LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas. 



Lipdub por la independencia de Catalunya y el resto de los Països Catalans, realizado el 24 de octubre del 2010 en la ciudad de Vic. Este video tiene el récord mundial de más gente participando en un lipdub, 5.771 personas, acreditadas por la World Records Academy. La iniciativa surge de la gente del pueblo catalán. Se quiere hacer saber, a todo el mundo, que Catalunya es una nación y como tal necesita la independencia para asegurarse la supervivencia y el futuro. La canción escogida ha sido La Flama, del grupo Obrint Pas.

Lip dub for the independence of Catalonia and the rest of the Catalan Countries, recorded October the 24th 2010 in the city of Vic. Achieving a total amount of 5.771 participants, the World Records Academy awarded the World Record for being the lip dub with highest participation ever. The initiative was born by a group of Catalans, whose aim is to let the whole world know that Catalonia is a nation, and without its independence it cannot be assured its survival and future. The chosen song was composed by the group "Obrint Pas" and its title is "La Flama".

Lipdub pour l'indépendance de la Catalogne et le reste des Pays Catalans, réalisé le 24 octobre 2010 à la ville de Vic. Ce video possède le record mondial du plus grand nombre de participants sur un Lipdub, 5771 personnes selon la World Records Academy. L'iniciative a surgit des gens du peuple catalan.On veut faire savoir à tout le monde que la Catalogne est une nation qui en tant que telle a besoin de l'indépendance afin d'assurer sa survie et son futur. La chanson choisie es "La Flama" du groupe Obrint Pas.

Lipdub per l'indipendenza della Catalogna e per il resto dei Paesi Catalani, girato il 24 ottobre 2010 nella città di Vic. Questo video detiene il record mondiale del maggior numero di persone partecipando in un lipdub, 5.771 persone, secondo il World Records Academy . L'iniziativa sorge dalla gente del popolo catalano. Ci si vuole fare sapere per tutto il mondo, che la Catalogna è una nazione e come a tale ha bisogno della indipendenza per garantire la sua sopravvivenza ed il suo futuro. Il brano selezionato è stato "La flama", del gruppo Obrint Pas.

Lipdub pola independencia de Catalunya e o resto dos Països Catalans, realizado o 24 de outubro de 2010 na cidade de Vic. Este vídeo ten o record mundial de máis xente participando nun lipdub, 5.771 persoas, segundo a World Records Academy. A iniciativa xorde da xente do pobo catalán. Quérese amosar, a todo o mundo, que Catalunya é unha nación e como tal necesita a independencia para asegurar a súa supervivencia e o seu futuro. A canción escollida foi La Flama, do grupo Obrint Pas.

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

El català, llengua pròpia única - Article de Víctor Alexandre

Servint-se de la sentència del Tribunal Constitucional contra Catalunya -votada pel Partit Socialista-, l'entitat ultranacionalista espanyola Convivencia Cívica Catalana i el no menys ultranacionalista Partit Popular, autors del recurs contra el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida, han esmolat les seves eines per impedir la normalització lingüística a casa nostra. Ferotgement catalanofòbics i galdosament covards, fins al punt de disfressar la seva patologia amb la màscara de la "llibertat lingüística", exigeixen el dret a ignorar el català i a poder viure a Catalunya d'acord amb aquesta ignorància volguda. I això, a més, sense deixar de ser catalans. N'hi ha, fins i tot, que diuen que es pot sermolt català sense saber un borrall de català. Però no és cert. Aquest és un dels paranys clàssics de l'espanyolisme, un element de la sibil·lina rentada de cervell que intenten practicar-nos. N'hi ha prou de canviar els subjectes per veure'n el llautó. Hi ha, al món, algun espanyol que ignori l'espanyol? Hi ha, al món, algun francès que ignori el francès? Administrativament, potser sí, però culturalment no. No, perquè, com ja hem dit moltes vegades, tota cultura és una visió única del món. I precisament perquè és única necessita la seva pròpia llengua per articular el seu pensament i expressar-lo en paraules. Per això existeix la llengua catalana, perquè, a més de ser l'expressió verbal del poble que la té com a pròpia, és, per lògica, la prova inequívoca de la concepció que aquest poble té de la vida i del món.

Paradoxalment, segons els espanyolistes, entre els quals cal incloure els catalans autoproclamats ciutadans del món, Catalunya és diferent de la resta de pobles. Es diria que Catalunya sempre va en sentit contrari a la resta de la humanitat: mentre tots els pobles lliures de la Terra tenen una única identitat i una llengua pròpia, Catalunya, en canvi, tindria dues identitats, dues llengües, dos governs, dos presidents, dos himnes, dues banderes, dues seleccions... Catalunya, per tant, ho tindria tot doblat. Tot, menys el doblatge. I això seria possible, perquè, segons diuen, som diferents. I nosaltres ens ho creiem. Encara que, ves per on, ens ho diguin precisament aquells que no s'estan de repetir que tots som iguals i que les diferències separen i són causa de conflictes. I creure'ns-ho ens ha dut a menystenir tot allò que és nostre i que ens configura, començant per la llengua. Aquesta és la raó per la qual, mentre l'amplitud de vocabulari es considera un signe de cultura, en espanyol, en català és vista com un signe d'empobriment. En altres paraules: mentre l'ús de mots genuïns en espanyol s'associa a la riquesa de vocabulari, la riquesa del vocabulari en català té connotacions carrinclones i pròpies d'algú tancat, rebuscat i provincià. Allò que en termes despectius se'n diu un catalanet.

És així com va reeixint entre els catalans la idea que com més malament parlem la nostra llengua més universals serem. No ens adonem que, si de debò volem evitar la mort nacional de Catalunya, és vital que la llengua catalana no es converteixi en un patuès de l'espanyola. Però això, digui el que digui la infantívola classe política que tenim, només serà possible dotant-nos de les estructures pròpies d'un Estat, l'únic estatus jurídic que, d'acord amb les regles del joc internacional, garanteix avui dia el respecte i la llibertat dels pobles i de la seva llengua.

Víctor Alexandre

http://www.victoralexandre.cat/

El català, llengua pròpia única - Article de Víctor Alexandre

MATANÇA DE TAMAULIPAS

MATANÇA DE TAMAULIPAS

ADÉU, JOAN. GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 21 d'octubre del 2010

Adéu-siau i gràcies! 

Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes. 

La pràctica de l'article setmanal m'ha proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues, d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat. 

Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l'ànsia i la por al cos. 

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies. 

Joan Solà 

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.

ADÉU, JOAN. GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES

JO NO T'ESPERO

En defensa de la laïcitat!

Davant la visita a Barcelona, d'aquí a uns dies, del màxim responsable de l'Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l'autonomia de l'individu, la separació entre l'Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d'aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l'interès general.

Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d'un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l'Estat.

Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.

• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.

• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d'apostolat.

• Que les religions deixin d'imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.

• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.

• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.

• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.

• Que l'Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.

• Que els actes i llocs públics deixin d'estar presidits per símbols religiosos.

• Que els representants públics deixin d'afavorir les confessions religioses.

• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.

• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

Per la derogació dels acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu!

Per la separació entre l'Estat i l'Església!

En defensa de la laïcitat!

Concentració dijous 4 de novembre, a les 19 h,

a la Plaça Sant Jaume de Barcelona

JO NO T'ESPERO

REACCIONAREM O FAREM COM SEMPRE?

http://www.vilaweb.cat/noticia/3790995/govern-espanyol-refusa-tramitacio-la-ilp-televisio-sense-fronteres.html

El govern espanyol refusa la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres

Acció Cultural del País Valencià havia lliurat 650.000 signatures a favor de les emissions de TV3 al País Valencià · És el primer cop que el govern espanyol tomba una ILP abans de passar pel congrés

El govern espanyol ha refusat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Segons ha fet públic aquest dilluns, el govern espanyol 'no presta conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant.

Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d'un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l'anomenat divident digital.

En un document enviat al congrés, l'executiu espanyol assegura que 'no presta conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'.

Fonts de la Moncloa han volgut remarcar que el veto no és a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat.

Per contra, apunten, si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama esta reservat a la televisió per a mòbils.

ACPV no ha rebut cap comunicació oficial

L'entitat impulsora de la ILP, Acció Cultural del País Valencià, no ha rebut cap comunicació oficial de la decisió del govern i ha anunciat que demà respondrà la decisió quan en tingui més informació.

http://somnoticia.cat/2010/10/18/espanya-liquida-en-un-segon-la-costosa-ilp-televisio-sense-fronteres/

Espanya liquida en un segon la costosa ILP Televisió Sense Fronteres

18/10/2010somnoticiaDeixa un comentariVes als comentaris

L’esforç de milers i milers de ciutadans haurà tornat a ser debades. El govern espanyol ha rebutjat avui la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense Fronteres que s’havia presentat al Congrés espanyol amb l’aval de fins a 650.000 signatures. L’excusa espanyola ha estat que la iniciativa “no presta conformitat a la seva tramitació”, i perquè tindria com a conseqüència un augment pressupostari. Aquesta ILP pretenia principalment garantir les emissions de TV3 al País Valencià.

REACCIONAREM O FAREM COM SEMPRE?

UN QUINZE D'OCTUBRE A PUNTA D'ALBA (escrit de Josep Miquel Servià)

Compatriotes:

Aquest 15 d’octubre es commemoren setanta anys de l’afusellament del president Lluís Companys pel feixistes espanyols a Montjuïc. 

Si un fet queda clar, és que, més enllà de la injustícia de tota mort, el president Companys va ser afusellat per l’unica raó de ser el president de Catalunya: en aquest sentit, tots els catalans demòcrates, d’aleshores i d’ara, Independent de la ideologia de cadascú —potser, fins i tot aliena, a la del president— varem ser afusellats amb ell. 

Després de setanta anys de la seva mort i de més de trenta de ficció democràtica, els espanyols d’ambdós partits majoritaris a Espanya, encara no han estat  capaços d’anul·lar juridicament aquesta vergonyosa deixalla del franquisme.

Serveixi de petit homenatge al president afusellat —però també de recordatori i d’exigència als polítics espanyols i catalans, perquè, d’una vegada, tinguin la dignitat de fer-ho— aquest audiovisual que ara fa exactament dos anys, Marc Giralt i jo, sobre un poema de Ventura Gassol, vam construir en homenatge al nostre president afusellat.

Si em permeteu una opinió personal, us diré que estic convençut que el president Companys —amb tot el que va haver de viure, de veure i de passar— avui dia no dubtaria en treballar per la independència de Catalunya. Que esperem, doncs, companys i companyes independistes, per unir-nos? Deixem-nos de personalismes i de matisos. L'enemic és el de sempre i s'ha despertat i, en això, treballa més unit que mai. No deixem passar aquesta oportunitat que ens ofereix la història potser per darrera vegada. El president Companys —i tants d'altres!— estic segur que, en aquests moments, ho voldrien així.

"Per Catalunya"!

Jm.S.

Per veure l'audiovisual, cliqueu aquí:

http://www.youtube.com/results?search_query=josepmiquel+servi%C3%A0+Companys&aq=f

UN QUINZE D'OCTUBRE A PUNTA D'ALBA (escrit de Josep Miquel Servià)

DARRERES PARAULES DE FERRER I GUÀRDIA, EN L'ANIVERSARI DEL SEU AFUSELLAMENT

L'any 1979 vaig estrenar al Festival de Teatre de Sitges (Països Catalans), l'espectacle "Ferrer i Guàrdia". Avui, quan fa anys del seu afusellament en mostro les fotos i reprodueixo la seva darrera carta a la seva parella, Soledad Vilafranca.

Ferrer i Guàrdia, de Quico Romeu

Companyia d'Espectacles de Pista i Orquestrina

Direcció: Quico Romeu

Amb Rosa Morata, Margarida Minguillón,  Cesc Orella, Miquel Cors, Enric Casamitjana,

Artur Costa, Albert Moya, Carles Velat, Paco Garriga i Eudald Macià

Estimada Soledat, no cal que et comuniqui la pena que dicta la sentència, doncs quan rebis aquesta lletra ja l'hauran aplicada i jo ja no em podré reunir mai més amb tu.

Però diràs: és que no penses en la mort que la sentència t'ha dictat i que desitgen els teus enemics?

No, amor meu, no. Qui vol pensar en la mort quan la té tan propera? Qui pot pensar en la mort sota d'un sol tan brillant?. Beneït sigui auqest sol que és la llum de la meva cambra, i beneïda tu també Soledat, Sol, que m'il·lumines l'ànima i la consciència en l'amor de la veritat i el desitg del bé de què en són plenes. No pateixis vida meva, i no deixis patir els teus companys d'exili.

