traducció - translate - traducción

21.10.15

FOC GRANEJAT EN TERRITORI COMANXE | Quico Romeu

La Guàrdia Civil, avui a la seu de CDC

Foc granejat, tant es pot referir a l'acte de disparar al mateix temps i de forma constant tots els soldats d'un exèrcit o d'un grup armat, com l'atac sobre un punt concret amb l'artilleria, l'aviació o el foc de granades.


El principal objectiu d'aquests tipus d'atacs, més que causar una gran mortaldat o destrucció, sol ser sovint un moviment destinat a la desorientació de l'enemic, o també una maniobra de distracció per encobrir un altre moviment tàctic o estratègic que demani poca atenció.

En ambdós casos, la població indefensa, què pot fer? El primer de tot protegir-se naturalment. Però no sempre es pot. Hom es pot trobar caminant per un descampat lluny de cases o boscos... Potser en una carretera enmig del param... Què cal fer? Córrer cap al punt de contacte, potser? O esperar un eventual impacte restant quiet? Com que no hi ha manera de saber-ho, el millor sembla  refugiar-te, i, si es pot, seguir amb el que s'estigui fent. La cosa quan te l'expliquen en teoria, costa d'entendre. Al primer bombardeig que assisteixes et tornes un expert. Hem d'acostumar-nos, doncs, a viure un temps en la incertesa. Fa dies que ha començat la "guerra".

Per experiència en territori "comanxe"  (Bòsnia, Eslovènia, Croàcia), actuaré de la mateixa manera que vaig haver d'aprendre: creuré només el que vegi i pugui constatar immediatament; atendré només les immediateses; és a dir, allò que m'afecti directament o que afecti indirectament a qui considero "els meus".... De la mateixa manera que vaig aprendre a deixar què em rellisquessin rumors sobre llunyanes emboscades amb no sé quantes baixes dels "nostres" o a relativitzar aquell discurs d'un polític que faria avançar les negociacions de pau fins a tal o qual data; ara no m'he de deixar impressionar pel conjunt d'interessos que , fonamentats o no, fan coincidir actuacions judicials, amb actuacions polítiques, o volen forçar a prendre partir en unes negociacions que es mantenen prou discretes. De la mateixa manera que ràpidament em vaig adaptar a viure preocupant-me tan sols de sobreviure, és a dir, de si hi havia pa a les botigues o havia arribat algun recanvi per a un motor esgavellat a un preu raonable... Ara he de recuperar la capacitat d'abstreure'm de l'entorn que va més enllà del que em sembli estrictament imprescindible per assolir els objectius que comparteixo com a part d'aquest poble.

Per això no especulo sobre les negociacions per formar govern, i em miro de lluny les novetats mediàtiques, preparades en obscurs laboratoris enterrats a cinc pisos sota terra, en el búnquer de la Moncloa. Els moviments de l'enemic són els seus moviments, i cal que valorem els moviments dels nostres per fets contrastats i no pas per miratges induïts, rumors interessats, sensacions propagades, o bé opinions o especulacions ben pagades, tant en un sentit com en  l'altre.

Cal que ens posem l'impermeable que venen borrasques... L'important és no perdre els nervis, que és com es solen donar gran part de les víctimes; accidents, imprudències, confusions, errors...

Ara toca cara de pòquer, lligar de prop els matxos, creure només en el que es veu, i sobretot ajuntar índexs i polzes tot deixant anar un fil del nostre alè: Ommmmmmmmmm


Quico Romeu

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.