traducció - translate - traducción

1.11.14

VIRUS MUTANT O JA PODEU ANAR IMPUGNANT

El virus ha mutat 

Eduard Voltas 29/10/2014

A Madrid creien que tenien el virus del 9-N aïllat (diguem-ne aïllat, diguem-ne cautelarment suspès) i de sobte el virus va mutar. El nou virus no té contorns precisos i és esmunyedís. Existeix un web oficial de la consulta, sí, però no hi ha cap decret que la convoqui. Els instituts obriran com a punt de votació, sí, però no hi ha cap acte administratiu que els ho ordeni. Les meses es constituiran, sí, però ningú no ha estat requerit per formar-ne part. Les paperetes hi seran, sí, però per si de cas les portarem impreses de casa. I el cens? El cens existirà, sí, però quan tanquin els col·legis, ja que s’anirà construint a mesura que ens registrem per votar davant de l’urna.
La situació comença a ser divertida i tot. Un poble burlant-se de l’estat, al cor d’Europa i en ple segle XXI. Dos milions de persones que segons les enquestes afirmen que el dia 9N participaran en una cosa que oficialment no existeix. Els grans mitjans internacionals ho han entès perfectament i el 9 de novembre seran tots a Catalunya. Saben que hi passarà alguna cosa especial, alguna cosa mai vista. I a Madrid, on encara no han entès res, semblen disposats a fer-ho encara més gran i més especial amb un regal inesperat: una nova prohibició. La prohibició del virus mutant.
__________________________________________________________________

Vicent Partal

Font: 31.10.2014

Ja podeu anar impugnant


Al centre, observant, Romay Beccaria, actual
president del Consell d'estat.
El govern espanyol ha decidit solemnement d'impugnar el 9-N, una altra volta. Caram. Tant que se'n burlaren i ara resulta que han de córrer i inventar-se vés a saber què. Algunes de les portades exultants de la premsa madrilenya l'endemà de la suspensió del 'vell' 9-N deuen fer molt mal, ara, a Madrid. Resulta que el nou 9-N és més perillós que el vell i tot. En prenc nota. Ja ho diuen: riu bé qui riu darrer.

Amb tot, he de dir que l'originalitat de la resposta al nou 9-N és ben decebedora. Ciclostil i fotocòpia i repetir les bajanades de fa tres setmanes. Però en un context molt pitjor. Perquè avui el driblatge del president Mas es veu molt més clar que no aleshores: els ha deixats fora de joc. I no saben ben bé ni què impugnar. De manera que, preu per preu, sabates grosses: sembla que estan disposats a impugnar-ho tot. Literalment. Tot.

I, sincerament, la cosa no crec que els resulte. Ja ho entenc, que si poguessen impugnarien el país de cap a cap. Impugnarien la nostra existència —tota: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Però la possibilitat d'aconseguir-ho és francament remota. I ací, en la seua impotència, està la gràcia enorme de la situació creada amb el nou 9-N.

Hauran d'impugnar les paperetes i les urnes i els locals. Però no en tindran prou, amb això. Canviarem les paperetes, si cal, mourem les urnes i ens canviarem de local. I votarem igualment. Aleshores provaran d'impugnar els voluntaris. Quaranta mil ciutadans? I com es fa això? I acusant-los de què? Ja ho sabem que la lògica és poc preuada, a Espanya, però algú hauria de pensar amb el cap fred. Perquè al cap d'un minut tindran quaranta mil voluntaris més. I quaranta mil més quan impugnen aquests altres quaranta mil…

I, al final, on porta tot això? Sap què, senyor Rajoy? Si ens volen aturar hauran d'impugnar l'essència del país. Hauran d'impugnar els carrers i les places, les carreteres, els camins i els arbres que els voregen. I les músiques que escoltem i els llibres que llegim. Hauran d'impugnar, senyor Rajoy, les mans que alcem i les consignes que proclamem. Hauran d'impugnar les barres de les banderes i els balcons de les cases d'on pengen. Però també hauran d'impugnar internet i els mòbils. Hauran d'impugnar, de fet, cada paraula que pronunciem i cada pintada que fem. Cada mirada que encreuem. Hauran d'impugnar els noms de la gent que ens ha portat fins ací, les seues tombes. I sobretot hauran d'impugnar també el nostre futur. Per tant, hauran d'impugnar totes les llibertats públiques, tots els drets col·lectius i personals. Posats a impugnar, hauran d'impugnar la seua constitució i tot, que ja és gros. I encara després hauran d'impugnar la història i la geografia. I quan hagen fet tot això i no els haja servit de res, aleshores tindran molta més feina de la que poden imaginar perquè hauran d'impugnar-nos un a un els milions de ciutadans que el 9 de novembre anirem a votar.

Supose, tanmateix, que tot això no ho deu saber el president del govern espanyol. Simplement perquè si ho sabés aleshores seria conscient que ha perdut. Que s'ha acabat. Que queden nou dies i prou per al més gran acte de llibertat i sobirania, de rebel·lió cívica i política que hàgem protagonitzat mai nosaltres. Per tant més que mai avui vull recordar que nosaltres podem perdre encara si ens equivoquem i no fem allò que toca. Però sobretot avui vull recordar, recordar-vos, la gran notícia: Espanya ja no ens pot guanyar.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.