traducció - translate - traducción

29.9.13

COM ENS VEU EL MÓN. Document històric en PDF per guardar


Share/Bookmark

27.9.13

EL POBLE DIU PROU! EMOCIÓ PURA DES DE MENORCA

Data de publicació: 27/09/2013

Alumnes, pares, actors, glossadors, cantants i diferents personalitats donen les gràcies als docents. Davant les actuals circumstàncies de setge a l'educació pública i de regressió a altres temps en els continguts i les formes per part del Govern de les Illes Balears, els Joves per Menorca hem volgut mostrar d'una forma simpàtica però explícita el nostre recolzament als mestres que han donat una lliçó de dignitat, lluita i sacrifici a un govern ignorant i autoritari. A més de tothom que ens ha volgut donar un cop demà, hem volgut encabir diverses personalitats del món cultural, educatiu, social i de diversos partits polítics, tot mostrant la transversalitat d'aquest postura.

Per això mateix, també volem deixar palès el nostre agraïment per la col•laboració rebuda de Cris Juanico, Joan Bibiloni, Joana Barceló, Oriol Junqueres, les clarisses de Ciutadella, Alfred Bosch, Pablo Iglesias, Joan Herrera, Txarango..., entre molts d'altres que apareixen en el muntatge amb missatges ben clars.

Finalment, els Joves per Menorca volem aprofitar aquesta campanya per donar-nos a conèixer com a grup de joves compromesos amb la societat, la cultura, el territori i la llengua de la nostra illa.


Share/Bookmark

23.9.13

ASSESSOR DE MERKEL APOSTA PER LA INDEPENDÈNCIA EN UN ESTUDI,

ADVERTIMENT: ell text ha estat traduït amb Google Translator,

Gerro d'aigua freda per al govern espanyol

Europa comença a comprendre que el procés cap a la llibertat del poble català no és broma. De manera empírica són molts el europeistes que veuen amb bons ulls la independència de Catalunya per dos motius bàsics.
1.    Catalunya serà aportadora neta a les arques de la UE
2.  Una Espanya sense Catalunya es veurà obligada a, per fi, fer canvis en la seva estructura d'estat, eliminar autonomies i els privilegis econòmics que gaudeixen Madrid i Euskal Herria.

El professor Roland Vaubel

El dret de secessió és necessari per tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans. Ho diu el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, en un estudi recent. El mes passat va publicar aquest estudi, titulat L'economia política de la secessió a la Unió Europea, que analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció sobretot a Catalunya i Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests processos seran més grans, per a totes les parts, que no els inconvenients.

El professor opina que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les unitats polítiques ( no parla de fronteres ) s'adeqüin més al que volen els ciutadans, perquè el que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals '.

Vaubel considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar internacionalment, de manera que l'estat escindit tingui l'obligació de respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.

Però també alerta que en els casos de secessió no pot haver per ara un àrbitre imparcial, perquè troba que " les organitzacions internacionals tenen interès en la centralització. Són esbiaixades contra la secessió.

No hi ha base per dir que Catalunya quedaria fora de la UE.

En aquest sentit Vaubel critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. ' La seva posició no té fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals '.

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu : "Si Catalunya es separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre han d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no compleixen les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional. ' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.

Desmuntant els arguments del no:

En l'estudi desmunta algunes de les objeccions que es fan contra la secessió. Per exemple, la que no es respectaran els drets de les minories. 'No hi ha cap raó per suposar que la majoria de la gent a la regió secessionista sigui menys tolerant que la majoria de la gent en l'estat predecessor. Al contrari, com que l'estat escindit és més petit que no el predecessor, a les minories en aquest nou estat els serà més fàcil de sortir i és més probable que siguin tractades amb més tolerància que no les minories a l'estat predecessor. '

I fa aquesta consideració : ' No hi hauria problemes de drets humans si Escòcia, Catalunyaa, al País Basc, Galícia, Flandes, Còrsega, el Sud del Tirol o la Macedònia grega s'independitzessin. L'article 2 del Tribunal de la UE protegiria les minories amb més eficàcia si obligués als Estats membres a garantir el dret de secessió de les seves regions, de la mateixa manera que l'article 50 assegura als Estats membres el dret d'anar es de la Unió. '

En aquest punt, recorda que hi ha molts estats ( entre els quals no hi ha Espanya ) que respecten els drets de les minories justament perquè 'són països que han l'existència a la secessió : Suïssa ( 1291 ), Suècia ( 1523 ), Països Baixos ( 1579 ), Grècia ( 1827 ), Bèlgica ( 1831 ), Noruega ( 1905 ), Finlàndia ( 1917 ), Irlanda ( 1922/1944 ), Islàndia ( 1944 ), els països del Bàltic ( 1990 ), Eslovènia ( 1991 ), Croàcia ( 1991 ), Bòsnia i Hercegovina ( 1992 ) i Montenegro ( 2006 ).

