A veure quan des del Principat despertem d'una vegada i ens integrem una mica més en els Països Catalans, oblidant una mica la Catalunya sola.
Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!
14.9.10
Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!
De debò que val la pena aquest bloc.
A veure quan des del Principat despertem d'una vegada i ens integrem una mica més en els Països Catalans, oblidant una mica la Catalunya sola.
Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!
A veure quan des del Principat despertem d'una vegada i ens integrem una mica més en els Països Catalans, oblidant una mica la Catalunya sola.
Can lluri: Vergonya cavallers, vergonya!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
5 comentaris :
Sí, senyor.
I deixant de banda això, sempre m’ha agradat molt el que digué Jaume I: “Vergonya, cavallers, vergonya!”
És que aquests tipus de frase amb iteració funcionen molt ja que al dinamisme hi aporten contundència i un cert aspecte incontestable (segur que tu en sabràs la figura literària).
És ara amics, és ara.
Adéu bonica, adéu.
Encara que es formi amb frases intranscendents, la iteració les proveeix d'una categoria definitiva:
Tanca la porta noi, tanca la porta.
No sé si m'explico. Mai no he estudiat ni semàntica ni semiòtica, però per la feina teatral, la observació de les diferents maneres de plantejar una frase, m'ha fet adonar dels diversos graus de força. No sé si és cert però a mi m'ho sembla.
En fi... què t'explico a tu....
Jo també crec en els Països Catalans i els vull veure independents i confederats entre ells, o sigui nois que ara és hora de fer feina i molta, que el temps passa.
Penso com tu Marta, ja fa dies que m'he arremangat. Si dones una volta pel bloc, penso que ho podràs comprovar. Gràcies pel comentari....
D’acord amb el que dius, però aquesta frase de Jaume I, aquesta en concret, m’agrada molt. Fins i tot quan explico l’episodi a la classe de cultura catalana (aquesta l’imparteixo en anglès) i dreta allí al mig, el braç alçat com si dugués una espasa, crido: “shame on you, knights, shame on you!”. M’encanta. Idiosincràsies meves.
Publica un comentari a l'entrada