traducció - translate - traducción

15.9.13

XAVIER ROMEU I RIUDEBITLLES


Ahir vaig tornar a Riudebitlles, Sant Pere en l'argot familiar de quan hi passava els estius amb la família.

Hi vaig anar per assistir a un acte en homenatge al meu germà en Xavier Romeu, lingüista, escriptor i pensador polític de l'esquerra independentista, mort en accident el 12/13 de juliol de 1983.
Al marge de l'acte, emotiu i ben organitzat per les CUP locals, a qui n'agraeixo la iniciativa, em va permetre retrobar-me amb algunes persones estimades amb les quals he crescut al llarg d'estius inacabables; la Montserrat, la Carme, l'Anna, en Miquel, en Pep... altres que he vist créixer darrera meu i que intervenen amb decisió i fermesa en l'estructuració d'un poble que necessita aire nou a marxes forçades.
A totes elles  i ells moltes, moltes, moltíssimes gràcies.

Informació de l'acte: http://www.llibertat.cat/2013/09/sant-pere-de-riudebitlles-homenatja-el-militant-independentista-xavier-romeu-23060

XAVIER ROMEU I RIUDEBITLLES

Encara em balla pel cap una vella fotografia en una festa major de finals dels 50 o principis dels 60. La imatge de quatre nois d’uns 15 o 16 anys, asseguts a una de les taules de la terrassa del “Centro”. Sé que algun d’ells era de la família Cabot – crec que uns estiuejants que solien passar uns dies a la casa del carrer Nou del professor Puigcorber -. En Xavier mostrava a càmera un llibre vell en la portada del qual s’hi podia llegir clarament la paraula “Cataluña”. Per tant podem establir una primera relació, en el meu record, entre en Xavier, Riudebitlles i un llibre sobre Catalunya, tot i l’evident falta d’ortografia.


Potser fou aquest el motiu que el va fer abandonar els estudis d’enginyer industrial a què el pare l’havia empès, per matricular-se al Departament de Llengua Catalana i esdevenir filòleg i fonòleg. Uns dels primers treballs va ser sobre els topònims del municipi de Riudebitlles i el van portar a passar altra cop alguns estius a Riudebitlles amb la família. Més endavant l’amplià a altres municipis del Riudebitlles.

Algun del seus biògrafs com en Jordi Moners o també en Josep Guia, asseguren que el catalanisme d’en Xavier no va renunciar mai a tres fidelitats que va plasmar en totes les seves activitats; la política a través de l’executiva del PSAN, la periodística a Canigó, Oriflama i Lluita, la literària i teatral, i la lingüística. Aquestes tres fidelitats irrenunciables foren fins al darrer moment i per l’ordre que vulgueu: els Països Catalans, la revolució socialista i la independència del país.

Pot ser un anacronisme com aquella vella fotografia, o podria ser també que la generació d’en Xavier – ara estaria a punt de fer 72 anys – anés un xic avançada respecte a les actuals generacions. Tot és possible.

El cas però, és que seguim empantanegats en els tres aspectes d’una mateixa lluita: Uns Països Catalans agredits sistemàticament en el seu conjunt, i a la vegada impossibilitats com per un mal fat de defensar-nos-en units; una revolta social potser no del tot a la manera que es podia entendre aleshores, però si per canviar de dalt a baix un sistema capitalista basat en la corrupció i que ja ha arribat al final dels seus dies; i un procés d’independència iniciat a una part del territori que esdevé l’única esperança per a la supervivència d’un poble, d’una cultura i d’una llengua.

Finalment un darrer lligam d’en Xavier amb Riudebitlles. És un lligam amb la terra i és definitiu. Des de del topònim de Sant Jeroni ens recorda a ben segur en aquests moments que cal actuar com un poble lliure i digne dels qui abans els han somniat, treballat i lluitat per tal que nosaltres puguem vèncer.

Guanyarem. No en tinguem cap dubte




Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.