La metgessa i professora Núria Pujol-Moix ofereix en aquesta investigació científica més detalls sobre els ferits per la brutalitat de la policia
Van ser 1.066 ferits l’1-O. Una xifra que
palesa la brutalitat i els excessos de les policies espanyoles el dia del
referèndum contra la ciutadania que volia votar pacíficament. És una de les
dades més colpidores de la repressió de l’estat espanyol, i per això fou
qüestionada pel govern d’aleshores, de Mariano Rajoy, i l’actual de Pedro
Sánchez. Perquè la certificació d’aquella xifra és la demostració d’una
violència que no van exercir els qui a començament del mes vinent seuran al banc
dels acusats del Tribunal Suprem espanyol, sinó els qui exerceixen el paper
d’acusadors. I és això que corrobora l’informe de la metgessa Núria Pujol-Moix,
professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de
l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Un report
exhaustiu, fruit de més d’un any de recerca, que us oferim en exclusiva a
VilaWeb.
La investigació ha permès de validar la
xifra de 1.066 ferits que va oferir el Departament de Salut de la Generalitat el
19 d’octubre de 2017, però no únicament això, sinó que permet de disposar
d’informació més detallada sobre els ferits, sobre la mena de lesions que els
van causar, l’edat que tenien, etc. I amb aquestes noves dades es pot arribar a
algunes conclusions. Per exemple, entre els ferits hi va haver un nombre
considerable de persones de més de seixanta-cinc anys, concretament 68, 13 de
les quals eren més grans de setanta-nou anys.
I hi va haver persones que van tenir
diverses lesions, la majoria de les quals eren traumatismes. Se’n van
diagnosticar 1.443, és a dir, que hi va haver gent amb més d’un traumatisme
diagnosticat: 432 traumatismes múltiples. Com els van causar? Amb cops de porra,
cops de puny, puntades de peu, empentes, llançant-los a terra o escales avall,
arrossegant-los agafats per les orelles, pels cabells, pel coll i per la boca. A
més, en alguns centres de votació es van disparar bales de goma.
Traumatismes
crànio-encefàlics
Però,
anant una mica més al detall, l’informe de Pujol Moix permet de saber que hi va
haver trenta-quatre persones que van tenir un traumatisme crànio-encefàlic (TCE)
a causa de l’acció de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. No són tan
solament ferides externes al cap, o contusions, sinó que afecten òrgans interns,
àrees del cervell. Tres dels TCE van presentar complicacions: commoció, pèrdua
de consciència i convulsions. I, encara més: els TCE es poden causar per cops
forts al cap, però també per sotracs o sacseigs intensos. Hi va haver sis
persones que van tenir un TCE per un sotrac o una sacsejada violenta que va fer
que el cervell xoqués amb el crani i se’n ressentís. Dels traumatismes en unes
altres zones del cos, es destaca una dada: n’hi va haver 137 al cap i al coll,
cosa que indica que es van contravenir els protocols d’actuació policíacs. Només
el 20% dels traumatismes van ser en parts del cos ‘recomanades’, i el 80%
restant, en parts que tenen risc de complicacions en òrgans interns.
L’obtenció de les
dades
Les dades s’han
obtingut dels diagnòstics del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades del
Servei Català de la Salut. Això inclou centres propis del CatSalut i concertats
amb equips sanitaris diversos, incloent-hi hospitals, centres d’atenció
ambulatòria i serveis d’emergències. Els sistemes informàtics de tots aquests
centres són configurats de tal manera que, una volta introduïda la informació de
cada acta mèdica, ja no es pot rectificar. Aquesta informació es transmet
periòdicament al registre centralitzat.
S’han inclòs a l’estudi les persones
ateses entre el primer i el 4 d’octubre a causa de l’actuació de la policia. En
el cas que algú fos atès més d’una vegada, en el registre hi consta una vegada i
prou. Se n’han exclòs els casos en què el diagnòstic era massa genèric, com ara
‘càrrega policíaca’ o un concepte semblant, però sense que hi consti el tipus de
lesió.
Ací podeu llegir l’estudi sencer:
«Estadística descriptiva de les
persones ateses pel Servei Català de la Salut per les càrregues policials el dia
del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017 — Núria
Pujol-Moix
Els antecedents, convocatòria i preparació
del referèndum, les accions repressives de l’estat i diferents aspectes del dia
de la votació s’han resumit en un annex que es troba al final de
l’article
INTRODUCCIÓ
Dos dies
abans del referèndum, representants dels sindicats de la Policía Nacional van
dir públicament que es garantiria la no-celebració de la votació però que ‘ningú
no pegarà ningú, simplement es tracta de garantir els drets i les llibertats
dels ciutadans, i de ben segur que es farà amb els principis de congruència i
proporcionalitat’ [1]. Tenint en compte que no n’hi
havia precedents i, creient-se les paraules dels sindicats de policia, ningú no
s’esperava que el dia 1 d’octubre l’actuació dels cossos policials espanyols fos
tan violenta, indiscriminada i desproporcionada, amb la utilització incorrecta i
excessivament agressiva de les defenses policials i amb l’ús de mitjans
antidisturbis no permesos a Catalunya. A les nombroses fotos i nombrosos vídeos
que de seguida es van difondre es veia gran quantitat de gent ferida a col·legis
electorals de molts pobles i ciutats de Catalunya [2]. Entre les persones ferides hi havia una notable proporció de
gent gran que, a més, no es trobava fent resistència davant les sales de
votació.
