L'any 1979 vaig estrenar al Festival de Teatre de Sitges (Països Catalans), l'espectacle "Ferrer i Guàrdia". Avui, quan fa anys del seu afusellament en mostro les fotos i reprodueixo la seva darrera carta a la seva parella, Soledad Vilafranca.
Ferrer i Guàrdia, de Quico Romeu
Ferrer i Guàrdia, de Quico Romeu
Companyia d'Espectacles de Pista i Orquestrina
Direcció: Quico Romeu
Amb Rosa Morata, Margarida Minguillón, Cesc Orella, Miquel Cors, Enric Casamitjana,
Artur Costa, Albert Moya, Carles Velat, Paco Garriga i Eudald Macià
Estimada Soledat, no cal que et comuniqui la pena que dicta la sentència, doncs quan rebis aquesta lletra ja l'hauran aplicada i jo ja no em podré reunir mai més amb tu.
Però diràs: és que no penses en la mort que la sentència t'ha dictat i que desitgen els teus enemics?
No, amor meu, no. Qui vol pensar en la mort quan la té tan propera? Qui pot pensar en la mort sota d'un sol tan brillant?. Beneït sigui auqest sol que és la llum de la meva cambra, i beneïda tu també Soledat, Sol, que m'il·lumines l'ànima i la consciència en l'amor de la veritat i el desitg del bé de què en són plenes. No pateixis vida meva, i no deixis patir els teus companys d'exili.
Digues: has llegit la defensa publicada a les notícies? T'ha fet plorar? Han plorat els altres en llegir-la?
Per la meva part, ahir, quan vaig veure el defensor, l'hi vaig dir....
Ací, estimada, l'arribada del comandant Valerio Raso m'interromp.
Vé a dir-me que m'han de posar en capella i... en la meva carta d'ahir ja et vaig dir adéu. Ara et repeteixo aquest adéu, i dic que t'estimo i que, en el moment fatal, el teu nom serà als meus llavis i la teva imatge nua damunt els meus ulls embenats. T'estimo i estimo els que m'han estimat.
No puc continuar, em prenen la vida.
Francesc Ferrer
 |
| Programa del Festival |
 |
| Programa del Festival |
 |
| Programa del Festival |
 |
| Miquel Cors i Rosa Morata |
 |
| Miquel Cors i Rosa Morata |
 |
| Enric Casamitjana i Margarida Minguillón |
 |
| Rosa Morata i Carles Velat |
2 comentaris :
No t’havia dit res fins ara perquè no dono abast, però ja havia llegit l’article. La carta de Ferrer i Guàrdia, que no coneixia, és commovedora, l’he llegida diverses vegades i cada cop m’emociona. Gràcies per penjar-la al teu bloc. I pel que fa a l’espectacle de Sitges, ostres, mira que n’has fet de coses!
Una abraçada.
Sí.... es veu que n'he fet moltes de coses i cap de bona ! he he he.
Celebro que t'agradi la carta de Ferrer. L'he posat per això, per tal que commogui i emocioni.
Entra i surt quan vulguis del meu bloc, no t'hi sentis obligada ni molt menys cal que donis cap explicació. Les agraeixo per l'atenció que representen, però anant de bòlid com vas només faltaria que et sentissis amb algun tipus de compromís.
Som lliures, diuen. Això sí, que no ens descobreixin! he he
Abraçades
Publica un comentari a l'entrada