L’Espanya de la fraternitat no existeix. O, si més no, no es presenta mai quan la criden. Quan la cridem. Mig any després de les eleccions del 20-D, i amb tants xàfecs com han caigut en aquest temps, el resultat del 26-J és tan esfereïdorament semblant al d’aleshores que els qui encara volen reformar l’estat farien bé de repensar-s’hi.
Del 26-J, n’emergeix un PP reforçat, malgrat la guerra bruta i la corrupció. Del 26-J, n’emergeix un bipartidisme PP-PSOE reforçat i consolidat. Ai, el sorpasso… I del 26-J, n’emergeix un independentisme que aguanta amb fermesa la decisió de caminar cap a la república.
Però hi ha una dada important, que avui cal posar solemnement sobre la taula: als Països Catalans i a Euskal Herria, Podem i els seus aliats han tingut els millors resultats. I això té una doble lectura. Si ho pensem positivament, podem veure-hi la demostració que el nostre país creu en una fraternitat en la qual no creu ningú més. Si ho pensem negativament, fa pena de veure quanta gent no ha votat en favor del canvi real, que és la independència, creient-se el canvi utòpic que els han venut i que no existeix.
Mirem endavant, però. D’aquest resultat, se’n deriven només dues possibilitats a Madrid: o hi haurà un govern PP-PSOE o hi haurà unes terceres eleccions. Tanmateix, l’una possibilitat i l’altra certificaran que el Principat ha de tirar endavant sol i de pressa en el camí de la independència. I que el País Valencià i les Illes han d’aprofitar la conjuntura política per donar embranzida als seus moviments sobiranistes, desvinculant-los del federalisme espanyol. O només seran comparses de l’espectacle madrileny. De nou.
Font: ‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible | VilaWeb
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada