traducció - translate - traducción

14.1.18

1714, la guerra a comarques - (Sèrie TV sencera)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


1 - On tot va començar

Som als primers anys del segle XVIII, a la plana de Vic el sentiment antiborbònic ja ve de lluny. La Guerra de Successió ha començat a Europa i a Osona es conspira perquè Catalunya es posicioni en el bàndol austriacista. La Guerra és imminent a Catalunya! Avui anem fins al punt de partida, Osona.



2 - Dos reis cara a cara

Després de dos mesos de setge, Lleida capitula davant de les tropes de Felip V. Era el 14 de novembre de 1707. Aquell dia, les tropes aliades que defensaven la capital del Segrià es van rendir als exèrcits borbònics. Aquest és el principal episodi que us expliquem en el capítol de la setmana.



3 - Territori austriacista

1708 (11 de juliol). Capitulació de Tortosa, assetjada des del 9 de juny, tot i que la ciutat es defensa amb betum i pega. A partir de la victòria a Almansa i l’ocupació de València, Felip V considera molt important ocupar Tortosa per avançar per la costa cap a Barcelona. Un dels militars destacats en el setge i ocupació per part borbònica va ser Antoni de Villaroel, que més endavant es passaria al bàndol austriacista i seria un destacat defensor de Barcelona durant el setge de 1714.



4 - El litoral en joc

14 de juliol de 1713. Ocupació de Tarragona sense oposició per la deserció de les tropes imperials del mariscal austríac, Guido von Starhemberg, després que arran de la Pau d’Utrecht del 1713, l’imperi austríac decideix retirar-se d’Espanya. Això deixa els catalans sols davant les tropes borbòniques. Se suposa que els militars austríacs van prendre l’acord de marxar en una casa de l’Hospitalet de Llobregat anomenada, curiosament. Can Espanya. 16 de juliol de 1713. Batalla de Torredembarra. Als austriacistes perdedors del general Rafael Nebot, se’ls aplica el “diezmo de horca” i la resta són enviats a gal·leres. 23 de maig de 1714. Els borbònics ataquen Vilanova i la Geltrú i els austracistes deixen desamparat Sitges per anar a defensar-la.



5 - L'oportunitat perduda

31 de juliol de 1713: Capitulació de Mataró, que es va convertir en el refugi de la classe benestant catalana que havia fugit del setge de Barcelona. Els austriacistes no la van reconquerir, tot i tenir-la a l’abast, per decisió del Govern català. En aquell moment, emmagatzemava 60.000 quarteres de blat per proveir l’exèrcit borbònic. Gener de 1714: Acció d’espionatge a Alella de Marianna Copons i Salvador Lleonart que aconsegueix que els austriacistes puguin desembarcar a Canet de Mar, esquivant les tropes borbòniques que els esperaven a Mataró, on hi havia una revolta per un nou impost, les quinzenades. 15 de febrer de 1714: Les tropes borbòniques incendien Sant Pol de Mar, que queda completament destruït. Quan torna a casa, la gent ha de viure vora la platja amb tendes fetes amb mantes i pals. D’aquí la dita “Sant Pol la manta i la gent berganta”. I també és d’aquesta època la dita de “Sant Pol quina hora és?”, ja que en l’incendi es va cremar el rellotge del poble.




6 - La batalla més dura

El 1711 Prats de Rei (Anoia) viu la batalla més llarga i, amb prop de 60.000 soldats, també la més massiva de tota la guerra de Successió. No és un enfrontament puntual, sinó un conflicte de posicions i de desgast del qual surt vencedor el bàndol aliat. Dos anys més tard, el 1713, la situació canvia radicalment. Arran de la Pau d’Utrecht, les tropes imperials marxen de Catalunya, que queda sola davant de Felip V. Una de les primeres víctimes de la nova situació és Terrassa, que se salva de la devastació gràcies a una tempesta providencial.




7 - La guerra a la frontera

El capítol d'aquesta setmana el dediquem a les comarques de la frontera, allà on durant anys es va situar el front de guerra. El Castell de Ciutat, molt a prop de la Seu d'Urgell, era la fortalesa més important que van tenir els catalans a la zona. Van aguantar l'assetjament de l'exèrcit francès fins al 1713, però Puigcerdà cau 6 anys abans. Fins al moment de l'ocupació borbònica, la capital de la Cerdanya resisteix amb molt poques defenses.



8 - La ciutat dels setges


1710. Girona estava sota control austriacista i Carles III la va incloure en la seva ronda de visites a la Catalunya interior. Per arribar-hi, el rei d’Habsburg havia de passar pel Vallès Oriental. Carles tercer havia pogut comprovar el suport dels catalans, però la situació va canviar molt poc després. A finals del mateix 1710, Girona va quedar assetjada. Els fets de Girona eren molt importants per a Catalunya, però si alguna ciutat hi tenia un interès especial, aquesta era Olot. Durant tota la guerra, la capital de la Garrotxa va ser un lloc de pas de les tropes. Tot i que no hi va haver fets militars destacables, un olotí hi va tenir un paper important. L’espia Rafael Planella, conegut amb el malnom de Dimoni d’Olot, va ser un agent doble que enganyava els francesos. Tot i que els borbònics ja dominaven Olot i Girona, encara hi havia revoltes per tota la Catalunya interior. A Arbúcies, a la comarca de la Selva, la presència dels soldats no va ser ben rebuda.


9 - La ciutat més castigada

13 d’agost de 1713. El duc de Pòpuli ordena incendiar Manresa perquè serveixi d’exemple als catalans que encara es resisteixen a acceptar Felip V. Després del nomenament de Carles III com a emperador de Viena el 1711, els dos bàndols estableixen negociacions de pau que culminaran en el tractat d’Utrecht dos anys després. El conveni reconeix el pretendent borbònic com a rei de les corones de Castella i d’Aragó. Catalunya no ho accepta i decideix continuar la guerra. Però, a partir d’aquest moment, es trobarà sola davant de Felip V, ja que les tropes imperials són evacuades l’estiu del 1713. Això desferma les ànsies de repressió del duc de Pòpuli, que troba en Manresa la víctima ideal per a la seva política de terror i terra cremada. Amb la nova administració borbònica a partir del 1714, Berga, una vila que ha passat a la història com un dels nuclis botiflers més importants d’aquest sector de Catalunya, va quedar incorporada al corregiment de Manresa. Bona part de la Catalunya interior era partidària convençuda de Carles III. Al Bages, aquest sentiment estava molt estès. Precisament,a Moià, hi va néixer un dels personatges més coneguts de la guerra de Successió: Rafael Casanova, qui ha passat a la història com un dels herois de la resistència de Barcelona i de Catalunya.


10 - L'última victòria

13 d’agost de 1714. Ja fa més d’un any que els catalans lluiten en solitari contra un exèrcit imponent, que manté Barcelona assetjada i que no dubta de cremar tot el que troba al seu pas i castigar amb duresa els que gosen revoltar-se. La victòria de Talamanca els permet encara un bri d’esperança, tot i que, en realitat, falta menys d’un mes perquè capituli Barcelona i, amb ella, Cardona. Però mentre no caigui la capital, l’exèrcit català no deixa de lluitar per preservar les llibertats del país. Talamanca és el seu darrer èxit documentat. Durant les setmanes posteriors, molts d’aquests combatents es van concentrant a Cardona, el bastió de la resistència a l’interior del país. Des d’aquesta vila del Bages, es coordina l’estratègia de l’exèrcit català, que malda per trencar el setge de Barcelona. Amb la capitulació de Cardona, arribem al final de la sèrie “1714. La Guerra a comarques”.




Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.