriptors ajudaran a inspirar els canvis que necessitem. Compra entrades, compra art, compra llibres!

15. Cuida't. Serà una època desafiant. Salvar la democràcia requerirà molta energia, passió i resistència. Cuida la teva salut. Dorm prou. Beu molta aigua. Fes exercici. Estem junts en això.

16. Celebra les victòries. El camí per preservar la llibertat i la democràcia serà llarg, però és essencial reconèixer els avenços quan es donen. Celebrar les victòries –per petites que siguin– ajuda a mantenir viva l'esperança. L'optimisme i la força d'esperit són determinants!

17. Persisteix! La persistència és la millor resistència.

Share/Bookmark

2.2.25

CAL ATURAR-LOS

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Quico Romeu, Boladevidre.

El capitalisme ja no rau en foscos consells d'administració de les grans corporacions internacionals, si no en les poques persones que les han comprat i que poden comprar la resta del món.

Si no els aturem d'una manera o altra, temo una confrontació civil als USA, que intentin exportar a la resta de les malmeses democràcies de tot el món. Musk és clau en aquesta exportació de violència prefabricada. Si no els aturem, a ells i als seus acòlits Urban, Meloni, Milei,Abascal, Kickl, etc., ens podem trobar que conflictes com els d'Israel, Ucraina, Afganistan, Myanmar, Iemen, Etiòpia,el Perú o Paraguai,  es multipliquin a Sudamerica, Àsia,  l'Àfrica i finalment a Europa. I caldrà estar atents als Balcans...

Estem en mans d'una o dues dotzenes de rics extrems, amos del petroli, l'autèntic nus de la qüestió, l'economia, amb els grups d'inversió que ostenten el poder econòmic de bancs, asseguradores, xarxes socials i mitjans de comunicació, i dominen l'aixeta dels grans grups d'alimentació, l'habitatge, la indústria... En definitiva, que intentaran fer que la democràcia hagi estat una anècdota de 150 anys de durada. Des de la crisi del 2008 ja ens han fet esclaus, només els falta rematar-ho amb amb un munt de petits i grans conflictes civils on l'aspiració immediata sigui sobreviure. Intenten acabar amb la pretensió de la convivència i l'esperança de la llibertat. Cal aturar-los, i hauria de ser cosa de tothom, cada dia, a tot arreu, en cada conversa, en cada decisió, en cada acció.

Mai no he oblidat les tres frases del secretari del Cantó de Tuzla, a Bòsnia i Hercegovina, que ens va regalar a uns quants cooperants, durant els viatges a Bòsnia entre el 95 i el 98.

Jasmin Imamović:
"Una guerra és com un petit forat al taló de les mitges d'una dona, i no te n'adones, que ja s'ha fet una carrera que arriba a la cintura."

"El 1936, l'opinió pública i política mundial va donar l'esquena a la República i a Madrid, i el 1939 Europa era feixista. El 1996, si no ens ajudeu a combatre el feixisme a Sarajevo, veurem com serà el món al Segle XXI."

"Quan torneu a casa, parleu als vostres dirigents polítics i expliqueu-los només el que heu vist, i que no cal que ploreu pels nens, les dones i els homes que moren a Bòsnia. Si no ens ajudeu a vèncer el feixisme, aviat haureu de plorar pels vostres nens, les vostres dones i els vostres homes."

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

26.10.24

El català, “llengua de França” - Alà Baylac Ferrer

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC
El director de l’OPLC, Pierre Lissot, intervé en el 38è col·loqui de la Flarep ABF.
 
26 d'octubre

Des de fa 38 anys, l’Aplec, Associació per a l’Ensenyament del Català, de Perpinyà forma part de la Flarep, Fédération pour les Langues Régionales dans l’Enseignement Public (www.flarep.com), que reagrupa entitats d’una dotzena de llengües. Hi són representades l’alsacià/alemany, el basc, el bretó, el crioll de l’illa de la Reunió, el flamenc occidental, el francoprovençal/savoiard, el galó, el picard, l’occità, i el català, doncs. A les quals, cal afegir-hi les “llengües de Guaiana” (crioll guaianès i una dotzena de llengües ameríndies). L’objectiu de l’entitat és ajuntar actuacions, informacions i pràctiques per desenvolupar l’ensenyament de (i en) llengua “regional” en el si del sistema públic d’educació, fet que significa lluitar, en clau “federal”, contra la maquinària estatalonacional francesa, que té com a ADN jurídic “aniquilar els patuesos i universalitzar l’ús de la llengua francesa”, tal com defineix el report de Grégoire (1794), el primer informe de política lingüística de la França contemporània.

La Flarep reunia el 20 d’octubre a Flandes el seu 38è col·loqui per fer balanç de la situació. Segons les dades, l’ensenyament bilingüe i immersiu a França té uns 112. 000 alumnes, el 75% en l’ensenyament públic. Aquests ensenyaments viuen un cert estancament, més ben dit, un fre per part de les autoritats educatives. Tot i això, es noten dinàmiques positives, tant pel creixement constant del nombre d’escoles bilingües i immersives al País Basc (nord) com per l’empenta nova (incipient per a alguns) que representa la creació i potenciació d’oficines públiques de llengua, eines de política lingüística impulsades per regions i departaments. Al País Basc (nord), que fa de model exemplar, el 43% dels alumnes reben l’ensenyament en basc (bilingüisme o immersió), dos terços de les escoles i tots els instituts ho proposen, i el 30% d’escoles maternals públiques (3-6 anys) tenen línies immersives.

El català és sempre present en aqueixes trobades interlingüístiques (delegació i ponents de l’Aplec, de la Universitat de Perpinyà i de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana). Lògicament, com una de les “llengües de França”, segons la terminologia dels ministeris d’Educació i Cultura. Pertànyer a les més de 75 llengües “de França” és una dimensió no sempre prou valorada, i insuficientment aprofitada pels actors de la catalanofonia, que podrien guanyar en eficàcia fent més costat als nord-catalans. L’ensenyament bilingüe i immersiu nord-català té uns 3.500 alumnes (el 8%), uns 5.000 si hi afegim els efectius del secundari. Amb tots els alumnes que estudien el català com a assignatura, a l’escola primària arribem a uns 13. 500 alumnes (l’Aplec fa classe a uns 10. 000 alumnes). Lluny encara del resultat dels bascos, i de l’objectiu fixat per l’OPLC i l’Aplec abans de 10 anys: “El català, a tot arreu i per a tothom.” Una col·laboració més efectiva entre Política Lingüística de la Generalitat i les entitats i institucions nord-catalanes (l’OPLC, l’Aplec i les administracions) serà clau per atènyer aquests objectius.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

23.10.24

Un poeta per tornar a unir el Rosselló i Catalunya - Eva Vàzquez

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Miquela Valls i Eusebi Ayensa, al mig, a Casesnoves, el mes passat, presentant la ruta literària J.S. Pons JOAN LLUÍS VALLS.


El 2019, l’hel·lenista Eusebi Ayensa va fer una cosa estranyíssima: va agafar tots els poemes catalans de Josep Sebastià Pons (Illa, 1886-1962), inclosos els d’arxiu i les primeres versions, a més de les anotacions dels dietaris i els quaderns de treball, i va publicar-ne l’edició completa a la Ela Geminada. Eren més de mil pàgines d’una obra que, en aquest costat de la ratlla, van despertar quasi a parts iguals entusiasme i vergonya. Com era possible haver ignorat durant tant de temps aquell poeta rossellonès que ens cridava en la nostra llengua, com si no hagués existit el Tractat dels Pirineus? Ho feia, a més, amb una poesia prístina, delicada, emotiva i propera, gens complicada, que el filòleg Pep Vila, a l’epíleg, comparava amb una “heura arrapada entre les ruïnes”.

