Tot i que les imatges d’aquest vídeo fan angúnia, és un vídeo molt ben fet, tal com ens tens acostumats. Gràcies per penjar-lo. He de confesar que no havia sentit aquesta notícia, encara que sóc ben conscient de l’horror pel que ha de passar aquesta gent en el seu viatge cap als Estats Units. Fa temps vaig veure un llarg reportatge a la televisió canadenca sobre aquest tema. Era interessantíssim perquè els canadencs que feien el reportatge anaven amb una colla de migrants de l’Amèrica Central, travessant Mèxic, cap als Estats Units i, fins i tot, el Canadà. Així que podies veure tots els perills pels que havien de passar (tots perills dels humans, no gaire de la natura). La pitjor part del trajecte era en un tren del que no tothom en surt viu. Era increïble també la història d’un noiet d’onze anys que va fer el recorregut fins al Canadà, fins a British Columbia –va trigar dos anys– i tot sol. Va aconseguir arribar, anar a escola i acabar-la –el van ajudar els mestres de l’escola que el van mig adoptar tot i que era iŀlegal– i va resultar un estudiant exceŀlent. Ara viu legalment al Canadà. En fi, aquest fou un cas que va sortir bé, però la majoria moren pel camí.
1 comentari :
Tot i que les imatges d’aquest vídeo fan angúnia, és un vídeo molt ben fet, tal com ens tens acostumats. Gràcies per penjar-lo. He de confesar que no havia sentit aquesta notícia, encara que sóc ben conscient de l’horror pel que ha de passar aquesta gent en el seu viatge cap als Estats Units. Fa temps vaig veure un llarg reportatge a la televisió canadenca sobre aquest tema. Era interessantíssim perquè els canadencs que feien el reportatge anaven amb una colla de migrants de l’Amèrica Central, travessant Mèxic, cap als Estats Units i, fins i tot, el Canadà. Així que podies veure tots els perills pels que havien de passar (tots perills dels humans, no gaire de la natura). La pitjor part del trajecte era en un tren del que no tothom en surt viu. Era increïble també la història d’un noiet d’onze anys que va fer el recorregut fins al Canadà, fins a British Columbia –va trigar dos anys– i tot sol. Va aconseguir arribar, anar a escola i acabar-la –el van ajudar els mestres de l’escola que el van mig adoptar tot i que era iŀlegal– i va resultar un estudiant exceŀlent. Ara viu legalment al Canadà. En fi, aquest fou un cas que va sortir bé, però la majoria moren pel camí.
Publica un comentari a l'entrada