traducció - translate - traducción

23.12.10

QUE TRANQUIL·LITZIN ALS TRIBUNALS ESPANYOLS ! o el conte de El "GUAPU", EL "XUNGU" I ELS "VAGUS"

No és tan sols la indignació profunda que sento davant la sentència d'aquests imbècils genocides del Tribunal Suprem.
Tampoc és que m'hagi sorprès l'arrogància i el menyspreu dels ocupant espanyols, aquesta gent tan ufana i tan superba.
Era d'esperar que els colons espanyols no integrats i els representants polítics de botiflers (els "vagos") que viuen del robatori i l'espoli per part dels ocupants, raó darrera per exterminar el nostre poble, aplaudissin la sentència, doncs amb ella es perpetua el seu dret de conquesta que els permet viure del lladronici i a la vagància.

El que em sembla intolerable i causa de revolta, és que la resposta de la majoria dels i les que ens representen hagi estat precisament dirigida a nosaltres, les víctimes del genocidi cultural.
I no ha estat dirigida per alertar-nos del perill que corre la nostra llengua i per tant la nostra cultura, i per tant la nostra pròpia consideració com a societat.
No ha estat per alertar-nos que hauriem de posar-nos en peu per defensar els nostres drets i que vénen temps difícils que només podrem superar si avancem com un sol poble, amb els nostres representants al seu davant.
No ha estat per a organitzar i liderar la resposta com a poble. No.

És a nosaltres que s'han dirigit primer per explicar-nos amb grans dosis de pedagogia i aires de superioritat, que els nostres cossos adolorits i les nostres ments malaltes d'aguantar l'escarni, no s'han de preocupar de res ja que no capeixen el que està passant. Segons elles i ells no és res. No afecta ni una coma, ha dit Maragall (el "xungo"). Això no ens obliga a canviar res, ha coincidit Mas (el "guapo").

Però a veure: és que es pensen que som meselles i mesells? o potser creuen que ho son els del TS?
És a dir: el tribunal ha dictat una sentència que dicta jurisprudència sense cap finalitat concreta; així, per passar l'estona... per perdre el temps!
Que vagin a enganyar Déu que els fotrà cops de creu!

El seu lloc hauria de ser al nostre davant, aglutinant-nos i clamant davant el més fort, l'estat, pels drets dels més dèbils. No frenant la reacció de les víctimes per tal que el botxí no els retiri el plat a taula.
El seu lloc hauria de ser organitzant la resposta legislativa, jurídica, política i social, per tal de canalitzar el dret que ens assisteix de manera que no es perpetri una injustícia més.
El seu lloc hauria de ser estar al costat de la víctima, ells mateixos en formen part, que és el poble i la cultura catalanes.
El seu lloc hauria de ser liderant la nostra dignitat nacional, de la qual en viuen, en lloc de la traïció indigne, perpetrats i escudats entre els i les que trepitgen cada dia la nostra llengua, negant-se a parlar-la i a entendre-la.

El guapo, el xungo i el vago. Un acudit que ens remet al títol d'una pel·lícula de l'Oest.
Que no oblidin, però, que en aquesta pel·lícula hi moria fins l'apuntador.
I ben mirat potser és la millor solució: com a poble també devem tenir dret a demanar una mort digna i que no ens torturin abans de donar-nos l'estacada final, oi?.
Al cap i a la fi hem prohibit els "toros" i per tant que se'ns toregin.
Clar que també esperem resposta del constitucional.


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.