Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
D’ací a mig any es faran eleccions al
Parlament Europeu, i aquests darrers dies s’han posat sobre la taula diverses
propostes amb l’objectiu d’aprofitar l’altaveu que representa Europa per
reforçar la majoria sobiranista i mostrar la fortalesa de
l’independentisme.
El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo
Otegi, va suggerir fa una setmana una aliança que anés del PNB fins a la CUP,
amb un programa de mínims de defensa del dret de decidir, els drets socials i la
llibertat dels presos polítics. En la mateixa línia, el president Quim Torra ha
defensat un front comú de catalans, bascs, valencians, gallecs i
mallorquins.
Però la unió dels sobiranistes, l’ha
descartada el PNB, que governa al País Basc amb el PSE i marca distància amb EH
Bildu. Considera que tenen projectes antagònics en la gestió econòmica
quotidiana. També el president del PDECat, David Bonvehí, s’ha desmarcat de la proposta i
situa com a prioritats una llista únicament dels independentistes catalans o
repetir la Coalició per Europa, amb el PNB, Coalición Canaria i Compromiso por
Galicia.
Per la seva part, el president Carles
Puigdemont ha redoblat l’aposta per una llista catalana potent, que proposa que
fos encapçalada per Oriol Junqueras, amb ell mateix de número dos i Anna Gabriel
en tercera posició. Al juliol, l’ANC ja va fixar les eleccions europees com
un nou plebiscit, i va dir que promouria una llista amb vocació unitària que
ajudés a ratificar les aspiracions independentistes a Europa.
La peculiaritat de les eleccions al
Parlament EuropeuLes eleccions europees, a diferència de la resta de
comicis, tenen una sola circumscripció a tot l’estat espanyol, cosa que vol dir
que a tots els col·legis es pot votar qualsevol de les llistes. Per exemple, ERC
va obtenir 35.000 vots fora del Principat, principalment a les Illes (19.600),
però també al País Valencià (8.100) i Madrid (1.700).
A més, els partits arrelats a un territori
en concret els és difícil d’entrar al parlament, i això fa que habitualment es
configurin coalicions de forces de diferents punts de l’estat, encara que de
manera força fragmentada.
El 2014, CiU es va presentar amb la
Coalició per Europa, ERC ho va fer en solitari sota la marca l’Esquerra pel Dret
a Decidir, i Compromís va concórrer com a força principal de la llista Primavera
Europea. EH Bildu, el BNG i altres formacions més petites, es van presentar sota
la marca dels Pobles Decideixen.
Resultat de les principals candidatures sobiranistes a les
eleccions europees del 2014 per territoris.
En total, van sumar el 13,4% dels vots a
tot l’estat espanyol. Caldria afegir-hi altres partits minoritaris, com el
Partit Andalusista, amb 45.186 vots a la seva comunitat, o Extremadura Unida,
amb 8.830 vots.
En aquestes eleccions vinents, hi ha
l’interrogant de la CUP, que no es va presentar a cap dels dos comicis
anteriors, i la participació ja assegurada de Més per Mallorca, que defensa una
candidatura amb forces sobiranistes d’esquerres i ecologistes.
El paper de Compromís en el debat sobre
les llistes pot ser Compromís: té una relació molt estreta amb els sobiranistes
mallorquins, i el 2014 va encapçalar la candidatura Primavera Europea, de la mà
de la Chunta Aragonesista, EQUO (que aquesta Vegada ja ha pactat amb Podem) i
altres formacions petites.
La importància de sumarLes
eleccions europees també es caracteritzen per una participació molt baixa: del
50% al País Valencià, el 46% al Principat i el 36% a les Illes. Tanmateix, hom
espera que aquesta vegada sigui més alta, atès que coincideix amb les municipals
i amb algunes eleccions autonòmiques.
La minsa participació fa que, per exemple,
al Principat, amb poc més d’1.250.000 vots, ja s’hagués superat el 50% dels
vots.
També és clau sumar, perquè el fet de ser
una circumscripció única a tot l’estat, la fragmentació pot fer perdre diputats.
Les quatre candidatures sobiranistes van obtenir set escons en les anteriors
eleccions. La mateixa suma de vots, si s’haguessin aplegat en una sola
candidatura, els haurien donat vuit escons i haurien estat tercera força, per
davant de Podem i Ciutadans.
Al Partit Popular, cada escó li va costar
255.000 vots, i al PSOE, 257.000. En comparació, ERC va obtenir un escó per cada
315.000 vots, i Els Pobles Decideixen, 324.500. El cost encara pot ser més
important a partir del 2024, tenint en compte que el Parlament Europeu va
aprovar d’establir una barrera electoral entre el 2% i el 5% dels vots. Si
s’hagués fixat aquest 5% com a mínim permès, només la Coalició per Europea
hauria pogut obtenir diputats i s’haguessin perdut més d’un milió de vots
sobiranistes.
Una candidatura sobiranista que fos
primera força allà on són més fortes les reivindicacions nacionals, que a més
obtingués vots dels republicans d’arreu de l’estat i que sumés bona part dels
escons, seria un missatge clar a Europa que hi ha una reivindicació que no
recula i continua inalterable malgrat la repressió.
A més, amb una baixa participació, sembla
que la qüestió més important és la capacitat de mobilitzar els convençuts i no
pas tant la capacitat d’atreure altres sectors. Només amb dos milions de vots al
Principat el 2014 (80.000 menys que el 21-D), ja s’hauria assolit un 60% dels
vots.
El precedent de l’estat
francèsLa proposta de configurar una
aliança que uneixi tot el sobiranisme té precedents clars com el del Partit
Democràtic del Poble (HDP) a Turquia, basat en la denúncia de la política
autoritària d’Erdoğan i la defensa dels drets socials i els drets de les
minories nacionals (com els armenis i els assiris). La coalició ha permès al partit pro-kurd de
superar la barrera electoral turca del 10%, amb un suport important a ciutats
com Istanbul (12,7%) i Esmirna (11,5%).
En el cas concret de les eleccions
europees, el precedent el trobem en la Federació Regions i Pobles Solidaris, que
aplega els partits autonomistes i independentistes de l’estat francès, i que
inclou Esquerra Republicana de Catalunya Nord. Defensen una Europa més federal,
considerant que és justament el control dels estats sobre la Unió Europea que
porta a la inacció de la institució. Les formacions contraposen la
centralització francesa –que ha menystingut els territoris i ha empès a la
desaparició de regions històriques malgrat l’oposició de la població– amb una
Unió Europea que ha ajudat les regions més pobres i que ha defensat la
diversitat cultural.
A les darreres eleccions, es van presentar
cinc llistes de vuit circumscripcions, però no van obtenir representació. Els
millors resultats van ser els del candidat i eurodiputat François Alfonsi, del
Partit de la Nació Corsa (PNC), que va assolir un 21,51% dels vots a
Còrsega.
En aquestes eleccions, la unió encara serà
més important, perquè enguany s’ha canviat la llei relativa a l’elecció de
representants del Parlament Europeu i es passarà a una circumscripció única a
tot l’estat francès (com en el cas de l’espanyol).
La polarització de les eleccions
europeesPerò una candidatura unitària també pot tenir arguments en
contra. ERC ja ha descartat la coalició amb el PDECat, i presentarà Oriol
Junqueras com a cap de llista, amb l’objectiu d’afavorir la diversitat,
aconseguir tants vots i percentatge com sigui possible i situar el partit com a
referent del sobiranisme de centreesquerra.
Històricament, els resultats a les
europees han estat molt baixos per al sobiranisme català. El PSC ha arribat a
tenir el 43% dels vots i ha estat primera força en totes les eleccions fins a
les del 2014.
Certament, tret de les eleccions
catalanes, l’independentisme ha perdut habitualment els vots de part de
l’electorat. En les darreres eleccions espanyoles, els comuns van obtenir un
24,51% dels vots (per un 7,46% al parlament), amb una gran part del vot
provinent d’ERC i la CUP. I a les municipals, Barcelona en Comú va assolir un
25,21% de vots, mentre que el 21-D, els comuns, a Barcelona, van rebre’n el
9,33%.
La polarització en l’eix esquerra-dreta
pot estar molt marcat aquestes eleccions i això pot fer que una part dels
votants deixi en un segon pla la reivindicació sobiranista.
Hi ha una clara possibilitat que Marine Le
Pen (França) i Matteo Salvini (Itàlia) siguin primera força als seus respectius
països. A més, volen crear una plataforma europea amb altres grups euroescèptics
i d’extrema dreta amb què podrien marcar un nou sostre. Hi hauria, per exemple,
Viktor Orbán, president d’Hongria, Geert Wilders dels Països Baixos, el Vlaams
Belang flamenc i diversos partits nòrdics i de l’Europa de l’Est.
La possibilitat d’un resultat rècord de
l’extrema dreta pot marcar clarament la campanya a escala europea. En el cas de
l’estat espanyol, algunes enquestes ja donen tres escons a Vox.
També es presentarà la plataforma DIEM 25
(Democracy in Europe Movement 2025), promoguda per l’ex-ministre d’Economia
grec, Gianis Varoufakis, que vol tornar a la política institucional
presentant-se com a candidat a Alemanya i crear una internacional progressista
juntament amb el senador nord-americà Bernie Sanders.
D’una banda, doncs, hi ha la immediatesa
de sumar tots els vots possibles en una sola candidatura, cosa que asseguraria
la primera plaça per a l’independentisme al Principat en un moment en què el
procés es pot reactivar, amb la sentència dels presos polítics que sortirà per
aquelles dates. I d’una altra banda, hi ha la mirada a mitjà termini,
constituint diverses candidatures per a sumar tots els espectres de
l’independentisme i evitar que no es perdi cap vot i, fins i tot, sumar-ne de
cara al futur.
Sigui com sigui, la fórmula per a
presentar-se a les eleccions europees encara serà motiu de molts debats en el
món independentista. Les eleccions europees han quedat sovint en un segon pla,
al qual es podria afegir una mala imatge de les institucions per la resposta a
la crisi migratòria, al deute i al cas català. Però aquesta vegada poden servir
de termòmetre important de la fortesa de l’independentisme en uns mesos
clau.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada