traducció - translate - traducción

19.12.16

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa


Per Vicent Partal

Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.

Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.

L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la tàctica repressiva impulsada pel govern espanyol han eixamplat l’interès i la simpatia de tota mena de polítics i estats envers la situació del nostre país. Fins al punt que ja es pot començar a fer un mapa que mostre en quins estats europeus els polítics paren més atenció al procés català i les mostres de suport comencen a ser més clares.

Dinamarca i Suïssa, els més compromesos
Sens dubte, fins ara els dos estats que han mostrat més compromís amb el procés català han estat Dinamarca i Suïssa. En tots dos països hi ha hagut mocions parlamentàries reclamant una eixida democràtica i pactada al procés d’independència de Catalunya. El govern suís fins i tot s’ha ofert a fer mitjancer entre els governs català i espanyol.

Arran del processament de Carme Forcadell, el ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca haurà de pronunciar-se públicament, a petició del seu parlament i diputats de tots els partits presents al parlament suís (socialistes, liberals, verds, demòcrata-cristians, radicals i centristes) han signat una moció de suport.

El bloc escandinau agafa importància com el conjunt més compacte
Dinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on la independència de Catalunya forma part dels debats en medis polítics ja des de fa temps. Ara també hi ha hagut mostres de solidaritat provinents de diputats suecs i finlandesos, a més de la moció presentada al parlament danès.

A Finlàndia fa unes setmanes que es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment. La visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per mirar de manipular l’opinió pública, perquè el president del grup és membre del Partit dels Finesos. Amagaven que la vice-presidenta del grup és membre del partit homòleg de Podem i que inclou diputats de tots els partits presents a la cambra.

Els tres països bàltics, pioners i ara a l’espera
El segon parlament a tenir un grup de suport a Catalunya ha estat el d’Estònia, el més avançat dels tres països bàltics. Letònia va ser el primer estat europeu que va donar mostres de suport al procés català amb declaracions del primer ministre i tot, que van desfermar un incident diplomàtic notable amb Espanya.

Aquestes pressions diplomàtiques han atenuat ara l’expressió pública de suport a Catalunya, però els tres governs bàltics continuen essent una peça clau de l’estratègia d’internacionalització del procés. Recentment, el govern lituà ha arribat a incloure una pregunta en la seua enquesta regular d’opinió per a saber si els lituans donarien suport al reconeixement de la Catalunya independent en cas que fes una declaració unilateral sense l’acord amb Espanya. El resultat va ser favorable al reconeixement.

Les illes Britàniques comencen a despuntar com un altre gran pol de suport
Immerses en l’enorme problema del Brexit i amb molt males relacions amb Espanya –especialment el Regne Unit–, les illes Britàniques van destacant darrerament per l’augment del suport al procés català.

Al Regne Unit la tasca política dels sobiranistes escocesos, gal·lesos i irlandesos ha estat la punta de llança del suport a Catalunya, però ja fa temps que alguns polítics dels grans partits britànics, conservadors, laboristes i demòcrata-liberals s’han afegit a les mostres de preocupació per la situació del Principat o directament han donat suport a la independència. La dirigent i diputada a la Cambra dels Comuns pel partit Verd, Carlonie Lucas, s’ha unit a la moció presentada a la cambra.

Irlanda és un dels països on, per història i tradició, el procés d’independència de Catalunya és més ben rebut entre la classe política. Els grups sobiranistes, com ara el Sinn Féin, encapçalen les mostres de solidaritat amb Catalunya que s’estenen a polítics de més partits.

Eslovènia, ferma des del record de la pròpia independència
Un altre estat que durant aquests anys ha donat mostres consistents de suport a Catalunya ha estat Eslovènia. En part pel record del suport que Catalunya va donar al govern eslovè en el moment de la independència i en part perquè els eslovens han bastit un estat molt modern i avançat on el pes de les formes democràtiques és incomparable amb el dels altres estats de l’antiga Iugoslàvia.

Arran del processament de Carme Forcadell, hi ha hagut reaccions notables en el país alpí. La més significativa, la d’Ivo Vajgl, eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè. Vajgl ha lamentat l’actuació espanyola i l’ha instat a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’.

Bèlgica, un cas especial
El cas belga és un cas molt especial, car el debat sobre la independència de Catalunya hi ha arribat fins i tot al govern, que ha discutit en una reunió si havia de donar suport a la independència, fins i tot en el cas que es fes sense acord amb Espanya.

La gran força política del sobiranisme flamenc és la causa principal d’aquest suport explícit, perquè els independentistes flamencs són avui el principal partit de la coalició de govern belga. El parlament belga és un dels que ja ha rebut de manera oficial el govern català per escoltar de primera mà com serà el procés d’independència –els altres tres han estat els parlaments d’Irlanda, Suècia i Dinamarca.

Alemanya, Itàlia, Islàndia… les protestes es van estenent
Sense arribar als nivells de suport que s’han vist en alguns altres països, el processament de Carme Forcadell ha servit també perquè apareguessen mostres públiques de suport al procés català i de preocupació per la involució democràtica a Espanya en estats com ara Islàndia, Alemanya o Itàlia.

Els dos darrers casos són especialment interessants perquè s’hi han expressat polítics de grans partits. Un diputat regional socialdemòcrata alemany, Bernhard von Grünberg, ha fet unes declaracions molt directes i s’ha adreçat a la cancellera Merkel per demanar que es queixe a Madrid pel processament de Forcadell.

A Itàlia la protesta ha estat sobretot del president de la comissió d’Afers Europeus del parlament, Paolo Trancredi. Aquest diputat centrista, membre del partit de Berlusconi, ha avisat Espanya que processant Forcadell ‘només empitjora les coses’. Al seu costat, Giuseppe Civati, dirigent de la plataforma d’esquerres Possible i també diputat, ha reclamat el dret dels catalans de votar el seu futur i ha criticat la posició del govern espanyol.

Font: Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor? | VilaWeb
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.