Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Membres de la guerra bruta contra ETA, torturadors del franquisme que reben distincions en democràcia, ascensos, indults i condecoracions a maltractadors amb les seues víctimes mortes per les pallisses a les dependències policials, sentenciats per tortures en comitès europeus contra aquestes pràctiques... EL TEMPS traça una radiografia incompleta d'aquells agents de seguretat que van ser premiats o van conservar els guardons, tot i participar d'aquestes accions repressives.
| Manuel Sánchez Corbí, condemnat per tortures a membre d'ETA, a un programa d'entrevistes de La 1 |
Era un dia de festa a la policia espanyola. Entre vins i
menjars adornats amb banderetes espanyoles, se celebrava la festivitat dels
Àngels Custodis, patró del Cos Nacional de Policia (CNP). A la comissaria del
districte madrileny de Ciutat Lineal, estaven presents diversos comandaments
policials. Però també hi destacava amb una copa a la mà Antonio González
Pacheco, més conegut com a Billy el Niño.
Policia durant el règim franquista, està imputat per tortures en Argentina, tot
i que les seues tècniques d'interrogatoris marcades pels ofegaments i les
pallisses, tal com relaten les seues víctimes, van produir-se a l'Estat
espanyol.
La presència del presumpte torturador va aixecar polèmica. Com
també les seues quatre condecoracions policials que augmenten la seua pensió de
per vida en un 50%. González Pacheco va ser guardonat el 1972 pel franquisme amb
una medalla que incrementava la seua paga un 10%. L'any 1977 va rebre una altra
condecoració amb la qual s'assegurava una pujada del 15%. Fou atorgada per Rodolfo
Martín Villa, aleshores ministre de l'Interior, jerarca del règim feixista
de Francisco Franco i implicat a la repressió mortal de Vitòria
l'any 1976 quan ocupava el càrrec de ministre de Relacions Sindicals. El suposat
torturador va rebre dues medalles més els anys 1980 i 1982.
Billy el Niño, tanmateix, no és l'únic membre de la
policia franquista condecorat, tot i les acusacions de maltractaments. El cap de
la Brigada Polític-Social de Guipúscoa, Melitón Manzanares, va
ser guardonat durant el franquisme. Encara més, l'any 2001 fou reconegut amb la
Reial Ordre de Reconeixement Civil a títol pòstum per l'executiu del popular
José María Aznar. Assassinat per ETA, la distinció va provocar la indignació
de les víctimes que havien patit els seus mètodes de tortura.
Fins i tot, i com González Pachecho, hi ha tres agents
investigats per tortures a l'Argentina que cobren un sou gràcies a les
condecoracions obtingudes. Jesús González Reglero és un d'ells.
Integrant del grup Anti-Grapo dirigit per Billy el Niño i relacionat
amb la ultradreta, va rebre la Creu del Mèrit Policial amb distintiu roig.
Pascual Honrado de la Fuente, «el més bèstia de tots», d'acord
amb el testimoni d'una de les seues víctimes, també comptava amb aquest guardó.
El policia franquista Antonio González Pacheco Billy el
Niño
El tercer membre dels cossos de seguretat de l'Estat amb
aquesta prebenda era Jesús Martínez Torres, que després va
treballar a l'empresa armamentística Santa Bárbara. Va ser assenyalat com a
torturador pel metge progressista Mikel Azkue o per treballadors que l'any 1975
organitzaren diferents accions sindicals, tal com recollia El
País en un reportatge del 1985. Ascendit a comissari general
d'Informació l'any 1982, va acumular més medalles que les rebudes en 1972 i en
1974. Imputat, tot i que més tard absolt pel terrorisme d'Estat del Grup
Antiterrorista d'Alliberació (GAL), l'any 1988 rebria la Medalla d'Or al Mèrit
Policial i en 2013 seria reconegut com a comissari d'honor del CNP. Va ser
guardonat també l'any 1984 junt amb l'obscur policia José María Escudero
Tejada, segons va denunciar fa unes setmanes al Congrés dels Diputats, la
parlamentària d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia. La
diputada abertzale, no debades, va desvelar que hi havia, si fa no fa,
100 casos similars. EL TEMPS radiografia els més controvertits.
L'ombra dels GAL
El company de distinció de Martínez Torres, l'inspector Tejada,
havia sigut premiat anys abans. En 1976, i ostentant la graduació d'inspector,
va rebre la Creu al Mèrit Policial. El Ministeri de Governació Civil entregaria el
mateix reconeixement a un altre inspector policial, Francisco
Álvarez Sánchez, que va convertir-se al cap dels anys en responsable
del Gabinet d'Operacions Especials del Ministeri d'Interior i cap superior de la
policia espanyola a Bilbao.
Aquest agent admetria dècades més tard ser el responsable del
segrest frustrat del membre d'ETA José María Larretxa. La confessió va
realitzar-la durant la investigació dels GAL.
De fet, per aquella acció de la guerra bruta contra ETA van ser condemnats
Jesús Alfredo Gutiérrez, que després acabaria dirigint el 091 a
Barcelona, i Sebastián Sotos García, que rebria una Creu al
Mèrit Policial amb distintiu blanc, la Creu de Plata amb distintiu roig, la
Medalla al Servei Policial, la Creu a la Dedicació al Servei Policial i una
altra condecoració dels governs d'Aznar, Felipe González, José Luis Rodríguez
Zapatero i Mariano Rajoy, tal com va destapar el senador d'EH Bildu, Jon
Iñarritu. Cinc medalles de quatre executius diferents.
Conegut com a GALvarez, Álvarez Sánchez seria
condemnat l'any 1998 pel segrest del francès Segundo Marey, al qual van
confondre amb un integrant d'ETA. Tot i que va sorgir amb vida, fou
sistemàticament torturat, segons va relatar la mateixa víctima. Junt amb
Álvarez, seria sentenciada tota la plana major del ministeri d'Interior
d'aleshores: des del ministre socialista José Barrionuevo al
secretari d'Estat Rafael Vera, també del PSOE. Tanmateix,
rebrien l'indult parcial.
Una de les seus centrals des de la qual va operar la guerra
bruta contra ETA fou la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, ubicada a
Sant Sebastià. El 12 d'octubre, dia de la Hispanitat i de la benemèrita, foren
condecoratsdintre d'aquelles instal·lacions el general Enrique
Rodríguez Galindo i el tinent coronel Ángel Vaquero. Ambdós van ser
condemnats l'any 2000 pel crim de Juan Ignacio Zabala i
José Antonio Lasa, dos membres d'ETA que van segrestats,
torturats, assassinats i soterrats en calç viva pels GAL, del qual formaven part
Galindo i Vaquero. L'agent Felipe Bayo, procedent del vell Centre Nacional
d'Intel·ligència espanyol i també sentenciat per aquell homicidi, rebria la Creu
de Plata de la Guàrdia Civil l'any 1984.
Al mig, el general Enrique Rodríguez Galindo, condemnat pels
GAL| EL TEMPS
D'entre els empresonats per aquell acte del terrorisme d'Estat
també hi destacava el sargent Enrique Dorado. Implicat en la
mort de Mikel Zabalza, va ser arrestat
quatre mesos per tràfic de tabac, va ser detingut per un robatori i va ser
condemnat per tortures a Jokin Olano. Segons va publicar El
Mundo, Dorado havia rebut dotze felicitacions de la Guàrdia Civil per
les seues accions anti-ETA, la Creu al Mèrit Militar i quatre creus al Mèrit de
la Guàrdia Civil amb distintiu roig. Expulsat de la benemèrita, va gaudir d'una
pensió de 1.800 euros.
En aquella caserna, i el mateix dia que Galindo i Vázquez, van
rebre la Creu de Plata de l'Ordre del Mèrit del Cos de la Guàrdia Civil Rafael
Sánchez Fernández i José Domínguez Tuda, processats en aquell
moment per torturar a Joxe Mari Olarra, membre d'Herri Batasuna, i a dos germans
seus. També van rebre aquesta distinció els agents acusats de tortura Alejandro
Iglesias Blanco i Miguel Alonso Manzano. Manzano estava involucrat en els
maltractaments al germà d'un parlamentari basc junt amb el mateix Domínguez. El
lletrat defensor dels uniformats, el tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire,
José Antonio Suárez de la Dehesa, va aconseguir aquesta
condecoració. Encara més, Interior va nomenar-lo l'any 1984 com assessor jurídic
de la Direcció de la Seguretat de l'Estat. Vinculat a sectors d'extrema dreta,
va oposar-se a la tornada de Santiago
Carrillo a l'Estat espanyol.
Domínguez Tuda, junt amb altres dos membres de la benemèrita
condemnats per tortures als germans Olarra, va ser indultat l'any 1991. Dotze
mesos més tard, tornaria a ser sentenciat per maltractar Olano. Si en l'anterior
ocasió fou indultat per l'aleshores ministre d'Interior José Luis
Corcuera, l'any 1995 rebria la mesura de gràcia de l'anomenat
superministre d'Interior i Justícia Juan Alberto Benlloch junt
amb l'altre agent condemnat. «Han mostrat en els darrers onze anys de servei en
tasques d'investigació del terrorisme que estan efectivament reinsertats», va
argumentar el ministre.
Condemnat l'any 1997 per «un delicte de tortures a la pena de
vuit anys i un dia d'inhabilitació especial», Leoncio Castro,
segons va publicar El
Mundo, va rebre la Creu Roja al Mèrit de la Guàrdia Civil. Aquella
mateixa informació afirmava que Castro era el cap d'operacions dels GAL a
Navarra. Treballador del sector de la vigilància privada després, l'Audiència de
Biscaia va considerar-lo l'autor material del maltractament a Ana Ereño,
periodista d'Egin. Un altre comandant de la Guàrdia Civil, José
Ramon Pindado Martínez, va ser condecorat l'any 1985, tal com va
desvelar la parlamentària abertzale Marian Beitialarrangoitia. Una dècada més
tard fou processat per torturar diversos membres d'ETA política-militar entre
1985 i 1989. El jutge Baltasar Garzón va detenir-lo en una batuda contra el
narcotràfic i el servei d'intel·ligència espanyol va vincular-lo en un informe
al «cas del tret al clatell», és a dir, a la suposada manipulació de les proves
sobre la mort de la membre d'ETA Lucía Urigoitia.
La diputada d'EH Bildu també va denunciar el passat 22
d'octubre al parlament espanyol que «el Guàrdia Civil José Martínez
Salas, que va matar d'un tret en el clatell a Gladys del Estal en una
protesta en Tudela contra la central de Lemoniz, va rebre la Creu del Mèrit
Militar l'any 1992». Hi ha casos, però, que van més enllà de les fronteres del
País Basc. Interior va condecorar en la passada legislatura vuit agents de la
benemèrita absolts de maltractar una persona migrant.
D'indults i ascensos
Fins a la mort. «Penjat en una barra diverses vegades mentre em
pegaven cops amb els peus, cremant-los sense saber amb què; saltant damunt del
meu pit; les porrades, els cops de puny i les puntades foren en totes les
parts», va relatar Joxe Arregi, un jove presumptament lligat a
ETA que va veure com li segaven la vida amb aquelles tortures. «Dels 73 agents
que van participar en els interrogatoris, només dos van ser condemnats», va
censurar Beitialarrangoitia. Es tractava d'Antonio Gil Rubiales, «que havia
sigut condecorat amb anterioritat», segons la diputada independentista. «L'altra
agent condemnat, Julián Marín Ríos, fou condecorat el mateix any 1981, quan ja
estava processat per la mort de Joxe Arregi», va relatar des de la trona del
Congrés. Ambdós policies van ser indultats l'any 1990 per Felipe
González. Gil Rubiales, un d'ells, va ascendir l'any 2005 en ser
nomenat comissari provincial en cap de la policia espanyola a Tenerife.
Fotografia del torturat Joxe Agirre
El coronel en la reserva de la Guàrdia Civil José Pérez
Navarrete, condecorat l'any 2016, també va estar condemnat per les tortures a
Juana Goikoetxea. Tanmateix, va ser indultat l'any 1993 pel govern del PSOE junt
amb la resta de sentenciats: els agents Emilio Parra, Alejandro Iglesias, Julio
Saavedra i José Antonio Hernández del Barco. Absolt d'una altra querella de
tortures i assessor durant un temps de Vera, va ser premiat pel Govern espanyol
en formar part de l'equip de la Presidència espanyola del Consell de la Comissió
Europea, tal com va revelar el diari Gara.
Més polèmic, tanmateix, va ser el nomenament del membre de la
Guàrdia Civil José María de las Cuevas com a representant del
Comitè per a la Prevenció de la Tortura l'any 2001. No debades, l'any 1997 fou
condemnat per maltractar al membre del grup violent ETA Kepa Urra. Amb una
rebaixa de pena pel Tribunal Suprem, De las Cuevas va ser indultat per Aznar
junt amb els altres responsables de despullar-lo, colpejar-lo i arrossegar-lo
pel sòl.
Condecorat amb cinc creus al Mèrit de la Guàrdia Civil amb
distintiu roig i de la Legió d'Honor francesa, Manuel
Sánchez Corbí fou un dels altres agents condemnats per torturar Urra i
després indultats pel PP. Ascendit a capità durant el seu processament per
aquell cas, va dirigir durant els darrers temps la Unitat Central Operativa de
la benemèrita, un cos encarregat de les investigacions contra la corrupció.
Destituït per l'actual ministre d'Interior, el magistrat conservador Fernando
Grande-Marlaska, va rebre una nova distinció una vegada va abandonar el
càrrec.
La llista d'agents indultats condemnats per tortures és encara
més llarga. Fins a 15 agents van rebre aquesta mesura de gràcia l'any 2001.
Entre ells, destacava Julio Hierro, condemnat per prevaricació
en el cas dels maltractaments a la periodista d'Egin Ana Ereño i
indultat per part de l'executiu del PSOE en la seua participació del segrest de
Segundo Marey. També va ser sentenciat per propinar colps en l'esquena, els
testicles i el coll a Ramón Quintana Garmendia, i per les accions repressives
contra José Otero García, ambdós membres d'un grup armat minoritari. Un altre
dels indultats era Pedro Laiz
González, que va participar de les agressions repressives per les quals van
condemnar Hierro. El tercer policia sentenciat fou Paulino Navarro, que va
ascendir fins a ocupar el lloc de números dos en la comissària asturiana
d'Avilés.
Amb altres indultats condemnats per tortures i després
ascendits com ara Héctor Moreno García, cap de la policia espanyola a Cantàbria,
José Fraila Ayuso va aconseguir la medalla al mèrit policial l'any 2005 abans de
passar a l'empresa privada com a responsable de seguretat en Metrovacesa. Fraila
Ayuso havia sigut inhabilitat durant deu mesos pel tracte repressiu a un suposat
membre del Grapo, segons Gara. Un cas similar fou el de José
García Maldonado, condemnat a un any de presó per tortures i condecorat
dècades més tard amb la creu del mèrit policial. Són alguns exemples dels
torturadors premiats a l'Estat espanyol.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada