Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Parlo de l'inefable 'ni DUI ni 155'. Quin mal no ha fet aquest eslògan, Déu meu. Gràcies per tant. Això sí que és un tret al peu, perquè ara sí que és pornogràfic equiparar víctima i botxí»
Déu és com és, però fa companyia. I, ara, maliciós, ens
castigarà sense perdó: donarà més del 50% del vot i més del 50% dels escons als
independentistes. Per primera vegada a la història, majoria absoluta arreu.
Enmig de la confusió més densa, la victòria més clara. Dúiem càstig perquè seria
una victòria contra la voluntat de no pocs independentistes que voldrien, potser
amb raó, un temps mort. Una pausa. Un descans. Un kit–kat. Doncs va, i el 21-D
els caurà més poder que mai a les mans. Déu comanda l’arbitrari, i per això fa
tanta por. Condemnats a guanyar.
O potser el motiu és més banal i el 21-D els independentistes
superaran el 50% del vot per la quantitat de comuns que, ara sí, passaran a
votar ERC, la CUP o, fins i tot, Junts per Catalunya. La violència se’ls ha fet
insuportable i l’equidistància, també. Aquest articulista, digueu-li ingenu,
creu que Albano-Dante Fachín no està sol, i Jenn Díaz tampoc, i que la quantitat
de vot comú que es passa al front republicà serà suficient per a superar el 50%
del vot independentista. L’impossible fet possible gràcies a les porres, la
presó i l’exili.
Passa que Déu, que és un bromista, donarà la victòria més
esclatant al bàndol independentista justament en el moment de la màxima
confusió. Del màxim desconcert dels de l’estelada. En el moment fins i tot d’una
seriosa debilitat, i aquí ho tindríem: més del 50% del vot i majoria absoluta al
parlament. Per primera vegada. I ara què en fem? El somni fet realitat en un
moment amb el pas canviat.
Però Déu hi insisteix, i a ell hem d’agrair el terrible eslògan
dels comuns. Tant de bo el facin servir en campanya. Parlo de l’inefable
‘ni DUI ni 155′. Quin mal no ha fet aquest eslògan, Déu meu. Gràcies per tant.
Això sí que és un tret al peu, perquè ara sí que és pornogràfic equiparar
víctima i botxí. Abans, mira, podies arribar a forçar un Bárcenas Pujol. Però
ara voler fer un Rajoy Puigdemont és una greu irresponsabilitat. Rajoy instaura
el 155 amb el qual empresonen i engrillonen. L’altre és a l’exili. No els pots
comparar. Per mi, potser, la més gran irresponsabilitat que veig al partit d’Ada
Colau és que la terrible frase ‘ni DUI ni 155′ equipara els dos bàndols. Quan un
dels bàndols fa servir la violència i l’altre no. I això dóna ales als violents.
Els normalitzes la conducta.
I no.
Aquest article es basa en aquesta altra creença, si voleu cega:
la presó i exili del govern marcarà un abans i un després per a molta gent. Ja
va passar amb la sentència del TC sobre l’estatut. Són moments clau que disparen
vot independentista. Ho vegi o no Ada Colau, l’1-O tindrà el mateix efecte. Farà
que molta gent digui prou. Albano-Dante Fachin i Jenn Díaz són només dos
exemples. L’iceberg és profund. La violència de la policia, la presó de mig
govern i l’exili de l’altre potser ja són massa. Potser no per Ada Colau. Però
per altres comuns, sí. Després del TC, l’independentisme va passar de fregar el
30% a fregar el 50%. Després de l’1-O, la presó i l’exili per a superar el 50%.
Això no ho ha vist, Colau, actualment superada.
Avui en dia, l’opció de Colau és portar-se bé. Fer bondat és el
missatge. Entre els dos extrems, optar sempre per l’opció centrada i d’ordre. No
només amb el tema de la independència. Amb tot. Però aquesta opció té un
problema: genera violència. I ja hem dit que ara la gent no en vol. Que
portar-se bé generi violència ho explicava així, Rosa Parks: com més bé ens
comportàvem, més malaments ens tractaven. Ho deia ella, que es va negar a seure
al seient reservat als negres. I la seva acció, a mitjà termini, va portar pau i
tranquil·litat. Mantenir les lleis racials, no. Colau perdrà vot perquè la seva
opció equipara la víctima amb el botxí en un moment de violència física, i també
perquè hi ha moments a la vida en què portar-se bé genera violència. En un món
de porres, ella proposa portar-se bé.
I no.
Molts comuns van defensar col·legis l’1-O. De Gerardo
Pisarello a Gala Pin passant per Albano-Dante Fachin. Van ser desenes,
centenars, milers de comuns als col·legis. I ara aquests han de veure com el
vídeo oficial de Podemos els mostra menjant crispetes mirant-se el partit des
del sofà? Ells, que van rebre cops, al sofà?! En fi. Diria que ara alguns
abandonaran els autors del vídeo insultant i decantaran la balança per sobre del
50% a favor de la independència. Justament ara, i en plena confusió. Hem
d’acceptar que Déu és com és, però fa companyia. Quin gran invent no és. Quina
gran cosa. Quina bella història.
Font: Ràbia positiva | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada