traducció - translate - traducción

10.2.12

La descoberta catalana d'Austràlia


Carles Camp

Aquest article és fruit de les recerques fetes pel nostre amic i col·laborador Manel Capdevila. Li agraïm la informació proporcionada i la seva generositat als permetre’ns publicar aquí part de les seves troballes.

La historiografia oficial dóna als portuguesos el mèrit de ser els primers europeus en explorar almenys la costa d’Austràlia, concretament Cristovão de Mendoça el 1522. Més endavant, en el segle XVII, hi haurien les exploracions realitzades per l’holandès Willem Jansz el 1606, el galaicoportuguès al servei dels Habsburg, Luis Váez de Torres, el 1607 i els holandesos Dirk Hartog, el 1616, Jan Carstenz,el 1623 i Abel Tasman, el 1642. Aquest darrer va donar el nom a l’illa de Tasmània.

El problema, però, és que els portuguesos, legalment, només podien explorar la part occidental d’Austràlia.

En efecte, el mal anomenat Tractat de Tordesillas de 1494 (perquè s’hauria de dir de Barcelona, ja que va ser en aquesta ciutat on es va negociar) dividia el món en dues àrees d’influència: a l’est de la línia de Tordeillas, per a Portugal i, a l’oest, per a Catalunya (Castella segons la historiografia oficial contradita per nombrosos mapes dels segles XVI i XVII on Amèrica apareix plena de banderes catalanes). Quan, uns anys més tard, ens vam tornar a topar amb els portuguesos, ara al Pacífic, es va signar, el 1522, el Tractat de Saragossa, que dividia definitivament el planeta. L’oest d’aquesta línia per a Portugal, a l’est per Catalunya (l’argument de la historiografia oficial queda també en entredit per nombrosos mapes de l’època descrita).

Com a anècdota, hem de dir que l’actual divisió entre els estats d’Indonèsia i de Papua Nova Guinea a l’illa de Nova Guinea segueix la línia del Tractat de Saragossa. També cal senyalar que, en la negociació d’aquest tractat, es van fer servir mapes falsificats per, així, poder fer caure les Filipines en l’òrbita catalana.

La part oriental d’Austràlia, per tant, ens corresponia.
El primer mapa d’Austràlia conegut fet per europeus correspon a aquesta part oriental, i és anterior al 1606. Hi apareixen múltiples topònims que l’identifiquen com un mapa d’autor català.

Com que per a la historiografia oficial els catalans desapareixen de la història des del temps del Reis Catòlics i no han tingut cap protagonisme en cap fet rellevant des d’aleshores, els historiadors que han examinat aquest mapa no han pogut reconèixer la llengua amb què es va fer aquest mapa. Per explicar les particularitats lingüístiques de la seva toponímia, s’han hagut d’inventar un inexistent idioma o argot francoportuguès que, d’altra banda,tampoc aclareix res.

Dels francesos, en aquella època, no consta la seva presència ni la seva participació en cap exploració per aquelles latituds. I pel que fa a la llengua portuguesa, podem jutjar nosaltres mateixos quina llengua s’amaga darrera els topònims identificats per Manel Capdevila.

Rio grant                                          Ille grossa
Basse grant                                      Cap Mata
Golf serra                                         Terra alta
Bassa larga                                       Riu malla
Seralta                                              Cap bon espor-
Bonno parla                                     Rio bassa
Bon final                                          Cap groca
C. grant                                             C. Aufria
Port malla                                        Illa fermoza

Fixem-nos en la grafia “ll” de la paraula ‘illa’ o ‘illes’, que apareix 10 vegades. Illa, només s’escriu amb doble l en català; en francès s’escriu île i en, portuguès, ilha.
 
Carles Camp


Nota
Per saber-ne més i trobar bibliografia sobre aquest tema us podeu adreçar a:

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.