traducció - translate - traducción

8.4.14

Estem preparats

Anna Arqué
Portaveu a Catalunya de l'International Commission of European Citizens (ICEC) i vice-rectora de l'UCE Relacions Internacionals
El 30 de març a Brussel·les milers de ciutadans Europeus ens vàrem manifestar en defensa del Dret Universal d'Autodeterminació i en contra de qualsevol oposició, dificultat i amenaça al seu exercici. 
Però el 30M va ser una declaració de principis que va anar més enllà del que es desprèn de l'enunciat anterior.

Per començar, el 30 de març vam trencar la inexistent bilateralitat entre Espanya i Catalunya per la resolució del conflicte polític ambdós nacions, no perquè aquesta no pogués haver estat certa sinó perquè fer veure que pots viure en una bilateralitat quan una de les parts no reconeix l'afer ni reconeix l'altra part del binomi és un absurd.

Candidats a Eurodiputats, candidats a president d'estat, senadors, diputats, activistes i ciutadans de molts diferents països europeus ens vàrem coordinar per deixar clar que la defensa de la pràctica democràtica quan aquesta li es negada a un poble, és internacional i multilateral.

Alhora, el 30 de març milers de ciutadans vam dir-los a aquells que treballen junts per aturar el nostres processos que han fracasat en el seu intent de fer-nos creure que nosaltres hem de treballar sols, aïllats i evitant la força que, amb d'altres democràtes aconseguim. 'Vosaltres compartiu sinèrgies i nosaltres, també', i a més, som majoria.
Els catalans entenem que els nostres drets ho són per una realitat pròpia innegable i no pas per una dependent de l'arbitrari sentit democràtic d'un estat espanyol"
També vam donar un altre missatge: l'exigència d'una praxi democràtica europea conseqüent amb els compromisos polítics d'uns tractats internacionals signats i assumits per les institucions europees amb els quals es confirma la decisió de bescanviar 'bales per vots' (ballots for bullets). Vam fer de la democràcia, doncs, l'únic mecanisme legítim per resoldre conflictes polítics i, per tant, vam evidenciar un marc formal que garanteixi de manera imprescindible l'exercici dels Drets Universals per a tots els pobles, i com deien els pares de la UE, sobre els valors de la Llibertat, la Justícia, la Igualtat i en conseqüència, la Pau.

Els catalans, com els milions de ciutadans que som dins el marc sociopolític europeu, entenem que els nostres drets ho són per una realitat pròpia innegable i no pas per una realitat dependent de l'arbitrari sentit democràtic d'un estat espanyol que ha adoptat com a necessària la constant negació del nostre poble per a la seva pròpia construcció nacional. Els catalans hem assolit democràticament com a col·lectiu, una majoria social i política a favor del referèndum que farem el 9 de novembre sobre la independència de Catalunya, i a Brussel·les hem comunicat un missatge inequívoc: 'Europe, we will vote!,Europa, votarem! Senzillament, perquè som Nació, i el que és igualment important: ens sabem Nació i coneixem els nostres drets.

El 9 de novembre els nostres representants polítics tenen l'oportunitat i l'obligació de demostrar al món que els catalans no només cantem, fem cadenes i aixequem castells proclamant que som una nació sinó que actuem com a nació, i això es demostra fent efectiu el mandat democràtic (i majoritari aconseguit per la via de les eleccionsplebiscitàries del 25N2012) per fer un referèndum oficial sobre la independència. Ens vàrem organitzar amb una coordinadora popular i nacional, i 554 cops i amb quasi 1 milió de vots vàrem declarar políticament que 'és possible', el 9 de novembre 2014 ho farem oficialment a través del Parlament i la comunitat internacional entendrà que els catalans tornem a escriure la nostra pròpia història.
A Brussel·les hem comunicat que el referèndum només es pot aturar amb un estat espanyol que ens prengui físicament les urnes"
A Brussel·les, acompanyats d'escocesos, flamencs, bascs, etc., hem comunicat que el referèndum oficial català que té un 84% de suport ciutadà només es pot aturar amb un estat espanyol que ens prengui físicament les urnes, de cap altra manera, perquè sabem que la democràcia i l'exercici dels drets universals mai no poden ser il·legals i qui digui el contrari, menteix. I davant la seva mentida, no demanem permís, i és per això que no farem ni un pas enrere, davant el seu NO: el nostre SÍ!

Aquest 30 de març, un cop més, els catalans --aquesta gent que cada generació lluitem en contra els atacs exteriors i les resistències internes-- hem demostrat en un moment de màxima politització del moviment social, que hi anem i hi anem, i que hem començat a assumir la nostra responsabilitat individual. A 1300 quilòmetres de casa ciutadans, activistes i representant polítics hem deixat clar que sabem el que és important, i això són dos punts essencials: comunicar al món que no demanem res, que estem preparats per ser un estat independent, que hem trencat el marc mental autonomista i que no necessitem permisos i en segon lloc --i no menys important--, dir als de casa, que no tinguin por, que ha arribat l'hora i que amb la fermesa, l'amor i el coratge del poble guanyarem, que no ho malmetin.

Aquest cop farem molt difícil que puguin obstaculitzar la nostra determinació i els farem impossible que ho facin sense evidenciar-se, siguin de fora, siguin de dins.

Gràcies i felicitats a tots els catalans que van venir a Brussel·les, cadascun de nosaltres portàvem un a un a tots els qui no van poder venir, gràcies a totes les entitats que des del primer dia van donar suport a aquesta significativa manifestació internacional, CIEMEN, AraoMai, CADCI, Catalunya Diu Prou, Intersindical-CSC, FNEC, etc. Gràcies també a Enllaçats per la llengua, a l'Antònia Font, al Tomeu Martí, el Grup Blanquerna i la gent de la Intersindical País Valencià!

Gràcies també als representants polítics que sí hi eren, el diputat de la CUP, en Quim Arrufat i la cap de llista per Barcelona d'ERC a les Europees, Eli Nebreda i també gràcies al cap de llista de Bildu en Josu Juaristi, a representants de NEC com en Pau Miserachs i a el grup de Solidaritat Catalana, tots ells han demostrat un compromís real no només en la defensa del drets col·lectius dels pobles sinó un compromís amb la mobilització organitzada per entitats independents, i això més enllà dels programes electorals és el que ha de decidir el nostre vot. Siguem festius, però siguem exigents!!

Cantava Marina Rossell a La presó de Lleida sobre la 'pau armada amb una cançó'. El 30 de març a Brussel·les milers de catalans, flamencs, escocesos, bascos... en definitiva, milers d'Europeus en processos d'autodeterminació en marxa, érem pacíficament armats amb el somriure d'una total convicció que el que fem té tot el sentit, qui sap si perquè tots allà sabiem que és certa aquella frase de Dwight D. Eisenhower: "El que importa no és tant la mida del guerrer en la lluita sinó la mida de la lluita dins el guerrer".

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.