Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Murder Most Foul
Enllaç a la lletra:
Al primer acte, escena cinquena de Hamlet, Shakespeare posa en boca del fantasmea del rei assassinat aquestes paraules:
FANTASMA
Del seu assassinat pren-ne revenja!
HAMLET
Assassinat!
FANTASMA
Horrible, sí, com el que més en sigui;
i, a més de paorós, contra natura.
I el text original en anglès:
GHOST:
Revenge his foul and most unnatural murder.
HAMLET:
Murder!
GHOST:
Murder most foul, as in the best it is,
But this most foul, strange, and unnatural.
Així doncs, es pot entendre que Dylan pren de referència aquest "assassinat horrible" per compondre un poema al voltant de l'assassinat de Kennedy.
El mot "foul", en anglès, també s'hauria pogut traduir com a viciat, groller, fètid, fastigós, infecte, si l'interpretem com l'adjectiu que és. Però com a verb pot significar embrutar, contaminar, obstruir, embussar.
Amb aquest títol, Dylan sembla establir un cert paral·lelisme entre l'assassinat de JFK i el del rei, pare de Hamlet, príncep hereu del regne. Però en la cançó, després d'una primera estrofa on descriu amb cruesa la tarda de l'assassinat de Dallas a plena llum del dia, el cantant de protesta, de folk, de rock i amb un munt de cançons críptiques d'aires surrealistes, va desgranant el món contracultural i de cultura popular dels Estats Units dels anys 60 i posteriors, amb cites de músics, poetes, activistes, polítics o també amb frases textuals de cançons, títols de llibres o fets significatius.
És fa difícil interpretar els textos de les cançons de Dylan i més jo, que ni domino l'anglès ni conec a fons les lletres de Dylan. Malgrat tot, el to hipnòtic de la música i la força de les imatges que va exposant la lletra m'han commogut profundament i no puc deixar de sentir-me implicat en el món que descriu i connota la generació a la que pertanyo. Llocs comuns de felicitat, de dolor i de pas del temps. I constantment em retorna el sentit del verb.. Embrutar, contaminar, obstruir, embussar. El conjunt, per mi d'una bellesa austera i densa, s'enlaira a cada vers i amb cada nota blanca, submergint-me des del primer moment en la grandiositat d'un poema èpic, elevat. El poema èpic de la meva generació. Una generació que ha vist caure en combat els seus reis; de Kennedy a Lennon, d'Ulrike Meinhof a Janis Joplin. Potser aquests assassinats han acabat embrutant, contaminat, obstruint, embussant aquella generació que va enarbolar, qui sap si per darrera vegada, la bandera negra de la llibertat.
Quico Romeu
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada