traducció - translate - traducción

31.10.18

La república dels perseverants | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Que serà una branca autònoma però una branca coordinada amb el govern i amb la població en el combat per la República; que naix en l'espai lliure europeu precisament perquè així cap maniobra del govern espanyol no pot afectar-la i que promourà un sistema d'autoorganització ciutadana i popular»



El moment políticament menys transcendent de l’acte de constitució del Consell per la República va ser, tanmateix, el més significatiu. I el més emotiu. Parle de l’enorme aplaudiment que va seguir, dins de palau i a fora, a la plaça de Sant Jaume, els discursos del conseller Comín i del president Puigdemont. Va ser un aplaudiment sincer i merescut adreçat a tots els exiliats i els presos polítics. La imatge d’ells dos al saló de Sant Jordi, ni que fos per videoconferència, era el millor senyal possible d’una perseverança que ha reeixit a esquivar milions de dificultats per seguir el camí marcat per la gent el primer d’octubre.

Ahir feia un any just, precisament, de l’exili. I la presentació del consell, després d’aquests llarguíssims 365 dies, ha servit també per a deixar clar que el projecte republicà català és viu i fort, que no ha estat derrotat ni amb la imposició del colp d’estat i, que tot i les evidents dificultats del moment, cerca i no para de cercar com fer concreta, com fer efectiva, la declaració d’independència.

El Consell per la República, en aquest context, pot ser un instrument privilegiat. Hauria de ser un instrument privilegiat. Ahir, segurament perquè se’n volia fer una presentació solemne, no se’n va explicar gaire el funcionament. Però se’n van exposar principis importants. Que serà una branca autònoma però una branca coordinada amb el govern i amb la població en el combat per la República; que naix en l’espai lliure europeu precisament perquè així cap maniobra del govern espanyol no pot afectar-la; i que promourà un sistema d’autoorganització ciutadana i popular, que pot fer-nos molt més forts a tots, però que també pot explorar ja ara –sense esperar al futur– una democràcia molt més oberta i participativa, la que volem, la que va més enllà de tot allò que hem viscut fins ara. Que el projecte engegat ahir siga tan pròxim a la democràcia electrònica d’Estònia i dels països més avançats del món, al cap i a la fi és un símptoma que la perseverança d’aquest país i dels seus polítics no cerca tan solament de mantenir-se, ans es projecta en el futur i vol ser creativa.

En la seua declaració de Girona, l’endemà de la proclamació de la independència, el president Carles Puigdemont va demanar que la gent tingués paciència, perseverança i perspectiva. De paciència, tots n’hem tinguda, fins i tot massa. De perseverança, és evident que el país n’és ple –altrament, no hauríem arribat fins ací. La perspectiva potser és el que aquest Consell de la República nascut ahir, essent la primera institució que emergeix del mandat rupturista del primer d’octubre, hauria d’aportar més. Si milions de ciutadans fem nostre aquest consell i el convertim en la institució de referència política, lliure, que vol ser, la república proclamada ara fa un any tindrà finalment un primer bastió innovador per a obrir camí i per a demostrar a tota la societat que no hi cap tria possible entre les dues opcions que se’ns presenten davant. O s’està amb la monarquia corrupta i degenerada de Felipe VI i amb tot allò que representa, o es comença a explorar què significa bastir una república democràtica de persones lliures al segle XXI, emparats en la tecnologia i en la democràcia radical. Aquest és el dilema que ens va posar ahir al davant el Consell per la República. De manera que ara, avui, ja és l’hora de triar.

PS: El consell naix amb la creació d’un registre de la ciutadania republicana. Podeu inscriure-us en això que, de fet, és el cens de la República anant a consell.republicat.cat.

Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-republica-dels-perseverants-editorial-vicent-partal/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark

30.10.18

Cal desbordar les institucions, tal com va fer el president Companys

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


JULI CUÉLLAR GISBERT

HISTORIADOR I REGIDOR PER LA CUP A MATARÓ


La trajectòria de Lluís Companys és polièdrica i sovint es presta a moltes lectures i interpretacions interessades, entre les quals la que més m’enerva és la que fan des del rengles de la progressia sucursalista, presentant-lo de manera simplista com a un mer “federalista d’esquerres”. 

Però, malgrat tots els intents d’apropiació, allò rellevant i que la història de les classes dominants encara no ha pogut pair és el tarannà revolucionari de Lluís Companys, que en diverses ocasions va optar per desbordar la legalitat institucional per assolir els objectius polítics que defensava. I, per damunt de tot, encara no han paït que el juliol de 1936 Lluís Companys, que era un president elegit democràticament, es posés al costat de la classe treballadora per organitzar l’autodefensa popular davant del feixisme i la transformació socialista del país, suplint el buit deixat per les institucions republicanes i governant Catalunya com si ja fos un estat independent.

Tal com destaca l’historiador Agustí Barrera, “Al President Lluís Companys no se li perdona la seva dignitat política, ni l’haver signar el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços ( 24/10/1936) del Govern de la Generalitat, decret pel qual els Comitès de Control Obrer de fàbriques i comerços, passaven a ésser gestionat pels mateixos treballadors, en un model de socialisme de base nacional. Una transformació econòmica revolucionària.”

De nou, aquest 15 d’octubre tornarem a reivindicar la memòria del President Companys i de totes les persones que com ell varen ser represaliades i afusellades per la Dictadura franquista. Enguany, però, la reivindicació Companys ha servir per fer més visible que mai el lligam indestriable entre la lluita d’alliberament nacional i la lluita per la transformació social, atès que encara hi ha qui, des de postures pretesament esquerranes, pretén separar ambdues lluites o bé subordinar l’una a l’altra. Serà un bon moment per reivindicar la llibertat dels presos polítics, atès que el mateix Lluís Companys també va ser un pres polític per haver defensat l’autodeterminació (arran dels Fets d’Octubre de 1934).  Alhora, hem de divulgar el compromís vital del President Companys que es va deixar la pell en defensa dels seus ideals, un exemple d’abnegació que avui també hem d’exigir als nostres governants quan fluixegen, per por o per interessos partidistes, a l’hora de fer efectiva la República referendada l’1 d’octubre de 2017. 

Per tant, cal emplaçar a tothom a desbordar el formalisme institucional i a convertir les ofrenes florals i els actes d’homenatge a Companys en espais per reivindicar la llibertat social i nacional, la llibertat dels presos polítics i la República.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark

29.10.18

Petita història dels dimecres a la plaça del Rei | Carles Armengol

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Barcelona, 1960. Mestre, educador social i llicenciat en pedagogia. És funcionari de la Generalitat i pedagog i analista social independent. Militant de moltes causes socials, educatives i eclesials.

Llibertat presos polítics

Una trucada per Tots Sants

Recorda la data i el moment perquè era primer de novembre, diada de Tots els Sants, i dinava a casa seva amb uns amics. En plena sobretaula el va trucar un amic i, encara amb la síndrome de no parlar gaire pels telèfons mòbils, van decidir veure’s aquella mateixa tarda. Varen quedar en un bar ¡ situat entre els dos domicilis. L’amic va explicar que segons cercles molt propers a Joaquim Forn, aquest estava convençut, i lògicament amoïnat, que l’empresonarien en breu i no seria l’únic. Els Jordis ja estaven empresonats. Davant d’aquesta eventualitat caldria fer alguna cosa, ni que fos testimonial, per mostrar el rebuig a l’existència de presos polítics.
No milita a cap partit polític ni ho ha fet mai. Tampoc ha tingut una gran relació personal amb Joaquim Forn, però sí alguna coincidència en alguna activitat que els ha aplegat i li professa una simpatia personal, també en tant que polític, ja que el creu honest alhora que humil i amb voluntat de servei. No dubte a posar-se a disposició per “fer alguna cosa”. Els dos amics reunits precipitadament es posen en contacte amb altres persones, cap gran reunió formal. No es tracta de tics de la clandestinitat, sinó d’anar per feina i defugir els protagonismes.
Es decideix que si Forn o altres són empresonats, i mentre hi hagi presos polítics o catalans represaliats per les seves idees polítiques, es concentraran cada dimecres al vespre a la plaça del Rei fent un breu acte de memòria i de solidaritat amb aquestes persones que sofreixin repressió. L’acte pren forma. A l’entorn d’un 20’, sense discursos polítics. Música i recitació d’algun poema o text significatiu. La convocatòria corre per WhatsApp i per les xarxes.