Digues: has llegit la defensa publicada a les notícies? T'ha fet plorar? Han plorat els altres en llegir-la?

Per la meva part, ahir, quan vaig veure el defensor, l'hi vaig dir....

Ací, estimada, l'arribada del comandant Valerio Raso m'interromp.

Vé a dir-me que m'han de posar en capella i... en la meva carta d'ahir ja et vaig dir adéu. Ara et repeteixo aquest adéu, i dic que t'estimo i que, en el moment fatal, el teu nom serà als meus llavis i la teva imatge nua damunt els meus ulls embenats. T'estimo i estimo els que m'han estimat.

No puc continuar, em prenen la vida.

Francesc Ferrer

Programa del Festival

Programa del Festival

Programa del Festival

Miquel Cors i Rosa Morata

Miquel Cors i Rosa Morata

Margarida Minguillón

Enric Casamitjana i Margarida Minguillón

Rosa Morata i Carles Velat

DARRERES PARAULES DE FERRER I GUÀRDIA, EN L'ANIVERSARI DEL SEU AFUSELLAMENT

SOMNIS PERDUTS

Títol i enllaç a l'original: 

Μάνος Χατζιδάκις ~ Το βαλς των χαμένων ονείρων

SOMNIS PERDUTS

ÉS CATALUNYA UN PARADIGMA?

ÉS CATALUNYA UN PARADIGMA?

ENCARA HI SOM A TEMPS

ENCARA HI SOM A TEMPS. Les bases de Solidaritat Catalana i de Reagrupament, posen a disposició d'associats/ades, adherits/ides i simpatitzants, la possibilitat de votar a favor d'una coalició electoral per presentar-se junts a les eleccions.

http://www.cxi.cat/

ENCARA HI SOM A TEMPS

ACTES DE LA COALICIÓ COMPROMÍS DEL PAÍS VALENCIÀ

Benvolgudes amigues i amics: Et fem arribar una invitació a participar dels actes convocats per la Coalició Compromís i també aquells als que ens hem adherit per a commemorar el dia Nacional del País València. El divendres dia 8 d’octubre, Acte d’homenatge a Jaume I a les 20 hores al Parterre de València on participaran Joan Ribó Candidat de Compromís a la ciutat de València, Juan Ponce d'Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià, Mònica Oltra, portaveu d'Iniciativa del Poble Valencià i Enric Morera, Secretari General del BLOC i Síndic del GP. Comromís. El dissabte dia 9 d'Octubre, A parir de les 10 hores en el Passeig Marítim de València festa del 25 aniversari d’Escola Valenciana. A les 17’30 concentració en la porta de l’església de Santa Agustí per a participar en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre. Participa. T’espere’m COALICIÓ COMPROMÍS

www.coaliciocompromis.net

ACTES DE LA COALICIÓ COMPROMÍS DEL PAÍS VALENCIÀ

ACTE PÚBLIC PER A UNA ÚNICA CANDIDATURA INDEPENDENTISTA

Convoca:  Ara o Mai! –  signatures: www.araomai.cat
Després del lliurament de la documentació a les diverses plataformes i partits sobiranistes,  us convoquem a la presentació,  valoració i perspectives de futur de la campanya de recollida de signatures reclamant la unió de les forces polítiques independentistes en una sola candidatura.

Intervindran:                          Carme Teixidó (Ara o Mai)

Conducció de l’acte:              Carles Arquimbau, actor

Convidats:                              Doctors Barrera, Badia-Margarit, Broggi i Domènech 

Lectura comunicat:                Carme Sansa, actriu - Jaume Comas, actor

CIEMEN - Rocafort 242, bis - 08029 Barcelona - Tel.  93 444 38 00

Dia:                                          DIJOUS 7 D'OCTUBRE
Hora:                                       12:30 am

Un grup de ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem promogut una recollida de signatures per demanar a les forces polítiques que es declaren a favor de la Independència que:

Es deixin estar de problemes personals.
Es deixin estar de protagonismes.
Es deixin estar de lluites de poder.
I que s’uneixin i presentin una candidatura única per aconseguir la independència.

ACTE PÚBLIC PER A UNA ÚNICA CANDIDATURA INDEPENDENTISTA