traducció - translate - traducción

23.9.13

ASSESSOR DE MERKEL APOSTA PER LA INDEPENDÈNCIA EN UN ESTUDI,

ADVERTIMENT: ell text ha estat traduït amb Google Translator,

Gerro d'aigua freda per al govern espanyol

Europa comença a comprendre que el procés cap a la llibertat del poble català no és broma. De manera empírica són molts el europeistes que veuen amb bons ulls la independència de Catalunya per dos motius bàsics.
1.    Catalunya serà aportadora neta a les arques de la UE
2.  Una Espanya sense Catalunya es veurà obligada a, per fi, fer canvis en la seva estructura d'estat, eliminar autonomies i els privilegis econòmics que gaudeixen Madrid i Euskal Herria.

El professor Roland Vaubel

El dret de secessió és necessari per tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans. Ho diu el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, en un estudi recent. El mes passat va publicar aquest estudi, titulat L'economia política de la secessió a la Unió Europea, que analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció sobretot a Catalunya i Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests processos seran més grans, per a totes les parts, que no els inconvenients.

El professor opina que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les unitats polítiques ( no parla de fronteres ) s'adeqüin més al que volen els ciutadans, perquè el que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals '.

Vaubel considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar internacionalment, de manera que l'estat escindit tingui l'obligació de respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.

Però també alerta que en els casos de secessió no pot haver per ara un àrbitre imparcial, perquè troba que " les organitzacions internacionals tenen interès en la centralització. Són esbiaixades contra la secessió.

No hi ha base per dir que Catalunya quedaria fora de la UE.

En aquest sentit Vaubel critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. ' La seva posició no té fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals '.

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu : "Si Catalunya es separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre han d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no compleixen les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional. ' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.

Desmuntant els arguments del no:

En l'estudi desmunta algunes de les objeccions que es fan contra la secessió. Per exemple, la que no es respectaran els drets de les minories. 'No hi ha cap raó per suposar que la majoria de la gent a la regió secessionista sigui menys tolerant que la majoria de la gent en l'estat predecessor. Al contrari, com que l'estat escindit és més petit que no el predecessor, a les minories en aquest nou estat els serà més fàcil de sortir i és més probable que siguin tractades amb més tolerància que no les minories a l'estat predecessor. '

I fa aquesta consideració : ' No hi hauria problemes de drets humans si Escòcia, Catalunyaa, al País Basc, Galícia, Flandes, Còrsega, el Sud del Tirol o la Macedònia grega s'independitzessin. L'article 2 del Tribunal de la UE protegiria les minories amb més eficàcia si obligués als Estats membres a garantir el dret de secessió de les seves regions, de la mateixa manera que l'article 50 assegura als Estats membres el dret d'anar es de la Unió. '

En aquest punt, recorda que hi ha molts estats ( entre els quals no hi ha Espanya ) que respecten els drets de les minories justament perquè 'són països que han l'existència a la secessió : Suïssa ( 1291 ), Suècia ( 1523 ), Països Baixos ( 1579 ), Grècia ( 1827 ), Bèlgica ( 1831 ), Noruega ( 1905 ), Finlàndia ( 1917 ), Irlanda ( 1922/1944 ), Islàndia ( 1944 ), els països del Bàltic ( 1990 ), Eslovènia ( 1991 ), Croàcia ( 1991 ), Bòsnia i Hercegovina ( 1992 ) i Montenegro ( 2006 ).

Raons econòmiques de pes:

A la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que la resta ', recorda Vaubel. 'No és cap coincidència. Les regions més pròsperes com Catalunya són contribuents nets. Subvencionen les altres regions amb el sistema d'impostos i transferències. Es desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia. A Europa occidental, Flandes i Catalunya són un bon exemple. '

En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió. ' Amb tot - diu -, el dret de secessió no per a la redistribució interregional. Tan sols la limita. ' I raona aquesta afirmació : el dret de secessió esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'estat és més gran que els beneficis que obté pel fet de pertànyer-hi. Segons Vaubel, el dret de secessió permet aturar els perjudicis de la redistribució interregional per les regions que contribueixen en excés.

Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. 'Un país petit depèn més de les importacions i, com no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero. '

NO CAL DIR RES MÉS...
NO BUSQUI LA NOTÍCIA A LA PREMSA DE MADRID.

Estudi en l'original en angles:

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.