Malgrat les evidències de les imatges i
dels informes, representants del Govern d’Espanya i mitjans de comunicació
afins, immediatament van començar a desmentir els fets, i un any després encara
ho fan. Per exemple, deien que les imatges eren falses, que els col·legis
electorals afectats havien estat molt pocs, que la majoria de persones havien
estat ateses per trastorns psicològics i, fins i tot, que els informes clínics
no reflectien la veritat [8, 9, 10, 11, 12]. També van justificar la
violència policial afirmant que els votants agredien els agents de policia i
aquesta afirmació ha estat utilitzada per l’acusació contra les persones
encausades en relació amb el referèndum [13]. El dia 19 d’octubre un
informe oficial del Servei Català de la Salut o CatSalut, l’ens encarregat de
l’atenció sanitària pública a Catalunya, concretava que s’havien atès 1.066
persones afectades per les càrregues policials [3]. La majoria presentaven
contusions, però també hi havia traumatismes greus i, a causa del fort impacte
emocional de la situació, es van atendre crisis d’angoixa i lipotímies.
Posteriorment s’han anat publicant més notícies i imatges dels fets on es
constata el gran abast i conseqüències de les càrregues [2, 4]. Les agressions han estat
també documentades i/o criticades en diversos informes basats en denúncies
efectuades pels ferits i per entrevistes amb aquests i amb testimonis dels fets
[5, 6, 7].
Fotografia: Lluís Brunet
Objectius
L’impacte causat per les inesperades i violentes càrregues
policials sobre els ciutadans, l’aparició d’informacions desmentint o deformant
els fets, la defensa de la professionalitat dels metges, les causes judicials
obertes contra tota mena de persones i l’avaluació de la idoneïtat i
proporcionalitat de les accions policials han fet sorgir la necessitat, entre
altres, de saber amb més detall els aspectes mèdics de les persones ateses a
conseqüència de les càrregues policials del dia del referèndum.
L’objectiu de l’estudi és
obtenir, analitzar i difondre informació fidedigna, quantitativa i qualitativa,
sobre:
1. Les característiques de les persones
ateses pel CatSalut a conseqüència de les càrregues policials de l’1
d’octubre
2. El nombre, tipus, localització i
gravetat de les lesions físiques per traumatismes o altres causes
3. El nombre, tipus i gravetat dels
trastorns orgànics i psicològics secundaris a l’impacte emocional de la
situació
4. El nombre, tipus, localització i
gravetat de les lesions dels als agents dels cossos policials atesos
MÈTODES
Origen de les
dadesLes dades de les persones ateses i dels seus diagnòstics s’han
obtingut del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) del CatSalut [14].
El CatSalut s’encarrega de tota l’assistència sanitària pública dels ciutadans
de Catalunya i compta amb una xarxa de centres propis i concertats amb diversos
tipus d’equips sanitaris. Inclou hospitals, centres d’atenció ambulatòria i
serveis d’emergències. Cada acte d’atenció sanitària a un ciutadà, per part de
qualsevol centre o equip, queda registrat informàticament i atribuït a aquesta
persona mitjançant el seu número de targeta sanitària, únic per a cada ciutadà
català amb dret d’assistència. Els ciutadans no catalans s’identifiquen
mitjançant el Documento Nacional de Identidad (DNI) o el passaport. Els
sistemes informàtics dels diferents centres sanitaris són configurats de tal
forma que, un cop introduïda la informació de cada acte mèdic, ja no es pot
rectificar. La informació dels centres mèdics es transmet periòdicament al
registre centralitzat CMBD.
Dades sobre les persones
ateses
S’han inclòs a l’estudi
les persones ateses entre els dies 1 i 4 d’octubre a conseqüència de les
càrregues policials del dia 1. En el cas que algun pacient fos atès més d’una
vegada, s’han unificat les diferents notificacions clíniques i, per tant, cada
entrada del registre correspon a una persona diferent. Els pocs casos en què no
constava l’edat i/o el sexe (en total, 6), però sí la descripció de les
alteracions clíniques, s’han inclòs a l’estudi. En canvi, s’han exclòs de
l’estudi els casos en què el diagnòstic referenciat era ‘càrrega policíaca’ o
concepte similar però no constava el tipus de lesió (en total, 6).
De cada persona s’han analitzat les
següents dades: edat i sexe, dia que va ser atesa (el primer si es va visitar
més d’una vegada), regió sanitària i centre o equip de professionals que el va
atendre. També s’han analitzat els diagnòstics, tant les lesions físiques com
els trastorns secundaris a l’impacte emocional de la situació. A l’estudi dels
membres dels cossos policials atesos s’han analitzat les mateixes dades.
Fotografia: Lluís Brunet
Definicions diagnòstiques
utilitzadesEls diagnòstics directament extrets del CMBD han estat
preparats per a ser analitzats. S’han unificat els sinònims en una sola paraula
o expressió i s’han agrupat algunes lesions o trastorns afins en un de sol. Les
definicions diagnòstiques utilitzades al present estudi es troben a les dues
versions del Diccionari Enciclopèdic de Medicina [15, 16], amb alguns matisos i
addicions. Els següents:
—Contusió: el diccionari
la defineix com una lesió traumàtica produïda pel xoc violent, o per pressió,
amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell; al present
estudi únicament s’ha considerat contusió quan no hi havia ruptura de la pell;
si n’hi havia, s’ha classificat com a ferida.
—Policontusions: no
descrites al diccionari; es defineixen com la presència de dues contusions o més
en la mateixa persona.
—Ferida: en aquest
diagnòstic, s’hi han englobat tots els tipus de ferida trobats al registre:
erosiva, incisa, oberta, contusa, profunda.
—Trastorns de la
sensibilitat: aparició de dolor o disestèsia secundàries a un
traumatisme sense presència de lesions a ull nu.
—Crisi
d’ansietat/angoixa: tant l’ansietat com l’angoixa es defineixen com un
sentiment de malestar i tensió nerviosa que es pot acompanyar, especialment en
l’angoixa, de símptomes orgànics neurovegetatius; el terme ‘crisi’ indica que el
trastorn s’ha presentat de manera sobtada o aguda.
—Lipotímia/síncope:
aquest diagnòstic inclou sinònims o processos similars com: desmai, atac
vasovagal, col·lapse.
RESULTATS I DISCUSSIÓ
Nombre de
persones ateses, dia de l’atenció i centres d’assistènciaDel total
de 1.066 persones ateses pel CatSalut, 991 (93%) ho van ser el mateix dia 1
d’octubre i 75 (7%) els dies 2 a 4 d’octubre (7%) (Taula 1). Els pacients van
ser atesos per diferents equips de professionals: Sistema d’Emergències Mèdiques
(SEM), Centres d’Atenció Primària i Programa d’Atenció Continuada, Centres
d’Urgències d’Atenció Primària i centres hospitalaris: en total, 92 equips o
centres d’assistència a tot Catalunya. Les dades recollides a tots aquests
centres van ser enviades posteriorment al CMBD.
Alguns mitjans van insinuar que el nombre
de persones ateses que figura a l’informe oficial de CatSalut no reflectia la
veritat i que pacients amb altres patologies s’havien comptabilitzat com a
ferits per les càrregues policials [12]. Com que els sistemes
informàtics de la xarxa de centres sanitaris i del CMBD, com s’ha explicat als
Mètodes, són configurats de tal manera que no es poden manipular, insinuar que
el nombre de persones ateses per les càrregues del referèndum era fals és com
insinuar que gran part dels professionals dels 92 centres d’assistència havien
falsejat individualment les dades.
El dia 1, moltes persones van ser ateses
als mateixos centres de votació pel Servei d’Emergències Mèdiques enmig de les
càrregues policials, aglomeracions i una allau de persones ferides. En aquest
context, els professionals sanitaris van prioritzar la qualitat i l’efectivitat
de l’atenció sanitària sobre el correcte emplenament de les dades en els
registres clínics que, a vegades van resultar incomplets. Els casos en què no
constava el diagnòstic es van excloure de l’estudi.
Es desconeix el nombre de persones que van
ser ateses en centres privats o que, simplement, van decidir de no demanar
assistència mèdica. A més, és possible que persones amb trastorns psicològics
aparentment lleus, no fossin visitades fins més tard, quan es produís un
agreujament del trastorn. Per tant, el nombre de persones amb problemes mèdics
de l’1 d’octubre és, amb tota probabilitat, superior a les 1.066 registrades al
CatSalut.
Nombre de persones ateses a les
regions sanitàries de CatalunyaEl màxim nombre de persones es va
atendre a les regions sanitàries de Barcelona i les seves àrees metropolitanes,
les zones més poblades de Catalunya [17] (Taula 1). Això no obstant,
hi havia una proporció desigual entre el nombre d’individus i el nombre de
persones ateses de cada regió. Algunes regions, com Barcelona i àrees
metropolitanes Nord i Sud, Camp de Tarragona i Catalunya Central van registrar
una proporció inferior de persones ateses respecte de la seva població, mentre
que en altres, com Girona i Lleida – Alt Pirineu i Aran, la proporció de
persones ateses va ser superior. La màxima diferència es va registrar a les
Terres de l’Ebre, on la proporció de persones ateses va ser 4 vegades superior a
la seva població.
Aquests resultats plantegen la següent
qüestió: per què es van destinar tants agents i mitjans als col·legis electorals
de les àrees de Catalunya amb menys població si l’objectiu principal de la
policia era impedir el referèndum? Alguns articles d’octubre de 2017 també es
preguntaven quin havia estat el criteri de la policia a l’hora de seleccionar
els col·legis on havien d’intervenir [18] i un estudi [19] demostrava, amb xifres, una
relació inversa entre el nombre d’habitants de les poblacions i el nombre de
centres on la policia va fer acte de presència. En aquest treball també es
relacionaven les càrregues amb la vulnerabilitat de les poblacions, d’acord amb
l’existència o no de policia municipal, centres sanitaris o bombers a les zones
pròximes.
Característiques de les persones
ateses i nombre de diagnòsticsA la Taula 3 s’exposen les dades de
les persones ateses agrupades per edat i sexe, tant les que van demanar
assistència per lesions físiques com les que en van demanar per trastorns
secundaris a impacte emocional. La majoria de lesions físiques es van registrar
en homes adults (626 casos: 62,7%) i, seguidament, en dones adultes (253 casos:
25,3%) i cal destacar que hi havia un nombre considerable d’homes i dones de més
de 65 anys que també havien estat ferits (65 casos: 6,6%), incloent-ne 13 (1,3%)
de més de 79 anys i una nena de menys de 12 que va patir una
contusió.
Les persones ateses per trastorns
secundaris a impacte emocional van ser menys nombroses i pertanyien a tots els
grups d’edat, excepte al grup de 12 a 18 anys. Hi predominaven les dones
adultes, seguides dels homes adults i, després, de les dones de més de 65 anys.
Analitzant-ho amb més detall, s’observa que els homes de més de 65 anys en
conjunt (9 homes) presentaven menys afectació emocional que els homes més joves
(16 homes) mentre que les dones presentaven una afectació similar a tots dos
grups d’edat. Probablement, això tenia relació amb la composició de la població
general però també es podria suggerir que els homes ancians que van anar a votar
estaven molt motivats per fer-ho i, per tant, preparats psicològicament per a
suportar una situació impactant.
En el conjunt de les 1.066 persones ateses
es van registrar 1.221 diagnòstics, és a dir, a diverses
persones els van fer més d’un diagnòstic (mitjana 1,14). Hi ha dos grans grups
de diagnòstics: 1.145 lesions físiques i 76 trastorns
secundaris a impacte emocional. Entre les lesions físiques, hi ha
1.143 traumatismes i només un petit nombre de lesions són per
agents químics: 2 conjuntivitis per gas pebre.
Traumatismes: nombre i
tipusA les imatges publicades sobre l’1 d’octubre es veuen molts
agents pegant als votants amb la porra o bastó policial, sovint donant cops
múltiples i/o a zones no autoritzades, i en altres donant cops de peu, a vegades
a persones caigudes a terra. També es veu com la policia llança objectes, dóna
empentes, sacseja algunes persones, les tira a terra o escales avall, o bé les
arrossega agafant-les per les extremitats, per l’orella, pels cabells, pel coll
i, fins i tot, per la boca [20]. En alguns centres
electorals, a més, es van disparar projectils de goma.
El conjunt de les agressions descrites va
ocasionar un total de 1.443 traumatismes, entenent com a tals
les lesions internes o externes causades per una violència exterior. Hi va haver
432 traumatismes múltiples (29,9%), és a dir, com a mínim 2 per persona. Això
vol dir que, en realitat, hi va haver moltes més lesions traumàtiques, com a
mínim 432 més. I, tenint en compte que a les imatges i informes es constata
sovint que una mateixa persona és colpejada repetidament, el nombre real de
traumatismes es podria calcular al voltant de 2.000, encara que no se’n sàpiga
la xifra exacta.
Els traumatismes s’han classificat en dos
tipus principals:
1. Els de localització inespecífica, és a
dir, a qualsevol part del cos
2. Els específics d’una part del cos,
concretament al crani: traumatismes crànio-encefàlics (TCE)
Es van diagnosticar 1.109
traumatismes de localització inespecífica (Taula 4), tots explicables
per les accions dels policies durant les càrregues [21]. La major part van ser
contusions (920: 83,0%), és a dir, equimosis o hematomes sense trencament de la
pell. Aquest tipus de lesió es produeix típicament, segons la seva definició,
pel xoc violent d’un objecte obtús i, per tant, la majoria son atribuïbles a
cops donats amb el bastó policial. Les contusions també poden ser causades per
projectils de goma i per caigudes. A molta distància hi ha les ferides o lesions
amb trencament de la pell (97: 8,8%). Tot i que no s’han comptat separadament,
algunes van ser contusions amb ferida (ferides contuses). Les ferides també
poden ser ocasionades per caigudes o arrossegaments.
Les fractures i els traumatismes de
músculs, tendons i articulacions van ser molt menys freqüents. Finalment, es va
registrar un 3,5% de trastorns de la sensibilitat per traumatisme, principalment
dolor però també disestèsies, sense lesions visibles, que es poden explicar per
l’afectació traumàtica de terminacions nervioses perifèriques.
Les lesions més importants de localització
específica van ser 34 traumatismes crànio-encefàlics (TCE). A
diferència de les contusions i ferides al cap, que només produeixen una lesió
externa, els TCE també afecten als òrgans interns tal com diu la seva definició:
‘lesió traumàtica orgànica o funcional del contingut cranial que pot afectar les
àrees del cervell responsables del moviment, les sensacions, les emocions, la
conducta, l’atenció, la memòria i el llenguatge’ [16]. Tres dels TCE diagnosticats van presentar complicacions:
commoció, pèrdua de consciència i convulsions. Els TCE es poden ocasionar per
forts cops al cap, per concussió, o per projectil de goma, tal com va succeir en
el pacient més greu amb fractura del sòl de l’òrbita dreta, destrucció del
globus ocular i pèrdua de la visió. Els TCE per concussió (registrada als
diagnòstics de 6 casos) es produeixen quan la persona és sotmesa a un sotrac o
sacsejada violenta que provoca un moviment ràpid d’acceleració/desacceleració
del cervell que el fa xocar contra el crani [22].
Traumatismes: localització i
lesions múltiplesCom s’ha comentat en un apartat anterior,
l’atenció als ferits es va fer moltes vegades als centres de votació mateix,
enmig de les càrregues policials i, en aquestes condicions, el personal del
Servei d’Emergències Mèdiques va prioritzar la qualitat de l’assistència sobre
el correcte emplenament dels formularis clínics. Això explica que en 179
diagnòstics (12,4% dels traumatismes), només es va registrar el tipus de lesió
però no la localització (Taula 4). Per tant, per analitzar la localització dels
traumatismes a les diferents parts del cos, aquest grup no s’han tingut en
compte, com tampoc el grup de traumatismes a múltiples parts del cos.
Els traumatismes de localització coneguda
van ser 532 en total (Figura 1), amb la següent distribució per zones corporals:
137 a cap i coll (25,7%), incloent lesions de localització inespecífica (103) i
TCE (34), 135 a tronc, excepte zona glútia (25,4%), 153 a extremitat superior
(28,8%) i 107 a extremitat inferior més zona glútia (20,1%).
Als protocols d’actuació del cos de Mossos
d’Esquadra es defineix clarament com s’han d’utilitzar les defenses o bastons
policials: «La utilització del bastó policial ha de limitar-se a un o dos cops,
curts i secs. Els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en
parts muscularment protegides del tren inferior del cos. Davant d’una agressió
amb arma blanca o objecte contundent es buscarà l’articulació del membre del cos
que subjecta l’arma. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni sobre zones
vitals del cos humà, com ara el cap» [23].
Al gràfic de la Figura 1 s’observa que
només el 20% dels traumatismes es van produir a les zones recomanades, és a dir
a extremitat inferior i zona glútia com a parts muscularment protegides del tren
inferior del cos. La resta de traumatismes (80% en conjunt), van afectar zones
amb risc de complicacions a òrgans interns, especialment a cap i a tronc,
ambdues amb una proporció similar, i a extremitat superior amb una proporció
lleugerament més alta.
Com s’ha comentat en un apartat anterior,
hi va haver 432 traumatismes de localització múltiple (29,9%), és a dir, a dues
o més zones corporals (Taula 4). A les imatges i informes publicats [2, 4, 6, 7, 20], s’observa que un cert nombre
de persones van ser colpejades repetidament amb el resultat de policontusions o
contusions múltiples. D’acord amb els esmentats protocols d’actuació policial,
tampoc no es va complir la recomanació de donar només 1 o 2 cops. Comparant les
dades del present estudi amb les de l’Informe de CatSalut, les xifres de
policontusions no coincideixen. Això és perquè a l’Informe del CatSalut es va
utilitzar el terme ‘policontusió’ per a denominar la combinació de patologies
diverses a la mateixa persona [6].
El Código de la Policía Nacional, una llei
orgànica de 1986 actualitzada el gener del 2019 [24] conté tota la normativa
referent a la Policía Nacional però no inclou instruccions específiques sobre
l’ús de les defenses policials. Per aquest motiu, l’anàlisi de les lesions en
relació a l’actuació dels agents policials s’ha fet amb les instruccions sobre
armes donades als Mossos d’Esquadra [23]. Aquesta comparació és
justificada perquè tant el Código de la Policía Nacional com el Codi d’Ètica
dels Mossos [25] s’inspiren en les mateixes
normes sobre la Policia del Consell d’Europa [26] i de l’Assemblea General de
les Nacions Unides [27].
Analitzant amb més de detall les
localitzacions concretes dins de cada part del cos, algunes són significatives.
Per exemple, dins la zona de cap i coll hi va haver 65 lesions a la cara, la
majoria contusions, però també 2 fractures (sense comptar la del sòl de l’òrbita
inclosa als TCE). Unes altres lesions significatives per la seva localització al
cap, i també per la seva gravetat, van ser els 34 TCE. A diferència de les
contusions al cuir cabellut (només n’hi va haver 4), els TCE requereixen un fort
impacte sobre el crani, capaç de lesionar els òrgans del seu interior. Tant les
lesions a la cara com els TCE (12,2% i 6,4% respectivament dels traumatismes de
localització coneguda), suggereixen gran agressivitat i acarnissament amb les
persones colpejades. El fet de provocar lesions a múltiples parts del cos, al
marge d’augmentar la gravetat del ferit, també suggereix actituds
similars.
La zona del tronc, que inclou tòrax,
espatlla, esquena amb la columna vertebral, i pelvis, allotja òrgans tan
importants i fràgils com els pulmons, els ronyons o la medul·la espinal. Per
sort, aquests òrgans vitals no van resultar afectats de manera important, encara
que hi va haver nombroses lesions a tòrax i esquena incloent una fractura
vertebral. L’extremitat superior és la part del cos que va sofrir més
traumatismes i també més fractures. El braç va ser la zona més lesionada de
l’extremitat però a la ma i dits hi va haver també contusions. I els dits de la
mà concretament van presentar fractures, capsulitis i luxacions, les quals es
poden ocasionar, entre altres accions, per torçada o per estirament excessiu
dels dits [21]. L’extremitat inferior, tot i
considerar-se una part del cos amb menys risc, també va patir algunes lesions
importants, especialment una fractura de fèmur impactada inclosa entre els casos
més greus.
Trastorns secundaris a impacte
emocionalEn el conjunt de fotos i vídeos de les càrregues
policíaques es pot observar que l’actuació dels agents va ser, en general, molt
contundent i impactant, amb profusa utilització de les defenses sobre els
votants pacífics [2, 4, 20]. La visió d’agressions
indiscriminades de tot tipus per part d’una massa compacta de policies
uniformats, sovint amb la cara tapada per la visera, la presència de persones
ferides a terra o ensangonades i els crits de dolor i de por de la gentada que
hi havia als col·legis electorals van ser motius suficients per a provocar un
fort impacte emocional a tothom. A més, les accions d’esbotzar portes i de
trencar vidres i mobiliari, van contribuir a donar una sensació d’inseguretat i
perill [6, 28]. En aquesta situació, hi va
haver persones que van desenvolupar trastorns secundaris a l’impacte emocional
rebut, en total 76 (Taula 5). Quan es parla d’impacte emocional es tendeix a
pensar que aquest només produeix trastorns de tipus psicològic però, en
realitat, van ser més nombrosos els trastorns orgànics i mixtos
(67) que no els trastorns psicològics
purs (9). Els darrers van ser, en general, transitoris i de
poca gravetat tot i que aquest tipus de trastorns a vegades es manifesten de
forma retardada i és possible que alguns es vagin atendre després dels dies
inclosos a l’estudi. Un projecte conjunt de les universitats de Lleida i
Barcelona duu a terme una recerca sobre les emocions i les seqüeles
psicològiques de la situació viscuda el dia del referèndum [29].
Es van registrar 34 diagnòstics de crisi
d’ansietat/angoixa, trastorns mixts tant orgànics neurovegetatius (dispnea,
palpitacions, dolor precordial, mal de cap, mareig, vòmits, entre altres) com
psicològics (sensació de perill, irritabilitat, insomni). Nou persones van tenir
mareig o vertigen, però no es pot descartar que aquests símptomes
corresponguessin a ansietat o angoixa. Els diagnòstics restants van ser
trastorns orgànics càrdio-vasculars, principalment lipotímia o síncope (31
casos), que es una pèrdua transitòria de consciència provocada per hipotensió i
disminució del flux sanguini cerebral. Altres trastorns càrdio-vasculars, de
gravetat creixent, van ser: alteracions transitòries de la tensió arterial
(crisi hipertensiva) i del ritme cardíac (taquicàrdia), fibril·lació auricular
paroxismal, trastorn cardíac que va requerir la implantació d’un desfibril·lador
i, el cas més greu, infart agut de miocardi amb aturada cardíaca.
Gravetat de les persones
atesesSegons l’informe del CatSalut de l’octubre del 2017
[3], la majoria de persones ateses
van presentar lesions o trastorns de caràcter lleu: 886 (83,1%). No obstant, en
173 casos (16,2%) els diagnòstics van ser de gravetat moderada i 7 persones
(0,7%) es van classificar com a greus. Aquests 7 pacients han estat
comptabilitzats a l’apartat de característiques de les persones ateses i els
seus diagnòstics als corresponents apartats de lesions físiques i per impacte
emocional però, per la seva importància, es descriuen separadament indicant la
combinació de patologies que presentaven [3, 30, 31]. Aquests 7 pacients
són:
1. Fractura subcapital impactada de
fèmur
2. TCE amb pèrdua de consciència
3. TCE amb fractura del sòl orbitari i del
maxil·lar superior dret amb destrucció del globus ocular i pèrdua de la
visió
4. Nombroses contusions i ferides
5. Traumatisme d’espatlla dreta i
traumatisme muscular de trapezi dret
6. TCE i traumatisme abdominal amb crisi
hipertensiva
7. Infart agut de miocardi amb contusions
múltiples
En alguns pacients, la gravetat va ser
deguda a la severitat, extensió i complicacions dels traumatismes, principalment
en els TCE. El pronòstic s’agreujava quan hi havia multiplicitat de lesions i
també amb l’addició de trastorns orgànics per impacte emocional. En el cas de
l’infart de miocardi, aquest trastorn va ser el determinant de la gravetat del
pacient.
Consideracions sobre les actuacions
dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil
El dia 1
d’octubre, quan els ciutadans únicament pretenien votar, a molts col·legis
electorals es van produir càrregues policials massives, que van donar com a
resultat 1.066 de persones ateses a les quals es van fer 1.221
diagnòstics. Es resumeixen a continuació:
—991 persones ferides i 76 amb trastorns
secundaris a l’impacte emocional de la situació
—entre els ferits hi havia bastants
persones grans, algunes de més de 89 anys
—també hi havia menors d’edat, incloent
una nena de menys de 12 anys amb una contusió
—els traumatismes més freqüents van ser
les contusions (63,8 %), les lesions típicament causades per cops i, d’aquestes,
quasi la meitat es van localitzar a múltiples parts del cos
—els traumatismes van afectar diverses
zones de la cara en 65 ocasions
—alguns cops forts al cap o sacsejades
violentes de la persona van causar 34 TCE, amb lesions als ossos i al
cervell
—gran part dels trastorns secundaris a
impacte emocional van ser de tipus orgànic, incloent un infart agut de miocardi
classificat entre els 7 diagnòstics més greus
—els altres casos més greus van ser 3 dels
traumatismes cranioencefàlics, 2 pacients amb patologies combinades i un altre
amb una fractura complicada
—es desconeix l’abast dels trastorns
psicològics purs perquè a vegades es presenten un cert temps després
El Código de la Policía
Nacional,citat anteriorment [24], estableix uns principis
bàsics d’actuació dels agents: han d’actuar amb absoluta neutralitat política i
imparcialitat, han d’observar un tracte correcte i acurat en les seves relacions
amb els ciutadans i únicament hauran d’utilitzar les armes en les situacions en
que hi hagi un risc racionalment greu per la seva vida, la seva integritat
física o la de terceres persones, o en aquelles circumstàncies que puguin
suposar un greu risc per la seguretat ciutadana.
Fotografia: Lluís Brunet
Comparant el resultat de les intervencions
policials amb la normativa que regeix les actuacions dels agents, es
plantegen alguns interrogants:
—Perquè els policies espanyols van dur a
terme càrregues policials generalitzades als col·legis electorals on la gent
protegia les urnes de forma pacífica?
—Tenint en compte que no hi havia cap risc
greu per la integritat física de ningú ni per la seguretat ciutadana, perquè en
lloc de tenir un tracte correcte amb els ciutadans, van emprar les defenses
policials?
—Perquè van ferir a tantes persones, fins
i tot a ancians i menors d’edat?
—Perquè l’ús de les defenses va se massiu
i indiscriminat, produint lesions múltiples i lesions a parts del cos no
autoritzades, incloent-ne moltes a la cara?
—Perquè van donar tants cops forts al cap
o van fer sacsejades tan violentes que van provocar traumatismes
cranioencefàlics?
Tots aquests interrogants es poden resumir
en un de sol:
—Perquè els agents de policia no van
seguir els seus propis principis bàsics d’actuació?
En lloc de comportar-se seguint els
protocols, els policies van fer un ús de la força totalment desproporcionat i
van mostrar notable agressivitat, acarnissament i total indiferència o empatia
amb les persones ferides. Un exemple paradigmàtic d’això es va donar en un
col·legi electoral de Lleida, on hi va haver el pacient amb l’infart de
miocardi; les imatges mostren com, mentre se li estaven fent maniobres de
reanimació, els policies van seguir carregant i, fins i tot, algunes persones
colpejades van caure sobre el pacient [31].
Els protocols d’actuació de tots els
cossos policials, precisament tenen la finalitat de limitar l’ús de la força per
a no provocar lesions innecessàries o, en tot cas, que aquestes siguin menys
greus. No obstant, a dia d’avui no es sap exactament quines ordres van rebre els
policies espanyols respecte a com havien d’actuar als centres de votació, ni
tampoc qui les va donar. Per altra banda, els policies tenien responsabilitat
sobre les seves pròpies actuacions i, tal com s’explica al Código de la
Policía Nacional [24],els agents s’han de subjectar
als principis de jerarquia i subordinació però, en cap cas, l’obediència deguda
no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin
manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les
lleis.
Diverses institucions i organitzacions
internacionals van afirmar que a les càrregues policíaques de l’1 d’octubre
s’havia actuat amb violència desproporcionada. Entre aquestes, el Comissionat
pels Drets Humans del Consell d’Europa i l’organització Human Rigths Watch
[5, 6].També van proposar que es fes
una investigació ràpida, independent i eficaç. Per això, Human Rights Watch, al
seu darrer informe anual publicat fa pocs dies, critica que no s’hagi condemnat
a cap agent de policia per l’ús excessiu de la violència durant el referèndum
[32].
Lesions dels agents dels cossos
policíacs atesosUn petit nombre de policies també van ser atesos pel
CatSalut (Taula 6). Nou agents pertanyien al cos de Policia Nacional, 2 a la
Guardia Civil, i 1 als Mossos d’Esquadra, en total 12. Tenien edats compreses
entre 19 i 65 anys i tots eren homes excepte una dona del cos de Policia
Nacional. Les lesions diagnosticades van ser únicament contusions de caràcter
lleu i, cap dels agents, va presentar trastorns per impacte
emocional.
Alguns membres del govern d’Espanya i
mitjans de comunicació afins havien afirmat que el nombre de policies lesionats
era molt alt, fins i tot es va donar la xifra de 400, la qual més endavant va
ser notablement rebaixada [13]. Així i tot, algunes de les
acusacions judicials contra les persones relacionades amb l’organització del
referèndum s’han basat, precisament, en l’existència de policies ferits. Per
tant, és necessari intentar esclarir quants policies van resultar realment
lesionats i quin tipus de lesions van presentar. En primer lloc, analitzant les
imatges de l’1 d’octubre es pot observar que els policies anaven protegits amb
botes, casc amb viseres, armilla i altres proteccions antiavalots com ara escuts
[2, 4, 20]. Per una altra banda, també
es veu que la multitud que hi havia als centres de votació no atacaven cap
policia i, en tot cas, només cridaven atemorits i indignats. En segon lloc, al
registre centralitzat del CatSalut només hi consten 12 policies atesos. No es
pot descartar que, esporàdicament, algun ciutadà fes una acció agressiva contra
els policies però també s’ha de considerar que amb les accions de força contra
les persones i l’ús de les defenses durant les càrregues també es podien haver
causat lesions a si mateixos.
A l’escrit de conclusions provisionals del
Fiscal de la Causa 3/20907/2017 del Tribunal Suprem es redueix el nombre de
policies lesionats fins a 93 i es descriuen les agressions patides pels policies
indicant el centre de votació i número d’identificació o TIP de cada agent
(ratllat a la còpia pública) [13]. L’escrit explica que
l’actitud de la gent era agressiva i que va causar lesions a diversos policies.
Descriu que 6 agents van patir agressions, de les quals en concreta 4, i que
diversos agents més en cadascun de dos centres també van ser agredits, sense dir
quins traumatismes tenien. També enumera els policies nacionals i guàrdies
civils que van resultar lesionats (43 i 17 respectivament) i ferits (20 i 10
respectivament); de cap dels 10 guàrdies civils ferits, tots al mateix centre
electoral, consta el seu TIP (sí que consta el TIP de l’agent que els
comandava). En cap dels casos enumerats d’agents lesionats i ferits s’explica
quines lesions van patir. Finalment, es descriuen 7 agents amb lesions
traumàtiques concretes: 1 traumatisme testicular per puntada de peu, 4
contusions, 1 ferida per puntada de peu, 1 fractura de la falange d’un dit.
Excepte en aquests 7 casos, amb les dades de l’escrit es fa difícil saber el
nombre de policies lesionats, ja que no explica quants dels agredits van
presentar traumatismes ni quin tipus de lesions tenien els agents considerats
lesionats i ferits. Per poder esclarir el nombre real de policies amb lesions
seria de gran ajut l’aportació dels diagnòstics mèdics dels agents que van ser
atesos en centres sanitaris diferents del CatSalut.
AGRAÏMENTS
A la Junta
del Col·legi de Metges de Barcelona per les gestions realitzades al Servei
Català de la Salut.
Al Departament de Salut per la seva
col·laboració, sense la qual no hauria estat possible realitzar l’estudi.
AUTORA
Núria
Pujol-MoixProfessora Emèrita de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIRB
Sant Pau) de Barcelona
ANNEX: EL
REFERÈNDUM
Aquests darrers anys, el dèficit fiscal crònic de
Catalunya i l’augment de la tendència centralitzadora de l’estat espanyol van
fer sorgir a la societat catalana la consciència de ser tractada injustament
tant en l’economia com en l’autogovern [1]. Hi havia certes expectatives de
millora en el text de la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el juliol de
2006 però el Partit Popular hi va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. El
juny de 2010, la sentència sobre aquest recurs [2], rebaixant dràsticament les
expectatives de millora, va agreujar notablement la percepció negativa que tenia
la societat catalana sobre les seves relacions amb l’estat espanyol. I així, el
sentiment catalanista de gran part de la població es va anar transformant en
sentiment independentista [3]; aquest sentiment es va desenvolupar també en una
part de la població, generalment d’origen no català, que prèviament no s’havia
sentit catalanista [4]. Un dels efectes d’aquesta situació va ser el progressiu
increment de diputats independentistes al Parlament de Catalunya, des de l’any
2015.
El Parlament de Catalunya elegit el
setembre de 2015, a la sessió del dia 6 de setembre de 2017, va acordar dur a
terme un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya i en va
aprovar la llei, basada en el dret internacional. Poques hores després, tots els
membres del govern de la Generalitat en signaven el decret de convocatòria per
al dia 1 d’octubre de 2017. El dia 7 de setembre, el Tribunal Constitucional va
admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern d’Espanya
contra la llei i el decret i els va suspendre cautelarment [5, 6]. Experts
juristes van afirmar que convocar un referèndum o participar-hi no era delicte
des de la modificació, l’any 2005, del codi penal d’Espanya [7]. Per tant, el
govern de Catalunya va prosseguir amb els preparatius per a dur a terme el
referèndum el dia 1 d’octubre tal com estava previst.
El govern d’Espanya va fer nombrosos
esforços per a evitar el referèndum, que considerava il·legal. Va cercar
exhaustivament i sense èxit les urnes [8, 9] i va intentar, per tots els
mitjans, impedir que es pogués fer la votació iniciant un gran nombre d’accions
repressives [5, 10]: restriccions en la llibertat de reunió i expressió,
intervenció de les finances de la Generalitat, intervenció de nombroses webs i
de centres telecomunicacions, multes als membres de la Sindicatura Electoral,
investigació de la majoria d’alcaldes de Catalunya per part de la fiscalia i,
fins i tot, detenció temporal d’alguns membres del govern i d’algunes
conselleries. Al mateix temps, el govern d’Espanya va enviar 10.000 policies
nacionals i guàrdies civils a Catalunya [3, 5] i, a final de setembre, el seu
president, Sr. Mariano Rajoy, va amenaçar Catalunya amb la frase ‘Nos van a
obligar a lo que no queremos llegar’ [11].
El 27 de setembre, la magistrada del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar als cossos de policia
Mossos d’Esquadra (Policia de Catalunya), Policía Nacional i Guàrdia Civil,
coordinats per un alt càrrec del Ministeri de l’Interior, que tanquessin fins a
l’1 d’octubre els locals públics on estigués previst celebrar la consulta, a fi
d’impedir-la [12]. La interlocutòria de la magistrada precisava: ‘Ello pasa,
necesariamente, por adoptar todas aquellas medidas que impidan la consecución
del referéndum, sin afectar la normal convivencia ciutadana.’
Segons estadístiques completades
recentment, el dia 1 d’octubre els Mossos d’Esquadra van tancar 500 col·legis
electorals i els policies espanyols 98 [13]. Quan els col·legis estaven
protegits per nombroses persones els Mossos no intervenien per considerar que no
ho podien fer sense carregar i, per tant, sense alterar la convivència
ciutadana. Les mateixes estadístiques expliquen que els agents de policia
espanyols van intervenir en un total de 114 centres de votació i, en 75
d’aquests, van realitzar càrregues amb la finalitat de requisar les urnes i
paperetes per a impedir la votació.
D’acord amb els antecedents exposats, el
poble de Catalunya estava enormement motivat per a participar en el referèndum a
fi d’aconseguir la independència del país i, per això, van ser nombroses les
persones voluntàries que van col·laborar en la preparació del referèndum. Van
comprar, traslladar i amagar les urnes [9] i, uns dies abans de la votació, van
ocupar massivament els col·legis electorals per a evitar-ne el tancament [14].
Durant la jornada electoral, els ciutadans van presidir les meses electorals,
van votar, i van protegir les urnes amb els seus cossos Així mateix, molts
informàtics voluntaris van treballar intensament per mantenir el cens universal
digital durant tota la jornada [15].
3. Puigdemont C., Mouton O. La crisi
catalana, una oportunitat per a Europa. La Campana, Barcelona 2018.
4. La República de los
no-independentistas, #NousRepublicans. Nautilus Comunicació i Cultura SL,
Banyoles 2018.
9. Vicens L, Tedó X. Operació
urnes. Columna Edicions SA, Barcelona 2017.
Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O
.jpg)