Comencen les trobades a la plaça

El dimecres 8 de novembre de 2017, a les 19h, es troben a la plaça del Rei. Algú ha portat rètols de “llibertat presos polítics” i es posen al primer graó de l’escala que puja fins al Tinell. Una altra persona ha comprat llànties. S’encenen i es posen al costat dels rètols al mateix graó. Entre les persones amb qui s’ha connectat n’hi ha dues o tres que dirigeixen corals que han convidat als respectius cantaires a afegir-se a la concentració. Els cantaires que han pogut anar-hi se situen a l’escala. Canten una primera cançó. Després es llegeix un text. Els primers dimecres un dels lectors és Quim Torra, que ha seleccionat alguns textos de l’exili català del 39. No hi ha megafonia. Cal alçar la veu al llegir. Ja és fosc i amb un mòbil es fa llum per poder llegir el text. Es torna a cantar, un minut de silenci i els Segadors. És una colla no gaire nombrosa, però ben visible a la plaça. S’emplacen per la setmana següent.
L’escena amb petites variants es va repetint cada dimecres. Utilitzen el nom de “Comitès llibertat amb presos i represaliats polítics catalans” per crear un espai web i un compte de Twitter. S’incorporen i s’alternen diversos directors corals i el grup de cantaires creix. Els actors agrupats entorn de Teatre amb R de República s’incorporen ben aviat a les trobades i assumeixen la tria i recitació dels textos. Es col·loquen retrats de totes les persones preses o exiliades al primer graó de l’escala. Algú s’ofereix a plastificar-los perquè no es malmetin i així els retorna al següent dimecres. S’aconsegueix que una entitat cedeixi un equip de megafonia prou transportable perquè el creixement del nombre d’assistents a la trobada la fa indispensable per a l’audició dels textos. El transport de la megafonia obliga a disposar d’un vehicle cada dimecres i un xic més de preparació prèvia per instal·lar-la.
Un altre grup de persones té cura que cada dimecres hi hagi una parada amb llaços grocs i elements reivindicatius i recullen donatius per l’associació de familiars presos i exiliats. Sovint també hi ha qui reparteix flors grogues entre els participants.

I aviat farà l’any

Al llarg de les setmanes visiten la plaça familiars de presos i represaliats, músics que ofereixen alguna peça, poetes que ofereixen alguna creació, persones que anuncien o donen notícia d’altres accions. Alguns dimecres es fa present Roger Español, a qui la policia va treure un ull amb un tret de bola de goma i un dels dies s’adreça als participants per agrair les mostres de solidaritat. Un altra dia torna a ser-hi Quim Torra, però ara ja com a president de la Generalitat de Catalunya. També hi van en una altra ocasió dues mares dels nois d’Altsasu i un músic basc. També altres “personalitats”, algunes de manera força regular. Hi participen, però, sempre de manera anònima entre la gent. No hi ha jerarquies a la plaça.
Mai hi ha anat  TV3 ni cap mitjà de comunicació ha donat notícia d’aquesta acció. Algun mitjà ha agafat imatges utilitzades després com a recurs per fer-ne notícia. Tots els dimecres hi ha força gent a la plaça i sovint s’omple de gom a gom. Fins i tot en dies de pluja. I les setmanes van passant. Ja fa temps que a aquella hora és clar i no cal la llanterna per als lectors. Arriba la prova de l’estiu. Durant tot l’estiu, també el dur més d’agost a Barcelona, cada dimecres es fa la concentració i mai hi manquen les paraules i la cançó. Les setmanes centrals de l’agost fan minvar un xic l’assistència. Al setembre la plaça torna a omplir-se cada setmana. I així segueix. Malauradament, aviat farà un any.

Autoorganització

Aquesta acció, com tantes i tantes que es fan a tot el territori, és un petit miracle. No hi convoca cap entitat en concret. Un grup de Telegram amb vuit membres, que mai han estat tots junts reunits, i la conversa informal de cada dimecres és suficient perquè la convocatòria rutlli. Cadascú fa allò que pot i de manera molt autoorganitzada.
Els directors de corals parlen entre ells per assegurar sempre alguna presència i decidir els cants. Es porten partitures i lletres de les cançons per repartir. També els actors s’organitzen i cada dimecres n’hi ha una bona representació. El petit grup inicial s’assegura que sempre hi hagi algú d’ells per portar i instal·lar la megafonia, col·locar els retrats i donar inici a la trobada. Algú altra té cura de la web i del Twitter. Actuant de manera força anònima, sense protagonisme de ningú, ni de cap entitat, les coses flueixen prou fàcilment.
Ningú els finança. No hi ha ni un fons comú entre els promotors. De manera particular cadascú fa front a les petites despeses que se li presenten: piles pels micròfons, espelmes, el transport de la megafonia, les fotocòpies de les partitures…

La gent sempre hi és

Potser algú li costarà de creure aquesta autoorganització i autofinançament. Potser en algú haurà calat la mentida, manta vegada repetida, que tot el que fan “els del llaços grocs” està orquestrat, generosament subvencionat i àmpliament publicitat per TV3.
No cal esforçar-se a treure’ls de l’error. Els que no ho entenen, ni volen entendre-ho, potser mai han fet res ni s’han compromès en res que no els reportés, de manera directa o indirecta, un benefici econòmic, de poder o d’imatge.
Al cap i a la fi, el que he relatat no és gens extraordinari. Sortosament hi ha moltes iniciatives d’aquesta mena al país, per a aquesta i per a tantes altes causes que s’ho valen. No exigeix cap heroïcitat, tant sols fugir dels càlculs interessats i estimar alguna cosa més que no sigui un mateix.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark