Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L'analista de dades Joe Brew mostra com afectarà l'evolució de la demografia al suport de la independència de Catalunya
Coneixeu cap català que no tingui
opinió respecte de la independència? Jo tampoc. Virtualment hi ha pensat tothom
i hi ha dos grups: els qui estan a favor i els qui estan en contra. Igual que en
totes les qüestions que creen divisió, com ara el matrimoni homosexual als
noranta, el tercer grup dels ‘indecisos’ és una petita minoria.
En aquestes qüestions la gent no
sol canviar de parer. Els convençuts ja no es poden convèncer, les opinions es
fossilitzen i els qui ja en tenen una de formada interpreten la informació nova
de manera que la reforci (i.e. biaix de confirmació). La investigació mostra que la gent s’aferra irracionalment a les seves creences una
vegada han pres una decisió. De fet, hi ha algunes proves que
suggereixen que mostrar informació que contradiu les opinions en realitat fa
creure-hi encara més fermament.
Assumim doncs, amb vista al futur
previsible, que els catalans no canviaran d’idea respecte de la independència.
La meitat en favor hi continuarà en favor; la meitat en contra també hi
continuarà en contra. Què creieu que passarà?
Si heu suposat ‘un estancament
infinit’, probablement erreu. Fins i tot sense canvis d’actitud, les majories
socials canviaran. Com? Per tres raons:
-
La gent es mor.
-
La gent migra.
-
La gent neix.
En unes altres paraules, mentre els
polítics s’escridassen provant insatisfactòriament de convèncer l’opinió
contrària perquè assumeixi el seu punt de vista, una força molt més poderosa que
no pas els polítics es mou al rerefons: la demografia. Els canvis de mentalitat
no són el motor de molts dels canvis socials radicals; més aviat és que la
població canvia. Per tornar a l’exemple anterior del matrimoni homosexual, la
raó per la qual ha estat legalitzat en molts dels països occidentals aquests
darrers anys no és perquè els qui s’hi havien oposat fermament canviessin de
parer, sinó perquè van fer-se vells i es van morir. El mateix fenomen explica en
gran manera més canvis socials com ara l’auge del feminisme i l’ecologisme o la
reducció del racisme i l’antisemitisme.
Els interessats en el futur de
Catalunya haurien de tenir present la demografia. Els índexs de naixement i
migració han canviat radicalment aquestes dècades i els efectes romandran durant
generacions. No hi ha manera de ser concloent sobre el futur perquè les forces
econòmiques i socials de l’esdevenidor –de moment desconegudes–tindran impacte
en la mortalitat, la fertilitat i la migració, però per a predir-lo podem fer
servir la informació ara disponible.
Aquest article aspira a fer
justament això: quantificar l’efecte dels canvis demogràfics a Catalunya
respecte del suport a la independència.
Context: els factors demogràfics que afecten el suport a la independència
La raó per la qual el canvi
demogràfic portarà un canvi social a Catalunya és perquè les característiques
demogràfiques són estretament relacionades amb el suport de la independència,
respecte del qual hi ha dos factors especialment rellevants: l’edat i el lloc de
naixement.
Aquest gràfic mostra l’associació
entre el lloc de naixement i el suport a la independència. Els catalans nascuts
a Catalunya són en gran part favorables a la independència. Els nascuts a fora
hi són majoritàriament contraris.
I aquest mostra l’associació entre
edat i independentisme. Els catalans joves són majoritàriament independentistes,
mentre que els més grans són majoritàriament unionistes.
Submergim-nos, doncs, en els
detalls.
El present: una radiografia
Hi ha una tendència demogràfica
destacable que es produeix ara mateix a Catalunya: el percentatge de catalans
que han nascut a Espanya minva. Hom pot tan sols especular si aquesta tendència
ha tingut a veure amb el ràpid creixement de l’independentisme aquests darrers
anys, però les dades són clares. Aquests últims vint anys el percentatge de
catalans nascuts a l’estat espanyol ha baixat d’un 27,2% a un 16,6%.
Per què ha disminuït el percentatge
de catalans nascuts a l’estat espanyol? No és perquè deixin Catalunya per tornar
a Espanya, sinó perquè la població de Catalunya nascuda a l’estat espanyol és
molt més vella que no pas la mitjana catalana. El gràfic següent mostra la
distribució d’edat dels catalans segons el lloc de naixement:
Fixeu-vos que al gràfic de la dreta
les dades s’agrupen a la part superior, mentre que als altres s’agrupen més
avall. La majoria de catalans que van néixer a Espanya són gent gran. Mentre que
l’edat mitjana dels nascuts a Catalunya és de 38 anys i la dels nascuts a la
resta del món és de 37, la dels nascuts a Espanya és de 64. Tres quartes parts
dels nascuts a l’estat espanyol tenen més de 55 anys.
Dit d’una altra manera, la
disminució del percentatge de catalans nascuts a Espanya es deu majoritàriament
a la mortalitat, no pas a l’emigració.
Per què és important, això? Perquè
els vells, aquí i pertot, es continuaran morint abans que els joves. I llevat
que els patrons migratoris del futur siguin idèntics als del passat –cosa que
quasi segur que no passarà– aquestes morts deixaran una empremta en les
preferències polítiques col·lectives.
Què passarà anys a venir?
Amb la composició demogràfica
actual, Catalunya és dividida aproximadament per la meitat respecte de la
independència. Mirem què és probable que passi d’aquí a pocs anys.
Aquest gràfic mostra què passarà a
la població actual de Catalunya amb el temps. Com que la majoria de catalans
nascuts a l’estat espanyol són grans, el percentatge respecte de la població
total de Catalunya disminuirà al llarg del temps.
Si examinem només la mortalitat,
deixant de moment de banda la migració i la fertilitat, la població de Catalunya
segons el lloc de naixement és d’aquesta manera amb vista a les dècades
vinents:
Fixeu-vos en la diferència entre la
línia grisa (resta del món) i la verda (Espanya). Tot i que actualment el
percentatge de catalans nascuts a l’estat espanyol i el dels nascuts a
l’estranger són similars, vora el 17-18%, divergiran bruscament d’aquí a no
gaire. La raó és perquè els nascuts a la resta del món són relativament joves en
comparació amb els nascuts a Espanya.
El resultat d’aquestes diferències
al llarg dels anys és aquesta: encara que ningú no canviï de parer, el
percentatge de catalans independentistes creixerà constantment les dècades
vinents. Com que molts unionistes són gent gran, el suport de la unió amb
Espanya també baixarà constantment a mesura que es vagin morint. Ara mostrarem
el percentatge estimat de catalans en favor de la independència i en contra,
assumint que mantenen la mateixa opinió i que només la mortalitat afecta
l’estructura de la població, deixant de banda la migració i la
fertilitat.
És raonable d’assumir que no hi
haurà ni naixements ni migracions, anys a venir? És clar que no. Tal com la gent
deixa d’existir, també pot ser creada. El naixement n’és una manera. L’altra, si
més no per al nostre propòsit, és la migració.
Tot i que és impossible de predir
com evolucionaran en el futur, és equivocat de menystenir-los. Així que, per a
aquest exercici, assumirem algunes coses: que el nombre actual de naixements per
any a Catalunya (del 2017, de fet, el més recent de què tenim dades) i el de
migracions, de tot origen i destinació, també es mantindran constants (prenem la
mitjana del període entre el 2005 i el 2017).
Una vegada fetes aquestes
assumpcions, la població de Catalunya tindrà aquest aspecte amb vista als anys
vinents:
Quin efecte tindrà quant en el
suport de la independència? Aquest gràfic mostra una estimació de
l’independentisme, assumint que no hi haurà canvis en les opinions, que les
ràtios de migració seran les mateixes que les d’aquests darrers deu anys i que
les de naixement seran idèntiques a les del 2017. Els efectes del canvi
demogràfic es veuran fins i tot a curt termini:
En unes altres paraules, encara que
ningú no canviés d’opinió, la divisió del 50-50 no es mantindria.
Ara, encara hi cal un ajustament
més. El gràfic anterior mostra resultat probable d’un referèndum
d’independència, assumint que tots els catalans adults poguessin votar. Això
seria ideal, d’una perspectiva democràtica, però és poc probable que sigui el
cas. Específicament, la majoria de catalans nascuts a fora de l’estat espanyol
no són ciutadans espanyols –tot i algunes excepcions–, i assumint que un
referèndum seria segons la legislació espanyola, no hi tindrien dret de
vot.
Per tant, per al nostre darrer
gràfic, mirem què passaria en un hipotètic referèndum que només tingués en
compte qui probablement hi podrà votar, és a dir, els nascuts a Catalunya i a
Espanya. Aquest n’és el resultat:
Què mostra el gràfic anterior? Que
la sola força de la demografia durà el suport de la independència al 60% al
2039, encara que ningú no hi canviï d’opinió.
Conclusió
El temps corre contra els qui
s’oposen a la independència de Catalunya. Els catalans nascuts a Espanya, un
bastió unionista, són majoritàriament gent gran i són reemplaçats per catalans
més joves nascuts a Catalunya, majoritàriament en favor, i per catalans també
més joves nascuts a l’estranger que, majoritàriament, no poden votar. A banda
l’opinió sobre la independència, aquests són els fets.
En aquest article argumento que les
ments rarament canvien, i crec realment que és el cas en la majoria de qüestions
polítiques. És per això que el canvi demogràfic és important per a entendre el
futur de Catalunya. Amb les opinions fossilitzades en totes dues bandes, és
improbable que hi hagi gaire ‘conversions’ a curt termini.
Dit això, ‘improbable’ no vol dir
‘impossible’. Les ments de vegades canvien en algunes qüestions. Potser el
govern espanyol proposarà un arranjament polític acceptable per a la majoria
dels catalans, cosa que fins ara no ha passat. Potser els catalans creixeran
cansats de cercar la independència i es resignaran amb alguna versió modificada
de l’autonomia actual. O potser algun esdeveniment estrany ho canviarà
tot.
Però llevat que passi això, la
probabilitat més alta és que el moviment independentista continuarà creixent en
seguidors i el govern espanyol, potser no l’actual (perquè la seva posició
oficial sobre l’autodeterminació de Catalunya és ‘no és no, mai és mai’), serà
forçat a reconèixer la realitat política i treballar per una solució política.
Una solució gairebé de segur que implicarà un referèndum sobre la independència
i, si no és que les ments canvien radicalment els anys vinents, aquest
referèndum el guanyarà l’independentisme.
Nota tècnica
Aquest article conté moltes
projeccions que, com totes, gairebé de segur que són imprecises. Tot i que la
ciència actual és força precisa (esperança de vida, etc.), deduir la migració i
la fertilitat és, en gran part, una conjectura. Per a ser transparents,
hem fet públics tot
el codi i les dades d’aquest article.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada