traducció - translate - traducción

28.8.13

MARIÀ VILLANGÓMEZ.- 1913/2013 CENT ANYS

Marià Villangómez Llobet va néixer l’any 1913 a Eivissa (aquest any se celebra, doncs, el centenari del seu naixement), ciutat on va morir el 2002. Va ser poeta i traductor. Malgrat que va néixer en una família de metges i farmacèutics, ja de ben jove es va decantar per l’estudi de les lletres. Des del 1928 va estudiar Dret a Barcelona. Més enllà dels estudis que realitzava, l’estada que féu a la ciutat comtal li va resultar profitosa per l’època convulsa de Catalunya en aquells temps.
Va començar publicar en diaris i revistes fins que va esclatar la Guerra Civil. L’any 1938 es va traslladar a la ciutat de València, on va iniciar estudis de lletres fins que va ser destinat al front de Castelló, al bàndol de Franco, on va lluitar a la zona d’Higueras.
Durant 25 anys es va dedicar a l’ensenyament, tant a Catalunya com a la seva Eivissa natal. Va ser a la localitat de Sant Miquel de Balansat, a Eivissa, on va exercir la docència durant més anys. Inspirat en la vida d’aquest poble del nord de l’illa, al llarg de tot l’any va escriure “L’any en estampes”, una de les millors obres en prosa de la literatura catalana. Pels volts del 1943 va reprendre la creació. L’any 1963, però, va deixar enrere l’escriptura i es va dedicar a la traducció (per exemple, de Mallarmé i Verlaine), a més d’escriure assaigs i articles.
La seva figura ha estat reconeguda al llarg de les últimes dècades amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquem els següents: Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1983), Creu de Sant Jordi (1984), Premi Crítica Serra d’Or d’obres completes per Obra completa, poesia (1987), Fill il·lustre de la ciutat d’Eivissa (1988), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989),Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (1995).
A més, són molts els intel·lectuals que han lloat la seva obra i la seva persona al llarg dels últims anys des de mitjan segle passat. En són exemples Miquel Ferrà, Miquel Dolç, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Marià Manent, Isidor Marí, Jean Serra i Sam Abrams.
De fet, Salvador Espriu va arribar a escriure elogis de la seva obra com el següent paràgraf:
Molt estimat i admirat amic: [...] Quina autèntica, sincera, pulcra, civilitzada, meravellosa prosa, la vostra! Integra una unitat indestriable amb els vostres
versos, car són dues manifestacions o elements igualment importants d’una sola i molt diferenciada personalitat. [...] La vostra prosa és d’una distinció i d’una elegància extraordinàries, sòbria, equilibrada, ponderadíssima, d’un enorme valor poètic, plena de tendresa i de pietat.
Salvador Espriu, carta inèdita de 1954 en llegir L’any en estampes publicada a Marià Villangómez,
(El llambreig en la fosca - Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, 2000).

CANÇÓ DE VESPRADA
(Marià Villangómez)

Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp. Es vessa al mir
una campana vespral...
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.
S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
¿Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?
S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.
Selecció i comentari d’Abel Carretero

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.