traducció - translate - traducción

28.9.10

WORLD HERITAGE IN THE CATALAN COUNTRIES / PATRIMONI DE LA HUMANITAT ALS PAÏSOS CATALANS

The territory that now constitutes the autonomous community of Catalonia in Spain, and the adjoining Catalan region of France, was first settled during the Middle Palaeolithic. Like the rest of the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula, it was colonized by Ancient Greeks and Carthaginians and participated in the pre-Roman Iberian culture. With the rest of Hispania, it was part of theRoman Empire, then came under Visigothic rule after Rome's collapse. The northernmost part of Catalonia was briefly occupied by the Moorish (Muslim-ruled) al-Andalus in the eighth century, but after the defeat of Emir Abdul Rahman Al Ghafiqiwas's troops atTours in 732 local Visigoths regained autonomy, though they voluntarily made themselves tributary to the emerging Frankish kingdom, which gave the grouping of these local powers the generic name Marca Hispanica. Identifiably Catalan culture developed in the Middle Ages under the hegemony of the Counts of Barcelona. As part of the Crown of Aragon — most historians would say the dominant part — the Catalans became a maritime power, expanding by trade and conquest into Valencia, the Balearic Islands, and even Sardinia and Sicily. The marriage of Isabella I of Castile and Ferdinand II of Aragon (1469) made them kings of the different Christian kingdoms in the Iberic peninsula, while still keeping the individual laws in each kingdom; in 1492, the last of al-Andalus was conquered and the Spanish conquest of the Americas began. Political power began to shift away from the Crown of Aragon towards Castile. For some time, Catalonia retained its own laws, but these gradually eroded (albeit with occasional periods of regeneration). Over the next few centuries, Catalonia was generally on the losing side of a series of wars that led steadily to more centralization of power in Spain. The most significant conflict was the War of the Spanish Succession, which began when Carlos II died without a successor in 1700. Catalonia supported the claim of a member of the Austrian branch of the Habsburg dynasty, while the rest of Spain generally supported the French Bourbon claimant, Felipe V. Following the final surrender of Catalan troops on September 11, 1714, Felipe V's Nueva Planta decrees banned all the main Catalan political institutions and imposed military-based rule over the region. In the latter half of the 19th century, Catalonia became a center of Spain's industrialization; to this day it remains the most industrialized part of Spain, rivaled only by the Basque Country. In the first third of the 20th century, Catalonia several times gained and lost varying degrees of autonomy, but Catalan autonomy and culture were crushed to an unprecedented degree after the defeat of the Second Spanish Republic (founded 1931) in the Spanish Civil War (1936--1939) brought General Francisco Franco to power. Even public use of the Catalan language was banned. After Franco's death (1975), the Spanish transition to democracy, and the adoption of a democratic Spanish constitution (1978), Catalonia recovered cultural autonomy and some political autonomy. Today, Catalonia is almost universally recognized as one of the most economically dynamic regions of Spain.

Share/Bookmark

26.9.10

NO OBLIDEU VOTAR PER UNA CANDIDATURA INDEPENDENTISTA ÚNICA

SIGNATURES
http://www.araomai.cat/

JA SOM MÉS DE 6.000 PERSONES QUE HEM SIGNAT !!!
NOMÉS HI FALTES TU.





Share/Bookmark

24.9.10

PER AIXÒ VULL LA INDEPENDÈNCIA

Vídeo baixat del canal nomescatala, a Youtube:
http://www.youtube.com/user/nomescatala


Share/Bookmark

23.9.10

LA PENOSA DIVISIÓ DEL CATALANISME

NO OBLIDEU VOTAR PER LA UNIÓ DE LES FORCES SOBIRANISTES
Armand De Fluvià. 6-09-2010

AixÍ com havia estat, de molt jove, un catòlic, apostòlic i romà, de comunió gairebé diària, ara sóc un ateu convençut, no un d’aquells “ateus” que a l’hora de la mort acaben demanant un confessor. Així com havia estat un monàrquic liberal, ara sóc republicà. Així com abans em creia bisexual, ara sóc un gai militant i compromès. Jo abans em sentia espanyol i cada vegada que escoltava l’himne d’Espanya se’m posava la pell de gallina per l’emoció, i recordo que quan vaig jurar bandera al campament de Los Castillejos, l’any 1952, també l’emoció em va fer plorar.Què m’hauran fet els espanyols perquè ara no em senti espanyol i sigui un fervent independentista? Potser per la meva formació jurídica (sóc llicenciat en Dret) sempre m’ha agradat afinar en els conceptes i les paraules i he volgut veure que diu el Diccionari de la llengua catalana pel que fa a una sèrie de mots que penso que la gent del carrer no té massa clars i per saber on situar-me.
Nacionalista: “Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació”.
Catalanista: “Adepte del catalanisme com a opció política”. Catalanisme: “Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans”.
Sobiranista: No hi és, però suposo que fa referència a sobirania, que defineix com “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder” (És una definició que no m’acaba de convèncer).

Autodeterminista: Tampoc hi és, però defineix autodeterminació com a “Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític”.

Autonomista: “Partidari de l’autonomisme” i defineix l’autonomisme com a “Doctrina que defensa els principis autonòmics”, i autonomia com a “Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”.

Independentista: “Partidari de la independència política” i diu que independència és la “Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres”. Es tracta, doncs, d’una qüestió de matisos i d’aquí que la gent no ho tingui clar.
Jo, tanmateix em podria definir com a un catalanista, nacionalista, autodeterminista, independentista, perquè sóc català, estic convençut que Catalunya és una nació, que té un dret innegable a l’autodeterminació i vull la independència i la sobirania plena de la meva nació.

L’ascens de l’independentisme entre els catalans és un fet inqüestionable a mida que es van convencent que la via espanyola no té sortida. Una conseqüència és l’aparició d’una sèrie d’iniciatives cívicopolítiques amb diversos  noms (plataformes, crides, entitats, blocs, associacions, col·lectius, cercles d’estudis, comissions, cases, etc), però, com diu el sociòleg Salvador Cardús, tot això posa en relleu l’atomització i fragmentació interna de l’independentisme català per una “clara i contundent manca de lideratge de CIU i d’ERC envers les seves bases pròpies militants i envers la societat civil del país”. ERC es defineix clarament com a independentista, cosa que no succeeix amb CIU, que juga amb l’ambigüitat i no s’acaba de decidir, potser per por a perdre vots.
En un article recent de Vicenç Relats i una carta de Jaume Garcia i Ruiz a l’Avui, lamento no recordar quin dels dos ho diu, parla de dues estratègies amb les quals estic totalment d’acord: “A) Cal ampliar la base social de l’independentisme i crear des del govern estructures necessàries per al funcionament d’un Estat abans de reclamar la independència, B) Ja ha arribat el moment d’actuar per obtenir un estat propi”. I cal que les dues s’acceptin i es respectin i no es vegin com enemigues o adversàries. Els enemics són d’altres i no s’han de dedicar a atacar-se i destruir-se mútuament”.
Des que el 1714 vam ésser annexionats a la Corona de Castella, por justo derecho de conquista (paraules de Felip V) hi ha hagut independentistes a Catalunya que han volgut recuperar la llibertat com a nació, com a poble, perquè la persecució i la repressió contra la nostra cultura i la nostra llengua ha estat constant i en tots els governs, manés qui manés, fossin de dretes o d’esquerres i per això Espanya (Castella) no ha sabut constituir-se en una autèntica nació i, perquè sempre ens ha vist diferents i, en certa manera també ens ha envejat, encara que no ho reconeixerà mai. Amb Franco les ganes d’independència van créixer i darrerament amb el govern d’Aznar encara més. I és per la sola cosa que en certa manera hem d’estar-li agraïts.
Fa pocs dies, el mateix Salvador Cardús, a La Vanguardia, escrivia que “L’independentisme ha sortit de l’armari fruit de la maduració política i es multiplica. Però no està aglutinat. És una realitat en moviment però que encara no s’ha aglutinat en una expressió institucional forta ni en un lideratge clar.
L’independentisme només té un camí possible: el d’una educada, tenaç i molt intel·ligent radicalitat democràtica”. Crec que té molta raó. Com també la té Ferran Mascarell en un altre article a l’Avui, quan diu que “Més catalans que mai estan considerant un ideal d’independència respecte a Espanya. És un fet: l’ideal d’una Catalunya independent està ampliant la seva presència en les cosmovisions del futur de la societat catalana. Cada cop són més els catalans que donen per impossible una entesa sincera i profitosa amb la societat espanyola. Cada cop són menys els que confien en la possibilitat de pactar un veritable Estat democràtic plurinacional.
La idea d’independència és al carrer com mai no havia estat en temps democràtics. La democràcia no ha suposat el reconeixement de la dimensió plurinacional de l’Estat. El debat social sobre una Catalunya independent es manifesta en un marc de majoritària desconfiança envers els dirigents independentistes de carnet. La gent està fatigada de la manca d’estratègia  de la política catalana. Estan escaldats per la immobilitat política dels uns i es manifesten indiferents davant la utopia vàcua dels altres. El debat social sobre la independència és lícit i necessari. És un signe de maduresa democràtica. La societat catalana només té un camí possible: desplegar una dinàmica social que permeti combinar els ideals de cadascú amb una educada, contínua i intel·ligent radicalitat catalanista. Seria magnífic que ningú pretengués monopolitzar el catalanisme. Aquest és el principal signe de maduresa pràctica del catalanisme: ser la base d’una àmplia i plural majoria social capaç de treballar plegada en favor del seu autogovern ple”. També hi estic plenament d’acord. Quan s’adonaran totes aquelles iniciatives cívico-polítiques i els partits nacionalistes, que no aconseguirem res dividits i fent-se la guerra els uns als altres. Si us plau! On és aquell seny català? Ara cal la unió o la unitat d’acció.
Quan siguem independents ja tindran temps de barallar-se en llur afany de poder. És això predicar en el desert?
Si és així no aconseguirem res.

Armand De Fluvià, heraldista. Avalador del Manifest 12 d'abril

Share/Bookmark

22.9.10

PASSE LE TEMPS (2ª part)

En vista de l'èxit.... n'he fet una segona part corrent el risc que no sigui bona

Share/Bookmark

19.9.10

GRACIAS COMPAÑERO!

UN ÁRBOL CAIDO, UN PÁJARO HERIDO, UN HOMBRE SIN MÁS.
UN PÁJARO CAIDO, UN HOMBRE HERIDO, UN ÁRBOL SIN MÁS.
UN HOMBRE CAIDO, UN ÁRBOL HERIDO, UN PÁJARO SIN MÁS.


Share/Bookmark

CONTRASTOS - HYDE PARK 1967 vs HYDE PARK 2010



Share/Bookmark

16.9.10

CENSURA A FACEBOOK


Un grup d’usuaris de procedència diversa i no coneguts prèviament, hem detectat que en les darreres 24/48 hores,  Facebook, suposadament, hauria tancat almenys 3 pàgines de contingut marcadament catalanista o sobiranista. També hauria interferit en converses entre usuaris o usuàries esborrant-ne comentaris sense cap mena d’informació ni advertiment previs, per la qual cosa restem indefensos i indefenses en no poder dirigir-nos a ningú per expressar el nostre rebuig a aquestes pràctiques coercitives i de censura.
Denunciem el fet, protestem per la ingerència en l’àmbit privat de les persones i advertim amb emprendre mesures legals, cas que un assessorament jurídic que no descartem  ens ho recomanés.

Share/Bookmark

PASSE LE TEMPS


Share/Bookmark

14.9.10

Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!

De debò que val la pena aquest bloc.
A veure quan des del Principat despertem d'una vegada i ens integrem una mica més en els Països Catalans, oblidant una mica la Catalunya sola.

Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!
Share/Bookmark

13.9.10

AGRESSIÓ A LA PÀGINA DE L'APLEC INDEPENDENTISTA


Neix 'Independència', la resposta al tancament del Facebook de l'Aplec d'Arenys

Creen una pàgina de suport com a resposta al tancament del perfil de Facebook de l'Aplec de la Independència d'Arenys de Munt. Facebook ha tancat el perfil de l'Aplec just el dia després de la seva celebració. La seu de Facebook Espanya és a Madrid.

Neix 'Independència', la resposta al tancament del Facebook de l'Aplec d'Arenys
13.09.2010 - 22:09 - Països Catalans
La resposta al tancament del perfil de Facebook 'Aplec de la Independència d'Arenys de Munt' no s'ha fet esperar. Un grup d'usuaris d'aquesta xarxa social han creat una pàgina de Facebook de suport amb una paraula clara i concisa:'Independència'. Aquest grup d'internautes considera que “la millor resposta possible a totes les agressions és la independència'. Els creadors esperen que aquesta pàgina de Facebook aconsegueixi tenir el màxim nombre de suports als pròxims dies.

Amb el tancament, l'organització de l'Aplec acusen a Facebook d'una acció deliberada dels propietaris de la xarxa social amb deu a Madrid, perdent així 1.400 contactes registrats com amics. Facebook assegura que només s'ha limitat ha fer complir la normativa que especifica que els perfils han de ser persones. Malgrat això, hi ha centenars de milers d'associacions i empreses del món amb perfil de Facebook.

APUNTEU-VOS COM A AMISTATS A LA PÀGINA:

Share/Bookmark

I APLEC INDEPENDENTISTA A ARENYS DE MUNT - CADA COP SOM MÉS I CRIDEM MÉS FORT -5.000 persones per la Unió sobiranista


EL COMPROMÍS D’ARENYS DE MUNT


Fa un any, el 13 de setembre del 2009 es va celebrar a Arenys de Munt la primera Consulta sobre la Independència.
De llavors ençà, en diverses onades, centenars de pobles i ciutats han celebrat també consultes.
Entenem que amb aquest ampli moviment la ciutadania expressa el dret a l’autodeterminació com a poble, que són drets reconeguts per les Nacions Unides en el Pacte Internacional dels drets Civils i Polítics que va entrar en vigor el 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977 i pel Parlament de Catalunya en tres ocasions (Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989, Resolució 679/V d’1 d’octubre de 1998, Resolució de 4 de març del 2010).
Amb motiu del primer aniversari de la primera consulta nosaltres, càrrecs electes dels municipis que han celebrat les consultes i representants polítics del poble català al Parlament Europeu, a les Corts Espanyoles i al Parlament de Catalunya, ens comprometem a què les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament, que sorgirà de les eleccions previstes per aquesta tardor, la celebració d’un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent.
Així doncs, atès que segons l’article primer del Pacte Internacional del Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides el poble català té dret a determinar lliurement el seu estatut polític i a procurar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural,
DEMANEM a les Nacions Unides i a totes instàncies de cooperació entre països la seva atenció sobre aquesta inquietud del poble català i el seu suport a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut per la legislació internacional.
Arenys de Munt, 12 de setembre del 2010


NACIÓ DIGITAL (article amb fotos i videos)
http://www.naciodigital.com/noticia/18012/aplec/arenys/munt/exigeix/unitat/crits/carretero/laporta

FOTOGRAFIES
http://www.naciodigital.com/foto.php?IDdiari=2&gal=581&foto=8755
http://www.flickr.com/photos/xavierborras/sets/72157624942067284/

RECULL DE PREMSA

http://www.radiocatalunya.ca/23514/

http://www.3cat24.cat/noticia/850986/politica/Els-partits-sobiranistes-es-comprometen-a-portar-al-Parlament-un-referendum-sobre-la-independencia

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100913/monument-sense-unitat/476597.shtml

http://www.llibertat.cat/content/view/10449/29/

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100912/54002532642/arenys-de-munt-conmemora-el-primer-aniversario-del-pistoletazo-de-salida-de-las-consultas-independen.html

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/09/arenys_de_munt_commemora_el_primer_aniversari_del_tret_de_sortida_de_les_consultes_56658.php

http://www.naciodigital.cat/noticia/18012/aplec/arenys/munt/exigeix/unitat/crits/carretero/laporta

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/298330-clam-per-la-unitat-independentista.html

http://somnoticia.cat/2010/09/12/el-poble-exigeix-unitat-als-dirigents-independentistes-en-laplec-darenys/


http://politica.e-noticies.cat/un-any-de-lesperit-darenys-44463.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/3774728/arenys-munt-bressol-independencia.html


http://www.facebook.com/help/?page=1132#!/album.php?aid=283803&id=791542032

http://www.facebook.com/home.php?#!/album.php?aid=89535&id=1347525629

http://www.flickr.com/photos/xavierborras/sets/72157624817752155/

Share/Bookmark

CONTE BLANC - (parafrasejant el dinosaure)

I QUAN VA DESPERTAR, LA COCAINA SEGUIA ALLÍ.


Share/Bookmark

10.9.10


Share/Bookmark

9.9.10

L'ONZE DE SETEMBRE NO ÉS UNA FESTA

Víctor Alexandre
11 de setembre de 1714S'equivoquen, i ho saben, els qui diuen que Catalunya és un país que celebra la diada nacional el dia de la derrota més gran de la seva història. Això no és cert. Una cosa és commemorar, fer memòria solemne d'un esdeveniment, i una altra celebrar, com a sinònim de festejar. Interessadament, algunes persones confonen commemoració amb celebració perquè no els plau la raó vertadera, que és la voluntat permanent de la nació catalana de mantenir viu el record de la desfeta de l'11 de setembre de 1714 -lligada, com sabem prou bé, a la del 25 d'abril de 1707, al País Valencià, i a la de l'11 de juliol de 1715, a Mallorca i a les Pitiüses- amb la certesa que només així, ferms en l'autoestima i persistents en la reivindicació dels nostres drets nacionals, serem capaços de recuperar les llibertats que ens van ser violentament arrabassades.
Si, com va dir Pau Casals el 24 d'octubre de 1971, el dia que li va ser concedida la Medalla de la Pau a la seu de les Nacions Unides, "Catalunya va ser la més gran nació del món", avui no aspirem a tant. Ens donarem per satisfets quan aquells que durant tres segles ens han obligat a viure de genolls culminin, finalment, el seu procés de maduresa democràtica i de respecte pels drets aliens. Només aleshores, transmutades la seva ignorància en saviesa, la seva arrogància en humilitat i la seva prepotència en sensatesa, i convertides la nostra autocompassió en fermesa, la nostra basarda en dignitat i la nostra indolència en compromís, estaran en condicions, ells, d'esmenar la iniquitat comesa amb la nació catalana, i ho estarem nosaltres de reconquerir el respecte de la història.
L'Onze de Setembre és una diada commemorativa, no pas festiva. El poble que festeja la seva esfondrada ofèn la memòria dels qui van donar la vida per ell.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Share/Bookmark

8.9.10

BREVÍSSIMA HISTÒRIA DE L'"IMPERIO"


Share/Bookmark

4.9.10

RETROBAMENT

Gràcies a la trucada d'un vell amic, avui ens hem retrobat.
I amb ell m'he retrobat amb el port, on em portava el pare de petit. Però també amb les "golondrines", els vaixells de càrrega i les nenes que et miren, descarades.
I més coses.
El mitjó del Neskeens.
Oferir un paper de fumar a la guardia civil que ens havia requisat la "xocolata". "Cómo al final os la vais a fumar vosotros... quereis papel?"
Tu saes lo que se sae en el savoy?.
El circ.
L'acordió.
El teatre.
La Rosa.
Les comicaventures.
Em trec el barret, Xavi. Aquí tens la meva amistat.


Share/Bookmark

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre



No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
Share/Bookmark

3.9.10

DIUMENGE 12 DE SETEMBRE TOTHOM A ARENYS DE MUNT!!!


DIADA NACIONAL POPULAR PER L’ESPERANÇA.


Diumenge 12 de setembre de 2010.Durant tot el dia, actes reivindicatius,polítics, musicals, culturals, exposicions, representacions, dinar popular, paradetes de productes de la terra i materials independentistes, grallers, gegants,... capgrossos i molta, molta gent.


A la tarda:

Parlaments internacionals, representació i actuació sorpresa i la inauguració del primer Monument a la Independència pujat gracies a l’aportació popular, on el nom dels seus col·laboradors, quedarà enterrat i formarà part dels fonaments del mateix.


INAUGURACIÓ DEL PRIMER MONUMENT A LA INDEPENDÈNCIA

obra metàl.lica realitzada per Pep Solé als seus tallers de ESCULTURA.CAT a Lleida.


Enllaç per a donatius:

Enllaç amb fotos dels preparatius de l’obra:


Share/Bookmark