traducció - translate - traducción

5.8.17

MÉS PREPARATS QUE MAI!

Queden menys de 2 mesos per al Referèndum. Ara cal estar més preparats que mai! El govern espanyol està fent servir totes les eines per aturar la democràcia. Estiguis de vacances o no, estigues alerta per defensar la democràcia quan toqui! 

No podem tolerar l'abús de poder de l'Estat espanyol, que amb la Guàrdia Civil interroga treballadors de la Generalitat i representants del Pacte Nacional pel Referèndum. Sens dubte, l'Operació Catalunya continua amenaçant els nostres drets i llibertats i evidencia la nul·la voluntat democràtica de l'Estat.

Per això Crida per la Democràcia és imprescindible, necessitem la teva energia!
Fes córrer aquest vídeo per denunciar un govern espanyol demofòbic i reclamar el nostre dret. Alcem la veu per exercir la democràcia: el proper 1 d’octubre omplirem les urnes!


BONES VACANCES
TORNO EL 21 D'AGOST



Pots seguir Boladevidre


Share/Bookmark

4.8.17

La marxa cap al feixisme | Cotarelo


Fa uns dies, el ministre de l'Interior, hereu de l'insòlit Fernández Díaz, acusava els nacionalistes d'utilitzar les institucions amb fins partidistes. Tenint en compte que aquest ministre és militant del PP i jutge al mateix temps, que va ser alcalde de Sevilla, també del PP, el seu queixa només es pot entendre com una típica projecció neuròtica perquè emprar les institucions públiques amb fins partidista és justament el que fa ell i, en escala molt més gran el seu partit.

I quin partit! Ell mateix està imputat en dos processos penals; a les seves files compta amb uns 900 militants i càrrecs públics així mateix imputats penalment i sosté un govern del que han dimitit ja dos ministres (Mato i Sòria) per corrupció declarada i en té dos de reprovats per les seves pràctiques antidemocràtiques. A més, el seu president, presumpte cobrador de quantiosos sobresous procedents de la caixa B, acaba de declarar com a testimoni en un dels processos per corrupció de la Gürtel i, encara que la seva declaració s'ha atingut al model de la infanta Cristina (no sé res, no me'n recordo, no em consta, això ho portava el meu marit), és possible que hagi comès perjuri ja que va negar en seu judicial tenir cap coneixement dels aspectes econòmics de la seva gestió com a director de campanya electoral del PP sent així que hi ha proves fefaents que coneixia perfectament aquests aspectes i fins els explicava en rodes de premsa.

Aquest partit, presumpta associació de malfactors, amb el president dels sobresous ha destruït l'escàs Estat de dret que hi havia a Espanya. Per a la comissió de les seves malifetes, per ocultar-les i, per causar perjudici als seus adversaris ideològics s'ha servit de totes les institucions de l'Estat, les ha instrumentalitzat i les ha pervertit fins a l'extrem que cap d'elles té cap autoritat com no sigui imposant-la a garrotades.

La instrumentalització més escandalosa és la del Tribunal Constitucional, presidit durant anys per un ex-militant del PP que va ocultar aquesta condició davant la comissió del Senat que havia de nomenar-lo. En qualsevol lloc aquest escamoteig seria motiu de cessament fulminant. Aquí, ni s'esmenta. Aquest president i una majoria de components d'aquest òrgan polític que es fa passar per tribunal ha vingut actuant al servei del govern del PP. No content amb això, el govern de la dreta, amb la seva majoria parlamentària absoluta en la legislatura anterior, va imposar una reforma del reglament del tribunal que el converteix en agent executor de les seves pròpies sentències al servei del govern. Els components d'aquest pintoresc òrgan, per majoria (si més no, hi va haver tres vots en contra de caràcter crític) van acceptar convertir-se en una cosa tan contraria a l'esperit mateix del dret i la justícia com jutge i part. Fins i tot més, donada la seva submissió al poder polític, en el fons, el que aquesta reforma aconsegueix és convertir el govern en l'amo absolut del Tribunal Constitucional. Qualsevol semblança amb un Estat de dret és una quimera.

I no només el Tribunal Constitucional. El govern està utilitzant el conjunt de la judicatura, literalment plena de jutges del PP i l'Opus (que vénen a ser el mateix) per als seus fins partidistes, tenint en compte que ja no és possible emprar l'exèrcit, que és el que veritablement voldria. Així, interfereix en els procediments, recusa jutges, n'imposa d'altres de la seva corda ideològica i així resulta que, quan el Tribunal Suprem anuncia que estudiarà una prova de la Gürtel que podria anul·lar el conjunt del procés, tothom sap que, en cas de produir tanta barbaritat, es deuria, com sempre, a pressions dels governants.

Del que aquests estan fent amb totes les instàncies administratives i els mitjans de comunicació no val la pena parlar-ne. Totes i tots al servei incondicional d'un partit corrupte i cleptocràtic que, en un intent desesperat per impedir per la força un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i de la convocatòria del qual, paradoxalment, n'és un dels principals responsables, ha portat el país al punt inevitable de ruptura .

Si el govern és corrupte, els jutges partidistes, l'administració prevaricadora i els mitjans lacais del poder polític, el resum final i inevitable serà el feixisme. El procés de feixistització que parlava Poulantzas s'agilita notablement a Espanya, on ningú de la dreta ha condemnat encara (i molt menys ha fet alguna cosa en contra) el llegat d'un règim franquista genocida i delinqüent. Els seus hereus, a dia d'avui al govern, practiquen la mateixa política arbitrària, repressiva, tirànica que el seu model i per això no el condemnen, perquè no tenen la talla moral necessària per repudiar aquell règim assassí i les seves conseqüències.

I l'esquerra? A la vista està que està tractant de fugir d'estudi, d'ignorar l'avanç del feixisme amb la vergonyosa esperança que, quan aquest cometi més crims dels que ja està cometent no caigui sobre ella part de la repressió. És una esquerra covarda i submisa, incapaç de fer front a l'avanç del feixisme perquè, en tractar la manera d'afrontar la reivindicació independentista catalana, en el fons, coincideix amb la dreta. Proferirà uns gemecs quan la repressió abasti nivells intolerables per passar després a aquests politiquejos d'aliances i desaliances de parlaments i governs, com si el problema més greu que té Espanya avui, tant en el marc polític com en l'econòmic i el moral, no fos Catalunya .Per a vergonya seva, els esdeveniments estan posant en evidència la misèria moral i intel·lectual d'aquestes esquerres que de tals no en tenen res. Puigdemont ja ha anunciat que no acceptarà cap decisió de qualssevol autoritat espanyola que l'inhabiliti i ha col·locat el problema en les seva dimensió real: la legitimitat democràtica enfront de l'arbitrarietat disfressada de legalitat. I l'esquerra callada o, el que és pitjor, donant la raó als repressors neofranquistes per pur terror. De la legitimitat democràtica, vam passar al principi de desobediència civil, base mateixa de la democràcia enfront de la tirania de la majoria i el mateix Puigdemont adverteix que està disposat a anar a la presó per defensar el referèndum. Que no tingui cap dubte l'esquerra: amb ell hi aniran molts, catalans i no catalans, que defensem el dret d'autodeterminació de Catalunya. Llvors, però, de l'esquerra espanyola no en quedaran ni les espines.

Font: Palinuro: La marcha hacia el fascismo https://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.htmlhttps://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.html

Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 
Share/Bookmark

3.8.17

Tret de sortida de la campanya unitària del sí


Per: Redacció

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) presentarà avui la ‘Campanya del sí’, en la qual participaran entitats i partits independentistes i que ha de servir per a mobilitzar la ciutadania perquè voti en el referèndum de l’1 d’octubre i ho faci a favor de la independència.

L’acte es farà a la plaça del Rei de Barcelona, a dos quarts de dotze del matí i hi assistiran representants de tots els partits independentistes al parlament (PDECat, ERC, Demòcrates i la CUP) i entitats sobiranistes.

La jornada donarà el tret de sortida a la campanya unitària a favor del sí, ja que, fins ara, els partits i les entitats independentistes han anat fent campanya pel seu compte però no de manera conjunta. De fet, fa setmanes que partits, ANC i Òmnium van començar les respectives campanyes. I, tot i que s’han mostrat disposades a fer actes col·lectius, mantindran els que ja tenien previst de fer pel seu compte.


Pots seguir Boladevidre

Share/Bookmark

1.8.17

Així s’aprovarà la llei del referèndum ara que el TC ha suspès la reforma del reglament

El Tribunal Constitucional ha suspès la reforma del reglament del parlament que permetia l'aprovació de lleis per lectura única

Presentació del projecte de llei del referèndum al parlament.

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una reforma de l’article sobre l’aprovació de lleis per lectura única. Pocs minuts després, Mariano Rajoy demanava al consell d’estat un dictamen urgent per a poder impugnar la reforma i, a continuació, presentava la petició de suspensió al Tribunal Constitucional. Fins ara, l’article 135 del reglament del parlament exigia la signatura de tots els grups per a tramitar proposicions o projectes de llei per la via ràpida de lectura única. La votació de dimecres passat habilita els grups del parlament a tramitar lleis per lectura única amb el suport de la majoria absoluta de la cambra. Aquest canvi ha de facilitar que les lleis que es tramiten sota l’amenaça constant de la repressió política i judicial espanyola puguin esquivar els entrebancs i el filibusterisme practicat per l’estat espanyol i els grups que defensen l’statuo quo.

Ara, un cop la reforma ha estat impugnada al Tribunal Constitucional pel govern espanyol i ha quedat suspesa automàticament en aplicació del reglament del tribunal, cal veure quines alternatives té la majoria parlamentària per a aprovar la llei del referèndum d’acord amb el mandat democràtic electoral. I quines són aquestes alternatives?

Dues vies
Per començar, es presenten dues opcions bàsiques: no acatar la suspensió del Tribunal Constitucional de la reforma del parlament o tramitar la llei per la via ordinària. Totes dues opcions són conflictives i el govern i la majoria parlamentària les volen evitar. La desobediència a una suspensió del Tribunal Constitucional de la reforma aprovada incompleix, d’entrada, la doctrina que vol seguir el grup majoritari de Junts pel Sí: mantenir la legalitat vigent fins a l’aprovació parlamentària –democràtica i majoritària– d’una nova legalitat catalana. A més, en aquest cas, la desobediència exigiria la complicitat de la mesa del parlament, la junta de portaveus, els grups parlamentaris, etc.

Dos inconvenients per a la tramitació ordinària
La via de la tramitació ordinària –el procediment legislatiu comú, segons el reglament– té dos inconvenients. El primer: els terminis són massa llargs i seria complicat d’arribar a temps per a fer la convocatòria del referèndum per a l’1 d’octubre, tal com s’ha anunciat. Cal tenir en compte que el recorregut pot durar gairebé quaranta dies, si s’exhaureixen els terminis previstos i es convoquen les comissions i els plens imprescindibles sense deixar passar setmanes entre cada tràmit. Si hi afegim que, entremig, es farà l’aturada de vacances de la primera quinzena d’agost, és impossible tenir la llei aprovada per aquest procediment comú. El segon inconvenient: la vulnerabilitat del procés. És a dir, la tramitació de la llei quedaria exposada a les inclemències político-judicials de manera constant. En aquest cas, no s’impugnaria el reglament sinó la llei abans de poder ser aprovada al ple del parlament. La via del procediment legislatiu comú queda descartada per la majoria parlamentària.

Quina opció queda?
Si la majoria parlamentària troba obstruïts els camins normals que ja hem comentat, tan sols té un últim recurs: l’article 81.3 del reglament del parlament. L’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens. I el tercer punt d’aquest article diu: ‘L’ordre del dia del ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del parlament, i també pot ésser alterat quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta.’

Acord explícit per majoria absoluta
Diu que l’ordre del dia pot ser alterat a petició de dos grups. I que s’hi pot incloure un assumpte que hagi complert els tràmits reglamentaris ‘llevat d’un acord explícit en sentit contrari’ per majoria absoluta. Per tant, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació presentada per Junts pel Sí i la CUP podria arribar a votació al ple sense haver passat els tràmits que indiquen el procediment legislatiu comú o el procediment de lectura única (que en aquest supòsit hauria estat suspès pel Tribunal Constitucional).

El precedent que no agrada a la minoria
El 81.3 és un articulat que ja ha estat motiu de discussió dels grups parlamentaris, almenys en una ocasió recent. El 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir el 81.3 del reglament, per sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública. A més, aquell dia, a banda d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, el parlament també va aprovar per unanimitat d’escurçar el període per a la presentació d’esmenes de set dies a setanta-cinc minuts i ometre’n la publicació al diari oficial de la cambra.

Interpretacions interessades de l’article
L’alteració de l’ordre del dia a petició de dos grups –com estipula el reglament– i l’escurçament dràstic del període de presentació d’esmenes es poden fer segons l’article 81.3 per ‘un acord explícit’ de la majoria absoluta. El 17 de maig, els grups contraris al referèndum de l’1 d’octubre es van afanyar a dir que calia una votació per unanimitat per a fer aquestes dues alteracions. Però el reglament és molt clar en el seu articulat. Estipula que l’alteració es pot fer ‘a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del parlament’ i pot incloure’s un punt que no hagi complert els tràmits habituals si hi ha l’acord explícit de la majoria absoluta.

Compliment d’una doctrina en previsió dels tribunals internacionals
Tot amb tot, si els grups contraris al referèndum o el govern espanyol s’entesten a impedir l’acompliment del mandat democràtic del govern i de la majoria parlamentària en relació amb el referèndum d’autodeterminació, ho hauran de provar una vegada ja s’hagi aprovat la llei. I el segon punt de l’article tercer de la llei en qüestió diu: ‘Aquesta llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.’

Per tant, s’haurà establert una llei per vies legals i reglamentàries que prevaldrà per damunt de les que hi puguin entrar en conflicte, inclosa la constitució espanyola. La doctrina d’instaurar una llei sense incomplir la llei –invocada especialment per al compliment dels requeriments de la sentència sobre Kossove i els hipotètics processos judicials futurs en tribunals internacionals– haurà trobat el seu camí, també en aquest cas.


Pots seguir Boladevidre

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.