Raons econòmiques de pes:

A la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que la resta ', recorda Vaubel. 'No és cap coincidència. Les regions més pròsperes com Catalunya són contribuents nets. Subvencionen les altres regions amb el sistema d'impostos i transferències. Es desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia. A Europa occidental, Flandes i Catalunya són un bon exemple. '

En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió. ' Amb tot - diu -, el dret de secessió no per a la redistribució interregional. Tan sols la limita. ' I raona aquesta afirmació : el dret de secessió esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'estat és més gran que els beneficis que obté pel fet de pertànyer-hi. Segons Vaubel, el dret de secessió permet aturar els perjudicis de la redistribució interregional per les regions que contribueixen en excés.

Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. 'Un país petit depèn més de les importacions i, com no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero. '

NO CAL DIR RES MÉS...
NO BUSQUI LA NOTÍCIA A LA PREMSA DE MADRID.

Estudi en l'original en angles:

Share/Bookmark

15.9.13

XAVIER ROMEU I RIUDEBITLLES


Ahir vaig tornar a Riudebitlles, Sant Pere en l'argot familiar de quan hi passava els estius amb la família.

Hi vaig anar per assistir a un acte en homenatge al meu germà en Xavier Romeu, lingüista, escriptor i pensador polític de l'esquerra independentista, mort en accident el 12/13 de juliol de 1983.
Al marge de l'acte, emotiu i ben organitzat per les CUP locals, a qui n'agraeixo la iniciativa, em va permetre retrobar-me amb algunes persones estimades amb les quals he crescut al llarg d'estius inacabables; la Montserrat, la Carme, l'Anna, en Miquel, en Pep... altres que he vist créixer darrera meu i que intervenen amb decisió i fermesa en l'estructuració d'un poble que necessita aire nou a marxes forçades.
A totes elles  i ells moltes, moltes, moltíssimes gràcies.

Informació de l'acte: http://www.llibertat.cat/2013/09/sant-pere-de-riudebitlles-homenatja-el-militant-independentista-xavier-romeu-23060

XAVIER ROMEU I RIUDEBITLLES

Encara em balla pel cap una vella fotografia en una festa major de finals dels 50 o principis dels 60. La imatge de quatre nois d’uns 15 o 16 anys, asseguts a una de les taules de la terrassa del “Centro”. Sé que algun d’ells era de la família Cabot – crec que uns estiuejants que solien passar uns dies a la casa del carrer Nou del professor Puigcorber -. En Xavier mostrava a càmera un llibre vell en la portada del qual s’hi podia llegir clarament la paraula “Cataluña”. Per tant podem establir una primera relació, en el meu record, entre en Xavier, Riudebitlles i un llibre sobre Catalunya, tot i l’evident falta d’ortografia.


Potser fou aquest el motiu que el va fer abandonar els estudis d’enginyer industrial a què el pare l’havia empès, per matricular-se al Departament de Llengua Catalana i esdevenir filòleg i fonòleg. Uns dels primers treballs va ser sobre els topònims del municipi de Riudebitlles i el van portar a passar altra cop alguns estius a Riudebitlles amb la família. Més endavant l’amplià a altres municipis del Riudebitlles.

Algun del seus biògrafs com en Jordi Moners o també en Josep Guia, asseguren que el catalanisme d’en Xavier no va renunciar mai a tres fidelitats que va plasmar en totes les seves activitats; la política a través de l’executiva del PSAN, la periodística a Canigó, Oriflama i Lluita, la literària i teatral, i la lingüística. Aquestes tres fidelitats irrenunciables foren fins al darrer moment i per l’ordre que vulgueu: els Països Catalans, la revolució socialista i la independència del país.

Pot ser un anacronisme com aquella vella fotografia, o podria ser també que la generació d’en Xavier – ara estaria a punt de fer 72 anys – anés un xic avançada respecte a les actuals generacions. Tot és possible.

El cas però, és que seguim empantanegats en els tres aspectes d’una mateixa lluita: Uns Països Catalans agredits sistemàticament en el seu conjunt, i a la vegada impossibilitats com per un mal fat de defensar-nos-en units; una revolta social potser no del tot a la manera que es podia entendre aleshores, però si per canviar de dalt a baix un sistema capitalista basat en la corrupció i que ja ha arribat al final dels seus dies; i un procés d’independència iniciat a una part del territori que esdevé l’única esperança per a la supervivència d’un poble, d’una cultura i d’una llengua.

Finalment un darrer lligam d’en Xavier amb Riudebitlles. És un lligam amb la terra i és definitiu. Des de del topònim de Sant Jeroni ens recorda a ben segur en aquests moments que cal actuar com un poble lliure i digne dels qui abans els han somniat, treballat i lluitat per tal que nosaltres puguem vèncer.

Guanyarem. No en tinguem cap dubte




Share/Bookmark

12.9.13

La Via Catalana, a la premsa internacional

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4143079/20130911/via-catalana-premsa-internacional.html
Un recull actualitzat del ressò de la cadena humana de l'Onze de Setembre als mitjans de tot el món
Tram 284 El Vendrell
Un any després de la manifestació multitudinària de l'Onze de Setembre del 2012 a Barcelona, amb un milió i mig d'assistents convocats per l'ANC, la mateixa organització ha tornat a mobilitzar la ciutadania. Enguany, amb una impressionant cadena humana que ha recorregut quatre-cents quilòmetres del Principat, amb ramals al País Valencià iCatalunya Nord. Si l'any passat es va captar l'atenció de molts mitjans internacionals, la Via Catalana d'avui pretenia explícitament d'amplificar el clam d'independència a tot el món.
I se n'ha sortit amb escreix, fins i tot molt abans que els centenars de milers de participants comencessin a enllaçar les mans, a les 17.14. Els últims dies, de fet, ja hi havia molts mitjans que en parlaven, un ressò que s'ha amplificat força durant el matí. L'èxit aclaparador de la cadena humana ha col·locat la Via Catalana en moltes portades a mitja tarda, com ha estat el cas del Wall Street Journal i Aljazeera, i The Guardiandemanava als lectors fotografies i vídeos d'una mobilització tan impressionant.
Us oferim, tot seguit, un recull complet d'articles apareguts en els principals mitjans de comunicació de tot el món. Us recordem que eltraductor automàtic de Google pot traduir la majoria d'articles al català, amb una qualitat desigual.
Alemanya
Neues Deutschland: 500 000 Mal »Adíos, España«

Anglaterra

Argentina

Austràlia

Àustria

Bèlgica

Bretanya

Cabília

Canadà

Còrsega

Escòcia

EUA

Euskal Herria

França

Galícia

Gibraltar

Iran

Irlanda

Itàlia

Letònia

Malàisia

Països del golf Pèrsic

Portugal:
Occitània

Quebec

Sardenya

Suïssa
Tailàndia

Xina
Notícies relacionades:

Share/Bookmark

10.9.13

GRÀCIES COMPATRIOTES DELS PAÏSOS CATALANS !!!

Cadena del 24 d'agost entre La Franja i el Principat
Foto: Francesc Mar

El 24 d'agost una cadena humana reunia els territoris de la Franja d'Aragó amb el Principat. El dia 10 de setembre, avui, a Palma es concentraran per donar suport a la Via Catalana cap a la Independència i ho faran avui per permetre a qui ho vulgui, viatjar demà al Principat per enllaçar-se en la Cadena.

També la Catalunya Nord s'ha sumat a la Via Catalana cap a la independència i s'hi enllaçarà per Pertús. I el País Valencià, que enllaçarà amb el Principat a La Sènia, que no és cap frontera, i també marcarà el límit sud dels Països Catalans formant una cadena a Guardamar del Segura. I a l'Alguer també s'hi fa una cadena i al Principat d'Andorra... Serà la culminació dels "assajos" que s'han vingut fent al Pricipat i a més de 100 capitals i ciutats de tot el món. 

Quan el 9 de març, amb ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, aconseguirem mobilitzar per la llengua des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, poc ens pensàvem que a la cadena humana, que aleshores es començava a difondre'n la idea, acabaria essent un èxit dels Països Catalan, reunits de nou per la vella causa de la llibertat.

Des d'una part d'aquest territori, des del Principat de Catalunya, només podem mostrar el nostre agraïment i prendre el ferm compromís de no deixar-vos abandonats en aquest camí que hem emprès perquè aviat sigui el de tots els territoris.

GRÀCIES COMPATRIOTES,JUNTS GUANYAREM!

______________________________________________

Manifest que serà llegit a l'acte de Palma d'aquest vespre

Ja no ens acontentem  molles, que volem el pa sencer

Les persones que es hem aplegat avui a la plaça Major de Palma volem expressar el nostre suport fraternal als compatriotes catalans del continent que aquest Onze de Setembre de 2013, unint-se en una cadena humana que travessarà el Principat de Catalunya, marcaran una altra fita històrica en el procés cap a la independència de la nació catalana.

Des de Mallorca observam aquest procés plens d'iŀlusió i d'esperança pel que suposarà, per al conjunt de la nació, que en un futur no gaire llunyà el Principat constitueixi un estat independent i plenament sobirà en el concert d'estats d'Europa i del món. 

Entenem que aquest procés només serà complet quan, en la nova realitat que s'està construint, ens hi puguem retrobar, de la manera que democràticament decidim els ciutadans, tots els compatriotes dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Ara fa tres-cents anys que ens varen arrabassar per la força de les armes la sobirania i les estructures d'estat de què havíem gaudit durant més de cinc segles. Ara fa tres-cents anys que desenes de valerosos mallorquins perderen la vida, al costat dels catalans del continent, en la defensa de la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques. És de justícia històrica que el nostre poble, que ha estat capaç de sobreviure a tres segles d'intents sistemàtics d'aniquilació, torni a agafar les regnes del seu destí, no per anar contra res ni contra ningú, sinó com l'única manera de continuar sent qui som. 

Per això necessitam reconstruir uns Països Catalans que siguin nacionalment sobirans, perquè alhora puguin ser rics i diversos culturalment, grans espiritualment, dinàmics econòmicament, i justs i solidaris socialment.

Mallorca, 10 de setembre de 2013

L'ALGUER
CATALUNYA NORD
PAÍS VALENCIÀ
ILLES BALEARS I PITIÜSES
PAÍS VALENCIÀ


Share/Bookmark