traducció - translate - traducción

25.3.14

CATALANOFÒBIA 7. L'EXECUCIÓ DEFINITIVA

Antecedents del sotmetiment polític pel dret de conquesta a València

Abans d’analitzar la ideologia dels qui van abolir les constitucions de Catalunya, és interessant de contemplar les actituds i els criteris polítics manifestats en suprimir els furs de València, atès que també n’expliquen l’actitud moral. Felip V de Castella i IV d’Aragó, els primers anys del seu govern, tenia com a mà dreta Michel Amelot, ambaixador de Lluís XIV a Madrid, el qual per portar a terme la seva política regalista es relacionà amb Rafael Melchor de Macanaz. Després de la batalla d’Almansa, Macanaz, partidari de la centralització i d’eliminar les institucions polítiques valencianes, de primer mirà de suprimir el Consell d’Aragó i, per justificar tal eliminació, invocà una frase del marquès de Villena: «Si llegase a ser presidente de Aragón bajo la mano de un Rey de resolución, haré todo empeño para que este Consejo se consuma.»[182] És veritat que a Madrid hi havia dues posicions sobre aquesta qüestió: els radicals, partidaris d’abolir els furs immediatament, entre els quals hi havia Amelot, Francisco Ronquillo, el duc de Veraguas i el de San Juan, i els moderats, en els quals es comptaven el duc de Medina Sidonia, el de Montellano i comte de Frigiliana. Després d’haver decretat la supressió dels furs valencians, Tobias del Bourk escrivia a París amb optimisme: «Hoy, en cambio, puede verse la Corte tranquila, Castilla libre, Aragón y Valencia sometidos.»[183] Castella era lliure i València, sotmesa. Tots els afers del Consell d’Aragó, suprimit, havien passat al Consejo de Castilla. La monarquia hispànica confonia la corona de Castella amb el territori que alguns autors castellans anaven anomenant adeleradament Espanya. La castellanització avançava tot fent-se realitat les utopies dels castellanitzadors. El decret signat a Buen Retiro el 29 de juny de 1707, referent a Aragó i al País Valencià, tenia elements que explicaven l’objectiu i la voluntat política d’eliminar els furs. Primerament invocava el poder absolut: «Tocándome el dominio absoluto de los Reyes de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprehendidos en los demás, que tan legítimamente poseo en esta Monarquía.» Felip V de Castella i IV d’Aragó no podia invocar el «domini absolut» perquè no el tenia pas; per això, per legitimar el decret, calia disposar d’una font inapel·lable: «Se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis armas.» Quan es preparava el segle de la Il·lustració no es tenia vergonya d’invocar el «dret de conquesta». L’altra conseqüència política de la castellanització fou imposar d’un dia per l’altre unes lleis foranes: «He juzgado por conveniente así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernandose todos igualmente por las leyes de Castilla. (...) Que estos se reduzcan a la Leyes de Castilla.» Per tenir un domini total, no hi havia l’oblit dels funcionaris, que havien de ser castellans: «Pudiendo obtener por esta razón igualmente mis fidelísimos vasallos, los castellanos, oficios y empleos en Aragón y Valencia.»[184]

L’aplicació del dret de conquesta a Catalunya

Porque la soberanía, y Govierno Monarchico perfecto consiste en la facultad absoluta y libre en los Príncipes de dar leies a sus Reinos.

  JOSEPH RODRIGO VILLALPANDO

Un cop derrotada Barcelona l’onze de setembre de 1714, La Gazeta de Madrid comunicà el principi del final de la guerra. Aquesta actuació militar és demostrativa també de les actituds i la ideologia dels polítics que havien d’atendre les consultes del rei Felip V de Castella i IV d’Aragó. El Consejo de Castilla havia estat renovat amb l’entronització del borbó; amb l’ajut de Rafael Melchor de Macanaz, que en fou fiscal general tot i ser destituït el febrer de 1715, l’esmentat organisme va continuar sent un instrument de l’elit del poder o dels nuclis dirigents, el qual, com és natural, havia emergit de la classe dominat.[185] El Consejo de Castilla era un centre de poder que estava exclusivament en mans de la noblesa mitjana o aristocràcia local (col·legials) i dels lletrats que havien escollit la carrera administrativa (manteistes). Els càrrecs se solien concedir per vincles familiars, de manera que el poder a la corona de Castella estava força concentrat, la qual cosa interessa precisament en l’estudi del seu pensament polític.[186] El pensament polític dels ministres del Consejo de Castilla es pot conèixer amb molta exactitud, perquè en l’elaboració del Decret de Nova Planta els uns hi varen participar amb vots particulars i els altres hi van col·laborar amb informes o redactant-lo. Tanmateix, l’hostilitat anticatalana no és pas una flor que apareix en el moment d’elaborar l’esmentat Decret. Cal tenir present que abans de la Guerra de Successió ja es detectà en pamflets i cobles una aversió dels castellans contra els catalans.[187] Però vull sobretot concentrar l’anàlisi en el Consejo, els seus valors, les actituds i la ideologia, en relació amb l’aplicació del dret de conquesta per suprimir les institucions polítiques, eliminar la sobirania de Catalunya, imposar un nou sistema fiscal amb l’objectiu d’obtenir-ne més recursos, introduir l’obligatorietat de la llengua castellana, establir una nova organització territorial, etc. Una idea que d’entrada no cal menysprear és que el Consejo de Castilla creia que les lleis de Castella eren d’inspiració divina i les millors del món. En el Decret de Nova Planta de València el rei ja deia: «Las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo.» Els ministres del Consejo, quan informaven del Decret de Nova Planta de Catalunya, afirmaven que les lleis castellanes no mereixien ser tan mal rebudes pels catalans, atès que «son las más justas y arregladas del Orbe Cristiano».[188] Aquest sentiment estava tan arrelat que fins i tot arribaven a dir que si als catalans els posen «en conformidad de las leyes de Castilla, se irán familiarizando; y tratados como Castellanos, jamás podrán tener motivo de queja ni desear otro govierno». Els castellans tenien una consciència ferma de ser els escollits de Déu. El mateix rei Felip V de Castella i IV d’Aragó en el Decret de Nova Planta afirmava haver pacificat el Principat amb l’assistència divina. Amb aquesta idea dels ministres del Consejo de Castella, se’n pot esperar tot, i molt més subjugar els pobles i sotmetre’ls pel dret de conquesta, ja que es pensaven que tenien els millors valors morals del món i unes lleis d’inspiració divina. Tanmateix, però, aquests mateixos consellers, en un vot particular, es varen contradir en reconèixer que els catalans «conservaran siempre el deseo de sacudir el yugo y restaurar sus antiguos Privilegios a cualquier costa»,[189] amb la qual cosa tàcitament ja admetien que les lleis castellanes no eren pas tan bones com deien, sobretot quan observaven que contra aquest sentiment no hi podien fer res i recomanaven que a Catalunya s’havien d’adoptar aquelles mesures segures «borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones». Però encara és més greu la contradicció, perquè alguns ministres afirmaven que calia controlar els catalans «para que sujetándose poco a poco a las leyes de Castilla, pueda mantenerse en paz aquella Provincia, como se logró en Granada». Quan algun historiador espanyolista vol fer creure que Castella va modernitzar l’Estat, n’hi ha per riure. Comparant els catalans amb la conquesta i subsegüent subjugació de Granada ja està tot dit. Les lleis de Castella no eren progressistes, només servien per aplicar l’absolutisme i tenir esclavitzat el poble, tal com reconeixien en el vot particular els consellers, encapçalats pel president, asseverant que «ay en Castilla muchas leyes, que en manos de los Castellanos no dan quehacer a sus Reyes por la ciega obediencia con que están rendidos a su Real voluntad». Les lleis eren bones perquè s’aplicaven a súbdits esclavitzats que obeïen cegament.

PROPERAMENT, TOTA LA INFORMACIÓ A LA CONFERÈNCIA IL·LUSTRADA:

FONT:
Francesc Ferrer i Gironès “Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història”. ePUB v  + llibres a www.epubcat.tk

NOTES:
[182] Carmen Martín Gaite. El proceso de Macanaz, Anagrama, Barcelona, 1988, p. 82.
[183] Carmen Martín Gaite. El proceso de Macanaz, Anagrama, Barcelona, 1988, p. 84
[184] Novísima recopilación de las leyes de España, Madrid (s.i.), 1805, tom II.
[185] J. A. Maravall. Poder, honor y élites en el siglo xvii, Siglo xxi, 1979, p. 158.
[186] Janine Fayard. Los miembros del Consejo de Castilla (1621-1746), Siglo xxi, 1982. Vegeu també Carmen Martín Gaite. Op. cit., p. 82, en què es mostra l’opinió de Macanaz expressat el 1705, segons la qual els càrrecs es donaven a «hijos, yernos o sobrinos de ministros aunque no sepan más que la gramática».
[187] Antonio Domínguez Ortiz. Sociedad y estado en el siglo xviii, Ariel, Barcelona, 1981, p. 37, fa citació de Maria Teresa Pérez Picazo, La publicística española en la Guerra de Sucesión, 1966, on diu també que «supone que cuanto más popular es un folleto más se detecta en él un sentimiento anticatalán».
[188] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84. p. 208.
189] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84. p. 224v.



Share/Bookmark

24.3.14

NO VA SER EL 1714

Panorama de la Batalla d'Almansa, el 1707.
Aquesta derrota va permetre a les tropes de les Dues Coroenes (Castella i França), atacar des del Sud en direcció al Principat, deixant un rastre de poblacions cremades i arrasades com Xàtiva i Vila Real.

Article de Joan Francesc Mira publicat divendres a El Punt Avui

Vam presentar a València, fa pocs dies, la nova edició del llibre de Josep-Lluís Carod-Rovira, que porta el títol brevíssim de 2014, sumari de tot el contingut. Hi vaig parlar jo mateix, que més o menys presidia l'acte, i vaig explicar que estava ben d'acord amb les idees del llibre, però que hi havia una data inacceptable i falsa. Carod em mirà irònic i alarmat, jo vaig obrir el llibre en una pàgina que començava un capítol, i en vaig llegir les primeres ratlles: “El 2014 farà tres segles de l'inici del procés d'uniformització dels territoris de l'actual estat d'Espanya.” No senyor, que vaig afegir: aquest inici va ser l'any 1707. El 29 de juny d'aquell any, en efecte, al palau del Buen Retiro, Felip V de Borbó firmava el document que declarava mort, assassinat, el regne o país dels valencians. Suprimit a tots els efectes, incorporat, també a tots els efectes, al Regne de Castella.
Un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, institucions, tribunals, administració, moneda, etc., i en definitiva la reducció a l'“uso, forma y práctica de gobierno” d'un altre país. Imposició, mudança i reducció, per la força de les armes. I per afegir destrucció a destrucció, ni tan sols el dret civil valencià va ser restaurat, ni en tot ni en part, a diferència de Catalunya, i també d'Aragó: fins i tot la vida privada dels valencians, inclosos els matrimonis o els testaments, hauria de seguir aquella “imposición y mudanza de costumbres”. Quant a la llengua, des del principi es va imposar de manera directa i explícita l'idioma de les noves lleis i dels nous governants, des del capità general fins a l'últim dels escrivents municipals. A la ciutat de València, els Manuals de Consells i els Qüerns (quaderns) de Provisions van ser substituïts ja l'agost del 1707 per Libros Capitulares i Libros de Instrumentos, no cal dir sobre quin model i en quin idioma.
I el fet va ser general: el professor Brauli Montoya em va fer arribar unes Instrucciones de la Real Chancillería, del 7 de setembre del 1707, on “Don Phelipe, por la gracia de Dios Rey de Castilla...a vos, qualesquiera nuestros jueces y justicias de todas las ciudades, villas y lugares de nuestro Reyno de Valencia...sabed que...a consulta de nuestro Consejo de Castilla, fue acordado lo siguiente... Mandará convocar los notarios que huviere en dicho pueblo... Y (després d'excloure els que no han acreditat fidelitat borbònica) les advertirá han de actuar en adelante en lengua castellana y que, para su más fácil instrucción, se está imprimiendo un libro que se llama Melgarejo de escritura y que le hallarán impreso todo este mes a muy moderado precio...” El Melgarejo, aquesta és la qüestió. I encara és la qüestió tres-cents anys després. El Melgarejo, i Castella i les lleis de Castella: Instrucción d'11 de gener del 1708: “En conformidad de la unión hecha de este Reyno al de Castilla, todos los que administran justicia en las ciudades, villas y lugares de él, arreglándose al estilo de Castilla, no han de usar en adelante los nombres antiguos de Justicia, Jurados en Cap, Bayles y otros a este modo sino es que deven intitularse, como en Castilla, Corregidores, Alcaldes mayores o Alcaldes ordinarios”, etcètera. Ni podran reunir-se en consells o juntes de veïns “porque estas...estan prohibidas severamente por las leyes de Castilla”.
A partir del 1707, per tant, no del 1714, el País Valencià va ser considerat i tractat, a consciència, com una mena de desert polític, privat de qualsevol dret, tal com anunciava el duc de Berwick als Electes dels Estaments, només entrar a València: “Este Reyno ha sido rebelde a Su Magestad y ha sido conquistado,... y assí no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que Su Magestad quisiere conceder en adelante”. Així, i allí, començà el “procés d'uniformització dels territoris de l'actual estat d'Espanya” de què parla Carod. Els valencians ja no tenien ni lleis pròpies ni drets, i en endavant, a efectes legals i jurídics, ja no serien ni tan sols valencians. Quant als “privilegios” que les successives majestats borbòniques, les repúbliques, les dictadures o les democràcies ens han volgut “concedir”, més val no pensar-hi.

Share/Bookmark

20.3.14

Xiquets obligats a estudiar en espanyol canten el 'Sol solet' com a protesta

Els pares del CEIP Pare Català de València continuen mobilitzant-se contra la decisió del govern d'eliminar una línia en català
Des que la conselleria d'Educació va decidir d'eliminar una de les línies en català del col·legi Pare Català de València, els pares i mestres no han deixat de mobilitzar-se per mirar de frenar-ho. Denuncien que la decisió --arran del recurs de dues famílies--vulnera la voluntat del 95% de les famílies, que a principi de curs van triar de matricular els fills en català, i ja han decidit portar-ho als tribunals. 
La defensa de la llengua a l'escola es farà visible divendres amb tot un seguit d'actes a la porta de l'escola, i també s'ha traslladat a les xarxes, on han publicat un vídeo protagonitzat pels xiquets que poden quedar-se sense educació en català:

Xiquets i xiquetes d'infantil canten el 'Sol solet' en aquest vídeo, amb què els pares de l'escola defensen les línies en català i on alerten que, si ningú no ho impedeix, el 28 de març totes les classes del curs de primer d'infantil d'aquest CEIP del barri de Benimaclet s'hauran de refer de dalt a baix i vint-i-un alumnes seran obligats a estudiar en castellà. 

Share/Bookmark

17.3.14

I+D, INDIGENTS A DOJO PRESENTA: QÜESTIÓ CATALANA?




Share/Bookmark

9.3.14

ORGULLÓS DE VOSALTRES I AMB TOT L'AGRAÏMENT


Amigues i amics d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA,

Vull agrair-vos públicament aquest reconeixement que no mereixo.
I no el mereixo perquè vosaltres sou un exemple de generositat, valor i compromís, valors tant difícils de trobar hui en dia. Extraviats entre núvols que a vegades impedeixen veure més enllà del nas, cada cop ens costa més alçar la vista i fitar l'horitzó. I vosaltres en fabriqueu d'horitzons. Fa anys que bregueu en lluites ingrates, inclements i sòrdides per la dignitat de la llengua, sí; i també per la dignitat i els drets socials perquè, i n'heu fet mestratge, només n'hi ha una de lluita: la de l'alliberament absolut, tant social i personal com nacional.

He dit que sou exemple de valor, ja que en no pocs cassos les conseqüències de les vostres accions i reivindicacions han topat amb dificultats i represàlies no sols administratives, judicials o polítiques, si no que en cassos extrems han anat més enllà i han arribat a la violència verbal, i també física.

I de compromís, sens dubte. Sou vosaltres qui heu fet història aixecant-vos quan us han fet caure, sou vosaltres qui ens heu esperonat i convocat a la resta de la ciutadania a treballar per evitar que ens esborressin del mapa.

Entengueu doncs que em senti orgullós d'haver pogut compartir amb vosaltres una part mínima del llarg i tortuós camí que fa tant temps que recorreu. Sóc jo, per tant, qui us ha d'estar agraït per la vostra tasca descomunal, sense la qual, fa temps que no existiríem com a poble. Us estimo perquè m'heu ensenyat a estimar la lluita. Per això és que, amb tota la modèstia, em sento un dels vostres. Gràcies per permetre-m'ho.

Guanyarem


Share/Bookmark

8.3.14

Manifest amb motiu del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores

Manifest amb motiu del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores
FONT:
El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l'explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L'explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d'altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions  que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l’ ètnia, la classe, la sexualitat i/o l’edat, entre moltes altres.­­
Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d'igualtat i de prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a l'economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.
Tota aquesta violència estructural s'agreuja amb les agressions i assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més. Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia, possessivitat...). Recentment hem rebut l'últim atac directe a la nostra vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l' interrupció voluntària de l'embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força de treball tot relegant-nos a l'àmbit domèstic. Es pretén que el control de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a posar en joc la seva vida.
Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i l’autodefensa feminista són imprescindibles!

Share/Bookmark

5.3.14

Els visitants del Mobile World Congress, a favor del referèndum a Catalunya

Data de publicació: 04/03/2014
Els visitants consultats opinen sobre la independència de Catalunya.

Share/Bookmark

4.3.14

EL CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU. TORNEM-HI ALTRE VOLTA



TORNEM-HI ALTRE VOLTA  
Et prego que ho facis i, al mateix temps, ho passis als teus amics. 
Gràcies   


Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill:
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català; desprès fes córrer aquest missatge.
 
Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana! 

Web del Parlament Europeu:http://www.europarl.cat/

que quedin sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si et plau- aquesta informació als teus contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin !

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants-  tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 10.500.000 parlantsés la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu. PASSA-HO als amics,  sisplau ! 
Gràcies ! 







Share/Bookmark

2.3.14

NI OBLIDEM NI PERDONEM.

Carlos Rey González, advocat de la imbècil i redactor de la sentència a mort.
Que es mori lentament amb una agonia llarga i dolorosa.

40 anys de l'assassinat de Puig Antich, crim d'Estat d'un règim que el PP encara no ha condemnat mai #NoOblidem ni perdonem



Share/Bookmark

1.3.14

TOTS A LA PRESÓ...


TOTS A LA PRESÓ.... (o pitjor, si pogués ser)


El PP no és més que una associació elitista de pescadors, l'únic objectiu de la qual és crear amb lleis, escàndols, opacitats, crits i soroll un clima de "rio revuelto", favorable només pels seus associats (i associades).
Són el braç polític de la dreta extrema espanyola, portantveus del tràfic internacional d'armes i del blanqueig de diner; com a tals, terroristes a cara descoberta.

Programa polític:
preferents, desnonaments, acomiadaments, lingüicidi, corrupció, estafa, delictes ecològics, conspiració, terrorisme d'estat, assassinat, extermini, esclavitud, deportació, prevaricació, tortura, persecució, crim d'apartheid, actes inhumans, feixisme, foment de la pobresa, protecció de criminals internacionals, atac sistemàtic contra la població civil, discriminació per raons de sexe, d'ètnia, de pensament polític i/o religiós...

Divisa del PP: Política? No gràcies!*

(*) Modernització de la famosa frase del carnisser que va imposar-se a Castella i els territoris ocupats des 1939 a 1975: "Hagan como yo y no se metan en política"

Caldria protegir-nos a través d'una Associació de Víctimes del Terrorisme del PP.



Share/Bookmark