Aquella raresa, que podia no haver estat més que això, una excepció, acaba de tenir continuïtat amb la creació de la Ruta Literària Josep Sebastià Pons, que es va presentar el cap de setmana del 21 i 22 de setembre a l’Illa, el poble natal de l’escriptor, amb l’edició de la guia corresponent, publicada per Cal·lígraf en un volum bilingüe, en català i francès, a cura del mateix Ayensa i de la mestra perpinyanesa Miquela Valls. Va ser un acte bonic: el dissabte dia 21, de bon matí, hi va haver recepció a l’ajuntament, amb parlaments de l’alcalde de la vila del Tet, del crític Sam Abrams, que va defensar Pons com un poeta europeu i no pas local, i del filòleg Pep Vila, i a la tarda tota la comitiva es va aplegar a Serrabona, on dos rapsodes van dir alguns dels poemes de Pons amb l’inconfusible accent rossellonès i el cantautor nord-català Pere Figueres va interpretar-ne d’altres que ha musicat. “Feia impressió veure tanta gent allà reunida, enmig dels Aspres, en aquella església romànica solitària, amb els seus preciosos arcs de marbre rosa, homenatjant un poeta que, per orígens burgesos, s’havia format en francès i va descobrir la seva veu genuïna escoltant les minyones pageses com parlaven en català”, comenta Ayensa, que recorda que els Pons havien de remuntar-se fins a prop de quinze generacions per trobar alguna arrel del sud català, concretament a Girona. La majoria dels acompanyants en l’expedició per presentar la ruta i la guia parlaven només en francès entre ells, com els components de l’Estudiantina d’Illa, que l’endemà van cantar en un català impecable els goigs de Sant Maurici, que Pons havia escrit de molt jove, durant l’aplec anual a l’ermita. Fins i tot van acabar cantant Els Segadors. I, en acabat, van tornar al francès. “El Rosselló és com una pàtria perduda”, diu Ayensa, perquè ja gairebé ningú no hi parla, en la llengua dels avantpassats, però és que els catalans del sud tampoc tenim tirada al Rosselló, com si la frontera física hagués estat suplantada per una de mental, molt més dura d’abatre. “Un dels mèrits de Pons és que va superar aquesta barrera, i el principal problema és que els altres no ho hem entès”, continua Ayensa, que anuncia altres presentacions més de la guia, que confia que afavoreixi “un turisme literari transfronterer”, a Sureda, Perpinyà, Figueres, Ripoll i el Port de la Selva, municipi on va fer estades convidat pel seu amic Tomàs Garcés, responsable de la primera antologia de la seva poesia, el 1976.

Josep Sebastià Pons és un poeta incomprès, doncs, a una banda i a l’altra, perquè ningú no se’l fa seu, tot i que parla per tots. A la Catalunya del Nord, on arrasa Marianne Le Pen gràcies, en part, a “la bona feina de l’Estat francès, que ha desprestigiat durant dècades el català”, com observa Ayensa recordant la campanya ominosa del “Sigues net, parla francès”, Pons és un escriptor (i, a més, bon pintor) estimat però estrany. Al sud, el veuen també amb afecte, però igualment “dels altres”. Al contrari, els seus referents eren d’aquí, Joan Maragall i Carles Riba, sobretot, diu Ayensa, que confia donar-lo a conèixer amb aquesta guia alhora turística, literària, musical i, més encara, d’un elemental sentit comú.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

21.9.24

Salvem punta del Lliri - Esteve Campus

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC
Punta del Lliri, al parc de Port Comte d’Alguer, en una vista aèria EPA.

FONT: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2460064-salvem-punta-del-lliri.html
Lo parc regional de Port Comte, se troba a dins del territori del municipi i representa un lloc de gran complexitat ambiental, presenta lo que resta de la presència humana a partir del neolític i diverses testimoniances nuràgiques i romanes. Instituït a la fi dels anys noranta de la regió Sardenya i volgut dels algueros contra l’especulació edilícia, és un lloc de gran valor ambiental.

Volem escomençar a analitzar una macroàrea, aquella de Punta del Lliri, de la qual Rafael Caria en lo seu estudi Toponomàstica algherese en va registrar tots els topònims. Amb lo topònim punta del Lliri se pot individuar tot aquell territori que va de port Agre passant per la fracció de Maristella fins a la Torre Nova, i tot lo que se troba a dins d’aqueix espaci fins a la marina. Punta del Lliri se troba al Salt Major (així era estat denominada aqueixa part del territori de l’Alguer en una divisió convencional feta en època catalana per diferenciar-la del Prado), i a dins del parc regional de Port Comte, una àrea on hi són diverses espècies de flora i fauna, i fa part d’un més ampli territori lligat a les activitats  tradicionals de la  comunitat algueresa. Gràcies a aqueixa condició, l’àrea de punta del Lliri és estada fins avui salvaguardada de l’especulació edilícia; també als últims anys és estat realitzat, de part de discutibles pseduoambientalistes venguts de lluny, un projecte totalment incompatible amb el parc, contra el parèixer de les associacions ambientalistes i culturals alguereses. Parlem d’un immens patrimoni ambiental ma també econòmic i cultural, patrimoni de tota la col·lectivitat, no sol algueresa, que hem de tutelar i valorar. Un dels problemes d’aqueix territori són, no sol los tentactius d’especulació, ma també la propietat dels terrers que són en part públics i en part privats.

A dins del territori de punta del Lliri trobem 48 topònims relatius a la costa i al territori. La majoria són en català, sobretot aquells de la costa, i una part en sard. Una part d’aqueixos són lligats a les plantes: liri, romaní, èligue, gínjol; a la conformació del territori: massacà, pedrosu, cèrcol, banquet. Tres topònims mos diuen que una de les activitas humanes en aqueixa àrea, a part la pesca, era la pastorícia (ramaderia): “Cuilatxa de Monte Mesu”,  “Canal del Cuïli” i “Cuilatxa de Pussa”. Los topònims, lo bosc de Rodedu, los Sivinarjus, la costa de l’Èligue i lo Litu de la Bramassa, mos recorden que l’àrea de punta del Lliri probàbilment era un gran bosc d’èligues i de sivina. Calqui interpretació del topònim “Bramassa” vol que sigui la trasformació d’“abra massa”, massa arbres.

I encara la presència de l’element religiós, com “la punta de Sant Antoni” i “la cala del Bisbe”, i de la identificació a través del xisto (malnoms).Alguns topònims del Parc:Les Puntes: La Punta del Massacà, La Punta del Cèrcol, La Punta de Coborocat, La Punta del MigLes Puntes: La Punta del Massacà, La Punta del Cèrcol, La Punta de Caborocat, La Punta del Mig, La Punta del Lliri, La Punta de Julià, La Punta del Romaní, La Punta de Sant Antoni, La Punta del Banquet.Los Monts:  Lo Mont de Sant Antoni, Lo Mont del Romaní, Monte Mesu, Lo Mont del Lliri,Lo Mont Rodedu, Monte Pedrosu. Les costes: Les Mongetes, La Costa del Romaní, Lo BanquetLos Canals de Mont: Lo Canal del Cuïli, Lo Canal del Massacà, Lo Canal del Crabili, Lo Canal del Gínjol.Les cales: La Cala de la Bramassa, La Cala del Cércol, La Cala de Cabo Rocat, La Punta de Mig, Lo Bisbe, Port Agre.Les serres: La Serra de la Vida.Los Salts: Lo Salt de Mont Pedrosu, Lo Salet de Rodedu.Les Puntes de Mont: La Punta del Romaní, La Punta del Lliri.Les costes de Mont: La Costa de l’Èligue, La BramassaLos boscos: Lo Bosc de Rodedu, Los Sivinarjus, Lo Litu de la BramassaLes grutes: La gruta del Julià, La gruta del Bisbe.Les torres: La Torre Nova, La Torre del Lliri.Les platges: La Platgeta de la Bramassa.Los Ports: Port Comte, Port Agre, Lo Territori de Pussa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

20.9.24

‘No m’emputxis que em caic’ - Josep-Lluís Carod-Rovira

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Fa un sol que bleeix les pedres mentre faig una orxata a la Rambla Nova. A la taula del costat, uns jubilats la fan petar tot xarrupant granissats. “Un merder molt gros, això de Gaza, però ja se sap que, com diu lo refrany, quien a hierro mata, a hierro muere”, fa un. I un altre culmina la jugada: “Nostro senyor, que era de per allà, deia amaos los unos a los otros, però no li foten gaire cas.” I un que duu un pin amb un llaç groc sentencia: “Costarà sangre, sudor y lágrimas, que deia Churchill, arreglar tot això”, mentre s’alça per anar al lavabo i afegeix: “Volveré, que va dir el general MacArthur”. No sabia que Jesucrist, Churchill i MacArthur parlessin espanyol o, si més no, que les frases cridades a ser cèlebres les expressessin en aquest idioma. Em semblava que un era jueu, l’altre anglès i el darrer nord-americà, però no de Burgos, Quintanilla de Onésimo o Navalcarnero.

A l’altra taula més propera, una parella amb dos xiquets que no paren de bellugar-se, s’espenyen, cauen, criden. “No m’emputxis que em caic”, amolla el més petit. Si em punxen no em treuen sang, però els pares ni s’immuten. La mare, preocupada per la intensitat del sol, però no pel deteriorament de l’idioma, els ordena: “Nens, poseu-vos la gorra. Si no, no hi haurà chuches però sí un bon zasca!” I el petit respon: “Jo no tinc cap.” Em giro a l’instant per observar aital meravella: algú que no té cap, però que parla. Com s’ho deu fer? Tal com ja sospitava, sí que té cap. El que no té és gorra. I el germà gran rebla el clau: “És veritat, mama, no tenim ninguna.” El pronom “en” ha estat segrestat, potser per un escamot autònom de la RAE. Xuclo els darrers glops d’orxata i toco el dos perquè se m’ha disparat la pressió lingüística. La parella veïna fa el mateix, però per altres motius, mentre la mare remuga, resignada: “És que no podem tenir ni un rato de tranquil·litat amb aquests crios. Des de luegu...!” I els xiquets, contents, s’exclamen: “Quan siguem a casa jugarem a l’escondite, a veure si me pilles i trobes la meva guarida. I també amb el Marc, si està!”

Al cotxe, cerco una emissora de ràdio amb música en català, per refer-me un xic. Sembla que anem bé, tonades encomanadisses, festives i alegres, que de penes ja n’anem sobrats. I, a mitja cançó, un “lo rompe, lo rompe, ho trenca” que no sé què ve a treure cap. La següent també s’emporta l’oli, ja que la cosa va de “salseo”, “bailoteo” i “marujeo” intercalat en una peça en català. Una rere l’altra, les diferents cançons continuen la mateixa tònica, amb tota normalitat i com si res: “locura” i “tontería” “a tope”, que és el que em sembla a mi aquesta pràctica innecessària, sense solta ni volta, però dec estar equivocat perquè hi ha qui ho troba “chévere” amb la mateixa melodia. Ara diuen no sé què de “risas” i “la riseta tonta”, “joder” i “las penas se van”. Una altra peça d’èxit assegura que “em piten les orelles”, “t’has enterat”, “m’ha embaucat” i, ara sí, l’encerten de ple quan parlen de “callar-se les paraules” que és, ben mirat, el millor que podrien fer per no esbocinar més la llengua. Al final, arriba un toc de realisme quan s’afirma que “lo nuestro se acabó”. I al pas que anem, “lo nuestro”, és a dir, la llengua catalana, va de mal borràs i, veient el panorama i, més encara, sentint-lo, pinten bastos.

Escarxofat al sofà, miro la TV, la nostra. Parlen de “barcos”, de “tontos” que fan “tonteries” i d’una parella en què ell té molts “gelos” que, pel context, dedueixo que no té res a veure amb tindre molt de glaç, sinó gelosia. La poca qualitat de la llengua catalana arriba a nivells mai no assolits fins ara. Costa Déu i ajut trobar un interlocutor capaç de parlar íntegrament en català tota l’estona, sense recórrer a incorporar una paraula en espanyol, un refrany, una frase feta, una citació cèlebre, el títol d’un llibre, d’una pel·lícula o d’una cançó. Curiosament, no passa el mateix en espanyol. No hi ha ni una sola cançó espanyola que intercali paraules o frases en català, ni gent que parlant espanyol digui les frases famoses en català, ni... La deixadesa general de la comunitat de parlants, paradoxalment, la manca de consciència lingüística, s’ha accentuat durant els anys de majoria social i institucional independentista. L’escola, la família i tots els parlants hem de reaccionar amb contundència i amb una actitud amatent i constructiva, si no volem que, en tres generacions, d’això nostre no se’n canti ni gall ni gallina.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark

13.9.24

Xerrades amb en Josep Costa, Gonzalo Boye, President Artur Mas i “altres”

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC


Xerrades amb en Josep Costa, Gonzalo Boye, President Artur Mas i “altres”, i reflexions sobre el procés separatista de Catalunya.

1- Treguem-nos del cap que els polítics catalans ens duguin a l’independència (al menys els polítics actuals). Tots ells viuen del sistema, i no cal esperar que vagin en contra del sistema que els paga el sou. I es cert que hi ha polítics catalans que son veritablement separatistes, però tenen massa por de l’estat espanyol. Convé no oblidar que la classe política és el punt feble del procés perquè son a qui es mes fàcil destruir amb acusacions falses, jutges obedients i inhabilitacions fraudulentes.

2- En paraules ja fa anys de l’expresident del Parlament de Catalunya Sr. Joan Rigol, qui de veritat farà realitat l’independència de Catalunya no seràn els polítics sinó el mateix poble català, gràcies a un nivell d’associacionisme ciutadà molt, però que moltíssim superior al de la resta d’Espanya. Pot semblar poca cosa, però serà l’eina clau. De fet, l’estat espanyol va aprendre prou be el dia 1-O que 50.000 vots no donen ni un ascó al Congreso de los Diputados, però 50.000 voluntaris discrets i ben organitzats van deixar en groller ridícul al ministerio del interior, Guardia Civil, CNI, Pegasus, etc….

3- Molts es queixen que el procés està estancat i no anem enlloc, però convé que ens fiquem al cap d’una punyetera vegada per totes com funciona la política internacional i aprendre a utilitzar amb astúcia les seves lleis al nostre favor. Perquè una cosa es creure’t que tens raó i una altra de ben diferent es que te la donin, i aquí es on entren els judicis internacionals en curs. Hem d’entendre que fins que no emetin veredicte, no pot passar res.

4- Molts creuen que, en cas de perdre, l’estat espanyol no en farà ni cas d’aquests veredictes. Personalment crec que l’estat espanyol els te mes por del que ens imaginem, i la prova va ser el recent veredicte del TJUE sobre les euroordres: al afegir el terme GOI, Luxemburg li va deixar ben clar al jutge llarena que li veia “el plumero” a deu km, i des d’aleshores en llarena està mes callat que un musclo en un convent de clausura.

5- Es força probable que el mateix TJUE doni la raó al President Puigdemont, i serà en veritat un gran cop de moral, però ens equivocarem si veiem al President com el Messies infalible que ens portarà a la terra promesa perquè no deixa de ser un ésser humà. El President es una variable important de l’equació però no pas l’única. Afegeixo que el President es molt conscient del risc que corre la seva vida quan torni, però està mes que disposat a assumir aquest risc.

6- No despreciem en absolut el veredicte del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg perquè aquest no dictaminarà sobre inmunitats parlamentàries sinó sobre si la justícia espanyola ha prevaricat. Pot ser un torpede directe a la línea de flotació del tribunal suprem, perquè un tribunal que perd credibilitat, automàticament PERD AUTORITAT. I això portarà implicacions de les que molts no en son encara plenament conscients.

7- Amb tot, el judici MES IMPORTANT de tots es un que la majoria de catalans desconèixen però que està en curs: Les Nacions Unides. 
Recordo perfectament com, en una trobada discreta amb en Gonzalo Boye tots discutiem sobre que Espanya mai s’avindría a pactar un segon referèndum, i Don Gonzalo ens va interrompre amb unes paraules bastant diguem-ne críptiques: “señores, ¿porqué discuten sobre un segundo referéndum?. Por lo que a mi respecta, los catalanes YA VOTARON el 1-O”. I no va dir res mes. No vaig entendre el que volia dir fins la trobada amb en Josep Costa, que va dir de forma també “críptica” que de tots els judicis, el de la ONU era el mes important amb diferència. No va donar mes detalls però jo a la fi vaig lligar caps: la Carta Fundacional de Les Nacions Unides reconeix claríssimament el dret a la autodeterminació sense necessitat de ser colònia, i el Reino de España va acceptar legalment aquesta condició quan va ser admès a la ONU.

Si les Nacions Unides obeeixen els seus propis estatuts i fallen en consequència, el referèndum del 1-O serà TOTALMENT LEGAL, VINCULANT I D’INMEDIATA APLICACIÓ. I si no recordo malament, el SI va guanyar amb mes d’un aplastant 80%.

8- L’estat espanyol pot no acatar cap d’aquests veredictes i segur que molts em parlareu del pols que Polònia I Hongria tenen amb Brusseles, però hi ha una diferència CAPITAL entre aquests països i el Reino de España: tant Polònia com Hongria tenen unes finances relativament sanejades i un dèficit públic raonable i controlat, mentre que Espanya està en fallida financera i necessita de l’ajut del BCE I Brusseles per poder sobreviure. Literalment no pot ni pagar el paper higiènic dels lavabos dels ministerios sense demanar quartos a altres. En aquesta situació, no seria gens assenyat engegar a fer punyetes als màxims organismes de justícia internacionals. Es clar que ho pot fer, però acceptant un preu que NO podrà pagar. I això a Madrid ho saben perfectament.

En qualsevol cas, hi ha un munt de persones brillants i alhora discretes que ja fa temps que van entendre que l’independència no s’assolirà tallant Meridianes i colapsant aeroports, sinó sent freds, astuts, calculadors, pacients, i sabent com utilitzar les regles del joc a favor nostre. ¿Tot això ens durà automàticament a la tant desitjada independència? Encara no, però ens donarà unes cartes guanyadores que fins ara no tenim. Com juguem aquestes cartes ja dependrà de nosaltres. I dic “nosaltres” perquè serem els ciutadans els que tirem l’independència endevant, no pas els polítics. Perquè a l’estat espanyol no se’l vençerà enfrontant-s’hi directament sinó DESBORDANT-LO un cop les seves "estructuras de estado" estiguin legal i oficialment desacreditades. Això passarà quan arribi el moment adequat, no pas abans, i adverteixo que quan això passi l'estat espanyol pot actuar amb una violència desmesurada per a la que hem d'estar preparats.

Us agrairé que compartiu aquest escrit amb tots aquells decebuts que es pensen que això s’ha acabat i que la independència de Catalunya es impossible. No tinc pas una bola de vidre, però m’oloro que, si aquests veredictes judicials ens son favorables (i tot apunta a que ho seràn), lo millor està per venir.v
Salut i República.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pots seguir el Canal de Telegram ARXIU PPCC: https://t.me/arxiu_PPCC

Share/Bookmark