traducció - translate - traducción

13.12.16

Diccionari universitari i pseudopedagògic per a ociosos

«Que el lector no s’ho prengui malament. Al capdavall, tampoc no serà cap mentida.»
Joan FUSTER


No fa gaire vaig publicar un article en aquest mateix portal per denunciar un problema que afecta l’ensenyament universitari. Vaig titular-lo «El vestit nou del pseudopedagog modern». Hi criticava sobretot una concepció burocratitzada de les anomenades Ciències de l’Educació, la qual es posa de manifest a l’hora de planificar la nostra feina com a professors. I que està tenint conseqüències greus en els plans d’estudis i, en definitiva, en la formació dels alumnes que fan carrera universitària. Igual com n’ha tingudes, i des de fa més temps –i em temo que molt més infaustes, encara– en l’ensenyament secundari. Ho vaig fer, també, perquè sóc membre del Col·lectiu Pere Quart, una colla de professors de literatura que estem preocupats pel tema, i que creiem –com el poeta– que en la paraula hi ha la força que fa moure el món i que la literatura és la «disciplina» que, amb una mica d’esforç, millor pot ensenyar-nos-ho perquè és bàsica per a la formació de persones cultes, crítiques i ben girbades.
L’article ha corregut com la pólvora i ha provocat una notable controvèrsia. Un servidor n’ha estat el primer sorprès, ho reconec. Senyal que tenim un problema, més o menys soterrat, i que és necessari treure’l a la llum. No he volgut parlar mai de pedagogia perquè no en sóc expert i em mereix molt de respecte. Del que vull parlar és de «pseudopedagogia» (algú n’ha dit també «pedagogisme») que és allà on ens estan conduint –d’una manera més que notable, si més no– les mal anomenades «ciències de l’educació». I d’això sí que em sento capacitat per a parlar-ne perquè, en bona mesura, és una qüestió de llenguatge. I aquí hem de ser contundents, crec. Entre altres coses perquè entrem en el terreny de la fal·làcia. Bastir un discurs pràcticament buit amb l’aparença de la complexitat científica és una falta de respecte a la matèria que tenim entre mans. En trobaríem exemples en moltes altres disciplines. També en el meu terreny –ho reconec– que és el dels estudis literaris (i em treuen de polleguera, ho reconec també). És el mateix que està passant –i de forma cada vegada més patètica– en el funcionament i la gestió de la vida universitària, cosa que també cal denunciar obertament.
Per què no podem fer les coses clares i senzilles? Estic convençut que la senzillesa, la simplicitat i la bona fe són els pilars bàsics per al funcionament de la societat. I també de l’educació, en tots els seus àmbits. Digueu-me que sóc un ingenu, si ho voleu, però ho crec realment així. Quan ens creiem (o ens fan creure) que la complexitat és la que garanteix la credibilitat l’estem errant de mig a mig. I cal estar a l’aguait perquè aquesta és la manera de fer de qui està acostumat a donar gat per llebre. Però es veu que en els temps moderns del segle XXI, i de l’anomenada Escola Nova, necessitem vestir-ho tot d’una enganyosa complexitat conceptual, procedimental i terminològica que doni falsa aparença de rigorositat científica. Ep, i de control del discurs, és clar. Perquè qui controla el discurs és qui controla la situació i qui ostenta, en definitiva, el poder. Em temo que és aquí on s’amaga la mare dels ous. I és això el que cal denunciar, abans que res.
Però, ai las!, em sembla també que tot plegat és imparable. Per això m’ha semblat que era útil fer el primer lliurament d’un diccionari que ens ajudarà a bellugar-nos amb més facilitat enmig d’aquest nou món de la «pseudopedagogia moderna» i de la burocratització de l’ensenyament (i, més en concret, de la vida universitària). Espero que els nous «docents» del segle XXI sàpiguen agrair-m’ho. I els gestors del món univesitari, també. I que, si les coses van mal dades, per Tots Sants es recordin de portar-me flors. Que tinguin ben present, és clar, que es tracta d’un diccionari per a ociosos, un terme amb clara connotació literària per a qui vulgui percebre-la. Perquè la intenció no és frívola, ni molt menys. Estem parlant del poder del llenguatge, oi? Doncs en aquest camp a la literatura no la guanya ningú. I a la capacitat de mirar-se el món des d’una determinada perspectiva irònica (i al mateix temps crítica) tampoc. I això, deixeu-me que ho confessi, als amants de la literatura ens ajuda a resistir. I també a divertir-nos, per què no! Fins i tot us invito a participar-hi i a fer-hi les vostres aportacions. No m’estranyaria que així, d’aquí a quatre dies, tots plegats siguem matèria cooperativa d’estudi d’un d’aquests lúdics cursets de «gamificació» per a la Innovació Docent. Ah, i si em porteu flors per Tots Sants, tingueu present que sóc al·lèrgic als lliris. Ep, només si es duen a la mà.
[Ordeno les paraules per ordre alfabètic invers perquè m’ha semblat que el procediment s’adeia millor a la suposada complexitat dels nous temps.]
UNITAT DIDÀCTICA. En temps remots, «lliçó». Posteriorment, però en temps igualment obsolets, «tema».
UISA (UNITAT INTEGRADA DE SUPORT ADMINISTRATIU).Expressió que corregeix i aclareix terminològicament allò que en el segle passat era difícilment identificable pel fet de servir-se d’un terme tan ambigu i inadequat com el de «Secretaria del Departament».
TUTORIA (vegeu ACCIÓ TUTORIAL).
TRAM VIU. Situació en la qual es troba el PROFESSORAT (vegeu entrada)univesitari que, en el seu vessant com a investigador, ha estat capaç de sobreviure a l’impacte d’un índex i ha aconseguit fer-se visible  gràcies al mèrit d’algun indicador.
TRAM MORT. Situació en la qual es troba el PROFESSORAT (vegeu entrada)universitari que, en la seva feina com a investigador no ha sobreviscut a l’impacte de l’índex ni ha aconseguit que cap indicador l’indiqués, per la qual cosa no té el TRAM VIU (vegeu entrada). És molt probable també que aquest professorat, en el moment de la jubilació, tingui una Taxa de Reposició zero.
TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ). Informàtica. Quan ja no pots dir-ne «Noves tecnologies» perquè et sembla que el terme comença a sonar antiquat (vegeu també LES TIC).
TAC (TECNOLOGIES D’APRENENTATGE I CONEIXEMENT). InformàticaQuan ja no pots dir-ne TIC (vegeu entrada), perquè et sembla que el terme comença a sonar antiquat.
TAXA D’ÈXIT. Gent que ha aprovat.
SLIPI (SUPORT LOGÍSTIC I PUNT D’INFORMACIÓ). El terme es fa extensiu a les persones que hi treballen, altrament conegudes com a «slipis». De manera difícilment comprensible, en èpoques pretèrites, la comunitat universitària havia aconseguit sobreviure parlant simplement de «consergeria» i de «conserges».
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA. Conjunt d’UNITATS DIDÀCTIQUES (vegeu entrada) posades una darrere l’altra.
REAVALUACIÓ. Mecanisme a partir del qual, dues setmanes després de l’AVALUACIÓ SUMATIVA (vegeu entrada), el DOCENT (vegeu entrada) se sotmet a la pressió d’haver d’aprovar l’ALUMNAT (vegeu entrada) amb notes que van del 3 al 5 per tal de millorar la TAXA D’ÈXIT (vegeu entrada) de la titulació i garantir-ne el finançament de cara al futur immediat.
PROFESSORAT. Professors / professores. També coneguts com a DOCENTS (vegeu entrada).
PROFESSOR ASSOCIAT (en àmbits relacionats amb polítiques de gènere s’admet també la denominació PROFESSORA ASSOCIADA). D’acord amb les teories de Darwin, és el darrer graó de la cadena genètica pel que fa a recursos humans universitaris. En el seu àmbit laboral, és l’única espècie animal vertebrada capaç de fer, si convé, el doble de feina per la meitat de sou. El mèrit d’aquesta virtut excepcional cal atribuir-la, en percentatges alíquotes, a la gestió dels Vicerectorats de Personal Acadèmic i d’Economia.
POLIVALÈNCIA CURRICULAR. Capacitat d’un professor preparat per a unes assignatures, però que, com que l’han putejat, n’ha de fer unes altres. La capacitat és especialment apreciable en el cas del PROFESSOR ASSOCIAT (vegeu entrada).
NIVELL EDUCATIU.  Curs.
MÀSTER OFICIAL. Estudis universitaris durant els quals, en un sol any, s’intenten resoldre tots els dèficits acumulats, des de l’alletament matern, en l’ensenyament preescolar, l’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, els cicles formatius i el grau universitari. En molts casos és, per tant, la darrera possibilitat reglada d’alfabetització.
MÀSTER NO OFICIAL. Semblant al MÀSTER OFICIAL (vegeu entrada), però amb possibilitat d’incorporació directa al mercat laboral (després d’haver fet un notable esforç pecuniari i haver afluixat la pasta gansa corresponent).
MÀSTER DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA (ESPECIALITAT DE LLENGUA I LITERATURA) (també conegut com a MÀSTER DEFORMADOR DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA)Estudis universitaris reglats que són imprescindibles, per poder fer classes de llengua i literatura catalanes a les aules de secundària, a una sèrie de futurs professionals que acabaran sabent perfectament què és una SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA (vegeu entrada), però que no necessàriament hauran de saber gran cosa de llengua ni de literatura catalanes.
LLIÇÓ MAGISTRAL. Expressió tabú que provoca set anys seguits de maltempsada només pel fet de ser pronunciada. Si es profereix en el marc d’alguna Jornada d’Innovació Docent, els efectes poden perllongar-se fins a set vegades set anys.
LES TIC (vegeu TIC).
L’ESTIC (no confondre amb les TIC [vegeu entrada], ni, per extensió, amb LES TIC [vegeu entrada]). Utensili per jugar a l’hoquei, especialment útil en Innovació Docent com a darrer recurs: el de repartir garrotades (amb tradició especialment reconeguda a la demarcació sectorial de Terrassa).
IMPARTIR ACTIVITAT DOCENT AMB SUPORT PRESENCIAL.Redéu: «fer classe».
GUIA DOCENT. Document de suport docent que, sota els auspicis de la Unitat de Formació i Innovació Docent (UFID), depenent de l’Oficina de Qualitat Docent (OQD), guia la missió docent dels docents vers la innovació docent en un Espai Docent Europeu (i Superior, és clar). No confondre amb la «guia [per] dur cent» alumnes cap al desastre (quan els grups són nombrosos perquè les disponibilitats econòmiques reals no permeten desdoblar-los).
GRUP DE RECERCA. Grup d’investigació els membres del qual es passen el dia omplint papers per poder recercar alguna cosa que no troben.
GRUP CONSOLIDAT. Grup d’investigació amb experiència solidificada i contrastada, els membres del qual ja porten anys i panys omplint papers per poder recercar alguna cosa que no troben. Vegeu GRUP DE RECERCA.
GRAU (en català antic: llicenciatura). Estudis universitaris en quatre anys, el primer dels quals abans, en el segle passat, es feia als centres de secundària i s’havia arribat a denominar Curs d’Orientació Universitària (COU).
FILOLOGIA. «ERROR 505. No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca.»
EXAMEN. Vulgarisme a extingir i que genera forta controvèrsia només pel fet de pronunciar-lo. Cal substituir-lo per «Activitat per a constatar EVIDÈNCIES (vegeu entrada) de pràctica d’avaluació formativa a l’aula».
EVIDÈNCIA: Correcció d’un EXAMEN (vegeu entrada) o d’un treball, amb la nota corresponent.
ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES). Vegeu BOLONYA.
DOCENT. Adjectiu que en ple segle XXI, si vols estar una mica al lloro i fer veure que ets del gremi, has d’utilitzar sempre com a substantiu.
CRÈDIT EUROPEU (EUROPEAN CREDIT TRANSFER AND ACCUMULATION SYSTEM). També conegut com a ECTS (quan en realitat, si fóssim científics com Déu mana anomenaríem ECTAS, oi?) Correspon exactament al CRÈDIT (vegeu entrada) convencional, però amb l’afegit de tres o quatre carpetes de paperassa –avalades per algun responsable de la Unitat de Formació i Innovació Docent (abans coneguda com a Unitat d’Innovació Docent d’Educació Superior)– per justificar COMPETÈNCIES BÀSIQUES (vegeu entrada), establir estratègies d’avaluació formativa i obtenir el segell que garanteix l’adequació a l’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES) (vegeu entrada).
CRÈDIT. Allò que abans donaven a la Caixa i que ara… també. I que et permet saber quant val cada assignatura i, per tant, quin serà el topall de l’emprèstit que hom necessitarà per a estudiar a la universitat pública.
COMPETÈNCIA BÀSICA. Allò que acaba essent bàsic per a competir.
COACHING EDUCATIU. Conjunt de procediments psicopedagògics per a oferir un grau inqüestionable de credibilitat a allò que abans es resolia, de la mateixa manera, amb una conversa informal que començava amb la típica pregunta «Què, què hem de fer l’any que ve?»
CLASSE. Vulgarisme a extingir. Respecte a l’expressió obsoleta «fer classe», vegeu IMPARTIR ACTIVITAT DOCENT AMB SUPORT PRESENCIAL.
CAMPUS VIRTUAL. Espai cibernètic creat artificialment per analogia amb el món real i que no és sinó en potència. Exerceix la doble funció de complementar la docència i de posar a prova els nervis i la paciència dels usuaris. És d’ús obligatori per a una avaluació interna positiva a l’hora d’accedir a un TRAM VIU (vegeu entrada) dels de docència. En cas de posologia excessiva es recomana una visita al Servei Assistencial de Salut (SAS) –antigament conegut simplement com a «Dispensari»– per tal de minimitzar-ne els efectes.
BOLONYA: Antigament, bonica vila italiana. Actualment la tradició judeocristiana ha decidit establir-hi l’infern on es purguen tots els mals de l’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (vegeu entrada) i on aquells responsables de la Innovació Docent que generalment tenen dificultats per distingir entre el cel i l’infern (que no són tots) es preparen per a viure-hi la vida eterna.
AVALUACIÓ SUMATIVA. Antigament anomenat EXAMEN (vegeu entrada) final.
AVALUACIÓ FORMATIVA. Antigament anomenat EXAMEN (vegeu entrada) parcial.
AVALUACIÓ CONTINUADA. Suma d’AVALUACIÓ FORMATIVA (vegeu entrada), AVALUACIÓ SUMATIVA (vegeu entrada) i ACTIVITATS NO PRESENCIALS D’AVALUACIÓ REGULADA (vegeu entrada). La nota final s’obté a partir d’un superexcel que calcula els percentatges dels resultats de l’aprenentage en relació a les competències adquirides i les evidències avaluadores, d’acord amb els criteris matemàtics establerts en la GUIA DOCENT (vegeu entrada).
AULA MOODLE. Una mena de CAMPUS VIRTUAL (vegeu entrada) 2.0 que permet fer-ho tot, tot i tot.
ALUMNAT. Conjunt d’alumnes masculins i d’alumnes femenins. Antigament: «alumnes».
ACTIVITATS NO PRESENCIALS D’AVALUACIÓ REGULADA. Deures, treballs i feines múltiples i diverses.
ACTIVITAT COOPERATIVA CONJUNTA. Treball de grup.
ACREDITACIÓ. Procés inacabable de paperassa a través del qual algú que té molta autoritat et diu si tens crèdit o no.
ACCIÓ TUTORIAL (vegeu TUTORIA).

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.